HOMENATGE A JERONI MONER

El divendres 9 de juny d’enguany va tenir lloc la presentació del llibre titulat Jeroni Moner i Codina. Una mirada sobre el paisatge urbà de Banyoles, que recull una selecció dels articles que Jeroni Moner va publicar a El Bagant entre 1981 i 1984 i els que va publicar més tard, entre 2007 i 2013, a la Revista de Banyoles.

Després de les paraules inicials de Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis, va intervenir Jordi Galofré, responsable de la selecció i edició dels articles, que va explicar el contingut del llibre i va fer unes breus reflexions sobre el concepte de paisatge urbà i sobre la importància de la crítica exercida des de la premsa. Va parlar a continuació l’arquitecte Josep Callís, autor de la introducció del llibre, que va explicar la seva relació amb Jeroni Moner i la importància i transcendència de les aportacions d’en Noni al urbanisme banyolí. Va parlar després el també arquitecte Pau Sarquella, que va comentar diversos aspectes dels articles i de la seva relació personal amb Jeroni Moner. Va parlar finalment l’arquitecte Marc Riera, que va intervenir en línia, per glossar la figura i l’obra de Jeroni Moner.

L’acte, que va ser seguit per una vuitantena de persones, va acabar amb una petita taula rodona, amb noves intervencions de Josep Callís, Pau Sarquella i alguns dels assistents.

En conjunt va ser un homenatge a qui, a més d’haver estat un personatge cabdal a la Banyoles contemporània, va tenir una especial significació per al Centre d’Estudis, que va presidir durant molts anys, en va impulsar les activitats i va buscar col•laboradors que continuessin la seva tasca.

Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana

El dia 21 d’abril dins el cicle “El divendres, parlem” Vicent Soler i Marco, economista i ex conseller de la Generalitat Valenciana, ens va parlar sobre “Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana”.

Soler ens va fer una dissertació sobre alguns aspectes de l’obra de Joan Fuster des de la seva òptica privilegiada per haver-hi tingut una relació personal i intel·lectual des dels seus anys de formació i fins la mort de Fuster. Va destacar el gran impacte de la seva obra Nosaltres, els valencians i la sacsejada que va significar per a molts valencians (i per a molts altres catalans…). Va ser una manera de reconèixer-se, d’iniciar un camí de maduresa a partir d’un plantejament identitari. Un plantejament que reconeixia els lligams amb Catalunya però també els matisos i les diferències però que va ser carnassa pels seus detractors i que va alimentar el ja existent anticatalanisme al País Valencià. Però la sacsejada fusteriana va fer possible moviments que, amb la fi del franquisme, van donar pas a l’autogovern i a l’existència de la Generalitat Valenciana.

Va voler també plantejar la manca de fluïdesa en les relacions amb Catalunya, motivada segurament per una falta de reconeixement i una falta de diàleg d’igual a igual. Els esforços per entendre el País Valencià des de Catalunya, va dir, sempre han estat escassos i, sovint, distorsionats lògicament perquè les diferències entre els dos països són majors dels que hom creu o desitjaria. Però també hi ha plantejaments optimistes: molts interessos econòmics són comuns i caldrà treballar per ajudar-nos mútuament a aconseguir-los.

Agraïm a Vicent Soler aquesta xerrada per haver-nos acostat un xic més als nostres “cosins germans” com ell ens va dir.