El dissabte dia 4, Marie-Ange Causurano, llicenciada en Arqueologia per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Florència i una gran especialista en Arqueologia de l’Arquitectura ens va delectar amb una interessant conferència sobre els hospitals medievals, centrat en l’Ospedale de Santa Maria della Scala de Siena.

Per arribar a parlar-nos d’aquest antic hospital, primer ens va fer un repàs de l’evolució del turó del Duomo, on actualment s’assenta la catedral de Santa Maria della Scalla, a redòs de la qual va anar creixent la ciutat i el mateix Ospedale.

Va començar parlant-nos d’una primitiva residencia aristocràtica que en aquest lloc s’havia assentat al segle VII a.C., fins arribar a tot un conjunt que amb termes incloses s’aixecava en època romana.

Desprès vindria un període de decadència, en que va quedar abandonat, fins que va tornar a ressorgir en el període altmedieval.

Li seguiria la construcció de la catedral, que amb els anys rivalitzaria amb la de Florència, però l’ensorrament de la que tenia que ser la nova nau la va relegar a quedar per darrera de la florentina basílica de Santa Maria del Fiore.

En paral·lel a aquest creixement ens va parlar de com va anar evolucionat l’Ospedale, des d’una senzilla «aula», que estava a càrrec d’un canonge, a l’imponent edifici que va acabar sent, amb ornament de pintures al seu sostres, i amb aquesta doble funció característica de l’època, de guarir els malalts per una banda i acollir els peregrins i pobres per una altre, motiu aquest darrer origen de la seva riquesa, tota vegada que al llarg dels anys va rebre grans donacions, un fet que el va fer créixer i que va ser un dels motius que va dur a milanesos i barcelonins, entre d’altres, en voler-se emmirallar en aquesta institució per crear el seus hospitals.

I ja per acabar ens va parlar de l’actual museu que s’hi ha bastit en el seu edifici i d’una important troballa que es va fer en el decurs de les excavacions dutes a terme: dos fragments de pergamí de la Divina Comedia de Dante.