Medalla d’Or de la Ciutat per Jeroni Moner

El ple ordinari de l’Ajuntament de Banyoles del passat dilluns 25 de setembre va aprovar concedir la Medalla d’Or de la Ciutat a l’ex-president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1994-2011) i actual membre de Junta, Jeroni Moner Codina, a qui s’entregarà la distinció el proper dissabte 21 d’octubre, dissabte de Festa Major, a 2/4 d’1 del migdia la sala d’actes del consistori.

Nascut el 1940, es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de Barcelona, on es va titular el 1968. Els seus inicis professionals estan vinculats amb els arquitectes Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va compartir despatx a Barcelona i diversos projectes, alguns dels quals, a Banyoles, on ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la zona de l’Estany, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.

Ha estat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de projectes a l’ETSA de Barcelona en l’equip de Rafael Moneo, i d’arquitectura del paisatge en la càtedra d’urbanisme de Manuel Ribas Piera. Així mateix, ha treballat en qüestions relacionades amb el paisatge i en el camp de la planificació urbanística, principalment a la ciutat de l’estany, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.

Al marge de la seva trajectòria com a arquitecte, Moner ha destacat també per haver format part de la junta del Club Natació Banyoles, entitat en la que va formar part de l’equip de waterpolo. En aquest esport, com a membre del Club Natació Barcelona, va ser tres vegades campió d’Espanya (1959, 1965 i 1966) i va participar en tres Copes d’Europa de Clubs. Llavors va obtenir la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1964) i la placa d’honor de la federació espanyola (1966).

Destacat activista cultural des de jove. Va formar part del grup Presència 63, que va organitzar exposicions artístiques. I, posteriorment, va ser un dels membres fundadors del grup artístic i cultural del grup Tint-1 (1971-1973), que va recuperar el patrimoni arquitectònic de Banyoles i va organitzar exposicions destacades a la ciutat. Així mateix va formar part del consell de redacció de la revista local El Bagant i pregoner de la Festa de Sant Martirià el 2002.

Comença un nou curs

Estem a les portes d’un nou curs, que com els anteriors estarà farcit d’activitats.

Per a aquest mes de setembre ja hi ha previstes dues presentacions de llibres i l’inici del segon cicle del Curs d’història de la literatura catalana.

L’octubre seguirem amb el XIV Cicle de sortides «Conèixer el Pla de l’Estany», i, com a continuació del cicle de tres cursos sobre el nostre patrimoni geològic, enguany durem a terme un curs sobre el Nostre patrimoni paleontològic. A més, com ha estat habitual en en els darrers anys, el Grup de recuperació del patrimoni del Pla de l’Estany seguirà amb la seva tasca.

Al mes de novembre no podria faltar la cita amb el Col·loqui de Tardor, que en la seva 24a edició durà per títol: “Arquitectura gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles”.

Hi haurà, també, altres activitats com el XVII Concurs de fotografia de la natura i sortides varies, entre elles una al Museu d’arqueologia de Catalunya i una altra al Jardí botànic Marimurtra de Blanes.

Si voleu més informació la podreu trobar a la nostra plana web: www.cecbanyoles.cat

Ens ha deixat la sòcia més veterana

A punt de complir, el proper 4 de juny, els 101 anys d’edat, el passat dia 16 de maig ens deixava la Concepció Corominas i Planellas, la sòcia més veterana del Centre d’Estudis.

Era germana del metge Josep Maria Corominas (1906-1984), un dels socis fundadors del Centre d’Estudis, i del mestre i escriptor Frederic Corominas (1910-2014), professions que la mateixa Contxita va exercir, primer com a infermera, el que li va valer per treballar com a tal a l’Hospital Militar de Banyoles durant la Guerra Civil, i acabada la conflagració, desprès d’estudiar magisteri, com a mestre en diverses escoles de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.

Gran lectora i escriptora, sempre estava al cas de les publicacions que el Centre d’Estudis editava, i que puntualment li fèiem arribar a casa seva, moment en que aprofitava per comentar quelcom de la que li havíem portat anteriorment.

Presentació del llibre “La gastronomia dels camins” de Marisa Benavente i Pilar Herrera

El proper dissabte dia 20 a les 12:00 a la Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles presentació del llibre “La gastronomia dels camins. Mes de cent receptes de cuina fetes amb plantes boscanes” de la sòcia Marisa Benavente i Pilar Herrera, membres de l’associació Floracatalana.net. La presentació anirà a càrrec de Joan Anton Abellan, president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, i Ferran Vila, president del Grup Gastronòmic del Pla de l ́Estany.

Ha mort Albert Palmada

El nostre consoci Albert Palmada i Torrent va morir a Banyoles el 2 de maig de 2017, als 87 anys. Estava casat amb Maria Carme Roura i Pla i tenien tres filles. Era membre d’una nissaga arrelada a Banyoles. El seu besavi va ser Martí Palmada i Barneda, impulsor del republicanisme a Banyoles. El seu avi va ser Joaquim Palmada i Butinyà, músic i compositor. El seu pare va ser Rossend Palmada i Teixidor, músic també i un gran folklorista, estudiós i divulgador de les tradicions locals.

Albert Palmada estava vinculat a la Creu Roja, al moviment sardanista, va formar part del Manípul de Manaies i va col·laborar assíduament a la premsa local. Era un catalanista convençut i militant. Va ser candidat per CiU a les primeres eleccions municipals després del franquisme.

Molt aficionat al ciclisme, a la dècada de 1950 va impulsar aquest esport i, juntament amb Josep Font, va treballar per crear una entitat que fomentés el ciclisme. Tots dos van buscar socis, van organitzar la Festa de la bicicleta, van dur a Banyoles finals d’etapa de proves com la Volta a Catalunya i la Vuelta a España. El seu esforç va culminar en la fundació, el 1957, del Club Ciclista Banyoles, del qual va ser el primer secretari.

La seva gran obra, però, va ser la impremta Palmada, una de les impremtes més actives durant la postguerra a Banyoles. Entre les nombroses revistes que va imprimir esmentem Horizontes/Revista de Banyoles, butlletins d’entitats i ajuntaments, programes esportius, del cineclub, de festa major i de festes de barri, revistes polítiques i estudiantils, etc. Fins a la seva jubilació, l’Albert Palmada va ser el puntal d’una impremta que, feliçment, continua activa avui dia.

Ens ha deixat un home bo i amable, un banyolí de soca-rel, un catalanista convençut i una persona amant de les nostres tradicions. Descansi en pau el nostre soci i amic.

25ena sortida del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany: Porqueres – Salt d’en Vila

Amb aquesta sortida, la 25ena del cicle, hem complert els tres anys del Grup de Treball, ja que vàrem començar la nostra activitat a l’abril de 2014.

Tal com havíem dit, hem tornat al salt d’en Vila per deixar-lo del tot net i polit. Ens hem dedicat a arranjar els graons que havíem deixat inacabats el darrer cop i hem seguit netejant de troncs i branques el saltant de Baix. Ara queda molt més visible, fins i tot des de la part de la font.

Al saltant de Dalt gairebé no hem fet res més que tallar quatre branques, però el que hem pogut veure és que hi ha una paret fet per l’home d’uns 4 metres d’alçada i potser 3 d’ample, però que no sabem veure-li la utilitat. Es pot pujar pel lateral i es veuen restes de paletes i fustes, com intentant fer una cabana per mainada. Es podria continuar amunt i segurament en uns cent metres més arribaríem al molí d’en Sotirà, però no ho hem fet.

Així que el proper dissabte 29 d’abril farem una fontada amb lectures de poemes de Mossèn Cinto Verdaguer en record dels primers que va llegir, ell mateix, a l’agost de 1884, per a commemorar el fet i com celebració del final del primer cicle de literatura organitzat pel CECB.

El mes vinent tenim la previsió d’anar a netejar l’entorn de l’ermita de Sant Bartomeu a Crespià.

Quarta conferència del curs d’Història de la Literatura Catalana

El professor Ferran Gadea i Gambús va impartir la quarta conferència del curs, aquest divendres 20 de gener, sobre L’Humanisme i el Renaixement. Bernat Metge i Ausiàs March.

Segons el professor Gadea, la pesta negra de 1348 (que va afectar tota l’Europa occidental), juntament amb altres factors que van provocar la crisi del s. XIV, va propiciar un canvi de mentalitat dels escriptors i de la societat, així com un moviment conegut com a Humanisme, impulsat per Francesco Petrarca, que conduirà a una nova època, el triomf de la qual esclatarà al s. XVI amb la revolució cultural i ideològica anomenada Renaixement. Amb aquest canvi es passarà de l’època Medieval a l’Edat Moderna.

A una nova societat li correspon una nova literatura. El clergat va actuar com a força intel.lectual i moral per intentar redreçar la crisi. El professor va posar com a exemple tres actituds diferents: la de Francesc Eiximenis, franciscà gironí autor de Lo Cristià, que representa el “pactisme”, la de Vicens Ferrer, frare dominic que predicava la “intransigència” i la d’Anselm Turmeda, franciscà reconvertit a l’islam que representa “l’escepticisme” davant la nova situació.

L’autor més significatiu de l’Humanisme a Catalunya és Bernat Metge, fill de la burgesia il.lustrada del s.XIV, funcionari de la cort. Va ser secretari del rei Joan I. Quan aquest morí, en circumstàncies poc clares, Bernat Metge fou empresonat i escrigué Lo Somni, obra de justificació que li valgué la rehabilitació a la cort. Amb El Sermó fa una paròdia dels sermons dels predicadors. Amb la seva versió de la Història de Valter e Griselda introdueix a Catalunya els humanistes italians Petrarca i Boccaccio.

La darrera part de la conferència es dedicà al poeta valencià Ausiàs March, fill de la noblesa cavalleresca de Gandia, falconer del rei Alfons el Magnànim. Ausiàs March és el representant d’una nova poètica del s.XV, centrada en la pròpia individualitat i que trenca amb l’anterior tradició trobadoresca.

El tema central de la seva poesia és l’amor. En els Cants d’amor el poeta observa, experimenta i reflexiona sobre el seus sentiments i les relacions amb les seves estimades, amagades amb un senyal com “Llir entre cards” o “Plena de seny”.

Per finalitzar la conferència el professor Gadea va recitar alguns fragments de “Veles e Vents.”

Assemblea General Ordinària de Socis

Benvolguts socis i sòcies:

Com ja va essent habitual, al llarg del mes de gener celebrem l’Assemblea General Ordinària de Socis. Enguany, però, a diferència de com s’ha fent en els darrers anys, se celebrarà un divendres, en concret el divendres 27 de gener a les vuit del vespre a la sala Corominas de la Pia Almoina, Plaça de la Font, 11, de Banyoles, d’acord amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària, celebrada el 24 de gener de 2016
2. Ratificació de càrrecs de la Junta Directiva
3. Informe de les activitats de l’any 2016
4. Aprovació, si s’escau, de la liquidació del pressupost, balanç i comptes de l’exercici 2016
5. Proposta i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2017
6. Informació de les activitats previstes per a l’any 2017
7. Torn obert de paraules

La Junta Directiva

2ª Activitat del curs de Patrimoni Geològic: Geologia en imatges fotogràfiques

El dia 17 de desembre es va realitzar la segona activitat del curs de Patrimoni Geològic que va consistir en la conferència “GEOLOGIA EN IMATGES FOTOGRÀFIQUES” impartida per Salvador Sarquella.

El conferenciant la va dissenyar a partir del seu arxiu fotogràfic seleccionant imatges de Geologia de Catalunya i d’altres zones del món.

En la primera diapositiva s’explicà amb un esquema el Cicle de les Roques destacant els seus processos de formació i transformació, la zona de la Terra a on es produeix i les energies que el possibiliten.

A continuació, i amb més de 100 imatges, es varen explicar les Roques Magmàtiques (Plutòniques, Filonianes i Volcàniques), les Roques Metamòrfiques i les Roques Sedimentàries.

Durant la presentació es varen fer algunes preguntes dels aproximadament 50 assistents.

Presentació del Quadern número 36

El dissabte dia 10 a les 12 del migdia a la sala d’actes del Museu Darder, Narcís Soler, catedràtic de prehistòria de la UdG, presentarà el nou quadern de la col·lecció. En aquest cas serà el número 36, que amb el títol Pere Alsius i Torrent (1839-1915): Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica, recull les ponències que es varen presentar l’any 2015 en motiu del Col·loqui de Tardor que aquell any es va celebrar per commemorar el centenari de la mort de l’il·lustre farmacèutic banyolí,

Presentació d’un llibre que recull 284 rentadors del Pla de l’Estany

El proper divendres dia 2, a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu Darder presentació del llibre Qui té roba per rentar. Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany, escrit pels socis del Centre Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall.

Un llibre amb el que els autors pretenen retre un homenatge a totes les dones que amb l’esquena corbada i les mans dins l’aigua han passat a la història com a éssers anònims.

Un llibre que recull un tipus de patrimoni rural, fins ara pràcticament oblidat.

Roda de premsa: col·loqui de Tardor 2016

Amb la presència del president del Centre d’Estudis, Joan Anton Abellan, i de Crisanto Gomez (UdG), Josep Maria Massip (CECB) i Lluís Figueras (MDEIE), el dimarts dia 23 es va dur a terme la presentació als mitjans de comunicació de XXIII Col·loqui de Tardor que enguany duu per títol Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles.

A destacar d’aquesta presentació fou el comunicat anunciant la suspensió per motius personals, de la conferencia inaugural que tenia que pronunciar el professor Jorge Wagensber. Conferència que s’ha traslladat al diumenge a les 11.00 del matí, un fet que ha comportat el trasllat de la conferència que estava prevista fer com a clausura a les 19.30 del dissabte.

La resta de conferències segueixen dins l’horari previst.

Col·loqui de Tardor: un canvi de darrera hora

Problemes de darrera hora, derivats de l’ajustada agenda de la persona que havia fer la conferència inaugural del Col·loqui de Tardor, el professor Jorge Wagensberg, ens obliga a traslladar la seva intervenció al diumenge dia 27 a les 11:00 del matí, convertint-se d’aquesta manera en Conferència de Cloenda.

Malauradament, però, se’ns ha comunicat avui, i a poc més de dues setmanes d’iniciar el Col·loqui creiem que no hi ha temps material per trobar un conferenciant adient al que representa una cerimònia d’obertura. D’aquesta manera, donem per cancel·lats els actes previstos per divendres dia 25, i el Col·loqui començarà el dissabte 26 a les 9:15, acabant aquesta primera jornada a a les 20:15, atès que la conferencia que estava prevista fer el diumenge, l’hem traslladat al dissabte a les 19:30, tal i com podreu veure en el tríptic que acompanya aquest escrit.

Demanem disculpes per l’enrenou que us puguem ocasionar, però com heu pogut comprovar, han estat causes totalment alienes a l’organització.

Projecció del documental «Gaia, la Gran Mare»

Dirigit per Salvador Sarquella, el proppassat dissabte 29 d’octubre es va inaugurar el curs 2016-2017 de Patrimoni Geològic,

S´inicià amb una introducció repassant les activitats dels cursos anteriors, 2014-2015 i 2015-2016, i presentant les activitats del curs d´enguany. A continuació es projectà “Gaia, la Gran Mare”.

Aquest documental és un reportatge científic i divulgatiu promogut per L´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGGC) amb imatges de museus i paisatges geològics i emblemàtics de Catalunya (entre elles l´estany de Banyoles), Anglaterra, Escòcia i el País Basc. Té una durada de 48 minuts i està enregistrat en alta definició. Es va presentar el gener de 2016, ha participat en deu festivals internacionals i ha estat premiat amb diversos guardons. Explica continguts relacionats amb l´origen i la dinàmica del Sistema Solar, la Terra i la Lluna, les masses d’aigua i els oceans, l´atmosfera primitiva, l´evolució del nostre planeta, l´origen i evolució de la vida, vessants aplicades de les ciències de la Terra i el seu paper davant les amenaces a la sostenibilitat del planeta etc. i amb una gran transversalitat científica.

En acabar la projecció es va fer una breu síntesi seguida per unes preguntes d’alguns dels aproximadament 45 assistents.

Les Garrotxes

Acaba de sortir un nou número de la revista Les Garrotxes (núm. 18, tardor-hivern de 2016), amb un dossier central dedicat als bolets i als boletaires. Com és habitual en aquesta publicació, hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: M. Àngels Juanmiquel («Camins per als sentits»), Miquel Rustullet («Boletaires del Pla de l’Estany», amb Joaquim Ejarque), Àngel Vergés («En Vicenç Casals, als fogons»), Carles Puncernau («Els forns de calç de l’Argelaguer»), Guerau Palmada («El molí i el castell de Roca»), Josep M. Massip («La papallona del cap de mort», amb dibuixos de Dolors Pinatella) i Joan Pontacq («Els Pujants de Sous»). A més, hi ha una llarga entrevista de Ramon Estéban a la nostra consòcia Dolors Bramon, un article d’Almudena Garcia i Antoni Palomo sobre les recents intervencions arqueològiques al monestir de Banyoles, que posen en relleu la importància dels seus vestigis medievals, i un altre de Núria Batllem sobre la nissaga dels Mariscot de Camós.

Enhorabona a la directora de la revista, Ester Carreras, i a l’Editorial Gavarres per aquest nou número d’aquesta publicació que estem segurs que interessarà als nostres socis.

XII Assemblea d’estudis: El territori de Besalú abans del comtat

Els Amics de Besalú i el seu comtat han preparant pels propers 4 i 5 de novembre la XII Assemblea d’estudis que durà per títol El territori de Besalú abans del comtat. L’àmbit territorial, per tant, abastarà, de forma més o menys completa, les comarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Cerdanya i l’Alt Empordà.

A banda de les comunicacions, hi hauran tres ponències, que són:

Divendres a les 16:30. Josep Burch i Rius, professor de la Universitat de Girona. El món ibèric. De la formació a la integració al model romà (segles VI-I aC)

Dissabte a les 10:00. Josep Maria Nolla i Brufau, professor de la Universitat de Girona. L’època romana. Romanització, conquesta i explotació del territori (segle II aC-V dC)

Dissabte a les 16:30. Pere Castanyer i Masoliver, arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries. Període tardoromà i visigot, fins a la formació del comtat (segle V-IX).

L’assistència a les ponències és gratuïta

Si us voleu inscriure o bé si voleu més informació:

http://www.amicsdebesalu.cat/activity/show?id=44

Senyalització de llocs d’interès

El dimecres 28 de setembre, es va procedir a la inauguració oficial d’11 dels llocs senyalitzats pel Grup de Treball del Patrimoni, format per voluntaris del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles.

Aquest acte es va fer a la font de can Janic de Palol de Revardit amb la presència del president del Consell Comarcal i de la consellera comarcal de Turisme i Promoció Econòmica, Joana Vila.

Tots ells han estat identificats amb un plafó, on es descriuen les principals característiques del lloc recuperat.

Aquests plafons, disposen d’un codi QR que permet ampliar la informació del lloc a través de la xarxa. Es pot entrar directament a través de http://patrimoni.plaestany.cat/ i seleccionar l’objecte patrimonial al que es vol accedir.

A finals d’any hi haurà set indrets més recuperats que esperem puguin ser identificats, tal com ara s’ha fet.

Comença la temporada 2016-2017

Aquest divendres 29 de setembre, la Rosa Planella donarà el tret de sortida a les activitats que enguany té preparades el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Serà aquesta una conferència, englobada en el curs de «Història de la Literatura Catalana», que durà per títol «Els orígens de la llengua (IX-XIII). La literatura trobadoresca. Les Cròniques».

El diumenge dia 9 d’octubre, li tocarà el torn a les sortides de «Conèixer el Pla de l’Estany» que comandades per l’Elisabet Saus, en Carles Puncernau i l’Arseni Sallent, ens guiaran en aquesta primera sortida de la temporada per Serinyà, on el recorregut ens durà a Mas Pou, al pou de glaç de Ca n’Illa, a les basses de fer glaç i l’aqüeducte. Desprès veurem el Molinot, la Font de Cufí, la Font dels Màrtirs, la resclosa del Serinyadell i pujarem per la Rostada. Finalment arribarem a la Cova de Can Melca, veurem el forn de calç i la part exterior de l’observatori astronòmic de can Melca

I encara dins del mes d’octubre, el 29 li toca el torn al curs que sobre «El nostre patrimoni geològic» dirigeixi en Salvador Sarquella i que per aquesta ocasió ens ha preparat la visió del documental que duu per títol «Gaia. La Gran Mare».

Nova visita a les excavacions de Vilauba

El passat mes de maig, els socis del Centre d’Estudis vàrem poder gaudir d’una excepcional visita guiada a les excavacions de Vilauba. Doncs bé, per els que no vareu poder assistir, us comentem que aquest proper dijous dia 15 a les 16:30 els mateixos arqueòlegs que duen a terme aquestes excavacions organitzen una «jornada» de portes obertes a la que esteu tots convidats a assistir-hi.

Butlletí número 12

Ja ha sortit el butlletí número 12 en el que podreu trobar un resum de les darrers activitats dutes a terme pel Centre d’Estudis així com una previsió dels cursets i activitats que hem organitzat pel darrer trimestre de l’any. I també podreu llegir, com ja va sent habitual en els darrers números, un nou capítol de la historia de la nostre entitat.

Si el voleu consultar, poder fer-ho a https://cecbanyoles.cat/butlleti-numero-12-estiu-2016/

Obertes les inscripcions del XXIII Col·loqui de Tardor

Fa cent anys, es va inaugurar el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles, gràcies a la donació que va fer Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918), veterinari i taxidermista que tenia una botiga a Barcelona on venia animals dissecats i material divers per a l’estudi i la pràctica de les ciències naturals. És al voltant d’aquest centenari que versarà el XXIII Col·loqui de Tardor, que durà per títol: Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles.

El col·loqui, que enguany estarà coordinat per Josep Maria Massip, Crisanto Gómez i Lluís Figueras, en representació de les tres entitats organitzadors: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Universitat de Girona i Museu Darder de Banyoles, que seguirà el format dels darrers anys, començarà el divendres dia 25 de novembre amb una conferència inaugural, li seguira una jornada de treball al llarg de tot el dissabte i acabarà el diumenge al matí amb una conferencia de clausura.

Si voleu més informació, podeu anar a: https://cecbanyoles.cat/col%c2%b7loqui-de-tardor/

Lliurament de premis del XVè Concurs de fotografia de la Natura

Ahir divendres 17 de juny, al museu Darder de Banyoles, es va dur a terme l’acte de lliurament de premis del Xvè Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen anualment el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

En aquesta edició el primer premi, de 400 euros, ha estat per Antoni Saez Cambredo i la fotografia titulada “Empusa pennata”. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Josep Maria Mompart Fàbregas, amb la fotografia “A contrallum”. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Marc Fusellas Fullà, amb la fotografia “Aurora”.

En acabat l’acte i desprès de convocar una nova edició, que porta per lema «Bolets i líquens», es va oferir un petit refrigeri a tots els assistents.

Cicle de conferències sobre Història de la Literatura Catalana

El Centre d´Estudis Comarcals de Banyoles, continuant la seva tasca de difusió i valoració culturals amb la voluntat de contribuir a l´enfortiment del sentiment nacional, ha organitzat un cicle de conferències sobre literatura catalana .

Pretenem apropar-nos a la història de la literatura de manera amena i activa , estimulant el gust per la lectura i recuperant lectures o autors que potser ens han quedat una mica allunyats. Seguirem un ordre cronològic, però oferint una visió aproximada, sense fer una relació exhaustiva d´autors, obres i moviments. Contemplem la possibilitat de fer lectures dramatitzades durant les conferències, així com algunes sortides a indrets relacionats amb els autors escollits.

Les conferències van dirigides a totes les persones, que sense una formació acadèmica específica, estiguin interessades a conèixer la nostra literatura.

El plantejament del cicle és de dos cursos. La primera i la segona conferències marquen l´inici i el final d´aquest cicle.

Més informació a: https://cecbanyoles.cat/curs-de-literatura-catalana/

El franquisme a Catalunya

El divendres 15 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, en aquest cas sobre el franquisme a Catalunya, a càrrec de Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, de la Jonquera. El conferenciant va començar exposant les característiques de la dictadura franquista i va parlar de la violència institucionalitzada i la repressió de qualsevol oposició, la negació de tota mena de drets, la conversió dels ciutadans en súbdits, etc. Va descriure a continuació el funcionament de l’aparell repressor de la dictadura, amb els consells de guerra i amb el Tribunal d’Ordre Públic, amb uns judicis que eren una farsa, sense garanties jurídiques de cap mena i amb utilització de la tortura per obtenir declaracions. Va parlar també del suport que el règim va trobar en sectors de la població catalana, amb la constitució d’un nou personal polític en diversos sectors de la societat, incloent-hi l’Església i molt especialment la jerarquia eclesiàstica. El final de la conferència es va dedicar a explicar l’activitat de l’oposició a la dictadura. En aquest sentit el conferenciant va explicar que la vaga dels tramvies de 1951 va marcar un punt d’inflexió, amb l’abandó de la lluita armada, el creixement de la insurgència estudiantil, el paper del PSUC i de les Comissions Obreres, el sorgiment d’una nova esquerra radical, fins arribar a l’Assemblea de Catalunya i al moviment veïnal. Van assistir a la conferència 45 persones.
El dissabte següent, dia 16 d’abril, va tenir lloc la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una anada a la Jonquera, per visitar el Museu Memorial de l’Exili, en una visita guiada pel seu director, Jordi Font. Després de visitar aquest equipament, els participants es van dirigir a la Vajol, des d’on van pujar a peu fins al coll de Lli, seguint el camí que van fer centenars d’exiliats, entre ells el President Companys, el febrer de 1939. La jornada es va acabar amb una visita al Museu de l’Exili Cultural d’Agullana, recentment inaugurat. Van participar a la sortida 36 persones.

14a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Vilademuls

El passat dimarts 12 de gener i per tercer cop al llarg de la nostra actuació de neteja visitem un pou de glaç. Ara anem al que porta per nom de can Rossinyol a Vilamarí, tot just al tocar del camí que porta de Vilauberí a Sords i un cop passada la ribera de la Farga. És un pou de grans dimensions, prop de 7 metres de diàmetre i altres tants de fondària. L’Ajuntament ens va facilitar una escala ben llarga que ens va dur el seu agutzil i amb ella vam poder baixar al seu interior per a treure la brossa existent, com un quadre de bicicleta entre d’altres, i forces soques podrides. També hi habitava una pacífica salamandra.
També es va facilitar l’accés des de la pista fent-n’hi uns petits graons. Part dels arbres de les vores del pou que podien malmetre les pedres superiors els vàrem tallar i utilitzar per a fer una mica de tanca de protecció per a evitar caigudes accidentals al seu interior.
El pou es troba en bon estat, té totes les parets quasi intactes, encara que li falta la cúpula. Un dia proposarem de fer una ruta dels pous de glaç de la comarca, ja comença a pagar la pena visitar-los.

Sortida de Conèixer el Pla de l’Estany: Crespià

El passat diumenge 10 de gener vàrem dur a terme la quarta sortida d’aquest curs.
Després de deixar els cotxes a la plaça de Crespià varem agafar el camí cap els dipòsits d’aigua. La primera parada fou a l’ermita de Sant Bartomeu del Portell, on en Jordi Galofré va fer una explicació sobre aquesta església romànica datada del segle XII. Està molt enderrocada, però encara pot fer-se una idea de la seva planta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989.
Tot seguit, vàrem seguir el camí cap a l’ermita de Sant Miquel de la Roca, l’única ermita troglodita del Pla de l’Estany. La primera documentació que es té, data de l’any 1131. Situada al bell mig d’un cingle, des de dins hi ha una bona vista sobre el riu Fluvià. En Jordi Galofré en posà al dia de la seva llarga història.
Es tornà al camí i en pocs minuts es baixà al riu, on es troba el túnel on s’havien cultivat xampinyons. És una obra de perforació per desviar les aigües del riu, mentre es bastia la paret de la presa que s’intentava construir l’any 1941, però es varen trobar amb afloraments de guixos i fins i tot amb algunes coves de dimensions considerables (en alguna d’elles s’hi podia circular per dins en barca) i, per aquesta causa, van abandonar el projecte.
De tornada al poble de Crespià vàrem poder visitar la plantació de noguers de la família Ordis, on conreen unes 68 hectàrees entre Crespià i Esponellà, amb unes 12.000 nogueres (uns 200 arbres per hectàrea). Produeixen diferents varietats de nous, com les Pedro i les Harley, tot i que les més selectes les venen amb el nom de les Crespianes. En Pere Ordis ens va regalar amb nous per tots i una explicació detallada de tot el procés de la producció. Per si volem saber més: www.crespianes.com
Un xic més enllà i per acabar, dins la plantació, van anar a visitar el pou de glaç de Crespià o de can Manosa. És de grans dimensions, fa prop de set metres de diàmetre i manté unes parets laterals entre dos i tres metres, la fondària podia haver arribat fins a 7 m, actualment no té cúpula. En Carles Puncernau, comentà que fins al moment no s’ha aconseguit cap informació sobre la història d’aquest pou.

El vulcanisme a les Illes Canàries

El dissabte 19 de desembre Salvador Sarquella va dur a terme una exposició sobre el vulcanisme en general i sobre el de les Illes Canàries en particular.
El vulcanisme està associat a dues formes de transmissió de la calor en l’interior de la Terra: convecció, forma de transmissió de la calor amb moviment de materials que es produeix a l’astenosfera (zona del mantell just per sota de la litosfera, que és la capa sòlida de la superfície de la Terra) i conducció, transmissió de la calor a través de la mesosfera (zona que arriba fins a 2.900 km de profunditat) i també de la litosfera. Quan els materials que es mouen a l’astenosfera, a temperatures de més de 500 ºC, travessen la litosfera, es produeix una erupció volcànica.
La teoria ben coneguda de la tectònica de plaques indica que la superfície de la Terra està formada per diferents plaques que poden tenir desplaçaments unes respecte de les altres, provocats per la calor interna. Les Illes Canàries estan situades a la Placa Africana, en una zona en la que, per sota del moviment més superficial de les plaques, hi ha una bossa de magma (materials en fusió) que té tendència a pujar. Les Illes Hawaii, tenen una situació similar, però sobre la Placa Pacífica (a l’Oceà Pacífic). El vulcanisme a la Garrotxa és ben diferent: s’origina fa uns 350.000 anys i es manifesta en un gran nombre d’erupcions volcàniques que han tingut lloc des d’aleshores, seguides de processos d’erosió i sedimentació que han anat conformant el paisatge.
La formació de les Illes Canàries és deguda a un moviment de la placa tectònica des de la dorsal oceànica cap a la serralada de l’Atles i la Península. Macaronèsia és el nom que rep la zona que conté la província volcànica de Canàries i que té al nord la falla Açores-Gibraltar que dona lloc a l’estret de Gibraltar. Les Illes Canàries tenen una edat que augmenta d’esquerra a dreta, des de 1,1 milions d’anys de El Hierro o 1,7 milions de La Palma, fins a 20,2 milions de Fuerteventura o Lanzarote. A les Illes Hawaii també s’observa aquesta diferència d’edat, però és només de 5 milions d’anys.
Una illa es forma a partir d’un Punt Calent de l’interior del mantell que fa força cap amunt i fractura la litosfera. Primer es produeix un volcà submarí i si és prou gran, pot arribar a emergir i formar una illa. El Teide, a l’illa de Tenerife, té una altura per sobre del nivell del mar de 3.718 m, però l’altura des de la base del con volcànic, des del fons de l’oceà, és de 7.718 m. Per comparació es pot parlar de l’Everest, en el que coincideixen la base del con i el nivell del mar i té una altura de 8.850 m, però respecte l’altiplà tibetà té una altura de 4.350 m. A Hawaii tenim un cas similar al Teide en els volcans Mauna Loa (altura sobre el nivell del mar 4.169 m i altura del con 10.167 m) i Mauna Kea (altura sobre el nivell del mar 4.205 m i altura del con 10.203 m).
Salvador Sarquella va parlar finalment del vulcanisme històric de Les Canàries, donant referències de les erupcions de volcans com el Taoro, Güimar, Garachico, Timanyafa, Pico Viejo o Teneguía. L’evolució posterior de cada zona volcànica, amb els fenòmens d’erosió, transport de materials i sedimentació dona lloc a fenòmens ben particulars: els roques, com el famós Roque Cinchado, molt a prop del Teide, el cercle buit de Las Cañadas, en que es va formar el volcà, es va refredar i després es va enfonsar, grans esllavissades com la de l’Orotava, que s’estén molt per sota el mar, o els jameos, obertures del terreny produïdes per enfonsaments de túnels volcànics.
Acabada la seva exposició, es va presentar el llibre «L’ànima del volcà» de Santiago Vilanova.

XXII Col·loqui de Tardor: Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica

Des del 1993 el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ve celebrant conjuntament amb la Universitat de Girona aquests col·loquis de tardor procurant buscar un tema que el lligui amb la nostra comarca del Pla de l’Estany. En aquesta ocasió el nexe es va trobar amb el centenari de la mort d’en Pere Alsius, farmacèutic a la nostra vila i reconegut com descobridor de la mandíbula de Banyoles el 1887.

El Col·loqui va oferir una roda de premsa el mateix dia del centenari de la seva defunció, el 20 de febrer, com presentació pública de l’acte. De forma paral·lela al Col·loqui es van fer altre sèrie d’activitats com una exposició sobre les seves diverses facetes, com farmacèutic, paleontòleg, folklorista, etnògraf, geòleg o historiador, la qual es va dur a terme a can Paulí (Museu Arqueològic de Banyoles) entre el desembre de 2015 fins a gener del 2016 i que la mateixa família Alsius va proveir amb molt material utilitzat pel seu avantpassat en els seus treballs.

També es va aprofitar per a editar per primer cop un llibre inèdit  El magdelénico en la provincia de Gerona que el propi Alsius va escriure el 1907. La transcripció i els comentaris del llibre van a càrrec del prehistoriador Narcís Soler, professor a la UdG. Igualment l’historiador David Masgrau va inventariar els 154 llibres i 958 documents d’Alsius –des de fotos fins a correspondència, passant per dibuixos i anotacions científiques– que s’han conservat fins a l’actualitat.

En quant al propi Col·loqui es va inaugurar tal com estava previst el dia divendres dia 20 de novembre amb la conferència inaugural del Dr. Josep M. Camarasa (Fundació Carlos Faust de Blanes i Institut d’Estudis Catalans) sobre Ciència acadèmica i ciència extraacadèmica a la Catalunya de la Renaixença. En aquest acte es va aprofitar per a fer la presentació oficial del llibre esmentat. L’acte va comptar amb la presència d’unes 80 persones i es va realitzar al Museu Darder.

Al llarg de tot el dissabte es van presentar un total de vuit ponències, per diverses personalitats acadèmiques que es detallen en el tríptic adjunt i que es detallen en els propis resums de les ponències que es van entregar prèviament a tots els 60 assistents.

El diumenge 21 es va fer la clausura amb la conferència Parecidas diferencias: el cultivo de la historia natural en Cataluña y España en el periodo de entresiglos pel Dr. Santos Casado de Otaola (Universidad Autónoma de Madrid).

Posteriorment els assistents van poder assistir a la inauguració de la ja esmentada exposició sobre Pere Alsius i Torrent, un farmacèutic de la Renaixença, on es va exposar l’original de la mandíbula neandertal de Banyoles.

Presentació del Quadern 35: “La música culta a les comarques gironines”.

El proper dissabte 12 de desembre a les 12:00 a l’Ateneu de Banyoles, es durà a terme l’acte de presentació del volum núm. 35 dels Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que recull les ponències que es van presentar al XXIè Col·loqui de Tardor, celebrat el 2014, titulat La música culta a les comarques gironines: dels trobadors a l’electroacústica.

Els dos editors del volum, Carme Pardo i Miquel Cuenca, faran la presentació d’aquesta publicació dedicada al patrimoni musical gironí.

L’acte comptarà amb la interpretació en directe de l’Interludi per a piano del compositor banyolí Esteve Palet a càrrec del propi autor, i de l’obra Festa de la Santa Creu a Figueres del gironí Francesc Civil per la pianista asturiana Noelia Rodiles.

 

13a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Camós

Per segon cop hem visitat el municipi de Camós. Avui hem anat a netejar un lloc a la serra de Camós conegut com el Camp Tancat, situat en un trencall a la dreta en el camí que porta de can Ramió al coll de l’Asprell i al de can Gelada, passant per la banda solella del puig Bataller. Aquell trencall a la dreta portaria per la banda obaga cap el mas Punsunya. Ens trobem a uns 525 metres d’alçada al costat nord de la muntanya.

Es tracta d’un camp irregular d’uns 50 metres d’ample i 100 de llarg tot envoltat de pedres dretes, situades amb una separació d’entre 1 i 2 metres, i entre elles paret de pedra seca, ara parcialment caiguda, que delimita una superfície d’uns 3.000 m2. La col·locació d’aquestes pedres, és ara per ara, d’origen desconegut, tot i això algun historiador va suggerir la hipòtesi que potser podria tenir un origen celta, similar a les que existeixen a Escòcia. La quantitat de pedres dretes es va comptabilitzar en aquell treball en 81, arribant les pedres a mesurar entre 1 i 1,5 m d’alçada en 20 ocasions.

Es va poder obrir un espai lliure de vegetació d’uns dos metres a banda i banda de la tanca, en 150 dels 200 m que representa la seva llargada total. També es va netejar un antic camí per entre mig de la finca. Vam acordar que un altre dia acabaríem d’enllestir la resta que ens va faltar.

Cal remarcar que en aquesta sortida, a banda dels membres habituals, també han col·laborat un grup de 5 persones del municipi, entre ells l’alcalde Josep Jordi i el cap de l’oposició, Narcís Massana, confirmant de nou, l’interès del poble en les tasques de recuperació que portem a terme.

Inauguració dels XXII Col·loquis de Tardor

A les set del vespre del divendres dia 20, amb la presencia de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles; Ramon Moreno Amich, vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la Universitat de Girona; i Joan Anton Abellan, president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, es va dur a terme l’acte inaugural del XXII Col·loqui de Tardor, dedicat a la figura de Pere Alsius i Torrent en el centenari de la seva mort.
Davant d’un nombrós públic, i amb la presencia de diversos familiars de l’il·lustre farmacèutic banyolí, i desprès de les paraules de benvinguda de les autoritats, el Doctor Josep Maria Camarassa, membre de la Fundació Carles Faust de Blanes, i de l’Institut d’Estudis Catalans, ens va delectar amb una magnífica conferència que sota el titol Ciència acadèmica i ciència extraacadèmica a la Catalunya de la Renaixença, es va fer un ampli repàs de com es trobava el món científic a català en l’època d’Alsius.
I per acabar, el Doctor Narcís Soler Masferrer, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, va presentar el llibre, El Magdalenense en la provincia de Gerona obra gairebé inèdita del mateix Alsius i que ell ha transcrit i ha anotat. Un llibre editat gràcies a l’esforç de la família Alsius i que com el mateix Soler deia, d’havers-se publicat en el seu temps, hagués significat l’obra més important de prehistòria en molts anys. I encara avui en dia és important per que en aquest llibre hi ha una descripció de les troballes que Alsius va fer a la cova de la Bora Gran d’en Carreras de Serinyà i que fins ara no s’havien arribat a publicar mai, a diferència de les excavacions que en la mateixa cova havien dut a terme Josep Bossoms i Josep Maria Corominas, que si que han estat publicades.