El dissabte 24 de març el doctor Julià Maroto, paleontòleg, prehistoriador i professor de la Universitat de Girona ens oferí la conferència “Paleontologia de Mamífers”.

Els continguts de la seva intervenció van ser :

  • En la introducció comentà les condicions que s´han de donar per produir fossilització de restes i la tasca del paleontòleg per classificar els fòssils, i que desenvolupà durant la conferència respecte dels mamífers.

  • Explicació de l´esquelet genèric dels mamífers per poder conèixer les estructures que poden fossilitzar.

  • Comparació del seu esquelet amb el d´altres vertebrats, concretament amb el de les aus, per il.lustrar els ossos que es comparteixen i els específics de cada grup.

  • Comentaris sobre la dentició, creixement dels ossos llargs i l´astràgal (os propi dels mamífers que és molt utilitzat per classificar-los ja que presenta molta variació entre els diferents grups).

  • Ens presentà una imatge amb representacions de diferents mamífers per observar la gran variabilitat del grup, que s´ampliaria si hi afegíssim els extingits.

  • Explicació de la cronologia evolutiva del grup per justificar l´elevada variabilitat, el parentiu amb els rèptils, la diversificació i la seva expansió.

  • A partir d´una taula d´origen dels mamífers, ens explicà les característiques generals dels més antics i la poca diversitat d´aquests a l´actualitat en comparació amb la gran diversitat dels placentaris.

  • A partir de cladogrames (arbres evolutius complexos) ens explicà les relacions evolutives entre els diferents grups.

  • Desenvolupà les bases de la Taxonomia i la seva utilitat per veure el parentiu evolutiu de les diferents espècies. Destacà els retocs que s´hi van fent gràcies al coneixement dels ADN,s i les troballes de nous fòssils. Completà aquest punt amb comentaris sobre l´arbre filogenètic dels mamífers.

  • Evolució de l´extremitat anterior del grup. S´observa que es manté molt millorada l´estructura primitiva però amb variacions segons les necessitats i utilitats, és a dir, sofreix una adaptació.

  • La dentició. Va representar una part molt extensa de la conferència degut al seu gran valor paleontològic. El professor ens explicà : els conceptes de dentició heterodonta i isodonta, la composició i parts de la dent, els tipus de dents segons el creixement, dent braquidonta i ipsodonta, tipus de dents segons funcionalitat i posició, nombre d´arrels segons les dents, dentició decídua i permanent, fórmules dentàries, tipus de molars, dent carnissera, anatomia comparada de la dentició de diferents grups i descripció detallada de les cúspides dels molars, ja que diferencien espècies properes (posà com a exemple un molar d´Ursus spelaeus trobat a les coves de Serinyà).

  • L´esquelet dels mamífers. En aquesta última part, també molt extensa, va desenvolupar diferents aspectes sobre l´esquelet dels mamífers : patró general, comparació dels esquelets de l´os, bou i home, regla del pont, esquelet dels carnívors i anatomia comparada del crani, tronc i extremitats de diferents grups, amb aspectes estructurals, funcionals i particulars. Detallà dos exemples d´estudis específics que fan els paleontòlegs : la variabilitat morfològica del fèmur i gràfiques estadístiques comparant les variabilitats de fèmurs, tíbies i pelvis de fòssils de diferents jaciments.

  • El professor acabà la seva conferència amb dues diapositives sobre el jaciment d´Incarcal.

La primera amb un exemple paradigmàtic d´un fòssil : el crani completíssim del felí de dents de sabre (Homoterium latidens). Les troballes d´altres ossos de l´esquelet han permès la seva reconstrucció i a partir d´ells, refer la seva musculatura i el seu aspecte extern. També ens explicà breument la seva biologia i la seva posició ecològica.

La segona amb una reconstrucció del paisatge (amb flora i fauna) d´Incarcal d´entre 1,5 i 1 milions d´anys, justificant-lo a partir de la climatologia d´aquell moment.

En acabar la conferència es va iniciar un col.loqui, que demostrà l´interès de nombrós públic assistent, sobre el paisatge d´Incarcal en aquella època tan reculada.