LLIURAMENT DE PREMIS I INAUGURACIÓ DEL XX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA

El divendres 17 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XXena edició del concurs de fotografia de la Natura convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 34 persones que han enviat un total de 98 fotografies digitals. Es va descartar 1 fotografia per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en meteorologia i un fotògraf professional van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30 que són les que s’exposaran fins l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Ramon Calvet Falgueras, i la fotografia titulada “Boira gebradora” feta al Massís del Puigsacalm. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Laura Olivas Corominas, sòcia del CECB, amb la fotografia “Rainbow islandès”, realitzada a Islàndia. El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Miquel Planells Saurina, amb la fotografia “Boira a l’Estany” realitzada l’Estany de Banyoles.

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2023 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà “vegetació de zones humides”.

La bioenergia: cap a la sobirania energètica

El divendres 20 de maig de 2022, la tècnica de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) Laia Sarquella i Planella va realitzar la conferència titulada “La bioenergia: cap a la sobirania energètica”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. La ponent, enginyera química de formació, treballa en el camp de les energies renovables i és experta en les diferents formes de bioenergia que es poden utilitzar com a alternativa a les fonts energètiques actuals no renovables.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb una revisió ràpida dels objectius europeus a nivell energètic fins al 2050, on s’espera aconseguir la neutralitat carbònica, i de l’evolució que haurien de seguir les diferents fonts antropogèniques d’emissió de CO2 per aconseguir-ho. Catalunya i l’estat espanyol, en aquest sentit, estan encara molt lluny de l’autosuficiència energètica, amb taxes de dependència de l’energia externa i de la importació de combustibles fòssils molt superiors a la mitjana europea. Per al 2030, l’objectiu de la UE era que un 32% de l’energia consumida provingués de fonts renovables, però recentment s’ha pujat el llistó fins al 45%. L’objectiu per al 2020 era del 20% i tant l’estat espanyol com el conjunt de la UE l’han complert, tot i que Catalunya està endarrerida (s’ha quedat a l’entorn del 10%). Per avançar cap a un compliment ràpid d’aquests objectius, durant els últims anys s’han aprovat el Pacte per a la Transició Energètica, la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència Climàtica, que s’han començat a concretar en forma de decrets-llei per a l’impuls de les energies renovables i la fixació d’objectius més detallats per al seu desenvolupament fins el 2030 i el 2050 (a més de la reducció del consum energètic).

Tal i com va explicar la ponent, les bioenergies, basades en la biomassa, el biogàs, els biocarburants i els residus renovables, són les energies renovables més versàtils, ja que poden ser útils tant per generar electricitat (com l’eòlica i la fotovoltaica, entre altres) com per a usos tèrmics (igual que la solar tèrmica, la geotèrmia i l’aerotèrmia). Es consideren dins d’aquesta categoria totes aquelles energies que deriven de fonts biològiques d’origen natural, disponibles de forma renovable. Provenen principalment de la biomassa forestal, la biomassa agrícola i els residus renovables, i es poden utilitzar tant a nivell industrial com domèstic per generar electricitat, calor i fred, i per al transport. En últim terme, el seu origen és la fotosíntesi, que absorbeix CO2 en el mateix procés de captació de l’energia lumínica, i per tant tenen un balanç de CO2 neutre. La possibilitat d’utilitzar residus orgànics per produir energia permet aportar un valor afegit en l’àmbit de l’economia circular, però cal tenir en compte que la seva implantació és costosa i complexa. Un cop analitzats els principals avantatges i inconvenients de les bioenergies, la segona meitat de la conferència es va centrar en les seves dues fonts principals: el biogàs i la biomassa.

El biogàs es genera a partir de matèria orgànica en descomposició en absència d’oxigen i està format per metà i CO2. Té un poder calorífic una mica més baix que el gas natural i es pot produir a partir de residus orgànics de diferent origen (agrícoles, ramaders, industrials, d’aigües residuals, etc.), tot i que s’obté en diferents quantitats segons d’on provingui. Per poder-lo generar cal tractar-los en digestors anaerobis i sovint es barregen residus ramaders amb fangs de depuradora per poder-ne obtenir major quantitat. Tal i com es va indicar, però, no serveixen per eliminar totalment aquests residus i poden generar encara problemes ambientals si contenen molt N, P o contaminants com els metalls. A Catalunya hi ha sistemes de producció de biogàs en funcionament associats principalment a granges, depuradores, abocadors i ecoparcs. Un cop s’ha tractat per purificar-ne el metà (biometà) es pot injectar a la xarxa de gas natural o utilitzar per al transport, especialment en vehicles pesants. Representa encara un percentatge molt petit de l’energia obtinguda de fonts renovables, però està entrant en una fase de creixement amb l’impuls de la UE, que té com a objectiu que el biometà representi un 15% del total del gas natural, un valor que es podria assolir a Catalunya. Amb els reptes de millorar les tecnologies i acabar de desplegar la legislació i els objectius, la ponent va concloure aquesta part de la xerrada amb un relatiu optimisme sobre el futur del biogàs al nostre país.

En el cas de la biomassa, es tracta d’aprofitar directament la combustió de restes orgàniques d’origen forestal o agrícola per produir energia, principalment tèrmica. És un recurs abundant a Catalunya, on la superfície forestal segueix una tendència ascendent des de fa anys i ja ocupa més del 60% del territori. A més, actualment un 80-90% dels boscos no estan gestionats. Té un contingut energètic similar al gasoil i el gas natural, però amb un poder calorífic lleugerament més baix, i es comercialitza com a llenya o bé triturada, en forma d’estelles, pèl·lets, briquetes, … a uns preus que segons la ponent són molt raonables en relació a altres tipus de combustibles. A Catalunya n’hi ha una producció i un consum importants, i fins i tot se n’exporta a plantes franceses i italianes. Finalment, va acabar amb alguns exemples significats de calderes de biomassa en funcionament (Olot, Montserrat, Vilafranca, Berguedà, Vallès, …), per a usos domèstics o industrials, així com de plantes de producció d’electricitat i de gestió de biomassa.

El debat final va permetre comentar més a fons alguns aspectes relacionats amb les bioenergies, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació per purins, l’extracció de biomassa dels boscos, etc. Agraïm a la Laia Sarquella la seva bona predisposició i l’esforç divulgatiu realitzat en la xerrada, així com també a l’hora de respondre els nombrosos dubtes i comentaris dels assistents.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=fi8poSB4DEs).

El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles signen un conveni de col·laboració

El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles signen un conveni, amb una vigència inicial de dos anys, que estableix una col·laboració mútua entre l’ens i l’entitat per millorar, estudiar, defensar i divulgar el patrimoni cultural de la comarca.

Aquí hi trobareu més informació.

Presentació n.29 LES GARROTXES

Ha sortit a la venda el número 29 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera-estiu de 2022. El dossier central està dedicat a les revistes locals. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni i tradicions de les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren alguns socis del Centre d’Estudis: Jordi Galofré («La premsa banyolina») i Guerau Palmada i Àngel Vergés («Els cavallets de Banyoles»).  Hi ha també un article d’Ernest Costa a la memòria del nostre consoci Joan Pontacq, recentment desaparegut, així com altres articles sobre la premsa a Banyoles i a la comarca. Hi trobem també diverses fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

La presentació d’aquest número de la revista es farà al Tint, el dissabte dia 21 de maig, a les 12 h.

NOVA ACTIVITAT DEL GRUP DE TREBALL I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI

 

Després d’uns quants mesos d’inactivitat el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha començat una nova actuació a Fontcoberta. Els treballs es centren en el que queda de la casa de l’ermità al costat de la capella de la Mare de Déu de la Font. L‘actuació consisteix en consolidar i anivellar dos trams de paret d’aquesta antiga construcció. També es reconstruiran els murs de pedra que envolten i protegeixen el petit turonet que forma part de l’entorn d’aquesta ermita que té orígens al segle XIII. En el Grup s’hi han afegit alguns voluntaris de Fontcoberta que participen en aquesta nova feina de recuperació del patrimoni comarcal.

 

La biodiversitat del planeta, l’estem perdent abans de conèixer-la?

El divendres 22 d’abril de 2022, el biòleg Dani Boix Masafret va impartir la conferència titulada “La biodiversitat del planeta, l’estem perdent abans de conèixer-la?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, professor i investigador de la UdG, pertany al Departament de Ciències Ambientals i l’Institut d’Ecologia Aquàtica, realitza la seva recerca en l’àmbit de l’ecologia de les aigües continentals (especialment dels aiguamolls i les llacunes temporànies) i és professor de diferents assignatures sobre biodiversitat i ecologia.

La xerrada va començar justificant la necessitat de conèixer quina és la biodiversitat real del planeta, per tal de poder determinar si el ritme actual de desaparició d’espècies permet afirmar que ens trobem davant d’una sisena extinció massiva. Durant la primera part de l’exposició, doncs, el ponent va anar desgranant diferents aproximacions que s’han proposat per tal de conèixer quin és el nombre total d’espècies del planeta, un repte que vam poder apreciar que té una magnitud considerable. Des de Linné, que va començar a classificar i a posar nom a les espècies, fins al 2015 es calcula que se n’han identificat i descrit uns dos milions. Ara bé, hi ha moltes dificultats per poder acceptar aquesta xifra com a definitiva, per diferents motius: l’existència d’espècies que s’han descrit més d’una vegada amb noms diferents, el menor nivell d’estudi de les zones tropicals (on justament hi ha més biodiversitat) respecte de les zones temperades o el diferent grau de coneixement en funció dels grups d’organismes que s’analitzen (que també tendeix a menystenir els més diversos, com és el cas dels insectes), entre altres. Per tant, segons el ponent, podem afirmar que el nombre real d’espècies és superior i que resten encara moltes espècies per descobrir.

L’estimació del nombre d’espècies desconegudes s’ha intentat fer de moltes formes diferents, per extrapolació a partir de dades conegudes com ara la proporció del nombre d’espècies d’àrees ben estudiades o de grups ben coneguts. També s’han realitzat estudis més complexes en els quals s’han tingut en compte les diferents categories taxonòmiques que s’utilitzen per classificar de forma jeràrquica les espècies, s’han utilitzat conjuntament diferents metodologies o fins i tot s’han realitzat estudis experimentals. Encara que la majoria d’aquestes aproximacions siguin qüestionables i sovint donin dades poc creïbles o rangs de variació molt grans en les seves prediccions, els valors que generen més consens entre els científics estarien a l’entorn dels 10 milions d’espècies. Amb el ritme actual de descripció d’espècies (unes 15.000 per any), això vol dir que tardaríem entre 500 i 700 anys en completar l’inventari d’espècies del planeta. Ara bé, en aquest punt de la conferència es va introduir una idea nova que posaria en dubte aquest càlcul: la constatació científica que el nombre d’espècies del planeta actualment està disminuint. Alguns estudis d’abast global realitzats durant els últims anys han arribat a la conclusió que la taxa d’extinció d’espècies actual és entre 1000 i 10000 vegades superior a la que hi havia abans de l’aparició de l’espècie humana. És a dir, que cada any aproximadament s’estarien extingint tantes espècies com el nombre d’espècies noves que es descriuen.

Gràcies al registre fòssil, es coneixen com a mínim cinc grans extincions massives d’espècies al llarg de la història del planeta, per diferents motius que sovint estaven relacionats entre ells i es retroalimentaven: fenòmens volcànics, escalfament global, anòxia i acidificació dels oceans, impactes de meteorits, etc. El ritme actual d’extinció d’espècies superaria el de qualsevol d’aquestes extincions i per tant, com va defensar el conferenciant, la majoria dels científics afirmen que ens trobem davant la sisena extinció massiva (paradoxalment, en un dels moments de màxima biodiversitat al planeta). I en aquest cas, de forma singular, aquesta extinció és deguda bàsicament a l’activitat humana, una única espècie que actua com a agent causant de molts factors que afavoreixen la desaparició d’espècies. Fins ara, però, si analitzem les dades dels últims 500 anys (un període de temps molt curt a escala geològica i paleontològica) la principal conseqüència seria un increment de la vulnerabilitat d’una gran quantitat d’espècies, que en pocs anys ens acostaria ja a una situació real d’extinció massiva en alguns grups d’éssers vius. En aquests moments, doncs, el principal problema de conservació a escala global seria la disminució de la mida de les poblacions d’organismes, prèvia a la seva extinció.

A continuació, el conferenciant va anar explicant i posant exemples dels principals motius, derivats de l’acció de l’espècie humana, que generen aquesta problemàtica: la pèrdua i destrucció d’hàbitats, les alteracions en la composició de les comunitats per biomanipulació, la introducció d’espècies exòtiques, la sobreexplotació de recursos, la contaminació, el canvi climàtic global, etc. Alguns d’aquests exemples li van servir per posar de manifest la complexitat de les interaccions entre els éssers vius i, en conseqüència, els efectes en cascada, aparentment sorprenents, d’algunes alteracions que s’han produït en els ecosistemes com a conseqüència de l’activitat humana. A tall de conclusió, va acabar afirmant que probablement no provocarem l’extinció de la vida al planeta, però sí la nostra com a espècie.

Al final de l’acte es va produir un col·loqui amb els assistents on es va aprofundir en alguns aspectes ja comentats i se’n van analitzar altres que hi estan relacionats, com la desextinció, l’especiació, l’anàlisi dels gens per discriminar noves espècies o els beneficis de mantenir una elevada biodiversitat. Agraïm a en Dani Boix la seva bona predisposició per oferir-nos una xerrada molt divulgativa i amena sobre un tema, l’anàlisi de la biodiversitat global, que com ell va dir planteja moltes preguntes i poques certeses.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=kdlaA3p1hiQ).

Les pintures murals de la Casa dels Lleons de Banyoles

El passat dissabte 2 d’abril es  va celebrar al local del Tint la 1a jornada de reflexió sobre el patrimoni cultural al Pla de l’Estany dedicada a “Les pintures murals de la Casa dels Lleons de Banyoles: un patrimoni desconegut”.

La jornada es va iniciar a les 10h del matí amb una sèrie de ponències i intervencions per part d’especialistes. La jornada es va clausurar amb una taula rodona amb la intervenció de tots els ponents.

Aquí podeu veure el vídeo de la jornada: https://youtu.be/Nfvf6fBaEc0

Un futur sense epidèmies?

El divendres 18 de març de 2022, el biòleg i matemàtic Joan Saldaña i Meca va realitzar la conferència titulada “Un futur sense epidèmies?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, professor de la UdG, és llicenciat en Biologia i doctorat en Matemàtiques i porta ja alguns anys estudiant les epidèmies des del punt de vista de la modelització matemàtica.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb un repàs històric a les principals epidèmies que ha patit la humanitat: la verola, la tuberculosi, la pesta, les grips, la malària, el còlera, … L’origen de les malalties infeccioses humanes, documentades des d’èpoques molt remotes, es pot atribuir al pas del Paleolític al Neolític, amb el trànsit de l’activitat caçadora/recolectora cap a l’agricultura, ja que va comportar la sedentarització de les persones i la domesticació d’animals. D’aquesta manera, tal i com va exposar el ponent, es va potenciar un contacte més estret entre els animals i les persones que va afavorir les zoonosis, la transmissió de bacteris i virus dels animals als humans, seguida de la transmissió sostinguda en el temps dintre les comunitats i també entre diferents comunitats com a conseqüència de les seves relacions. Diferents paràmetres que determinen el comportament d’aquestes infeccions (com el grau de virulència, la velocitat de transmissió, la durada de la immunitat, …) permeten modelitzar-les matemàticament. En aquest moment de l’exposició, el conferenciant va mostrar alguns models molt simples que descriuen el comportament de les epidèmies i permeten fer prediccions.

La majoria de les malaties infeccioses tenen, doncs, l’origen en la fauna: aus, rosegadors, bovins, ratpenats, primats, … I actualment provenen principalment d’animals capturats en el seu hàbitat. Aquest tipus de malalties poden tenir diferents comportaments i transmetre’s entre animals, només dels animals a l’espècie humana, entre animals però també entre humans, o només entre humans. Corresponen a diferents estadis d’adaptació de les malalties d’origen animal fins a convertir-se en epidèmiques per a l’espècie humana. Alguns estudis indiquen que les malalties que es propaguen principalment a les zones tropicals (on hi ha més contacte entre humans i animals salvatges) solen tenir característiques diferents que les que ho fan per zones temperades (on actualment el contacte és molt més reduït): l’existència de vectors, la durada de la immunitat, el tipus de reservoris, la durada de la malaltia, l’estadi d’adaptació, … A les zones temperades, per regla general, el contacte de l’espècie humana amb els agents causants de les malalties ja ha estat més perllongat i això es posa de manifest en les seves característiques.

Entre els vectors que transmeten les malalties infeccioses dels animals cap als humans ocupen un lloc important els ratpenats. Segons va exposar el conferenciant, això es pot  explicar per l’elevada tolerància d’aquests animals als virus, que no els provoquen malalties perquè tenen una resposta inflamatòria molt baixa com a conseqüència dels elevats requeriments energètics del vol. Els ratpenats, doncs, poden contenir molts virus sense resultar-ne perjudicats i per tant tenen un potencial molt gran per transmetre’ls als humans si hi entren en contacte. Una altra característica destacable d’algunes malalties epidèmiques és la variabilitat dels agents causants i fins i tot dels vectors, com en el cas del virus de la grip (i també d’alguns coronavirus), que poden combinar elements genètics procedents de diferents variants. Tot això pot dificultar molt el coneixement de l’origen i l’evolució d’alguns agents epidèmics, i per tant també la seva prevenció.

Un cop analitzats tots aquests elements, el ponent va passar a descriure el marc conceptual per explicar l’aparició de nous patògens en humans, si poden superar les diferents barreres (entre espècies animals, cap als humans i entre persones). En el centre d’aquest model hi ha la interacció necessària entre humans, animals i vectors. Aquestes interaccions depenen de factors que puguin alterar les dinàmiques de les seves poblacions, els quals a la vegada es veuen afectats per canvis ambientals locals i en últim terme per canvis a escala regional i global, com la variabilitat climàtica, els canvis en l’ús del territori, etc. A tot això, cal afegir-hi els factors que fan possible el comportament epidèmic de malalties ja conegudes, com ara la limitació de vacunes, la mala gestió de situacions de risc, l’aparició de nous vectors com el mosquit tigre o els moviments migratoris a escala global. Poden sorgir, doncs, noves epidèmies o pandèmies tant per l’aparició de nous patògens com per la revifalla de patògens que ja es troben entre nosaltres.

Com a conclusió, sembla inevitable que apareguin noves pandèmies, ja que es donen moltes condicions per a què això passi (increment del contacte entre humans i animals, elevada mobilitat de les persones, creixement de la població, globalització del comerç i de la distribució d’aliments, canvis climàtics i d’usos del sòl, augment de la resistència als antibiòtics i als insecticides, …), com ja posen de manifest les dades sobre l’aparició de noves malalties durant les últimes dècades. Segons el ponent, doncs, cal que ens preparem per a noves pandèmies tant o més letals com la COVID-19, i estem encara lluny de tenir un nivell de prevenció mínimament acceptable, tot i disposar d’algunes eines adequades (com les vacunes) per poder-ho fer.

Al final de l’acte es va produir un extens col·loqui sobre les causes i conseqüències de les epidèmies i la importància dels aspectes sociopolítics i econòmics que incideixen en la seva prevenció i modelització. Inevitablement, el cas de la COVID-19 també va ocupar part d’aquest debat. Agraïm a en Joan Saldaña la seva predisposició per impartir la conferència i els esforços divulgatius esmerçats per donar a conèixer aquests aspectes científics sovint complexes amb una gran quantitat d’exemples i dades actualitzades.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=lItF83Gd4Vk).

Entrega de premis IV Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor

Dijous 24 de març es va celebrar l’acte d’entrega dels  IV Premis d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2022.

Hi van assistir els estudiants, representats de tots els instituts, membres del jurat, membres de la junta del CECB, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca; i la presidenta del CECB, Roser Masgrau.

Els guanyadors d’aquesta IV edició van ser:

  • Guanyador: Víctor Robinson amb el treball titulat “L’amor grec”.
  • 1er accèssit: Maria Cros Recio amb el treball “El paper de la dona a la política”.
  • 2on accèssit: Irina Soler Guardiola amb el treball “Les TED Talks com a mètode per a millorar la nostra oràtoria”.

Podeu veure alguns dels vídeo-resums dels estudiants participants al nostre canal de youtube: https://www.youtube.com/channel/UCr-SMHNv-8eBJi7Vw6sulXA/featured

La gestió agroforestal en el canvi climàtic

El divendres 18 de febrer de 2022, l’ecòleg Robert Savé i Montserrat va realitzar la conferència titulada “La gestió agroforestal en el canvi climàtic”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, a més d’impartir classes a la UAB, ha treballat com a investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), on ha aplicat els coneixements adquirits durant la seva formació al departament d’Ecologia de la UAB a l’àmbit de l’agricultura i concretament, durant els últims anys, al cultiu de les vinyes i la seva adaptació a la realitat climàtica canviant.

Després d’una breu introducció en què va exposar la realitat del canvi climàtic, documentada al llarg de les últimes dècades, i la seva especial incidència en les zones mediterrànies, el ponent va començar a plantejar alguns dels seus efectes en el sector agroalimentari i possibles solucions a les diferents problemàtiques, tot aprofitant les eines descriptives i predictives de què es disposa actualment a Catalunya. Una primera dada que ja s’ha determinat és que hi haurà una reducció del 17% de la producció agrícola a la conca mediterrània, deguda principalment a una disminució de la disponibilitat d’aigua per l’increment de temperatura, tot i que aquesta limitació en la disponibilitat d’aliments no hauria de ser preocupant si es té en compte que actualment ja hi ha una sobreproducció que es podria evitar fàcilment. A més, la pujada del nivell del mar també afectarà la disponibilitat d’aigua per la salinització dels aqüífers propers a la costa, que és on viu més gent i on hi ha una quantitat important de conreus de regadiu.

Les projeccions per a comarques com el Penedès o l’Alt Empordà per a les properes dècades són molt fiables, ja que es basen en seqüències llargues de dades, i preveuen una disminució de la disponibilitat d’aigua d’un 20% i l’augment de fenòmens catastròfics com les pedregades. El ponent va comentar, amb una gran profusió d’exemples concrets, com cal adaptar-se a aquests i altres canvis modificant les estratègies de reg, les varietats que es cultiven, l’eficiència dels tractaments, l’optimització de la funcionalitat dels sòls, la regulació dels règims hídrics fluvials o la distribució dels recursos entre l’agricultura i la ramaderia, entre altres. I va posar èmfasi en tenir en compte que estem en un context mediterrani, diferent al de la major part d’Europa, on les fórmules que s’apliquen potser no ens seran útils perquè els seus problemes i els seus condicionants són diferents.

Les regulacions europees relacionades amb el Green Deal, com va exposar, també ens afectaran en els propers anys: caldrà augmentar la producció orgànica, canviar l’ús de tractaments fitosanitaris, controlar la fertilització del sòls agrícoles, reduir-ne les emissions de gasos d’efecte hivernacle o fins i tot intentar mitigar-les, etc. Un altre aspecte que va destacar és la millora de la biodiversitat i la presència d’espècies invasores. És important potenciar l’ús de les espècies i varietats autòctones, no només dels plantes conreades sinó també de la flora i la fauna que hi conviu (fongs del sòl, plantes acompanyants, paràsits, …). En aquest sentit, per als canvis que calgui implementar, s’ha de tenir en compte que les solucions pròpies de cada lloc solen ser millors que les solucions generals, perquè es basen en espècies adaptades ecofisiològicament a l’ambient i en equilibri amb els altres components de l’ecosistema.

A Catalunya, per a algunes regions d’elevat interès agrícola, es disposa ja de projeccions climàtiques sobre diferents escenaris de canvi climàtic amb una resolució molt detallada, que permeten preveure els canvis que hi haurà al llarg del temps i les afectacions sobre les plantes. Amb tota aquesta informació, és possible planificar des d’ara mateix les mesures adaptatives per als conreus a cada lloc, tant per millorar-ne la producció com els efectes sobre el canvi climàtic. Finalment, el ponent va esmentar alguns exemples actuals d’èxit en relació a les tècniques i tractaments sostenibles i eficients: l’acadèmia de la poda, l’observatori de la sequera, la certificació de l’ecosistema agrari de producció d’oli d’oliva, al llarg de tot el seu procés, des del punt de vista de la mitigació del carboni, la proposta de creació d’un Servei de Recolzament Agrari, el desenvolupament de varietats resistents al canvi climàtic, etc. Com a conclusió, va posar de manifest la necessitat d’assolir la sobirania alimentària i la importància de l’educació i la tecnologia, sempre partint del coneixement del context sociològic de la població.

L’acte va continuar amb un col·loqui final basat en les intervencions dels assistents, durant el qual es va aprofundir en alguns aspectes comentats al llarg de la conferència i en altres aspectes colaterals. Es va incidir especialment en la necessitat de repensar la planificació agrícola i l’ordenació general del territori, sempre d’acord amb les característiques concretes de cada lloc i aprofitant les millores tecnològiques actuals. Agraïm a en Robert Savé la seva bona predisposició a realitzar aquesta conferència i la seva implicació i disponibilitat per donar a conèixer els avenços científics i tecnològics en un tema tan complex com el de la producció agrícola en el context actual de canvi climàtic.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=UJdT5HdkG2Y).

Beques de Recerca Francesc Eiximenis 2022

Com a  Centre d’Estudis formem part de l’institut Ramon Muntaner  i creiem oportú informar-vos d’aquest convocatòria.

L’Institut Ramon Muntaner i la Diputació de Girona convoquen les Beques de Recerca Francesc Eiximenis amb l’objectiu de fomentar l’estudi en Ciències Socials i Humanes i en Ciències Naturals per al 2022 en l’àmbit de la circumscripció de Girona.

En el següent enllaç hi trobareu tota la informació: http://www.irmu.org/news/3638

Arxiu Joan Pontacq Seguranyes

Des d’avui podeu consultar l’Arxiu digital Joan Pontacq Seguranyes al CECB. 

Tota la documentació que va generar en Joan Pontacq Seguranyes entre el 1994 i el 2021 va estar recollida, poc abans de la seva darrera marxa, pel nostre vicepresident Carles Puncernau en un arxiu digital de forma que pugui ser consultat per qualsevol persona que tingui interès a fer-ho.

En aquest enllaç trobareu els índexs de tot el contingut recollir a l’arxiu: https://cecbanyoles.cat/arxius/#tab-id-2 .

Aquesta documentació és consultable amb cita prèvia per tothom qui li interessi.

 

 

Els paisatges que vénen

El divendres 21 de gener de 2022, l’ambientòleg Pere Sala i Martí va realitzar la conferència titulada “Els paisatges que vénen. Com ordenem els paisatges de les energies renovables?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, actualment director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya després de molts anys de treballar-hi com a coordinador, és especialista en l’anàlisi i l’estudi del paisatge i últimament s’ha interessat pels paisatges emergents, que van ser l’objecte d’aquesta sessió.

Després d’una introducció en què va destacar la importància que tenen en el paisatge la interacció de factors naturals i humans, el seu caràcter o personalitat i la percepció dels seus valors per part de la població, així com la rellevància de qualsevol tipus de paisatge (estigui protegit o no) i el paper de la ciutadania en la valoració i la gestió del paisatge, la part central de la conferència es va focalitzar en l’anàlisi de les principals noves formes de paisatge que emergeixen constantment. En primer lloc, els paisatges de proximitat, que són aquells amb els que ens sentim més identificats, que ens són més quotidians, i que cada cop estan agafant més protagonisme. Aquesta rellevància que estan prenent els paisatges del dia a dia va molt associada amb la creixent valoració que també es fa dels seus usos. Un segon tipus de paisatges emergents són els paisatges reciclats, que són el resultat de recuperar espais on s’han intentat crear estructures fallides, ja sigui integrant-les en el paisatge i posant-les en valor o desfent-les i creant nous paisatges més d’acord amb els valors actuals. La tercera modalitat són els paisatges del despoblament, on s’intenta gestionar els espais poc poblats per recuperar l’autoestima d’aquests llocs i posar en valor el territori de la mà del seu paisatge.

El quart tipus de paisatges emergents, que es van analitzar més profusament, són els del canvi climàtic: nous paisatges que van sorgint per la transformació dels paisatges agroforestals com a conseqüència del canvi climàtic, per les alteracions del litoral i les seves infraestructures (molt abundants al nostre país) o per la instalació de noves infraestructures destinades a la generació d’energia a partir de fonts renovables. Segons les previsions de l’ICAEN per a l’horitzó 2050, gairebé el 3% de la superfície de Catalunya hauria d’estar ocupat per equipaments relacionats amb l’obtenció d’energia eòlica terrestre o fotovoltaica. El desplegament d’aquestes infraestructures comporta una paradoxa entre la seva acceptació pels efectes a escala global i el seu rebuig per la incidència paisatgística a escala local, associat a l’aparició de nous elements molt visibles (sovint en espais amb gran exposició visual o càrrega simbòlica) i que afecten el caràcter paisatgístic del lloc, configurant uns paisatges energètics nous. A més, solen ser transformacions ràpides, sovint polèmiques o controvertides per diferents motius que van més enllà de les simples consideracions estètiques i que, per les característiques pròpies d’aquestes fonts energètiques, tendeixen a concentrar-se en unes poques comarques. Si es volen minimitzar les problemàtiques, caldria intentar que aquestes infraestructures es poguessin compatibilitzar amb els valors del paisatge, o fins i tot que es convertissin en nous referents identitaris contemporanis (d’avantguarda, de sostenibilitat) que aportessin valor al territori, en lloc de contraposar-se als paisatges rurals tradicionals.

 

A la part final de la conferència es van esmentar alguns exemples de parcs eòlics de Catalunya i d’altres indrets d’Europa, i es van comentar (a partir d’un document elaborat per l’Observatori del Paisatge) diferents criteris que es podrien tenir en compte per intentar que els aerogeneradors siguin més compatibles amb els valors i les qualitats del paisatge o fins i tot sumin valor al territori i generin més acceptació. Algunes recomanacions anaven en la línia de donar més protagonisme a la participació de les comunitats i les institucions locals (tant en el disseny com en els beneficis), mentre que unes altres feien referència a la percepció visual o a la localització. En el cas de l’energia fotovoltaica, també es van analitzar mesures de disseny i localització, així com les ubicacions que haurien de ser prioritàries (com ara cobertes d’edificacions, infraestructures de mobilitat terrestre i espais altament transformats).

L’acte va continuar amb les intervencions dels assistents i el col·loqui final, durant el qual es va aprofundir en alguns aspectes comentats al llarg de la conferència i es va debatre sobre la necessitat de les noves infraestructures energètiques i els seus possibles models de gestió. Agraïm a en Pere Sala la seva bona predisposició a realitzar aquesta conferència, que va ser molt clara, ordenada i amena.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/ANQHrVqaQ5E).

Economia en el canvi climàtic

El divendres 17 de desembre de 2021 es va realitzar la presentació del llibre “Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El seu autor, Joan Vila, és enginyer industrial, CEO de l’empresa LC Paper i president de la comissió d’energia de PIMEC. És expert en economia sostenible i divulgador d’aquesta matèria, sobre la que publica articles d’opinió de forma regular, gràcies a la seva formació i a l’experiència adquirida en la gestó empresarial. La presentació va anar a càrrec del propi autor, que va fer una exposició de la temàtica, i va anar precedida d’una introducció per part de Ramon Folch, com a membre de la Junta consultiva del Centre d’Estudis Comarcals i autor del pròleg del llibre.

 

En la introducció, Ramon Folch va destacar l’experiència pràctica de l’autor al capdavant d’una empresa del sector productiu i el fet que, justament des d’aquesta perspectiva, posi l’èmfasi en la frugalitat. Va remarcar la importància de l’emergència climàtica i la transició energètica com a reptes econòmics i la necessitat que l’enginyeria de la transició faci possible la sostenibilitat econòmica mentre es produeixen les transformacions que requereix el nostre sistema socioeconòmic en el trànsit cap a un nou model.

 

Seguidament, Joan Vila va exposar diferents aspectes que tracta en el seu llibre. Va començar comentant la problemàtica de la confrontació entre la productivitat laboral i la productivitat econòmica, que històricament s’ha resolt a base d’incrementar l’extracció de les matèries primeres, sense tenir en compte les seves limitacions i amb una baixa eficiència en el seu ús i en la despesa energètica associada. Des de la seva perspectiva, aquest funcionament de l’economia ens ha portat a una situació insostenible, que requereix una reforma integral del model i del comportament humà.

 

A partir d’aquí, va explicar diferents solucions que es poden aplicar. Segons va exposar, hi ha quatre disrupcions tecnològiques que seran clau en els propers anys: l’ampliació en l’ús del cotxe elèctric autònom i de flota, la implementació i millora de les energies renovables i les bateries, l’expansió de l’ús de la bomba de calor i la substitució de la proteïna animal per a l’alimentació. Aquest procés s’haurà d’acompanyar també de mesures econòmiques, com ara la taxació fiscal de les matèries primeres en lloc del valor afegit o la reducció del marge de l’economia especulativa. Tot això ens portarà a un escenari en què es veurà reduïda la nostra capacitat adquisitiva i la producció, i conseqüentment caldrà redistribuir el treball. Experimentarem canvis socials importants i caldrà realitzar el trànsit amb cura perquè no colapsi el sistema i puguem mantenir el benestar, tot preservant els pilars bàsics de la sanitat, l’ensenyament i l’atenció a la gent gran. A Catalunya, aquest repte és possible, però hem de tenir la capacitat de veure des d’una perspectiva global els canvis que cal realitzar a nivell energètic i la valentia política de tirar-ho endavant.

 

L’acte va tenir continuïtat amb una segona part en què les intervencions dels assistents van generar un ampli coloqui amb l’autor del llibre, durant el qual es va aprofundir en alguns temes i van aflorar també aspectes nous relacionats amb la temàtica. Agraïm a en Joan Vila la seva disponibilitat i el seu relat planer, bastit des de l’experiència i la reflexió, a l’hora d’explicar i debatre llargament els temes del seu llibre, i a en Ramon Folch la seva predisposició a participar amb una breu però brillant introducció.

 

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/JfQyBsfWQMg).

FINALITZADES LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

EL SETEMBRE DE 2020 VAN FINALITZAR LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

Els treballs van anar a càrrec del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany.

En aquests darrers sis anys s’han realitzat accions puntuals de millora al patrimoni comarcal. A vegades han estat de caràcter més paisatgístic, com la neteja de fonts i els seus accessos; d’altres, petites intervencions sobre el que són elements menors, però que compten amb un rerefons d’història, com pedrons, teuleries o rentadors. La darrera actuació, la de més rellevància, tant en la durada com en la importància de l’element patrimonial, ha consistit en la restauració de l’interior i la millora de l’exterior de Sant Miquel de Centenys (Esponellà).

 

L’ermita de Sant Miquel

L’ermita de Sant Miquel que forma part de la parròquia de Sant Iscle de Centenys és una construcció de planta rectangular de caire popular que probablement va ser construïda en els primers anys del segle XVI. Consta que l’any 1538 Antoni Pijoan deixa almoina per a la seva administració. Quasi cent anys després, en un document del 6 de gener de 1628, es diu que Jaume Pijoan, pagès, renuncia a l’administració de la capella de Sant Miquel a favor del regidor i obrers de l’església del present lloc. Té una superfície construïda de 61 m² i el seu interior té 36 m². La nau disposa de dues petites finestres, una en el mur nord i l’altra en el del sud, que havien estat tapiades en èpoques anteriors. Hi ha sobrealçat un petit altar adossat a la part de llevant que ens recorda quan el capellà oficiava la missa d’esquena als fidels, junt amb uns senzills bancs de pedra de travertí situats als dos costats de les parets laterals. Al costat de la porta principal també hi ha una petita obertura que permet l’entrada de llum. Sobre la porta s’aixeca un petit campanar d’espadanya o de cadireta amb un sol ull.

 

Els treballs de restauració

L’any 2000 l’Ajuntament d’Esponellà hi va realitzar unes obres de restauració consistents en fer la coberta nova. El projecte i la direcció van anar a càrrec del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Aquesta intervenció va fer que la petita ermita tornés a recuperar una agradable imatge durant alguns anys més. No obstant això, tant l’interior com l’exterior continuà un lamentable procés de degradació. Va ser d’aquesta manera quan a partir de març de 2019 i fins a finals de setembre de 2020 el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha dut a terme diferents treballs de restauració.

Les obRes han consistit en netejar un notable volum de runes interiors, refer l’altar, reconstruir part dels bancs perimetrals, reobrir les dues finestres laterals, repicar els murs interiors, instal·lar una nova porta de ferro i reconstruir totalment el terra de l’ermita amb la col·locació de peces de tova ceràmica. Es va adquirir una imatge de sant Miquel, encarregada als tallers El Arte Cristiano d’Olot, que s’ha col·locat en una fornícula de ferro construïda expressament en la capçalera de l’ermita sobre l’altar. També s’han construït dos reforçats bancs amb fusta reaprofitada.

L’alçada de la imatge és de 50 cm, i mostra els elements de la iconografia habitual de l’arcàngel sant Miquel: un jove amb rostre adolescent que sosté la llança amb les dues mans per vèncer Llucifer, situat als seus peus i envoltat de flames.

En una última fase, de comú acord amb l’Ajuntament d’Esponellà i gràcies a les facilitats que hi ha posat la família propietària de l’ermita, els Castellà, s’ha pogut condicionar l’espai exterior amb la instal·lació de graveta, la construcció d’un banc de pedra semicircular, la col·locació d’un panell informatiu i la previsió de la plantada de tres arbres xiprers durant el mes d’octubre. Agraïm també al veí de la banda nord, Miquel Darnés, que hagi facilitat un pas per l’accés a l’ermita.

El finançament dels materials que s’han utilitzat ha anat a càrrec del Bisbat de Girona i de l’Ajuntament d’Esponellà; totes dues institucions van respondre de manera molt positiva des del moment que se’ls va plantejar la proposta. Tant les gestions de l’anterior alcalde, Joan Farrés, com de l’actual, David Juan, han estat fetes amb responsabilitat i de manera efectiva. Per la seva banda, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany també han atès el pagament puntual d’alguns d’aquests materials.

En aquest moment s’està pendent de poder fer un petit acte d’inauguració dels treballs fets, un acte que dissortadament està sotmès a les fluctuacions i normes sanitàries de la pandèmia que vivim.

Noves aportacions sobre els orígens del Tint

El nostre consoci Guerau Palmada acaba de publicar als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (IEG) titulat El ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI.

En aquest article dóna noves informacions sobre la nostra seu, la Llotja del Tint. Teniu més informació en aquesta notícia publicada per Ràdio Banyoles.

https://www.radiobanyoles.cat/el-tint-de-banyoles-no-era-un-edifici-medieval-gremial-sino-un-tint-particular-construit-el-segle-xvi/

LES GARROTXES 28

Ha sortit a la venda el número 28 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor-hivern de 2021. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, el dossier central d’aquest número està dedicat a les fleques i pastisseries. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Miquel Rustullet («Fleques banyolines amb història»), Guerau Palmada («Santa  Maria de Finestres»),  Josep Grabuleda («Els Bramon de Mompià») i Josep M. Massip («La papallona bruixa»).  Hi ha també altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca i hi trobem també algunes fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Joan Pontacq Seguranyes

Divendres 26 de novembre ens va deixar el nostre company Joan Pontacq Seguranyes, a conseqüència d’una llarga malaltia. Gran amant de la natura, del muntanyisme, de la toponímia i del patrimoni, no va deixar ni un moment de treballar per fer estimar aquests valors a tothom. Els camins del Pla de l’Estany i de les muntanyes de Rocacorba i els voltants de Mieres són plens del seus rètols indicadors. També va ser autor de diversos llibres que ens ajuden a conèixer millor el territori.

Des del Centre d’Estudis el recordem com un dels impulsors de les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany.

Com a darrer desig va voler que tota la seva documentació es conservés a l’arxiu del CECB, on la guardarem com Arxiu digital Joan Pontacq Seguranyes, i estarà disponible per a tothom que la vulgui consultar.

Descansi en pau.

Nous temps, nou clima

El divendres 12 de novembre de 2021, el doctor Josep Calbó va realitzar una conferència dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible” titulada “Nous temps, nou clima”. El ponent és físic de formació, professor de la Universitat de Girona en el Departament de Física i investigador especialitzat en Física ambiental, principalment en aquells aspectes de la física atmosfèrica relacionats amb el clima. A més, forma part del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya, que és el responsable d’elaborar els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya. En la seva exposició va comentar de forma didàctica i rigurosa, amb una gran profusió de dades científiques, els principals conceptes relacionats amb el canvi climàtic, les seves causes i algunes de les seves conseqüències.

Després d’una introducció en què va explicar i diferenciar els conceptes de temps i clima, així com els paràmetres estadístics que els defineixen, va dedicar la primera part de la conferència a exposar els canvis climàtics que ha experimentat el planeta al llarg de la seva història, que han estat molt nombrosos, i les característiques excepcionals del canvi actual: un increment ràpid i sobtat de la temperatura mitjana del planeta que es pot relacionar amb factors d’origen antròpic. Va mostrar clarament que Catalunya no només no és aliena a aquest canvi, sinó que fins i tot l’increment de temperatura hi és ja una mica més elevat.

A continuació, va explicar de forma sintètica els principals factors que determinen el clima del planeta: la radiació solar que hi incideix i és absorbida per la Terra, la quantitat d’energia que és reflectida o emesa com a radiació infraroja i la part d’aquesta radiació que és absorbida i redirigida en totes direccions per les molècules de gasos d’efecte hivernacle que conté l’atmosfera, les quals escalfen la superfície de la Terra i les capes baixes de l’atmosfera. El clima és el resultat del balanç entre tots aquests factors, de manera que sense els gasos d’efecte hivernacle la temperatura seria molt més baixa, però un increment en la seva concentració també comportaria un augment de la temperatura. Aquests gasos d’efecte hivernacle són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós. Excepte el primer, que té un cicle molt ràpid a l’atmosfera, tots els altres gasos s’hi poden acumular durant molt temps i des dels anys 50 del segle passat la seva concentració ha anat augmentant a una velocitat sense precedents en la història del planeta, degut principalment a l’activitat humana.

La tercera i última part de la conferència va estar dedicada a la projecció climàtica: l’estimació de quin podria ser el clima dels propers anys, mitjançant models climàtics basats en càlculs matemàtics complexes realitzats per ordinador. Aquests models han estat prèviament validats amb dades històriques i ja corroboren el paper de l’increment dels gasos d’efecte hivernacle en l’evolució recent de la temperatura. Per fer les prediccions es consideren diferents escenaris, en funció de les futures emissions de gasos d’origen antròpic, que donen un resultat similar durant els propers 20-30 anys, doncs l’evolució de la temperatura ja està determinada per les emissions prèvies. A partir d’aquí, els escenaris més pessimistes contemplen un augment de la temperatura en 5ºC a finals de segle, però la modificació del comportament dels humans pot donar lloc a altres escenaris en què les concentracions de gasos s’estanquin o es redueixin i l’increment de temperatura sigui menor, entre 1,5-2ºC. A més, aquest canvis comportarien també un increment de les precipitacions a nivell global.

Finalment, el conferenciant va mostrar com la distribució del canvi climàtic no serà uniforme a tot el planeta sinó que tindrà efectes diferents en funció de les regions. Es preveu que els increments de temperatura siguin més marcats als continents, a l’hemisferi nord i especialment al pol nord. En el cas de les precipitacions, tot i augmentar a nivell global, es creu que disminuiran a les regions de clima mediterrani. Les projeccions per a Catalunya vindrien marcades per aquestes tendències i mostren també una heterogeneïtat espaial, amb canvis de temperatura més accentuats a l’interior i a les zones de més altitud. A més, cal tenir en compte que no només variaran les mitjanes, també ho faran els valors extrems (dies de calor o de precipitacions intenses, ratxes seques, etc.), que seran encara més extrems.

La xerrada va finalitzar amb unes recomanacions per intentar mitigar la magnitud d’aquests canvis i adaptar-nos als efectes que inevitablement es produiran durant les properes dècades, i amb la participació dels assistents, que va permetre ampliar i aprofundir les explicacions en alguns aspectes concrets. Agraïm al Dr. Josep Calbó la bona predisposició per participar en aquest cicle de conferències i la seva interessant exposició, on va presentar de forma tan didàctica com rigurosa un tema d’una complexitat científica considerable i de gran rellevància per al futur de l’espècie humana i del planeta.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=hw–L1UDyXM).

Què és la transició energètica?

El divendres 15 d’octubre de 2021, el doctor Mariano Marzo va realitzar una conferència dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible” titulada “Què és la transició energètica?”. Geòleg de formació, catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona, director de la càtedra UB Repsol en Transició Energètica i president de la comissió de Sostenibilitat de Repsol, com a expert en geologia del petroli i recursos energètics i bon divulgador científic va exposar de forma didàctica, planera i rigurosa els principals conceptes relacionats amb la transició energètica, els grans reptes que comporta i la necessitat urgent de desenvolupar-la.

En primer lloc va posar de manifest la importància que té per als humans aconseguir energia per al desenvolupament de la societat, l’increment de les necessitats energètiques al llarg de la història i la nostra dependència actual dels hidrocarburs que obtenim en forma de carbó, petroli i gas natural. Com va argumentar a l’inici de la seva exposició, aquests combustibles fòssils constitueixen una reserva d’energia d’origen solar que el planeta ha acumulat al llarg de milions d’anys i la seva utilització a partir de la revolució industrial, gastant aquesta rica herència energètica, ens ha convertit en l’home de l’hidrocarbur. A la vegada, però, la combustió d’aquestes molècules per alliberar-ne l’energia ha provocat un augment a l’atmosfera de la concentració d’un dels seus productes, el CO2, que contribueix de forma molt important a l’escalfament global. Des de 1950, tant el consum energètic mundial com el PIB i la concentració de CO2 atmosfèric han experimentat un increment exponencial.

A partir de la constatació que els humans hem forçat l’escalfament del planeta més enllà dels seus cicles naturals, la conferència va continuar amb l’anàlisi de les possibilitats que tenim de tornar a “regular el termostat”, és a dir, trobar la forma (sens dubte, complexa) de solucionar aquest problema, que és una disfunció de l’actual model socioeconòmic. Com va argumentar, la magnitud de les emissions antropogèniques de CO2 depèn de factors demogràfics i econòmics, que es poden mesurar en base a la població mundial i la renda per càpita (PIB) global, però també de factors relacionats amb el model energètic: la intensitat energètica (o quantitat d’energia necessària en relació al PIB) i la intensitat de carboni del mix energètic que consumim. Per altra banda, també es produeix una disminució del CO2 atmosfèric per mitjans naturals o induïts per l’home. Podem incidir, doncs, en qualsevol d’aquests factors per intentar reduir l’acumulació de CO2 a l’atmosfera, però si tal i com va exposar les previsions demogràfiques i econòmiques es compleixen caldrà concentrar-se en modificar el model energètic perquè sigui més eficient i descarbonitzat i implementar mesures que permetin enretirar carboni de l’atmosfera.

Finalment, va projectar diversos escenaris de futur en què s’assolirien diferents graus d’escalfament del planeta, en funció de les mesures que es prenguin. Per aconseguir un escenari de desenvolupament sostenible, segons va argumentar, caldrà sobretot millorar l’eficiència energètica i, en segon lloc, incrementar l’ús de les energies renovables. Això requerirà, per complir els objectius climàtics per l’any 2050, la implementació de moltes innovacions tecnològiques en diferents sectors que permetin assolir les zero emissions i estabilitzar la temperatura del planeta a l’entorn d’un increment de 1,5 graus. Es preveu que les tecnologies que encara estan en fases de desenvolupament siguin fonamentals durant el període 2030-2050. Ara bé, per complir amb els objectius per al 2100, s’hauran de desenvolupar també tecnologies per enretirar part del CO2 acumulat a l’atmosfera i d’aquesta manera tenir un balanç negatiu d’emissions de carboni. A més, va concloure, caldrà també una bona governança, fonamentada en anàlisis basades en la ciència i la tecnologia i en un gran pacte global, per part dels polítics que hauran de pilotar aquesta transició energètica, un procés complexe que generarà moltes incerteses i noves oportunitats i ens portarà a un futur que segurament serà diferent de com el podem imaginar encara avui.

Al final de la xerrada, la participació dels assistents va ser molt àmplia i es va produir un debat enriquidor que va permetre aprofundir en alguns aspectes que s’havien esmentat durant l’exposició i molt especialment en l’anàlisi de les diferents estratègies i tecnologies per aconseguir una producció d’energia més descarbonitzada o la captura del CO2 atmosfèric. Agraïm al Dr. Mariano Marzo la bona predisposició per participar en aquest cicle de conferències i la seva brillant presentació, clara, entenedora i planera, d’un tema tan complexe com aquest, així com les nombroses i complertes intervencions que va fer en el col·loqui final, on va demostrar el seu ampli coneixement del tema.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=hWKsYSFJgD0).

La comarca del Pla de l’Estany. Gènesi i reptes de futur

Una cinquantena de socis va assistir, el dijous 21 d’octubre, a la presentació del llibre La comarca del Pla de l’Estany. Gènesi i reptes de futur. Es tracta del Quadern núm. 40 de les publicacions del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. La presentació va anar a càrrec de Jordi Xena.

És un llibre que té dues parts. La primera part, redactada per Jordi Galofré, és el relat de la lluita per aconseguir el reconeixement de la comarca enuns moments de canvis i esperances. El reconeixement, que va arribar l’any 1988, va ser el fruit de més de cinquanta anys de reivindicació. Malgrat el fracàs inicial a la dècada de 1930 i el parèntesi forçat de la dictadura franquista, no van faltar mai ciutadans que van mantenir viu el convenciment que Banyoles i la seva rodalia constituïen una comarca, totalment diferenciada de les comarques veïnes. Al llarg dels anys es va mantenir una voluntat popular, tossudament expressada, sense defalliments. Hi destaquen especialment les aportacions de banyolins il·lustres, com Jaume Butinyà, Joan Vilardell, Tomàs Cortada i Jeroni Moner, tots ells socis del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

La segona part, coordinada per Joan Nogué amb les aportacions de Ramon Folch, Anna Roca, Javier MartínUceda i Laura Olivas, planteja noves directrius, noves mirades, reptes de futur en definitiva, repensant com volem que sigui aquesta comarca i quines noves necessitats es plantegen. El Pla de l’Estany és una comarca de dimensions reduïdes però d’una gran diversitat i riquesa, amb potencialitats que cal desenvolupar, sempre amb criteris de sostenibilitat i pensament creatiu. Aquest llibre vol contribuir a enfortir la consciència comarcal i a obrir nous camins per encarar el futur.

Exposició ‘Goita tu, quin ball de passada!

Banyoles recull la història de la faràndula en una exposició que es podrà visitar fins al 8 de novembre a l’espai Can Tarradas.

L’historiador Guerau Palmada i el folklorista Àngel Vergés, socis del CECB,  s’han encarregat de la recerca i documentació històrica de la mostra.

El vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa

El divendres 8 d’octubre de 2021, Salvador Sarquella realitzà una exposició sobre el vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa.

La recent erupció del volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma ha motivat l’interès pel vulcanisme i per això es va creure oportú repetir –actualitzada- la conferència que es va fer el dissabte 19 de desembre de 2015 en el marc del 2n curs de Patrimoni Geològic (2015-2016) sobre el vulcanisme a les illes Canàries i a la Garrotxa. El principal objectiu de la conferència va ser diferenciar l’origen geològic dels dos vulcanismes i els riscos que s’hi poden originar.

S’inicià amb l’explicació de les dues formes de transmissió de la calor a l’interior de la Terra, responsables d’originar els corrents de convecció a l’Astenosfera i que provoquen els moviments de la Litosfera determinants de  la Tectònica de plaques.

En el marc de la teoria de la Tectònica de plaques, es situà l´origen de les illes Canàries i del Camp volcànic de la Garrotxa (fent referència també a altres zones volcàniques de Catalunya i que es visitaren durant els cursos de Patrimoni Geològic).

Les illes Canàries estan associades a l’activitat d’uns punts calents de la placa africana. Aquesta placa es desplaça cap a l’est des de la dorsal centre-atlàntica. Aquests punts calents han originat des fa uns 70 milions anys una successió d’illes a la zona de les Canàries que han presentat, i presenten, activitat volcànica. El moviment de la placa ha determinat que les illes de Lanzarote i Fuerteventura siguint les més antigues geològicament i presentin molta menys activitat que les illes de El Hierro i La Palma, encara molt actives.

El Camp Volcànic de la Garrotxa s’originà per les distensions que provocaren una fossa tectònica fa uns 400.000 anys en les fases finals i menys actives de l’orogènia alpina. Per les fisures de la fossa tectònica ascendiren els magmes que originaren les estructures volcàniques. L’ultima activitat volcànica es produí aproximadament fa 13.000 anys.

La conferència es completà amb l’explicació dels diferents mecanismes eruptius, les estructures volcàniques i les seves repercussions geogràfiques i geològiques així com el que implica conviure amb el risc, especialment geològic i volcànic.

Jeroni Moner

Aquest dimecres ens ha deixat en Jeroni Moner, en Noni. Des del Centre d’Estudis volem expressar la nostra gratitud a una persona que va ser motor i ànima de la nostra entitat durant molts anys com a president i membre de la Junta.

Ha estat un referent cultural de primer nivell per a la ciutat i per al Centre d’Estudis.

El trobarem molt a faltar.

El nostre més sentit condol a la Dolors i a les seves filles i neta.

Inici del cicle “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

El proper 17 de setembre iniciem el cicle “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible” amb la conferència «La COVID, fins quan?» a càrrec de Laura Guerrero-Latorre, viròloga ambiental. Serà a les 19h a la sala d’actes del Museu Darder.

Cal reserva prèvia adreçant-se al Museu Darder. La conferència també es podrà seguir en directe a https://www.youtube.com/watch?v=ElxYRGbaAtM.

Podeu consultar la resta de xerrades a https://cecbanyoles.cat/objectiu-2030/

Noves sortides Conèixer el Pla de l’Estany

Per fi us podem anunciar que el proper curs reprendrem les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany.

Començarem per una sortida per Banyoles amb un recorregut pel Rec Major. A més, recuperarem les sortides guiades per Ernest Costa a la Vall de la Ribera de Sant Aniol i a Biert.

També visitarem Vilademuls, Serinyà, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Fontcoberta.

Podeu consultar les dates de les sortides a https://cecbanyoles.cat/sortides-al-pla-de-lestany/

Bon estiu!!

LLIURAMENT DE PREMIS I INAUGURACIÓ DEL XIX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA

El divendres 18 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura. Després d’un any de pausa obligada per les restriccions pel COVID-19, torna el concurs convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 145 persones que han enviat un total de 354 fotografies digitals. Es van descartar 26 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en herpetologia (estudi d’amfibis i rèptils) i dos reconeguts fotògrafs van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30, de les quals 11 finalistes, que són les que s’exposaran fins al 12 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Alfonso Roldán Losada, i la fotografia titulada “Contraluz” feta a la ciutat de Córdoba. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Mariona Callís Figueras, sòcia de Limnos, amb la fotografia “reflex de còpula”, realitzada a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany). El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Gripau” realitzada també a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany).

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2022 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà paisatges meteorològics.

Notícia compartida amb els Museus de Banyoles, 21/6/2021

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL XIX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA NATURA

Aquest divendres 18 de juny a les 8 del vespre es celebrarà l’acte d’inauguració de l’exposició del XIX Concurs de Fotografia de la Natura, on s’exposarà una selecció de les millors fotografies presentades en l’edició d’enguany, dedicada a amfibis i rèptils.

També es farà el lliurament de premis als tres guanyadors:
– Primer Premi
– Premi a la millor fotografia feta al Pla de l’Estany
– Premi per a un soci de les entitats organitzadores o estudiants i personal de la Universitat de Girona.

Us esperem als participants, als aficionats a la fotografia i als aficionats a la natura.

Divendres, 18 de juny
Hora: 8 del vespre
Lloc: Sala d’Exposicions temporals del Museu Darder

Per complir amb la normativa COVID, enguany no s’oferirà l’habitual refrigeri als assistents. També caldrà inscriure’s per poder mantenir la limitació d’aforament, que és de 38 persones. Per fer-ho, podeu trucar al 972 57 44 67 o bé enviar un correu a comunicaciomuseus@ajbanyoles.org.

Dijous Culturals: “Deportats i espais de memòria al Pla de l’Estany. Una proposta pedagògica”

Xerrada ‘Deportats i espais de memòria al Pla de l’Estany. Una proposta pedagògica’ .
A càrrec de Jordi Galofré (historiador) i Gerard Sardeña (professor de l’INS Josep Brugulat).

Dijous 10 de juny a les 17h.
Sala d’Actes del Museu Darder.
Reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467.

La xerrada es podrà seguir en directe pel canal de Youtube dels Museus de Banyoles: https://www.youtube.com/channel/UCdcZtFll0vP1Xa0Tr-_J9eQ

Assemblea General de Socis 2021

Aquest dissabte 24 d’abril es va dur a terme l’Assemblea General de Socis d’enguany. Degut a les restriccions de la pandèmia l’aforament va ser limitat i es va oferir als socis l’opció de seguir-la telemàticament.

Seguint l’ordre del dia es va realitzar la lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea Ordinària de 2020 així com la presentació d’un informe de les activitats realitzades l’any 2020. També es va aprovar la liquidació del pressupost, balanç i comptes de l’exercici 2020.

Pel que fa al 2021 es va aprovar el pressupost i es va informar de les activitats previstes per enguany.
Finalment es van ratificar els càrrecs de la Junta Directiva.

Tot seguit es va fer la presentació del Quadern núm. 39, “Ramon Margalef López (1919-2004), el científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles”, que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i Frederic Gich.

Converses Eiximenis: Evolució dels boscos de roure de fulla gran a les comarques de Girona

Què són les Converses Eiximenis?

Les Converses Eiximenis són un espai de divulgació científica en què es presenten estudis inèdits tant en l’àmbit humanístic i social com en ciències naturals i del medi.

Els temes estan vinculats a les terres de Girona i els exposen els investigadors o les investigadores que hi han treballat directament junt amb acadèmics especialistes que els han acompanyat en la recerca. El format diàleg permet, d’una banda, adreçar-se a un públic ampli i, alhora, fer emergir d’una manera natural i sintètica aspectes essencials de les recerques, relacionar-les amb estudis ja existents o plantejar línies de futur.

Els estudis que s’hi presenten han estat mereixedors de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis, que convoca anualment l’Institut Ramon Muntaner en col·laboració amb la Diputació de Girona.

Les Converses Eiximenis volen ser un punt de trobada a la ciutat de Girona, en un dels seus equipaments emblemàtics, del sector dels investigadors i dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals de les terres gironines i del públic interessat en l’actualitat de la recerca i la cultura al territori més immediat.

 

Dimarts, 2 de març, 18.30 h

Evolució dels boscos de roure de fulla gran a les comarques de Girona

A càrrec del doctor en biologia i màster en canvi ambiental Jordi Bou, en conversa amb Lluís Vilar, profesor titular de botànica de la UdG. Conduirà l’acte Narcís Vicens, doctor en biologia i tècnic del servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona.

Què ens aporta aquest estudi en relació als efectes de l’abandonament dels boscos per part de l’home i del canvi climàtic a les rouredes de roure de fulla gran? Quina ha estat l’evolució d’aquestes rouredes a les comarques gironines i a la resta de Catalunya? S’ha produït una dinàmica similar a cada regió i, si no és així, quines són les diferències observades i quines casuístiques es donen? Quines aplicacions tenen els resultats de la recerca efectuada, en la gestió de les rouredes de roure de fulla gran? Totes aquestes qüestions seran abordades de manera divulgativa en aquest espai de debat que es proposa sobre la base de la recerca.

 

Cal inscripció prèvia a: merce@irmu.org

Uns quants dies abans es farà arribar l’enllaç a la plataforma ZOOM. L’assistència als actes es realitzarà amb la càmera i el micròfon tancats i només es podran obrir quan ho indiqui l’organització.

 Per a més informació: www.irmu.cat

Cinc Cèntims de Creació Local: Parlem d’arquitectes i ciutat

El proper mes de febrer reiniciem el cicle per donar a conèixer autors i autores, artistes i personatges vinculats a Banyoles i al Pla de l’Estany a partir de converses entre persones coneixedores de la seva tasca, ja sigui per la seva formació, o pels seus vincles personals, familiars o professionals.

Aquest any centrat en l’arquitectura es durà a terme tots els dimarts de febrer de 2021 a l’Auditori de Banyoles a les 20h. Com a comissaris i conductors, Marc Riera i Pau Sarquella, arquitectes.

Aquest és el programa:

 

Cinc Cèntims de Creació Local: Parlem d’arquitectes i ciutat

EL CATALANISME A BANYOLES

S’acaba de publicar el llibre El catalanisme a Banyoles, dels nostres consocis Jordi Galofré i Josep Grabuleda, amb un capítol final del politòleg Xavier Crehuet i una presentació de Salvador Martí, catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona.

El catalanisme és una doctrina i un moviment que afirma la personalitat política de Catalunya i engloba opcions molt diverses, que ha anat evolucionant a llarg dels anys, però sempre ha inclòs la defensa de la llengua i la cultura catalanes. El llibre presenta la història del catalanisme a Banyoles des dels seus orígens (amb entitats com la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana) fins a l’actualitat (amb el creixement de l’independentisme), passant per l’etapa republicana, la dictadura franquista i la transició. Esmenta les aportacions dels personatges més destacats del moviment, com Salvador Masgrau i Cordomí, Candi Corominas i Illa, Josep Esparch i de Ameller i molts altres. Recull també els resultats electorals recents que mostren el suport majoritari a la independència de Catalunya.

Ramon Folch, guanyador del Premi Nat

Ramon Folch, ha estat guardonat amb el Premi Nat per la seva tasca de recerca, divulgació i defensa de la biodiversitat i el medi ambient a casa nostra i en l’àmbit internacional, per la creació d’eines científiques i educatives innovadores al servei de naturalistes i ecòlegs, i per l’impacte que la seva labor ha tingut en molts àmbits professionals i en la sensibilització de la societat envers la natura.

La nostra enhorabona a en Ramon Folch, soci i membre de la Junta del CECB, per aquest merescut premi.

https://museuciencies.cat/la-tercera-edicio-del-premi-nat-distingeix-el-socioecoleg-ramon-folch/

Les Garrotxes 26

La pandèmia, malauradament, ha paralitzat moltes activitats culturals. Però no totes, afortunadament. Malgrat les dificultats, la revista Les Garrotxes no ha faltat a la seva cita semestral amb els lectors i ja ha sortit a la venda el número 26, amb un dossier sobre picapedrers, miners, calciners… Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni, etnologia i tradicions de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Jaume Colomer («El travertí del Pla de l’Estany» i «Lloses per la construcció»), Miquel Rustullet («Els Duran, pouaters de Camós»), Carles Puncernau («Calç, guix i ciment al Pla de l’Estany»), Guerau Palmada («Masos torre del Pla de l’Estany»), Josep Grabuleda («Els Tassi de Puigpalter»), Josep M. Massip («El cucut») i Joan Pontacq («Vilademí i la serra de Bonaire»). Hi ha també altres articles sobre temes relacionats amb Banyoles i la comarca i algunes fotografies de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Segona trobada participativa “Mirar la pintura”

El dimarts 20 d’octubre de 2020 es va fer la segona trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor del 2019. Les pintures que es van analitzar van ser: La Primavera de Sandro Botticelli, La Vocació de Sant Mateu de Caravaggio, El dinar dels remers d’Auguste Renoir i La persistència de la memòria de Salvador Dalí.

UN LLIBRE SOBRE VILADEMULS

Acaba de publicar-se el llibre Vilademuls, dels nostres consocis Jaume Colomer i Jordi Galofré. Es tracta d’un nou volum de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, que publica la Diputació i que vol oferir una monografia de cada un dels municipis de les comarques gironines. Ara és el torn de Vilademuls. El llibre en repassa la geografia, la població, les activitats econòmiques, la història, la societat, els costums, etc. i presenta, un a un, els dotze pobles que integren el municipi: Vilademuls, Terradelles, Olives, Galliners, Orfes, Ollers, Parets d’Empordà, Vilafreser, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarentella, Vilamarí i Vilademí. Es tracta del municipi més extens de la nostra comarca. El seu relleu suau configura un paisatge de boscos i camps de conreu. En època medieval va formar part de la baronia de Vilademuls i va ser terra de remences. Manté tradicions ancestrals, com l’Aplec de Sant Mer.

El llibre s’havia de presentar a mitjans novembre, però les mesures preses per lluitar contra la Covid-19 han aconsellat ajornar-ne la presentació.

Trobada participativa “Mirar l’escultura”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”, el 13 d’Octubre de 2020 es va fer una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle. Les escultures que es van analitzar, amb una alta participació dels assistents, van ser: Laocoont i els seus fills, Grup familiar d’Henry Moore, Moisès de Michelangelo Buonarroti i el Pensador d’Auguste Rodin.

XXVII Col·loqui de Tardor 2020

Els propers 6, 7 i 8 de novembre de 2020 celebrarem el XXVII Col·loqui de Tardor 2020 titulat “Hospitals de guerra (1936-1939).L’hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno” .

Aquest col·loqui es dedicarà a la medicina de guerra, centrant l’atenció en el funcionament de l’hospital de guerra de Banyoles i en la figura del seu director, el doctor Jimeno, sense oblidar l’impacte de l’hospital en la vida de cada dia de la Banyoles de 1938.

Podeu consultar el tríptic amb tota la informació de les ponències en el següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/col%c2%b7loqui-de-tardor/

Primera xerrada “Mirar l’escultura”

El dimarts 29 de Setembre de 2020 va tenir lloc la primera xerrada del cicle “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”, de contingut molt visual i amb un conjunt ampli d’obres d’exemple, a càrrec de Toni Sellarès.

La primera part de la xerrada va tractar de mirar l’escultura amb els sentits. Hi ha escultures que, en funció de la nostra sensibilitat, de seguida ens agraden molt més que altres, capten la nostra atenció i ens generen sensacions, emocions i sentiments diversos: alegria, satisfacció, felicitat, admiració, serenitat, tendresa, tristesa, melancolia, dolor, angoixa, malestar, rebuig, … .   Quan mirem per primera vegada una escultura, normalment no observem detingudament les parts que la composen per separat, sinó que la mirem en la seva globalitat, veiem el conjunt.

A la segona part de la xerrada, es va parlar de mirar la pintura fixant la nostra atenció en les tècniques formals. Després de la primera lectura d’una escultura, un cop l’hem assimilat amb els sentits i l’hem observat globalment, en una segona lectura tenim l’oportunitat de conèixer-la més enllà de l’experiència sensorial i global, fixant la nostra atenció en les tècniques formals que han permès a l’artista crear l’interès que ens provoca la seva obra.

L’anàlisi formal és la descripció de la disposició i funció dels diferents elements visuals d’una escultura, independentment del contingut, context i impacte emocional de l’obra. Descriu les propietats visuals d’una obra de manera sistemàtica, fent servir un conjunt establert de termes i conceptes. Els Elements de l’escultura són els components bàsics de la creació escultòrica. Es van presentar exemples detallats dels set Elements: volum (espai positiu), cavitats i forats (espai negatiu), massa, superfície, textura, llum i color. Els  Principis de l’escultura es refereixen a la manera en què els Elements s’organitzen en una escultura. Es van presentar exemples de tres Principis: proporció, escala i ritme. Els dos Principis restants, tensió i  moviment, es veuran a la segona xerrada.

Trobada “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de dues xerrades “Mirar l’escultura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor del 2020, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle.

Podeu trobar un resum de les dues xerrades aquí

Les  escultures a comentar seran les següents:

  • Laocoont i els seus fills, copia romana del segle I

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Laocoon_Pio-Clementino_Inv1059-1064-1067.jpg

  • Moisès, Michelangelo Buonarroti

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/%27Moses%27_by_Michelangelo_JBU140.jpg

  • El pensador, Auguste Rodin

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/The_Thinker%2C_Rodin.jpg

  • Grup familiar, Henry Moore

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Henry_Moore%2C_Family_Group_%281950%29.jpg

Segona Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar”, realitzades a la tardor del 2019, i completar l’anàlisi dels quadres que no es van poder comentar a la Primera Trobada participativa, celebrada el 22 de Setembre de 2020 (Resum de les xerrades i trobada), es farà una Segona Trobada on comentarem les pintures següents:

La Primavera, Sandro Botticelli

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_primavera#/media/Fitxer:Botticelli-primavera.jpg

 

La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio

https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew

 

La persistència de la memòria, Salvador Dalí

https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931

 

El dinar dels remers, Auguste Renoir

https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881

 

La trobada serà dimarts 20 d’Octubre de 2020 a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Xerrades Mirar l’escultura: sentir i analitzar

Els propers dies 29 de setembre i 6 d’octubre realitzarem unes xerrades dins el cicle “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”.

Primera Xerrada
29 de Setembre a 2/4 de 8h del vespre al Museu Darder

  • Mirar l’escultura: amb el sentits; fent servir l’anàlisi formal
  • Escultura: definició; tipus.
  • Introducció a l’anàlisi Formal. Estils
  • Elements de l’escultura
  • Principis de l’escultura

Segona Xerrada
6 d’Octubre a 2/4 de 8h del vespre al Museu Darder

  • Principis de l’escultura (continuació)
  • Composició
  • Estructura compositiva
  • Centres d’interès
  • Línies de força

 

L’aforament serà limitat degut a la normativa COVID-19. Per a inscriure-us heu d’enviar un correu electrònic a cecbanyoles@cecbanyoles.cat. Teniu temps fins el dia 25 de setembre per les dues xerrades.

Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor
del 2019, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi
formal explicats durant el cicle. Serà el dimarts 22 de Setembre a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Es pot trobar un resum dels temes tractats a les diferents xerrades a:
https://cecbanyoles.cat/category/mirar-la-pintura-sentir-i-analitzar/

Les pintures a comentar seran les següents:
La Primavera, Sandro Botticelli
https://www.wikiart.org/es/sandro-botticelli/la-primavera-1478
La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio
https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew
La persistència de la memòria, Salvador Dalí
https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931
Guernica, Pablo Picasso
https://www.wikiart.org/en/pablo-picasso/guernica-1937
El dinar dels remers, Auguste Renoir
https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881
Nit estrellada, Vincent van Gogh
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/La_noche_estrellada1.jpg
Davallament de la Creu, Van der Weyden
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Weyden-descendimiento-prado-Ca-1435.jpg

 

Els participants que vulguin poden enviar comentaris de les pintures amb imatges, en format
powerpoint o pdf, per a ser visualitzats durant la trobada a: cecbanyoles@cecbanyoles.cat.
S’hauran d’enviar com a molt tard el dijous 17 de Setembre.

El territori de Besalú abans de la història

Els propers 6 i 7 de novembre es celebrarà la XIII Assemblea d’Estudis titulada “El territori de Besalú abans de la història” organtzada per Amics de Besalú i el seu comtat.

Es celebrarà a la Sala Gòtica (C/ Portalet, 7 – Besalú)

L’assistència serà gratuïta i els socis del CECB tindran un descompte de 5€ en el preu de les actes.

Per a més informació:
www.amicsdebesalu.cat
info@amicsdebesalu.cat

Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2020

El jurat del Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2020 ha decidit declarar:

– Guanyador el treball “Les oblidades del conflicte oblidat” de Maria Bouabdellah Shaimi de l’INS Josep Brugulat. Se li atorgarà un premi de 300€ i diploma acreditatiu.

I atorgar:

– Primer Accèssit al treball “La producció de My Color Range i el seu videoclip” de Vall Octavio Granés de l’INS Josep Brugulat. Amb Premi de 150€ i diploma acreditatiu.

– Segon Accèssit compartit als treballs: “La producció de 1969. Composició, gravació i postproducció d’una cançó” d’Irina Andrade Tarradas de l’INS Pere Alsius i Torrent i “Banyoles, un reflex dels Jocs Olímpics” de Pol Pagès Mulero també de l’INS Pere Alsius i Torrent.
Tots dos autors rebran un premi de 75€ i diploma acreditatiu.

L’acte d’entrega de premis serà el dilluns 7 de setembre a les 18h al Museu Arqueològic de Banyoles.

Podeu consultar els treballs presentats al següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/premi-dhumanitats-joaquim-palmada-i-teixidor/#tab-id-3

Exposició itinerant sobre Ramon Margalef

Us comuniquem que en el paratge del Desmais hi ha instal·lada una exposició itinerant sobre Ramon Margalef al qual vam dedicar els últims Col·loquis de Tardor . Organitzada per la Generalitat ha vingut a l’estany a cura de Museus Banyoles*. Es va muntar just quan va iniciar-se el confinament.  Ara que ja podem sortir a passejar pot ser una visita interessant.
* A la web de Museus Banyoles podeu accedir a més informació sobre l’exposició “Ramon Margalef, ecòleg global”

Les Garrotxes

Tot i el confinament, ja ha sortit a la venda el número 25 de la revista Les Garrotxes, amb un dossier sobre aplecs i romeries. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga i publicada dos cops a l’any, la revista Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni, etnologia i tradicions de les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Miquel Rustullet («Devoció a capelles i ermites»), Jaume Colomer («Misses i sardanes a Fontcoberta»), Guerau Palmada («Les fonts públiques de Banyoles»), Josep Grabuleda («Els notaris al Pla de l’Estany») i Joan Pontacq («Camí romeu al santuari de Finestres»). Hi ha també una llarga entrevista de Ramon Estéban al nostre consoci Jordi Galofré, així com altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca. Hi trobem també diverses fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

S’ajorna el XIX Concurs de Fotografia de Natura

Degut al confinament provocat pel COVID-19, les entitats organitzadores del XIX Concurs de Fotografia de Natura (CECB, Limnos, UdG. Facultat de Ciències i Museu Darder) han decidit allargar un any el termini de presentació de fotografies i anul·lar l’exposició prevista per aquest estiu.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants puguin dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs quan finalitzi el confinament.

Les bases es poden consultar en següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/concurs-de-fotografia/#toggle-id-2

Cancel·lació activitats fins a nou avís

Us comuniquem que degut a l’activació del pla PROCICAT, en fase d’alerta pel coronavirus, queden cancel·lades totes les activitats organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles fins a nou avís.

Informarem de qualsevol novetat.

Cuidem-nos!

Presentació del llibre del Col·loqui 2018

Divendres 14 de febrer es va presentar al Museu Darder el llibre La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics que recull totes les ponències que es van presentar en aquell acte, el 23 i 24 de novembre, que va ser l’XI Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Ells mateixos van publicar el llibre que podreu consultar a la nostra biblioteca.

CINC CÈNTIMS DE CREACIÓ LOCAL. PINTEM BANYOLES

El proper mes de febrer reiniciem el cicle per donar a conèixer autors i autores, artistes i personatges vinculats a Banyoles i al Pla de l’Estany a partir de converses entre persones coneixedores de la seva tasca, ja sigui per la seva formació, o pels seus vincles personals, familiars o professionals.

Aquest any centrat en la pintura es durà a terme tots els dijous de febrer de 2020 a l’Ateneu Bar a les 20h. Com a moderadora Bàrbara Julbe, periodista.

Aquest és el programa:

  • 6 de febrer de 2020 – MANEL PIGEM (Banyoles, 1862-1946) Pintor i fotògraf
    Amb Jordi Pigem, arquitecte i nebot besnét del pintor , i Jordi Gimferrer, crític i col·leccionista d’art.
  • 13 de febrer de 2020 – JOAN DE PALAU (Flaçà, 1919- Banyoles, 1991) Pintor paisatgístic
    Amb Joan i Raimon de Palau, pintors i fills del pintor, i Lluís Roura, artista i crític d’art.
  • 20 de febrer de 2020 – LLUÍS VILÀ (Banyoles, 1952-2010) Pintor, escultor i dissenyador
    Amb Joan de La Parra, amic i cuiner, i Lluïsa Faxedas, professora d’art contemporani de l’UDG
  • 27 de febrer de 2020 – LLUÍS GÜELL (Banyoles, 1945-2005) Artista pop-art: escultor, pintor, interiorista, decorador i escenògraf.
    Amb Jordi Gimferrer, crític, col·leccionista i amic del pintor, i Antoni Álvarez de Arana, crític d’art i comissari de l’exposició «Lluís Güell. El retorn».