A les paraules de benvinguda de l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer i del president del Centre, Joan Anton Abellan que d’aquesta manera donaven per inaugurat el XXIV Col·loqui de Tardor, que enguany porta per títol Arquitectura gòtica a les terres de Girona. 1000 anys de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles i desprès d’excusar la presencia del vicerector del l’UdG, Jörg Zimmer, així com la del president del de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases, es donava pas al primer dels actes d’aquest col·loqui: la conferència inaugural.

Impartida per l’actual director del Museu de Lleida, Josep Giralt, duia per títol El litigi dels béns de la Franja i del monestir de Sixena del Museu de Lleida. Una conferència en la que es va anar desgranat tots les passes que han seguit aquestes obres d’art, que en alguns casos i tal i com va deixar remarcat el mateix conferenciant, han estat unes peces «viatjeres», fins arribar al moment actual, en que el govern aragonès ha presentat diverses demandes per tal d’emportar-se part d’aquest patrimoni a les terres aragoneses.

Les pintures murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) són un dels conjunts romànics que formen part del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Van ser rescatades i restaurades per Josep Gudiol, historiador de l’art i responsable del salvament del patrimoni durant la Guerra Civil, després d’un greu incendi provocat pels anarquistes el 1936. Gudiol va fer una campanya per recaptar diners i va arrencar les pintures del 1200, amb l’ajuda de la gent del poble. Avui tenen una sala especial construïda ad hoc al museu barceloní, centre de referència del romànic.

Les pintures són l’objecte de la denúncia presentada pel govern aragonès, però no és l’únic front obert entre l’Aragó i Catalunya pels béns del monestir de Sixena, en un enrevessat conflicte legal, ja que hi ha dues causes obertes pel cas Sixena.

La primera afecta 97 objectes del monestir que van ser venuts al museu i que són a les reserves del MNAC (un quadre, una cullera, una casulla, etc.) i també al Museu de Lleida. L’Aragó vol que es declarin nuls els contractes de compravenda firmats per les monges i el MNAC entre el 1983 i el 1994 pels quals es van pagar uns 40 milions de pessetes (240.000 euros), si bé els objectes ja estaven dipositats al museu des del 1960. L’altre procediment, té a veure amb les pintures, de valor incalculable. Els murals són al museu com a préstec de la comunitat eclesiàstica, que als anys 60 va firmar un comodat (un préstec indefinit) que només es podria trencar en circumstàncies especials (per exemple, si empitjoressin les condicions en què el MNAC conserva l’obra). El 1992 les monges van firmar la voluntat que la cessió es convertís en donació, tot i que per a això calia el permís de la Santa Seu, una firma que va quedar en l’aire perquè les monges van morir.

Una batalla que és paral·lela a l’històric litigi per les 113 obres d’art sacre de la Franja i que arranca des del moment en que el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d’aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat d’aquestes peces.

I per conèixer l’origen d’aquestes peces cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l’antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l’actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu. Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.