NOU CICLE DE XERRADES. MIRAR LA PINTURA: SENTIR I ANALITZAR

Aquest mes d’octubre començarem un cicle de xerrades centrades en la pintura i més concretament en les tècniques formals relacionades amb la geometria. En total seran cinc xerrades, amb contingut molt visual, a càrrec de Toni Sellarès. Aquí teniu la programació:

  • 29 d’octubre. Mirar amb els sentits oberts a les sensacions, emocions i sentiments. Mirar fixant la nostra atenció en les tècniques formals.
  • 5 de novembre. Introducció a l’Anàlisi formal. L’estil. Elements i Principis de l’Art.
  • 12 de novembre. L’Espai pictòric. L’Enquadrament. El Punt de vista i la Línia de Nivell de l’Ull. Formes Dibuixístiques o Pictòriques. Profunditat: sense Perspectiva.
  • 26 de novembre. Profunditat: amb Perspectiva; per Capes o Contínua. Composició: Tancada o Oberta; Simètrica o Asimètrica.
  • 3 de desembre. Composició: Estructura horitzontal, vertical, diagonal, triangular, circular,…; Centres d’Interès; Línies de Força.

Les xerrades es duran a terme a les 19.30 h, a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles. No calen coneixements previs específics per seguir-les.

Us hi esperem!

Conferència Dolors Bramon “Dona i Islam”

El proper dissabte 14 d’abril a les 12:00 del migdia a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles, Dolors Bramon, amb la conferència «Dona i Islam» i Jordi Galofré, socis del Centre, intervendran en l’acte de cloenda del curs organitzat per la Xarxa d’Escoles Associades a la Unesco de Catalunya dirigit a mestres de tots els nivells educatius amb la intenció d’aprofundir en diferents aspectes de l’educació. Enguany, aquest curs està focalitzat en l’estudi i comprensió de l’Islam.

Xerrada: La flora al Pla de l’Estany

El dissabte dia 7 a les 19:00 a la sala d’actes del Museu Darder, Joan Font Garcia, de l’Associació Flora Catalana, farà un repassa a l’estat actual de coneixement de la flora de la nostra comarca, així com algunes de les plantes que s’han trobat.

La comarca del Pla de l’Estany, malgrat la seva petita extensió, acull una diversitat d’hàbitats prou notable. El coneixement de la seva flora, tanmateix, és encara molt incomplet i no es disposa d’un catàleg actualitzat.

En els darrers quatre anys, des del grup local de FloraCatalana del Pla de l’Estany, s’ha realitzat un treball de prospecció que ens permet fer-nos una idea d’aquestes mancances i que ha començat ja a donar els seus fruits pel que fa a noves aportacions florístiques a la nostra comarca.

Conferència: “Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany”

Dins del marc de l’exposició «El Fluvià, tres comarques i un riu», que aquests dies es pot visitar al Museu Darder de Banyoles, el divendres dia 6 a les 20:00 a la Sala d’Actes del mateix museu Joan Anton Abellan donarà una conferència que porta per títol: «Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany», un riu en el que al llarg dels anys s’hi han projectat molins, ponts, passallisos, serradores, centrals hidroelèctriques, embassaments, passos de barca,… projectes que en alguns casos s’han fet realitat i en altres no.

De Les Planes d’Hostoles a Banyoles

Aquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.

El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .

Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.

La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.

De Sant Joan Les Fonts a Banyoles

Seguint amb el curs de Patrimoni Geològic, el dissabte dia 30 de novembre vam poder assistir a una nova «classe». Aquest cop duia per títol «De Sant Joan les Fonts a Banyoles», una xerrada que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i que tenia que anar acompanyada, al dia següent, de la corresponent sortida, però causes alienes a la pròpia organització, derivades de les intenses pluges que queien varen aconsellar posposar aquesta sortida al dia 8 de febrer, coincidint amb una altre sortida que hi havia programada dins del mateix curs.

Aquest cop, desprès d’una primera introducció a les diferents sortides que està previst dur a terme dins d’aquest curs, es va passar a fer un repàs del diferents conceptes geològics amb els que es trobarem, incidint principalment en el tema hidrogràfic i deixant, per la propera xerrada, el concepte de vulcanisme. Però tenint present que en un curset d’aquestes característiques una cosa primordial és saber llegir un mapa, per això el primer que va fer el conferenciant va ser introduir-nos en el món de la cartografia: tipus de mapes, coordenades geogràfiques i coordenades UTM, latitud i longitud, corbes de nivell, etc.

Amb aquests conceptes aclarits, ja vam entrar de ple en la sortida que havíem de fer al dia següent, començant per la dinàmica fluvial, amb conceptes com meandres i terrasses, per tal d’introduir-nos en el riu Fluvià i en un concepte molt associat a aquesta sortida: les colades de Lava.

Desprès, poc a poc ens vam endinsar en els diferents llocs que estava previst visitar i la característica geològica de cada un d’ells: Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca amb riu Fluvià i basalt. Beuda amb gresos, marges i guixos. I Pedrera d’Incarcal amb nivells calcaris.

En total, varen ser 35 persones les que van assistir a la conferència, tot i el mal temps que feia.