Aquest diumenge 11 de març vam anar a Olives, poblet de Vilademuls, a prop de Sant Esteve de Guialbes.

En Josep Mª de can Lleal ens va portar la clau per poder visitar l’església de Santa Maria d’Olives. Es fa difícil de trobar la porta d’entrada, s’hi accedeix des del cementiri, perquè adossada al temple hi ha la rectoria, que antigament havia estat des l’any 1197 un priorat de canonges agustinians. La data “1732” gravada a la llinda d’una finestra ens recorda l’època de la seva restauració. Podem veure que s’hi conserva una interessant pica baptismal romànica amb les figures esculpides en relleu d’un orant amb els braços alçats i de dos caps, que possiblement pertanyia a la primitiva església romànica. També hi podem veure una urna sepulcral de l’any 1297 del senyor i batlle de la torre de Monell. A l’altar destaquen les escultures del segle XIV de marbre d’un àngel i d’alabastre policromada de la mare de Déu d’Olives, que és la patrona del poble.

Passegem pels voltants del poblet i finalment entrem a Can Lleal on en Josep Mª ens espera per explicar-nos un xic la història de la casa pairal del s. XVI-XVII. Ens diu que tenen pergamins dels segles XI i XII, la majoria de documents que tracten de la compravenda de terres o de contractes matrimonials. Ens parla de la restauració realitzada el 1986 i observem les diverses peces del trull que ornamenten el jardí, perquè l’obtenció d’oli era unes de les activitats importants de la casa, ja que en aquesta zona abundaven les oliveres. També ens parla de la cisterna que recollia l’aigua de pluja i de la importància, més recentment, de la incorporació de l’ariet, que es veu al peu d’un dels pous. Té l’amabilitat de deixar-nos entrar per visitar els baixos de la casa, on hi havia hagut les quadres, on es feia l’oli, on encara hi ha el celler…

Agafem els cotxes fins a can Bosc de Farga: a tocar hi ha l’ermita de Santa Càndia. Encara que molt derruïda i coberta de vegetació, hi podem veure les restes de la part de l’absis i el mur de tramuntana. En el centre de l’absis es veu el que queda d’una finestra. L’Àngel Vergés ens explica les llegendes de santa Càndia, de sant Mer i del Drac de Banyoles.

Tot seguit, anem caminant cap a cal Guillot, però abans ens aturem dins d’un bosquet davant del mas anomenat Santa Càndida xx per visitar un forn de carbonet. En Carles Puncernau ens explica com el feien i la diferència que hi ha entre el carbó i el carbonet.

Tornem a refer el camí fins arribar a prop de cal Guillot on, dins del bosc del davant de la casa i desprès d’haver grimpat marges amunt, podem veure un dels diversos decimars que hi ha pels voltants del poble d’Olives. A un costat indica Decimar de Sant Esteve i a l’altre, Decimar d’Olives.