Un viatge per l’Univers en 45’

Un viatge per l’Univers en 45’ a càrrec de Kilian Vindel, astrònom i soci d’Astrobanyoles

Davant d’unes 25 persones el ponent ens va convidar a fer un viatge per l’univers a bord de les sondes enviades per la NASA i l’ESA a través del nostre sistema solar, i més enllà amb la imaginació.

Vam començar a Mart fent una bona passejada per la seva superfície, identificant els llocs on hi havia hagut el seu oceà. En acabar vam passar als asteroides, on vam visitar Ceres, el més gran de tots ells (1.000 km de diàmetre) i el seu gran cràter Occator i la seva taca blanca de compostos salins. Va comentar que, amb els seus xocs, van ser els grans portadors d’aigua al nostre planeta.

Després vam volar cap a Júpiter i les seves prop de 70 llunes. Destacant el seu satèl·lit Europa, on podria haver grans quantitats d’aigua sota la superfície. Més que a tot el planeta Terra.

Tot seguit vam imaginar com era la nostra galàxia basant-nos en les dades rebudes de la sonda Gaia, i, anant més enllà, com es creu que és l’entramat de totes les galàxies. Realment semblava el dibuix d’una una xarxa neuronal.

Ens va esmentar que a la nostra galàxia hi ha de l’ordre de 400.000.000.000 estrelles i que de galàxies s’han estimat uns 2 bilions.

Per cloure la seva xerrada ens va insinuar on estava el límit de l’Univers, si tenia, límit, o si com ens fa intuir la mecànica quàntica hi poden existir infinits universos.

Una xerrada per deixar-nos molts dubtes i haver de fer-nos més preguntes.

El vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa

El divendres 8 d’octubre de 2021, Salvador Sarquella realitzà una exposició sobre el vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa.

La recent erupció del volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma ha motivat l’interès pel vulcanisme i per això es va creure oportú repetir –actualitzada- la conferència que es va fer el dissabte 19 de desembre de 2015 en el marc del 2n curs de Patrimoni Geològic (2015-2016) sobre el vulcanisme a les illes Canàries i a la Garrotxa. El principal objectiu de la conferència va ser diferenciar l’origen geològic dels dos vulcanismes i els riscos que s’hi poden originar.

S’inicià amb l’explicació de les dues formes de transmissió de la calor a l’interior de la Terra, responsables d’originar els corrents de convecció a l’Astenosfera i que provoquen els moviments de la Litosfera determinants de  la Tectònica de plaques.

En el marc de la teoria de la Tectònica de plaques, es situà l´origen de les illes Canàries i del Camp volcànic de la Garrotxa (fent referència també a altres zones volcàniques de Catalunya i que es visitaren durant els cursos de Patrimoni Geològic).

Les illes Canàries estan associades a l’activitat d’uns punts calents de la placa africana. Aquesta placa es desplaça cap a l’est des de la dorsal centre-atlàntica. Aquests punts calents han originat des fa uns 70 milions anys una successió d’illes a la zona de les Canàries que han presentat, i presenten, activitat volcànica. El moviment de la placa ha determinat que les illes de Lanzarote i Fuerteventura siguint les més antigues geològicament i presentin molta menys activitat que les illes de El Hierro i La Palma, encara molt actives.

El Camp Volcànic de la Garrotxa s’originà per les distensions que provocaren una fossa tectònica fa uns 400.000 anys en les fases finals i menys actives de l’orogènia alpina. Per les fisures de la fossa tectònica ascendiren els magmes que originaren les estructures volcàniques. L’ultima activitat volcànica es produí aproximadament fa 13.000 anys.

La conferència es completà amb l’explicació dels diferents mecanismes eruptius, les estructures volcàniques i les seves repercussions geogràfiques i geològiques així com el que implica conviure amb el risc, especialment geològic i volcànic.

Primera xerrada “Mirar l’escultura”

El dimarts 29 de Setembre de 2020 va tenir lloc la primera xerrada del cicle “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”, de contingut molt visual i amb un conjunt ampli d’obres d’exemple, a càrrec de Toni Sellarès.

La primera part de la xerrada va tractar de mirar l’escultura amb els sentits. Hi ha escultures que, en funció de la nostra sensibilitat, de seguida ens agraden molt més que altres, capten la nostra atenció i ens generen sensacions, emocions i sentiments diversos: alegria, satisfacció, felicitat, admiració, serenitat, tendresa, tristesa, melancolia, dolor, angoixa, malestar, rebuig, … .   Quan mirem per primera vegada una escultura, normalment no observem detingudament les parts que la composen per separat, sinó que la mirem en la seva globalitat, veiem el conjunt.

A la segona part de la xerrada, es va parlar de mirar la pintura fixant la nostra atenció en les tècniques formals. Després de la primera lectura d’una escultura, un cop l’hem assimilat amb els sentits i l’hem observat globalment, en una segona lectura tenim l’oportunitat de conèixer-la més enllà de l’experiència sensorial i global, fixant la nostra atenció en les tècniques formals que han permès a l’artista crear l’interès que ens provoca la seva obra.

L’anàlisi formal és la descripció de la disposició i funció dels diferents elements visuals d’una escultura, independentment del contingut, context i impacte emocional de l’obra. Descriu les propietats visuals d’una obra de manera sistemàtica, fent servir un conjunt establert de termes i conceptes. Els Elements de l’escultura són els components bàsics de la creació escultòrica. Es van presentar exemples detallats dels set Elements: volum (espai positiu), cavitats i forats (espai negatiu), massa, superfície, textura, llum i color. Els  Principis de l’escultura es refereixen a la manera en què els Elements s’organitzen en una escultura. Es van presentar exemples de tres Principis: proporció, escala i ritme. Els dos Principis restants, tensió i  moviment, es veuran a la segona xerrada.

Trobada “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de dues xerrades “Mirar l’escultura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor del 2020, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle.

Podeu trobar un resum de les dues xerrades aquí

Les  escultures a comentar seran les següents:

  • Laocoont i els seus fills, copia romana del segle I

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Laocoon_Pio-Clementino_Inv1059-1064-1067.jpg

  • Moisès, Michelangelo Buonarroti

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/%27Moses%27_by_Michelangelo_JBU140.jpg

  • El pensador, Auguste Rodin

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/The_Thinker%2C_Rodin.jpg

  • Grup familiar, Henry Moore

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Henry_Moore%2C_Family_Group_%281950%29.jpg

Segona Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar”, realitzades a la tardor del 2019, i completar l’anàlisi dels quadres que no es van poder comentar a la Primera Trobada participativa, celebrada el 22 de Setembre de 2020 (Resum de les xerrades i trobada), es farà una Segona Trobada on comentarem les pintures següents:

La Primavera, Sandro Botticelli

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_primavera#/media/Fitxer:Botticelli-primavera.jpg

 

La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio

https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew

 

La persistència de la memòria, Salvador Dalí

https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931

 

El dinar dels remers, Auguste Renoir

https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881

 

La trobada serà dimarts 20 d’Octubre de 2020 a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor
del 2019, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi
formal explicats durant el cicle. Serà el dimarts 22 de Setembre a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Es pot trobar un resum dels temes tractats a les diferents xerrades a:
https://cecbanyoles.cat/category/mirar-la-pintura-sentir-i-analitzar/

Les pintures a comentar seran les següents:
La Primavera, Sandro Botticelli
https://www.wikiart.org/es/sandro-botticelli/la-primavera-1478
La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio
https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew
La persistència de la memòria, Salvador Dalí
https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931
Guernica, Pablo Picasso
https://www.wikiart.org/en/pablo-picasso/guernica-1937
El dinar dels remers, Auguste Renoir
https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881
Nit estrellada, Vincent van Gogh
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/La_noche_estrellada1.jpg
Davallament de la Creu, Van der Weyden
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Weyden-descendimiento-prado-Ca-1435.jpg

 

Els participants que vulguin poden enviar comentaris de les pintures amb imatges, en format
powerpoint o pdf, per a ser visualitzats durant la trobada a: cecbanyoles@cecbanyoles.cat.
S’hauran d’enviar com a molt tard el dijous 17 de Setembre.

NOU CICLE DE XERRADES. MIRAR LA PINTURA: SENTIR I ANALITZAR

Aquest mes d’octubre començarem un cicle de xerrades centrades en la pintura i més concretament en les tècniques formals relacionades amb la geometria. En total seran cinc xerrades, amb contingut molt visual, a càrrec de Toni Sellarès. Aquí teniu la programació:

  • 29 d’octubre. Mirar amb els sentits oberts a les sensacions, emocions i sentiments. Mirar fixant la nostra atenció en les tècniques formals.
  • 5 de novembre. Introducció a l’Anàlisi formal. L’estil. Elements i Principis de l’Art.
  • 12 de novembre. L’Espai pictòric. L’Enquadrament. El Punt de vista i la Línia de Nivell de l’Ull. Formes Dibuixístiques o Pictòriques. Profunditat: sense Perspectiva.
  • 26 de novembre. Profunditat: amb Perspectiva; per Capes o Contínua. Composició: Tancada o Oberta; Simètrica o Asimètrica.
  • 3 de desembre. Composició: Estructura horitzontal, vertical, diagonal, triangular, circular,…; Centres d’Interès; Línies de Força.

Les xerrades es duran a terme a les 19.30 h, a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles. No calen coneixements previs específics per seguir-les.

Us hi esperem!

Conferència Dolors Bramon “Dona i Islam”

El proper dissabte 14 d’abril a les 12:00 del migdia a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles, Dolors Bramon, amb la conferència «Dona i Islam» i Jordi Galofré, socis del Centre, intervendran en l’acte de cloenda del curs organitzat per la Xarxa d’Escoles Associades a la Unesco de Catalunya dirigit a mestres de tots els nivells educatius amb la intenció d’aprofundir en diferents aspectes de l’educació. Enguany, aquest curs està focalitzat en l’estudi i comprensió de l’Islam.

Xerrada: La flora al Pla de l’Estany

El dissabte dia 7 a les 19:00 a la sala d’actes del Museu Darder, Joan Font Garcia, de l’Associació Flora Catalana, farà un repassa a l’estat actual de coneixement de la flora de la nostra comarca, així com algunes de les plantes que s’han trobat.

La comarca del Pla de l’Estany, malgrat la seva petita extensió, acull una diversitat d’hàbitats prou notable. El coneixement de la seva flora, tanmateix, és encara molt incomplet i no es disposa d’un catàleg actualitzat.

En els darrers quatre anys, des del grup local de FloraCatalana del Pla de l’Estany, s’ha realitzat un treball de prospecció que ens permet fer-nos una idea d’aquestes mancances i que ha començat ja a donar els seus fruits pel que fa a noves aportacions florístiques a la nostra comarca.

Conferència: “Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany”

Dins del marc de l’exposició «El Fluvià, tres comarques i un riu», que aquests dies es pot visitar al Museu Darder de Banyoles, el divendres dia 6 a les 20:00 a la Sala d’Actes del mateix museu Joan Anton Abellan donarà una conferència que porta per títol: «Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany», un riu en el que al llarg dels anys s’hi han projectat molins, ponts, passallisos, serradores, centrals hidroelèctriques, embassaments, passos de barca,… projectes que en alguns casos s’han fet realitat i en altres no.

De Les Planes d’Hostoles a Banyoles

Aquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.

El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .

Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.

La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.

De Sant Joan Les Fonts a Banyoles

Seguint amb el curs de Patrimoni Geològic, el dissabte dia 30 de novembre vam poder assistir a una nova «classe». Aquest cop duia per títol «De Sant Joan les Fonts a Banyoles», una xerrada que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i que tenia que anar acompanyada, al dia següent, de la corresponent sortida, però causes alienes a la pròpia organització, derivades de les intenses pluges que queien varen aconsellar posposar aquesta sortida al dia 8 de febrer, coincidint amb una altre sortida que hi havia programada dins del mateix curs.

Aquest cop, desprès d’una primera introducció a les diferents sortides que està previst dur a terme dins d’aquest curs, es va passar a fer un repàs del diferents conceptes geològics amb els que es trobarem, incidint principalment en el tema hidrogràfic i deixant, per la propera xerrada, el concepte de vulcanisme. Però tenint present que en un curset d’aquestes característiques una cosa primordial és saber llegir un mapa, per això el primer que va fer el conferenciant va ser introduir-nos en el món de la cartografia: tipus de mapes, coordenades geogràfiques i coordenades UTM, latitud i longitud, corbes de nivell, etc.

Amb aquests conceptes aclarits, ja vam entrar de ple en la sortida que havíem de fer al dia següent, començant per la dinàmica fluvial, amb conceptes com meandres i terrasses, per tal d’introduir-nos en el riu Fluvià i en un concepte molt associat a aquesta sortida: les colades de Lava.

Desprès, poc a poc ens vam endinsar en els diferents llocs que estava previst visitar i la característica geològica de cada un d’ells: Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca amb riu Fluvià i basalt. Beuda amb gresos, marges i guixos. I Pedrera d’Incarcal amb nivells calcaris.

En total, varen ser 35 persones les que van assistir a la conferència, tot i el mal temps que feia.