Novena sortida del grup de recuperació del patrimoni

Finalment, després de l’aturada temporal del mes d’abril deguda a la falta del permís del propietari es va anar a fer la neteja d’aquesta bonica i curiosa construcció que no és un simple broc rajant de la paret sinó una mina en un talús al qual s’accedeix baixant fins a un màxim de 16 graons. Nivell a on només es pot arribar quan està completament seca. L’aigua que es veu sembla ben bé un mirall. És coneguda pel nom de font de can Janic, per trobar-se prop d’aquest mas, de la Mina per la seva construcció o de la Boscosa, per trobar-se en aquest paratge.

Cal dir que en aquesta aturada es va aprofitar per a remuntar el pedró de Miànigues situat en el camí entre el veïnat i el cementiri, que el pas dels anys i, potser algun cop de tractor, havien tirat per terra.

En aquesta font que netegem avui l’aigua brolla submergida i, antigament, s’utilitzava per regar els horts propers a la font. De fet, quan té el nivell alt, desguassa per un conducte situat al quart graó cap a un viver proper que té per mides uns 3×4 metres i que també servia de safareig. Aquest també rep l’aigua que deu filtrar i que degota per un lateral de la bassa-safareig. La qualitat de l’aigua ha de ser alta doncs es detecta la presència de granotes.

A aquest indret, darrera la finca de can Janic, s’hi arriba des de l’autovia C-66, sortint per on indica Indústria Jardí a la zona de la República, agafant el trencall que indica cap a can Silet i passant tot just per darrera de les indústries Escubedo. Cal seguir en direcció nord-est una distància que no arriba als 2 km. Primer cal passar, en una petita pujada amb forces pedres, sota un filat elèctric i després trobar una petita construcció d’obra, que semblen uns serveis, de l’antic Xauxa Parc. A uns 100 metres al davant cal agafar un curt trencall en pujada cap a l’esquerra. Sempre ens mantindrem a la banda esquerra de la línia de l’AVE, en direcció al nord.

L’accés no és senzill però la seva construcció treballada fa bona una visita.

El segle XIX a Banyoles

El divendres 17 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest sobre el segle XIX a Banyoles, a càrrec de l’arxiver municipal Josep Grabuleda. El conferenciant va iniciar la seva exposició centrant l’atenció en els aspectes demogràfics i va explicar com l’evolució de la població a Banyoles va experimentar primer […]

De Les Planes d’Hostoles a Banyoles

Aquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.

El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .

Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.

La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.

De Sant Joan Les Fonts a Banyoles

Seguint amb el curs de Patrimoni Geològic, el dissabte dia 30 de novembre vam poder assistir a una nova «classe». Aquest cop duia per títol «De Sant Joan les Fonts a Banyoles», una xerrada que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i que tenia que anar acompanyada, al dia següent, de la corresponent sortida, però causes alienes a la pròpia organització, derivades de les intenses pluges que queien varen aconsellar posposar aquesta sortida al dia 8 de febrer, coincidint amb una altre sortida que hi havia programada dins del mateix curs.

Aquest cop, desprès d’una primera introducció a les diferents sortides que està previst dur a terme dins d’aquest curs, es va passar a fer un repàs del diferents conceptes geològics amb els que es trobarem, incidint principalment en el tema hidrogràfic i deixant, per la propera xerrada, el concepte de vulcanisme. Però tenint present que en un curset d’aquestes característiques una cosa primordial és saber llegir un mapa, per això el primer que va fer el conferenciant va ser introduir-nos en el món de la cartografia: tipus de mapes, coordenades geogràfiques i coordenades UTM, latitud i longitud, corbes de nivell, etc.

Amb aquests conceptes aclarits, ja vam entrar de ple en la sortida que havíem de fer al dia següent, començant per la dinàmica fluvial, amb conceptes com meandres i terrasses, per tal d’introduir-nos en el riu Fluvià i en un concepte molt associat a aquesta sortida: les colades de Lava.

Desprès, poc a poc ens vam endinsar en els diferents llocs que estava previst visitar i la característica geològica de cada un d’ells: Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca amb riu Fluvià i basalt. Beuda amb gresos, marges i guixos. I Pedrera d’Incarcal amb nivells calcaris.

En total, varen ser 35 persones les que van assistir a la conferència, tot i el mal temps que feia.

Quarta sortida del Grup de Recuperació del Patrimoni: Oratori de Sant Ferriol.

El dimarts 7 d’octubre vàrem fer la quarta sortida, en aquest cas al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Va ser a l’oratori de Sant Ferriol, una mica més amunt de l’església de Sant Vicenç de Falgons, en el camí cap a Mieres, just quan acaba la pujada, al costat dret. Aquest oratori dedicat al sant va ser erigit l’agost de 1724, segons consta en una inscripció al peu del monòlit. En el mateix lloc rajava una font, que ara roman seca. També es van condicionar uns graons per fer-lo accessible, ja que és un lloc amb força pendent. Segur que ara qui passi pel costat podrà baixar i veure’l amb detall, cosa que abans, tot ple d’arítjols i branques per terra, era pràcticament impossible.

Sortida a Sant Esteve de Guialbes i Terradelles

El diumenge 8 de desembre de 2013 va tenir lloc una nova sortida del Cicle Conèixer el Pla de l’Estany, aquest cop a Sant Esteve de Guialbes i Terradelles, dos pobles del municipi de Vilademuls.
La jornada va començar amb una visita a l’escola de Sant Esteve de Guialbes. Es tracta d’un edifici construït l’any 1932, segons projecte de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría. Es va explicar breument la història de l’escola, es van esmentar alguns dels seus mestres i es va insistir en la implicació de l’escola amb la vida cultural del poble. Aquesta escola, que a la dècada de 1990 va estar a punt de tancar per manca d’alumnes, va poder superar la situació i actualment té 63 alumnes.
A continuació es van visitar dues notables cases pairals: Can Vidal i Can Fort.
Can Vidal és una masia dels segles XVI-XVIII, amb una porta d’arc de mig punt amb dovelles i, a la façana lateral, dues finestres amb mascarons esculpits. A l’interior hi dues llindes d’interès, de 1589 i 1603. Aquesta casa conserva un interessant manuscrit d’Amer Masó, pagès de Sant Esteve, escrit entre 1755-1761, que dóna notícies dels fets de l’època i fa una crònica de la vida local d’aquests anys. Aquest manuscrit està digitalitzat i es pot llegir per Internet, a partir del web de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.
Can Fort és una masia dels segles XVI-XVII, amb una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles. És la casa pairal dels Fort, un llinatge documentat al segle XIII i que es manté fins avui (27 generacions). Al cos sud, hi ha una galeria amb unes vistes magnífiques. Actualment és una casa de turisme rural, arreglada amb bon gust i encert.
La visita a Sant Esteve es va acabar a l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic (segle XII), molt reformada als segles posteriors. A l’interior es conserven les relíquies de sant Mer i, en ocasió d’aquesta visita, s’hi van poder exposar dues pintures sobre sant Mer de la pintora banyolina Carme Riera, de finals del segle XIX, que es conserven al monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Acabada la visita a Sant Esteve, els participants a la sortida es van desplaçar a peu (una mitja hora) fins a Terradelles, on van visitar l’església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII, que té un retaule modern. A Terradelles mateix van poder contemplar el molí de vent del Mas Alba, construït en maó, per bombar l’aigua d’un pou.
La visita va ser guiada per Jordi Galofré i va comptar amb la col·laboració, espontàniament oferta, de la soprano Helena Musté, que va cantar una peça del seu repertori a cada una de les dues esglésies visitades. La participació va ser de 95 persones.
Els organitzadors agraeixen les facilitats donades pels propietaris de Can Vidal i Can Fort, per la direcció de l’escola de Sant Esteve i per Mn. Pere Bach, la col·laboració d’Helena Musté i les aportacions fetes per Salvador Sarquella, Enric Estragués, Josep Gratacós i Antoni Torres.

 

Veure detalls de l’esdeveniment