El diumenge 11 de desembre es va fer la tercera sortida de la temporada a Crespià. Va ser una sortida en cotxe, no es va caminar gaire. Per la carretera de Besalú a Figueres, primer vàrem agafar un trencant a la dreta per anar a l’ermita romànica de Sant Just i Pastor del terme de Pedrinyà, on en Jordi Galofré ja ens hi esperava per fer-nos l’explicació de la seva història i arquitectura. Després vam tornar als cotxes fins a la font de Roca Barcelona, un impressionant penya-segat de prop de 25 metres on en Salvador Sarquella va explicar el seu origen als valents que van aguantar la fred, la resta escoltaren més amunt, prenent el solet. Un misteri és el seu nom, no es troba cap relació enlloc. Anys enrere, a l’estiu els nois hi anaven a banyar-s’hi, i deien que era un lloc tan lluny com anar a Barcelona. Tornàrem a agafar el cotxe i ens endinsarem a la plantació de noguers i a tocar can Llavanera vam visitar el Pi pinyoner monumental recollit a l’any 1995 en el llibret de “Arbres Monumentals, 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany”, de l’Ernest Costa, Joan Pontacq i Jordi Porxas. Vam mesurar de nou el seu perímetre, actualment és de 3,54m, 39cm més. Després de 21 anys, això és un creixement de gairebé 2 cm l’any. Li vam posar un rètol identificatiu amb el seu nom. Com que érem molt a prop i força aviat, es va proposar anar a visitar el pou de glaç de can Manosa, que ja havíem visitat el 10 de gener d’aquest any. En Carles Puncernau, explicà com es produïa i comercialitzava el gel. El que no es té constància és si aquest gran pou va funcionar mai, dons fins ara no s’ha aconseguit cap informació sobre la seva història. Un matí molt fred, però molt distret!!