El divendres dia 10 de novembre i dins el Cicle “Els divendres, parlem” l’Albert Bayot, pedagog, molt conegut a la nostra comarca per haver estat durant uns quants anys director de l’Institut Brugulat, després delegat d’ensenyament  i actualment director de l’Institut de Sarrià de Ter. El tema de la xerrada va ser “L’educació a Catalunya, avui. Una mirada als reptes de país”

L’autor va fer una valoració dels problemas més greus que condicionen l’educació dels nostres infants i joves i, fins i tot, dels adults, ja que com va dir, és una qüestió d’una importància cabdal perquè sobrepassa l’àmbit estrictament educatiu. Allò que estem fent ara repercutirà en el futur i afectarà tota la societat.

Malgrat ennumerar una sèrie de problemes que afecten les nostres aules i al sistema educatiu el seu plantejament va ser positiu i va exposar un conjunt de propostes per encarar el futur.

• Educar a través de l’ensenyament de les àrees i les matèries que ens indiquen els currículums.
• Tenir clares quines són les bases de l’aprenentatge: llegir, parlar, escriure i pensar.
• Organitzar bé l’estructura educativa del país: lideratges compartits, delegacions, corresponsabilitat, paper de cada administració,
• Quin paper han de tenir els agents d’educació no formal i què en fem de l’educació informal
• La importància de la formació dels docents: inicial i
• La reflexió pedagògica: informar-nos, formar-nos, parlar, assajar, debatre i documentar
• Defensar el paper de la llengua catalana i el respecte per totes les llengües als centres educatius
• Vetllar pel progrés conjunt de l’alumnat: cap alumne pot marxar del sistema
• Defensar l’esforç, la perseverança, l’espera

Com va dir, és convenient tenir una mirada llarga i tan completa com sigui possible per tal d’exigir els canvis que siguin necessaris i poder garantir un futur socialment millor per a Catalunya.

El divendres 9 de juny d’enguany va tenir lloc la presentació del llibre titulat Jeroni Moner i Codina. Una mirada sobre el paisatge urbà de Banyoles, que recull una selecció dels articles que Jeroni Moner va publicar a El Bagant entre 1981 i 1984 i els que va publicar més tard, entre 2007 i 2013, a la Revista de Banyoles.

Després de les paraules inicials de Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis, va intervenir Jordi Galofré, responsable de la selecció i edició dels articles, que va explicar el contingut del llibre i va fer unes breus reflexions sobre el concepte de paisatge urbà i sobre la importància de la crítica exercida des de la premsa. Va parlar a continuació l’arquitecte Josep Callís, autor de la introducció del llibre, que va explicar la seva relació amb Jeroni Moner i la importància i transcendència de les aportacions d’en Noni al urbanisme banyolí. Va parlar després el també arquitecte Pau Sarquella, que va comentar diversos aspectes dels articles i de la seva relació personal amb Jeroni Moner. Va parlar finalment l’arquitecte Marc Riera, que va intervenir en línia, per glossar la figura i l’obra de Jeroni Moner.

L’acte, que va ser seguit per una vuitantena de persones, va acabar amb una petita taula rodona, amb noves intervencions de Josep Callís, Pau Sarquella i alguns dels assistents.

En conjunt va ser un homenatge a qui, a més d’haver estat un personatge cabdal a la Banyoles contemporània, va tenir una especial significació per al Centre d’Estudis, que va presidir durant molts anys, en va impulsar les activitats i va buscar col•laboradors que continuessin la seva tasca.

El dia 21 d’abril dins el cicle “El divendres, parlem” Vicent Soler i Marco, economista i ex conseller de la Generalitat Valenciana, ens va parlar sobre “Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana”.

Soler ens va fer una dissertació sobre alguns aspectes de l’obra de Joan Fuster des de la seva òptica privilegiada per haver-hi tingut una relació personal i intel·lectual des dels seus anys de formació i fins la mort de Fuster. Va destacar el gran impacte de la seva obra Nosaltres, els valencians i la sacsejada que va significar per a molts valencians (i per a molts altres catalans…). Va ser una manera de reconèixer-se, d’iniciar un camí de maduresa a partir d’un plantejament identitari. Un plantejament que reconeixia els lligams amb Catalunya però també els matisos i les diferències però que va ser carnassa pels seus detractors i que va alimentar el ja existent anticatalanisme al País Valencià. Però la sacsejada fusteriana va fer possible moviments que, amb la fi del franquisme, van donar pas a l’autogovern i a l’existència de la Generalitat Valenciana.

Va voler també plantejar la manca de fluïdesa en les relacions amb Catalunya, motivada segurament per una falta de reconeixement i una falta de diàleg d’igual a igual. Els esforços per entendre el País Valencià des de Catalunya, va dir, sempre han estat escassos i, sovint, distorsionats lògicament perquè les diferències entre els dos països són majors dels que hom creu o desitjaria. Però també hi ha plantejaments optimistes: molts interessos econòmics són comuns i caldrà treballar per ajudar-nos mútuament a aconseguir-los.

Agraïm a Vicent Soler aquesta xerrada per haver-nos acostat un xic més als nostres “cosins germans” com ell ens va dir.