Presentació de Les Garrotxes 33

Acaba de sortir el número 33 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera i estiu de 2024, que es va presentar el passat divendres 26 d’abril al Tint, en un acte molt emotiu que es va convertir en un homenatge al nostre consoci Josep M. Massip, que és el protagonista d’una llarga entrevista realitzada per Ramon Estéban. A la presentació hi van participar Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, Miquel Cuenca, regidor de cultura, Jordi Nierga, director de la revista, Ramon Estéban i el mateix Josep M. Massip. A part d’aquesta entrevista a Josep M. Massip, aquest número presenta un dossier central titulat «Terra d’artistes», en el qual Banyoles i els seus artistes hi és ben present. Com és habitual, esmentem els socis del Centre d’Estudis que hi col·laboren: Guerau Palmada («Artistes vora l’estany» i «La llosa de travertí»), Eloi Camps («Imprevisibles i imaginatius»), Miquel Sitjar («Un paisatge que il·lumina» i «Mites a la Vall de Ribes») i Josep Grabuleda («Els Llavanera de Crespià»).

Presentacions de llibres al Tint

El privilegi de generositat

El dijous 11 d’abril passat va tenir lloc al Tint la presentació del llibre La noblesa gironina de privilegi de generositat, d’Ignasi Casanovas-Permanyer. Es tracta d’una obra monumental que presenta el resultat d’una recerca exhaustiva i laboriosa de l’autor sobre la vida d’una cinquantena de famílies pageses de les terres gironines que l’estiu de 1462 van acudir a defensar la reina Joana Enríquez i el seu fill, el futur Ferran II, que estaven encerclats a Girona per les tropes de la Generalitat i que posteriorment, com a recompensa, van ser ennoblits. La presentació va anar a càrrec del seu autor. L’obra constarà de quatre volums, dels quals ja n’han sortit els tres primers.

 

El somni de Collrodó

El divendres 12 d’abril passat va tenir lloc al Tint la presentació del llibre El somni de Collrodó, del nostre consoci  Josep M. Mundet. Es tracta d’una novel·la que completa la trilogia formada per Terra erma i Groc de ginesta. És una evocació, amb aires d’elegia, del món tradicional de la pagesia, centrat en la casa pairal, que conserva el pòsit format al llarg de generacions i que es troba en vies d’extinció. En El somni de Collrodó assistim a l’esforç, que es demostra utòpic i inabastable, per recuperar l’antic esplendor d’una masia que se va ser poderosa en altres temps. La presentació va anar a càrrec de Jordi Galofré.

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga (Banyoles)

El divendres dia 2 de febrer, dins el Cicle “El Divendres, parlem”, va tenir lloc la conferència “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga (Banyoles)”, a càrrec de Xavier Terradas, doctor i master en arqueologia i actualment investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals de recerca en Humanitats (CSIC-IMF, Barcelona) i sobretot amb una llarga experiència com a arqueòleg en les diverses campanyes que s’han fet al jaciment de la Draga.

La seva dissertació va començar posant en context el poblat de la Draga en el conjunt de poblaments del primer neolític a Europa central i a la Mediterrània i en els moviments de població que es van anar originant. Es va centrar en les primeres comunitats pageses que s’establiren al Pla de l’Estany ara fa uns 7.200 anys

Va continuar explicant les característiques climàtiques, de vegetació i de morfologia de la vora de l’estany i seguidament va destacar les característiques d’una zona d’aiguamolls que han fet possible la conservació d’elements orgànics, sobretot fusta, i que fan de la Draga un jaciment molt especial i valuós. Va descriure la configuració i estructura de les cabanes, els materials trobats i la problemàtica de la seva conservació. Va ser especialment interessant la presentació de les tècniques que s’han utilitzat a partir de les rodelles dels troncs d’arbre trobats per afinar unes cronologies que el carboni 14 no aconseguia.

Es va evidenciar el gran avenç que s’ha fet en el mòn de l’arqueologia per tal d’intentar trobar el màxim d’informació possible a través d’elements molt simples (polens, llavors, cendres…) i d’altres més clàssics com eines, ceràmica, pedres… per entendre com vivien aquelles comunitats, la relació que tenien amb el medi i amb altres grups. Es va evidenciar que avui l’arqueologia és una activitat molt transversal en la qual hi col·laboren molts professionals especialitzats.

Una conferència molt interessant. Hi van assistir unes 60 persones.

Moltes gràcies Xavier Terradas!

Els banyolins d’avui. Anàlisi de les onades migratòries des de 1950 fins avui

El dia 1 de desembre de 2023, al Tint i dins el cicle El divendres parlem, va tenir lloc la conferència “Els banyolins d’avui. Anàlisi de les onades migratòries des de 1950 fins avui”, a càrrec de Salvador Martí, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Girona. Roser Masgrau va fer la presentació del conferenciant que, tot seguit, va parlar de l’estudi que han publicat conjuntament amb Kumba Sakoli i Miquel Aguirre sobre la població de Banyoles durant les set últimes dècades. En aquest treball expliquen de forma detallada i entenedora l’evolució demogràfica, els canvis en la composició social i la procedència dels seus habitants. Hi esmenten la immigració al llarg del franquisme, amb persones arribades d’arreu de l’Estat espanyol, i reflexionen sobre les dues onades posteriors d’immigració, en gran part extracomunitària, de l’any 1987 a l’any 2000 i de l’any 2000 al 2020. Hi remarquen que l’actual multiculturalitat banyolina, amb gairebé cent nacionalitats diferents, és un bé per a la ciutat que cal tenir en consideració.

Presentació del llibre “Lligar-se bé les espardenyes”

 

Divendres 24 de novembre, al Tint i inclosa en el cicle Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible, es va fer la presentació del llibre “Lligar-se bé les espardenyes, solucions rurals als reptes globals”, de Dionís Guiteras, amb la presència de l’autor. Carles Puncernau va fer la introducció de l’acte i tot seguit Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià, va parlar-nos amb detall del contingut de la seva obra, prologada per Martí Boada, científic ambiental i geògraf. En aquest assaig, escrit en un to crític i pedagògic, l’autor hi tracta problemes globals, com ara el canvi climàtic, però vistos des d’una perspectiva rural, i il·lustrats amb exemples propers. També hi fa reflexions sobre possibles formes d’aprofitar millor els recursos de què encara disposem

L’educació a Catalunya, avui. Una mirada als reptes de país

El divendres dia 10 de novembre i dins el Cicle “Els divendres, parlem” l’Albert Bayot, pedagog, molt conegut a la nostra comarca per haver estat durant uns quants anys director de l’Institut Brugulat, després delegat d’ensenyament  i actualment director de l’Institut de Sarrià de Ter. El tema de la xerrada va ser “L’educació a Catalunya, avui. Una mirada als reptes de país”

L’autor va fer una valoració dels problemas més greus que condicionen l’educació dels nostres infants i joves i, fins i tot, dels adults, ja que com va dir, és una qüestió d’una importància cabdal perquè sobrepassa l’àmbit estrictament educatiu. Allò que estem fent ara repercutirà en el futur i afectarà tota la societat.

Malgrat ennumerar una sèrie de problemes que afecten les nostres aules i al sistema educatiu el seu plantejament va ser positiu i va exposar un conjunt de propostes per encarar el futur.

  • Educar a través de l’ensenyament de les àrees i les matèries que ens indiquen els currículums.
  • Tenir clares quines són les bases de l’aprenentatge: llegir, parlar, escriure i pensar.
  • Organitzar bé l’estructura educativa del país: lideratges compartits, delegacions, corresponsabilitat, paper de cada administració,
  • Quin paper han de tenir els agents d’educació no formal i què en fem de l’educació informal
  • La importància de la formació dels docents: inicial i
  • La reflexió pedagògica: informar-nos, formar-nos, parlar, assajar, debatre i documentar
  • Defensar el paper de la llengua catalana i el respecte per totes les llengües als centres educatius
  • Vetllar pel progrés conjunt de l’alumnat: cap alumne pot marxar del sistema
  • Defensar l’esforç, la perseverança, l’espera

Com va dir, és convenient tenir una mirada llarga i tan completa com sigui possible per tal d’exigir els canvis que siguin necessaris i poder garantir un futur socialment millor per a Catalunya.

 

 

“El papa Silvestre II: l’astrolabi, l’àbac i la creu”

El divendres dia 17 vam fer al Tint una xerrada a càrrec de l’Enric Figueras, de l’agrupació Astrobanyoles, sobre la persona del Papa Silvestre II. El seu nom era Gerbert d’Orlhac. Ens va explicar la seva formació a Reims i al monestir de Ripoll, al segle X, a on el va portar el Comte Borrell II de Barcelona amb qui estava ben relacionat i taambé en Miró Bonfill, Bisbe de Girona i Comte de Besalú.

Estudiòs del Trivium i Quatrivium va ser un sabi matemàtic que va portar els coneixements àrabs al món llatí, especialment l’astrolabi i l’àbac, però aquest fet sobre paper o al terra, sense arrossegar boletes, i permetent fer càlculs, multiplicacions, d’una forma més ràpida. De fet, va ser qui va introduir els números, la seva grafia, tal com els coneixem avui en dia.

Va acabar sent nomenat Papa amb el nom de Silvestre II l’any 999. El seu somni era tornar a unir l’Església de Roma amb la Bizanci

Les Garrotxes 32

Ha sortit a la venda el número 32 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor i hivern de 2023. Dirigida pel jove periodista banyolí Jordi Nierga, en aquest número el dossier central està dedicat als paletes i mestres d’obres. Com és habitual, hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Josep Grabuleda («Mestres de cases a Banyoles» i «La blanqueria Franch de Banyoles»), Guerau Palmada («En record de Joan Olivas» i «Comunidors de la vall de Llémena»), Miquel Sitjar («Les pintures romàniques de Dòrria»), Eloi Camps («La natura, la bèstia»)  i Josep M. Massip («La serp verda», amb un dibuix de Dolors Pinatella).

XXII Concurs de fotografia

Ja tenim en marxa la XXII edició del Concurs de Fotografia de la Natura. Aquest any la temàtica del concurs seran les fotografies de “pol·linitzadors“.

Podeu consultar les bases aquí.

El termini de presentació de fotografies acaba l’1 de maig de 2024.

Us animem a participar-hi!

Ha mort Carme Junyent

El passat 3 de setembre va morir Carme Junyent, lingüista, defensora de les llengües amenaçades i, molt especialment, del català. A la Universitat de Barcelona, on era professora, va centrar el seu àmbit d’estudi en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Va escriure diversos llibres i nombrosos articles en els quals defensava la diversitat lingüística i denunciava la situació de perill en què es troba el català. Mai va defugir el debat i l’argumentació rigorosa pel que fa a qüestions controvertides, com ara la gestió de les llengües a Catalunya o bé el marcatge del gènere en català.

El Centre d’Estudis hi va contactar fa poc perquè volíem comptar amb ella en el Col·loqui de Tardor d’enguany, dedicat a la llengua catalana. Malauradament, però, no podrà participar-hi. Ella ens ha deixat, però ens queda la seva obra, els seus llibres i articles que convé llegir i rellegir i que ens han d’impulsar a actuar sense defallences perquè la seva denúncia i el seu treball no hagin estat en va.

En nom de tots els socis, expressem el nostre condol als fills i familiars. Que la terra li sigui lleu.

HOMENATGE A JERONI MONER

El divendres 9 de juny d’enguany va tenir lloc la presentació del llibre titulat Jeroni Moner i Codina. Una mirada sobre el paisatge urbà de Banyoles, que recull una selecció dels articles que Jeroni Moner va publicar a El Bagant entre 1981 i 1984 i els que va publicar més tard, entre 2007 i 2013, a la Revista de Banyoles.

Després de les paraules inicials de Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis, va intervenir Jordi Galofré, responsable de la selecció i edició dels articles, que va explicar el contingut del llibre i va fer unes breus reflexions sobre el concepte de paisatge urbà i sobre la importància de la crítica exercida des de la premsa. Va parlar a continuació l’arquitecte Josep Callís, autor de la introducció del llibre, que va explicar la seva relació amb Jeroni Moner i la importància i transcendència de les aportacions d’en Noni al urbanisme banyolí. Va parlar després el també arquitecte Pau Sarquella, que va comentar diversos aspectes dels articles i de la seva relació personal amb Jeroni Moner. Va parlar finalment l’arquitecte Marc Riera, que va intervenir en línia, per glossar la figura i l’obra de Jeroni Moner.

L’acte, que va ser seguit per una vuitantena de persones, va acabar amb una petita taula rodona, amb noves intervencions de Josep Callís, Pau Sarquella i alguns dels assistents.

En conjunt va ser un homenatge a qui, a més d’haver estat un personatge cabdal a la Banyoles contemporània, va tenir una especial significació per al Centre d’Estudis, que va presidir durant molts anys, en va impulsar les activitats i va buscar col•laboradors que continuessin la seva tasca.

El Monestir de Sant Esteve: El patrimoni fundacional de la ciutat de Banyoles

El passat dia 6 de maig es va celebrar la 2na jornada de reflexió del patrimoni cultural al Pla de l’Estany. El Monestir de Sant Esteve: El patrimoni fundacional de la ciutat de Banyoles.

Una jornada dedicada a donar a conèixer el Pla director del conjunt del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va començar amb una presentació de la jornada per part de la presidenta del Centre
d’Estudis Comarcals, la Roser Masgrau, el regidor de cultura de l’Ajuntament, Miquel Cuenca i el director de museus, Lluís Figueras.

Tot seguit es va dur a terme un roda d’intervencions per part de cada un dels ponents:

  • Dra. Rosa Maria Gil Tort, professora associada d’Història de l’Art de la Universitat de Girona i investigadora adscrita a l’ICRPC.
  • Dr. Joan Bosch Ballbona, professor titular d’Història de l’Art de la Universitat de Girona i director tècnic de l’ICRPC.
  • Marc Riera , arquitecte, professor associat d’arquitectura i enginyeria de la construcció de la Universitat de Girona i President de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes i membre
    del CECB.
  • Joan Falgueras Font, arquitecte. Des del 1986 membre en diversos períodes de la Comissió de Patrimoni. Des del 1997 treballa a l’Ajuntament de Figueres. Vocal cultura Coac-Gi entre 2010 i 2014.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona moderada pel Centre d’Estudis Comarcals amb tots els ponents participants.

Podeu visualitzar els vídeos de la jornada seguint els següents enllaços:

Intervencions: https://www.youtube.com/watch?v=tgoUdIvgoNk 

Taula rodona: https://www.youtube.com/watch?v=7yKGNNAanNc

El CECB, entitat d’utilitat pública

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ha estat reconegut per la Generalitat de Catalunya com a entitat d’utilitat pública. 
Han estat unes gestions llargues i laborioses, però positives.
N’estem molt contents i esperem que aquest reconeixement de la nostra tasca ajudarà a la consolidació de la nostra entitat.

JOAN OLIVAS EN EL RECORD

El passat 6 de maig va morir Joan Olivas, soci del Centre d’Estudis des de feia molts anys.

Joan Olivas i Coll, que va néixer a Banyoles l’any 1925, va ser una persona molt activa i polifacètica. Teatre, cinema, ràdio i premsa van ser les seves grans aficions.

En el teatre va ser autor de diverses peces teatrals, actor notable d’una gran força còmica (la seva interpretació del Bato i el Soff, als Pastorets, ha fet història). És autor, amb Miquel Torrent, d’una documentada història del teatre a Banyoles (El teatre a Banyoles dels inicis fins al 2005, 2011).

En el cinema va ser cofundador, amb Miquel Blanch, del Cine Club Banyoles i va escriure nombrosos articles de crítica i divulgació cinematogràfiques. És autor, amb Josep Grabuleda, d’una història del cinema a Banyoles (El cinema a Banyoles, 2013).

A la ràdio va fer programes memorables, com De casa en casa i de carrer en carrer¸ amb Joan Alemany i Joan Saubí.

I pel que fa a la premsa, durant molts anys va ser el principal animador i el puntal d’Horizontes i la seva continuadora, la Revista de Banyoles, on va fer tots els papers de l’auca i on va publicar nombrosos articles, firmats, sense firmar o amb pseudònims.

Va ser pregoner de Sant Martirià (1993) i va obtenir uns reconeixements ben merescuts: Premi Flama de la Llengua (2007), Banyolí de l’Any (2009) i Medalla d’Or de la Ciutat (2012).

Cal destacar una actuació seva generosa i digna de ser imitada: el 2020 va donar a l’Arxiu Comarcal de Pla de l’Estany tot el seu arxiu personal, d’una gran riquesa documental, que havia anat recollint al llarg de la seva i que ara és assequible als investigadors.

Des del Centre d’Estudis expressem el nostre condol a la seva vídua, Roser Recarens, als seus fills Xavier i Montserrat i a tots els familiars. Descansi en pau el nostre soci i amic.

Les Garrotxes 31

 

 

Ha sortit a la venda el número 31 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera-estiu de 2022. El dossier central està dedicat als pastors i a la transhumància.  Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Eloi Camps («Corriols i camins que prenen nova vida»), Miquel Sitjar («Núria, antic destí de la ramada»), Guerau Palmada («Els símbols protectors preromans»), Josep Grabuleda («La família Illa de Serinyà») i Àngel Vergés («Les petjades de Sant Martí»).

 

Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana

El dia 21 d’abril dins el cicle “El divendres, parlem” Vicent Soler i Marco, economista i ex conseller de la Generalitat Valenciana, ens va parlar sobre “Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana”.

Soler ens va fer una dissertació sobre alguns aspectes de l’obra de Joan Fuster des de la seva òptica privilegiada per haver-hi tingut una relació personal i intel·lectual des dels seus anys de formació i fins la mort de Fuster. Va destacar el gran impacte de la seva obra Nosaltres, els valencians i la sacsejada que va significar per a molts valencians (i per a molts altres catalans…). Va ser una manera de reconèixer-se, d’iniciar un camí de maduresa a partir d’un plantejament identitari. Un plantejament que reconeixia els lligams amb Catalunya però també els matisos i les diferències però que va ser carnassa pels seus detractors i que va alimentar el ja existent anticatalanisme al País Valencià. Però la sacsejada fusteriana va fer possible moviments que, amb la fi del franquisme, van donar pas a l’autogovern i a l’existència de la Generalitat Valenciana.

Va voler també plantejar la manca de fluïdesa en les relacions amb Catalunya, motivada segurament per una falta de reconeixement i una falta de diàleg d’igual a igual. Els esforços per entendre el País Valencià des de Catalunya, va dir, sempre han estat escassos i, sovint, distorsionats lògicament perquè les diferències entre els dos països són majors dels que hom creu o desitjaria. Però també hi ha plantejaments optimistes: molts interessos econòmics són comuns i caldrà treballar per ajudar-nos mútuament a aconseguir-los.

Agraïm a Vicent Soler aquesta xerrada per haver-nos acostat un xic més als nostres “cosins germans” com ell ens va dir.

Dolors Bramon, guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2023

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles té la satisfacció de fer-vos saber que la nostra consòcia Dolors Bramon ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2023.

Dolors Bramon i Plana és Doctora en Filosofia i Lletres, secció Filologia Semítica, i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. professora d’aquesta universitat i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Govern de Catalunya li ha concedit aquesta distinció en reconeixement de la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social del nostre país. Ha investigat les minories religioses a la Corona catalanoaragonesa, i sobre el passat andalusí en terres avui catalanes, mitjançant la traducció i la interpretació de les cròniques àrabs que s’hi refereixen. En història de la ciència, ha treballat el món de la geografia àrab. En llengua, ha estudiat els arabismes a les llengües hispàniques i més especialment a la llengua i onomàstica catalanes. Sobre l’islam, s´ha ocupat de la seva teologia, història i societat, en especial de l’estatus de les dones musulmanes.

Des del Centre d’Estudis ens alegrem d’aquest nou reconeixement de la trajectòria científica de la nostra consòcia.

Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Dissabte passat, 25 de febrer, es va presentar a l’Arxiu Comarcal el Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, realitzat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per encàrrec de l’Ajuntament de Banyoles.

És una visió ambiciosa però en consonància amb el valor històric-patrimonial que té aquest espai, bressol de la ciutat de Banyoles. El Pla director s’emmarca en el conjunt del Monestir: l’església, el claustre i els seus entorns, l’horta de l’abat, la casa d’espiritualitat i els jardins interiors. El Pla recomana  fer-ne un eix històric-cultural obert a la ciutat.

Proposa adequar l’espai església – claustre i dependències adjacents com a àmbits museïtzats per posar en valor l’arqueta, el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, el lapidari i altres elements artístics a la vegada que espais culturals. Planteja igualment convertir els jardins interiors (on es van trobar restes de l’antiga muralla i altres elements arqueològics) en jardins oberts al públic i que servissin d’articulació amb el sota monestir.

Són plantejaments ambiciosos i engrescadors que el Centre d’Estudis recolza del tot, Volem manifestar tot el nostre suport a l’Ajuntament en el camí de fer-ho realitat. Sabem que no és un camí fàcil. Perquè fer-ho realitat vol dir pactar amb la propietat (el bisbat), fer les modificacions pertinents al Pla especial, etc., però no fer-ho seria molt greu per a la ciutat i per a la nostra riquesa patrimonial.

A la biblioteca del Centre tindrem imprès el document i si us interessa podeu venir a consultar-lo en horari de secretaria.

Assemblea General Ordinària de Socis 2023

Dissabte 18 de febrer es va dur a terme l’Assemblea General Ordinària de Socis d’enguany, amb l’assistència de 29 persones.

Seguint l’ordre del dia tramès prèviament als socis, en primer lloc es va aprovar l’acta de l’assemblea de l’any 2022, feta el dia 27 de febrer. Tot seguit es va presentar el resum de les activitats realitzades durant l’any 2022 i es va aprovar la liquidació del pressupost, balanç i comptes d’aquest mateix exercici.

Pel que fa al 2023, es van explicar les activitats previstes per a enguany i es va aprovar la proposta de pressupost per poder dur-les endavant.

Després d’informar els assistents sobre la composició actual de la Junta Directiva, i abans d’obrir el torn de paraules que tancaria l’assemblea, la presidenta va remarcar els tres objectius principals del Centre d’Estudis per al 2023. Primer, seguir vetllant pel Patrimoni de la comarca; segon, mirar d’ampliar el nombre d’associats de l’entitat i tercer, continuar treballant per aconseguir que Can Gussinyer arribi a ser la seu del Centre.

NOU DIRECTOR DEL MUME

El nostre consoci, l’escriptor i historiador banyoli Miquel Aguirre, ha estat nomenat director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera. Segons les seves declaracions, es proposa fer pedagogia sobre la memòria històrica en defensa dels valors de la democràcia i la llibertat, acostar el MUME als centres educatius i complementar el relat de l’exili amb una mirada a altres temes com els refugiats i l’emigració.

Des del Centre d’Estudis li desitgem tota mena d’encerts en l’exercici del seu nou càrrec.

Un viatge per l’Univers en 45’

Un viatge per l’Univers en 45’ a càrrec de Kilian Vindel, astrònom i soci d’Astrobanyoles

Davant d’unes 25 persones el ponent ens va convidar a fer un viatge per l’univers a bord de les sondes enviades per la NASA i l’ESA a través del nostre sistema solar, i més enllà amb la imaginació.

Vam començar a Mart fent una bona passejada per la seva superfície, identificant els llocs on hi havia hagut el seu oceà. En acabar vam passar als asteroides, on vam visitar Ceres, el més gran de tots ells (1.000 km de diàmetre) i el seu gran cràter Occator i la seva taca blanca de compostos salins. Va comentar que, amb els seus xocs, van ser els grans portadors d’aigua al nostre planeta.

Després vam volar cap a Júpiter i les seves prop de 70 llunes. Destacant el seu satèl·lit Europa, on podria haver grans quantitats d’aigua sota la superfície. Més que a tot el planeta Terra.

Tot seguit vam imaginar com era la nostra galàxia basant-nos en les dades rebudes de la sonda Gaia, i, anant més enllà, com es creu que és l’entramat de totes les galàxies. Realment semblava el dibuix d’una una xarxa neuronal.

Ens va esmentar que a la nostra galàxia hi ha de l’ordre de 400.000.000.000 estrelles i que de galàxies s’han estimat uns 2 bilions.

Per cloure la seva xerrada ens va insinuar on estava el límit de l’Univers, si tenia, límit, o si com ens fa intuir la mecànica quàntica hi poden existir infinits universos.

Una xerrada per deixar-nos molts dubtes i haver de fer-nos més preguntes.

LES GARROTXES 30

Ha sortit a la venda el número 30 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor-hivern de 2022. El dossier central està dedicat als aiguats, nevades, glaçades… Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Eloi Camps («En Buxó, sempre a primera línia»), Jaume Colomer («La fredorada de 1956»), Miquel Sitjar («La riuada de 1982 a Ribes»), Guerau Palmada («Les torres de guaita medievals»), Salvador Sarquella («La litologia dels guixos») i Josep M. Massip («L’oreneta de pagès», amb dibuixos de Dolors Pinatella). Hi ha també una llarga entrevista de Ramon Estéban al nostre consoci Miquel Rustullet. Hi trobem també fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

RECORDANT LA ROSETA

Divendres 14 d’octubre de 2022 va tenir lloc, al Tint, un homenatge a Rosa Planella i Sarrà, que va morir el 30 de juliol passat. La Roseta va ser membre de la junta directiva del Centre i organitzadora, entre altres activitats, d’uns memorables i exitosos cursos d’història de la literatura catalana. L’acte va ser coordinat pel seu amic i company de feina Josep Navarro Santaeulàlia. Hi van intervenir Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis i amiga de la Roseta, i Anna Freixa i Quima Bisbe, amigues també de molts anys. Es van llegir textos de la seva companya de junta, M. Àngels Juamiquel, que era de viatge, de Meritxell Guillamet, companya de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, i de dos alumnes dels cursos de literatura, Carme Bonaventura i Honorat Sala. Més d’un centenar de persones, amics, familiars i socis del Centre van omplir de gom a gom la sala del Tint. Josep Navarro va cloure l’acte llegint el seu poema «Adéu», dedicat a la Roseta, i un text de Salvador Sarquella, a qui l’emoció no va permetre llegir-lo personalment. Va ser un homenatge sentit, sincer i emotiu a aquesta gran dona i gran banyolina que va ser la Rosa Planella i Sarrà, la Roseta.

Des del Centre d’Estudis ens sentim orgullosos d’haver-la tingut entre nosaltres i li agraïm tota la feina que hi va fer.

Gràcies, Roseta.

ROSA PLANELLA EN EL RECORD

Aquest dissabte 30 de juliol ens ha deixat la Rosa Planella i Sarrà , companya i membre de la Junta Directiva. Era llicenciada en història i en filologia catalana i va ser catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Casada amb Salvador Sarquella i Canals, tenia dues filles, la Laia i l’Aina. Un cop jubilada, va entrar a formar part de la Junta del Centre d’Estudis, des de la qual va impulsar, amb dedicació i eficàcia, un curs d’història de la literatura catalana, que va durar diversos anys amb molt bona acollida i que va haver d’interrompre a causa de la malaltia. El darrer projecte, que ja no va poder realitzar del tot, va ser l’organització d’un Col·loqui de Tardor que titulava “Estàndard i variació en el català d’avui” que celebrarem el novembre del 2023. Perfeccionista i responsable, ha deixat un buit que no serà fàcil d’emplenar. Malgrat passar molts anys a Barcelona per qüestions professionals era una banyolina de pedra picada que mai va deixar de participar a la vida cultural i popular de la nostra ciutat.

Expressem el nostre condol al nostre consoci Salvador Sarquella i a les seves filles. Descansi en pau la nostra estimada Roseta.  

 

La Junta

Eloi Camps presenta “La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2021)”

El nostre consoci Eloi Camps Durban ha publicat el llibre La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2021),  un estudi sobre les revistes de barri que han existit a la ciutat de Girona des de la Transició fins als nostres dies. La recerca és fruit de la Beca Rahola 2020, atorgada en el marc dels Premis Carles Rahola a la Comunicació Local, i en la seva edició hi han participat l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Girona.

El llibre s’estructura en tres parts. En la primera, l’autor ofereix una breu introducció als conceptes de premsa local, mitjans de comunicació ciutadans i moviment veïnal, que es completa amb una sintètica contextualització històrica de l’evolució urbana de Girona en les darreres sis dècades. En la segona part, s’ofereix un perfil de cadascuna de les 20 publicacions veïnals detectades. Cada revista es contextualitza en la història recent del barri en què apareix, se’n donen les dades descriptives bàsiques i se n’explica la creació, el tipus de continguts, l’organització interna i l’impacte al barri. En el tercer bloc, s’analitzen i interpreten els resultats per inferir les característiques comunes del model de premsa veïnal gironina.

La recerca que es plasma al llibre es va dur a terme entre el febrer de 2020 i el març de 2021, i ha consistit en l’anàlisi hemerogràfica de les revistes veïnals de què disposa l’Arxiu Municipal de Girona i en una desena d’entrevistes a ciutadans involucrats en la confecció d’aquestes publicacions.

Eloi Camps (Banyoles, 1994) és periodista i comunicador, graduat en Comunicació Cultural (UdG) i màster en Humanitats (UOC). Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i ha treballat en comunicació institucional i corporativa. Actualment és investigador predoctoral a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. És autor dels llibres Mig segle de fressa i Fem-nos escoltar!, així com de diversos articles de recerca i divulgació.

LLIURAMENT DE PREMIS I INAUGURACIÓ DEL XX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA

El divendres 17 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XXena edició del concurs de fotografia de la Natura convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 34 persones que han enviat un total de 98 fotografies digitals. Es va descartar 1 fotografia per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en meteorologia i un fotògraf professional van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30 que són les que s’exposaran fins l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Ramon Calvet Falgueras, i la fotografia titulada “Boira gebradora” feta al Massís del Puigsacalm. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Laura Olivas Corominas, sòcia del CECB, amb la fotografia “Rainbow islandès”, realitzada a Islàndia. El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Miquel Planells Saurina, amb la fotografia “Boira a l’Estany” realitzada l’Estany de Banyoles.

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2023 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà “vegetació de zones humides”.

La bioenergia: cap a la sobirania energètica

El divendres 20 de maig de 2022, la tècnica de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) Laia Sarquella i Planella va realitzar la conferència titulada “La bioenergia: cap a la sobirania energètica”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. La ponent, enginyera química de formació, treballa en el camp de les energies renovables i és experta en les diferents formes de bioenergia que es poden utilitzar com a alternativa a les fonts energètiques actuals no renovables.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb una revisió ràpida dels objectius europeus a nivell energètic fins al 2050, on s’espera aconseguir la neutralitat carbònica, i de l’evolució que haurien de seguir les diferents fonts antropogèniques d’emissió de CO2 per aconseguir-ho. Catalunya i l’estat espanyol, en aquest sentit, estan encara molt lluny de l’autosuficiència energètica, amb taxes de dependència de l’energia externa i de la importació de combustibles fòssils molt superiors a la mitjana europea. Per al 2030, l’objectiu de la UE era que un 32% de l’energia consumida provingués de fonts renovables, però recentment s’ha pujat el llistó fins al 45%. L’objectiu per al 2020 era del 20% i tant l’estat espanyol com el conjunt de la UE l’han complert, tot i que Catalunya està endarrerida (s’ha quedat a l’entorn del 10%). Per avançar cap a un compliment ràpid d’aquests objectius, durant els últims anys s’han aprovat el Pacte per a la Transició Energètica, la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència Climàtica, que s’han començat a concretar en forma de decrets-llei per a l’impuls de les energies renovables i la fixació d’objectius més detallats per al seu desenvolupament fins el 2030 i el 2050 (a més de la reducció del consum energètic).

Tal i com va explicar la ponent, les bioenergies, basades en la biomassa, el biogàs, els biocarburants i els residus renovables, són les energies renovables més versàtils, ja que poden ser útils tant per generar electricitat (com l’eòlica i la fotovoltaica, entre altres) com per a usos tèrmics (igual que la solar tèrmica, la geotèrmia i l’aerotèrmia). Es consideren dins d’aquesta categoria totes aquelles energies que deriven de fonts biològiques d’origen natural, disponibles de forma renovable. Provenen principalment de la biomassa forestal, la biomassa agrícola i els residus renovables, i es poden utilitzar tant a nivell industrial com domèstic per generar electricitat, calor i fred, i per al transport. En últim terme, el seu origen és la fotosíntesi, que absorbeix CO2 en el mateix procés de captació de l’energia lumínica, i per tant tenen un balanç de CO2 neutre. La possibilitat d’utilitzar residus orgànics per produir energia permet aportar un valor afegit en l’àmbit de l’economia circular, però cal tenir en compte que la seva implantació és costosa i complexa. Un cop analitzats els principals avantatges i inconvenients de les bioenergies, la segona meitat de la conferència es va centrar en les seves dues fonts principals: el biogàs i la biomassa.

El biogàs es genera a partir de matèria orgànica en descomposició en absència d’oxigen i està format per metà i CO2. Té un poder calorífic una mica més baix que el gas natural i es pot produir a partir de residus orgànics de diferent origen (agrícoles, ramaders, industrials, d’aigües residuals, etc.), tot i que s’obté en diferents quantitats segons d’on provingui. Per poder-lo generar cal tractar-los en digestors anaerobis i sovint es barregen residus ramaders amb fangs de depuradora per poder-ne obtenir major quantitat. Tal i com es va indicar, però, no serveixen per eliminar totalment aquests residus i poden generar encara problemes ambientals si contenen molt N, P o contaminants com els metalls. A Catalunya hi ha sistemes de producció de biogàs en funcionament associats principalment a granges, depuradores, abocadors i ecoparcs. Un cop s’ha tractat per purificar-ne el metà (biometà) es pot injectar a la xarxa de gas natural o utilitzar per al transport, especialment en vehicles pesants. Representa encara un percentatge molt petit de l’energia obtinguda de fonts renovables, però està entrant en una fase de creixement amb l’impuls de la UE, que té com a objectiu que el biometà representi un 15% del total del gas natural, un valor que es podria assolir a Catalunya. Amb els reptes de millorar les tecnologies i acabar de desplegar la legislació i els objectius, la ponent va concloure aquesta part de la xerrada amb un relatiu optimisme sobre el futur del biogàs al nostre país.

En el cas de la biomassa, es tracta d’aprofitar directament la combustió de restes orgàniques d’origen forestal o agrícola per produir energia, principalment tèrmica. És un recurs abundant a Catalunya, on la superfície forestal segueix una tendència ascendent des de fa anys i ja ocupa més del 60% del territori. A més, actualment un 80-90% dels boscos no estan gestionats. Té un contingut energètic similar al gasoil i el gas natural, però amb un poder calorífic lleugerament més baix, i es comercialitza com a llenya o bé triturada, en forma d’estelles, pèl·lets, briquetes, … a uns preus que segons la ponent són molt raonables en relació a altres tipus de combustibles. A Catalunya n’hi ha una producció i un consum importants, i fins i tot se n’exporta a plantes franceses i italianes. Finalment, va acabar amb alguns exemples significats de calderes de biomassa en funcionament (Olot, Montserrat, Vilafranca, Berguedà, Vallès, …), per a usos domèstics o industrials, així com de plantes de producció d’electricitat i de gestió de biomassa.

El debat final va permetre comentar més a fons alguns aspectes relacionats amb les bioenergies, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació per purins, l’extracció de biomassa dels boscos, etc. Agraïm a la Laia Sarquella la seva bona predisposició i l’esforç divulgatiu realitzat en la xerrada, així com també a l’hora de respondre els nombrosos dubtes i comentaris dels assistents.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=fi8poSB4DEs).

El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles signen un conveni de col·laboració

El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles signen un conveni, amb una vigència inicial de dos anys, que estableix una col·laboració mútua entre l’ens i l’entitat per millorar, estudiar, defensar i divulgar el patrimoni cultural de la comarca.

Aquí hi trobareu més informació.

Presentació n.29 LES GARROTXES

Ha sortit a la venda el número 29 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera-estiu de 2022. El dossier central està dedicat a les revistes locals. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni i tradicions de les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren alguns socis del Centre d’Estudis: Jordi Galofré («La premsa banyolina») i Guerau Palmada i Àngel Vergés («Els cavallets de Banyoles»).  Hi ha també un article d’Ernest Costa a la memòria del nostre consoci Joan Pontacq, recentment desaparegut, així com altres articles sobre la premsa a Banyoles i a la comarca. Hi trobem també diverses fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

La presentació d’aquest número de la revista es farà al Tint, el dissabte dia 21 de maig, a les 12 h.

NOVA ACTIVITAT DEL GRUP DE TREBALL I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI

 

Després d’uns quants mesos d’inactivitat el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha començat una nova actuació a Fontcoberta. Els treballs es centren en el que queda de la casa de l’ermità al costat de la capella de la Mare de Déu de la Font. L‘actuació consisteix en consolidar i anivellar dos trams de paret d’aquesta antiga construcció. També es reconstruiran els murs de pedra que envolten i protegeixen el petit turonet que forma part de l’entorn d’aquesta ermita que té orígens al segle XIII. En el Grup s’hi han afegit alguns voluntaris de Fontcoberta que participen en aquesta nova feina de recuperació del patrimoni comarcal.

 

La biodiversitat del planeta, l’estem perdent abans de conèixer-la?

El divendres 22 d’abril de 2022, el biòleg Dani Boix Masafret va impartir la conferència titulada “La biodiversitat del planeta, l’estem perdent abans de conèixer-la?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, professor i investigador de la UdG, pertany al Departament de Ciències Ambientals i l’Institut d’Ecologia Aquàtica, realitza la seva recerca en l’àmbit de l’ecologia de les aigües continentals (especialment dels aiguamolls i les llacunes temporànies) i és professor de diferents assignatures sobre biodiversitat i ecologia.

La xerrada va començar justificant la necessitat de conèixer quina és la biodiversitat real del planeta, per tal de poder determinar si el ritme actual de desaparició d’espècies permet afirmar que ens trobem davant d’una sisena extinció massiva. Durant la primera part de l’exposició, doncs, el ponent va anar desgranant diferents aproximacions que s’han proposat per tal de conèixer quin és el nombre total d’espècies del planeta, un repte que vam poder apreciar que té una magnitud considerable. Des de Linné, que va començar a classificar i a posar nom a les espècies, fins al 2015 es calcula que se n’han identificat i descrit uns dos milions. Ara bé, hi ha moltes dificultats per poder acceptar aquesta xifra com a definitiva, per diferents motius: l’existència d’espècies que s’han descrit més d’una vegada amb noms diferents, el menor nivell d’estudi de les zones tropicals (on justament hi ha més biodiversitat) respecte de les zones temperades o el diferent grau de coneixement en funció dels grups d’organismes que s’analitzen (que també tendeix a menystenir els més diversos, com és el cas dels insectes), entre altres. Per tant, segons el ponent, podem afirmar que el nombre real d’espècies és superior i que resten encara moltes espècies per descobrir.

L’estimació del nombre d’espècies desconegudes s’ha intentat fer de moltes formes diferents, per extrapolació a partir de dades conegudes com ara la proporció del nombre d’espècies d’àrees ben estudiades o de grups ben coneguts. També s’han realitzat estudis més complexes en els quals s’han tingut en compte les diferents categories taxonòmiques que s’utilitzen per classificar de forma jeràrquica les espècies, s’han utilitzat conjuntament diferents metodologies o fins i tot s’han realitzat estudis experimentals. Encara que la majoria d’aquestes aproximacions siguin qüestionables i sovint donin dades poc creïbles o rangs de variació molt grans en les seves prediccions, els valors que generen més consens entre els científics estarien a l’entorn dels 10 milions d’espècies. Amb el ritme actual de descripció d’espècies (unes 15.000 per any), això vol dir que tardaríem entre 500 i 700 anys en completar l’inventari d’espècies del planeta. Ara bé, en aquest punt de la conferència es va introduir una idea nova que posaria en dubte aquest càlcul: la constatació científica que el nombre d’espècies del planeta actualment està disminuint. Alguns estudis d’abast global realitzats durant els últims anys han arribat a la conclusió que la taxa d’extinció d’espècies actual és entre 1000 i 10000 vegades superior a la que hi havia abans de l’aparició de l’espècie humana. És a dir, que cada any aproximadament s’estarien extingint tantes espècies com el nombre d’espècies noves que es descriuen.

Gràcies al registre fòssil, es coneixen com a mínim cinc grans extincions massives d’espècies al llarg de la història del planeta, per diferents motius que sovint estaven relacionats entre ells i es retroalimentaven: fenòmens volcànics, escalfament global, anòxia i acidificació dels oceans, impactes de meteorits, etc. El ritme actual d’extinció d’espècies superaria el de qualsevol d’aquestes extincions i per tant, com va defensar el conferenciant, la majoria dels científics afirmen que ens trobem davant la sisena extinció massiva (paradoxalment, en un dels moments de màxima biodiversitat al planeta). I en aquest cas, de forma singular, aquesta extinció és deguda bàsicament a l’activitat humana, una única espècie que actua com a agent causant de molts factors que afavoreixen la desaparició d’espècies. Fins ara, però, si analitzem les dades dels últims 500 anys (un període de temps molt curt a escala geològica i paleontològica) la principal conseqüència seria un increment de la vulnerabilitat d’una gran quantitat d’espècies, que en pocs anys ens acostaria ja a una situació real d’extinció massiva en alguns grups d’éssers vius. En aquests moments, doncs, el principal problema de conservació a escala global seria la disminució de la mida de les poblacions d’organismes, prèvia a la seva extinció.

A continuació, el conferenciant va anar explicant i posant exemples dels principals motius, derivats de l’acció de l’espècie humana, que generen aquesta problemàtica: la pèrdua i destrucció d’hàbitats, les alteracions en la composició de les comunitats per biomanipulació, la introducció d’espècies exòtiques, la sobreexplotació de recursos, la contaminació, el canvi climàtic global, etc. Alguns d’aquests exemples li van servir per posar de manifest la complexitat de les interaccions entre els éssers vius i, en conseqüència, els efectes en cascada, aparentment sorprenents, d’algunes alteracions que s’han produït en els ecosistemes com a conseqüència de l’activitat humana. A tall de conclusió, va acabar afirmant que probablement no provocarem l’extinció de la vida al planeta, però sí la nostra com a espècie.

Al final de l’acte es va produir un col·loqui amb els assistents on es va aprofundir en alguns aspectes ja comentats i se’n van analitzar altres que hi estan relacionats, com la desextinció, l’especiació, l’anàlisi dels gens per discriminar noves espècies o els beneficis de mantenir una elevada biodiversitat. Agraïm a en Dani Boix la seva bona predisposició per oferir-nos una xerrada molt divulgativa i amena sobre un tema, l’anàlisi de la biodiversitat global, que com ell va dir planteja moltes preguntes i poques certeses.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=kdlaA3p1hiQ).

Les pintures murals de la Casa dels Lleons de Banyoles

El passat dissabte 2 d’abril es  va celebrar al local del Tint la 1a jornada de reflexió sobre el patrimoni cultural al Pla de l’Estany dedicada a “Les pintures murals de la Casa dels Lleons de Banyoles: un patrimoni desconegut”.

La jornada es va iniciar a les 10h del matí amb una sèrie de ponències i intervencions per part d’especialistes. La jornada es va clausurar amb una taula rodona amb la intervenció de tots els ponents.

Aquí podeu veure el vídeo de la jornada: https://youtu.be/Nfvf6fBaEc0

Un futur sense epidèmies?

El divendres 18 de març de 2022, el biòleg i matemàtic Joan Saldaña i Meca va realitzar la conferència titulada “Un futur sense epidèmies?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, professor de la UdG, és llicenciat en Biologia i doctorat en Matemàtiques i porta ja alguns anys estudiant les epidèmies des del punt de vista de la modelització matemàtica.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb un repàs històric a les principals epidèmies que ha patit la humanitat: la verola, la tuberculosi, la pesta, les grips, la malària, el còlera, … L’origen de les malalties infeccioses humanes, documentades des d’èpoques molt remotes, es pot atribuir al pas del Paleolític al Neolític, amb el trànsit de l’activitat caçadora/recolectora cap a l’agricultura, ja que va comportar la sedentarització de les persones i la domesticació d’animals. D’aquesta manera, tal i com va exposar el ponent, es va potenciar un contacte més estret entre els animals i les persones que va afavorir les zoonosis, la transmissió de bacteris i virus dels animals als humans, seguida de la transmissió sostinguda en el temps dintre les comunitats i també entre diferents comunitats com a conseqüència de les seves relacions. Diferents paràmetres que determinen el comportament d’aquestes infeccions (com el grau de virulència, la velocitat de transmissió, la durada de la immunitat, …) permeten modelitzar-les matemàticament. En aquest moment de l’exposició, el conferenciant va mostrar alguns models molt simples que descriuen el comportament de les epidèmies i permeten fer prediccions.

La majoria de les malaties infeccioses tenen, doncs, l’origen en la fauna: aus, rosegadors, bovins, ratpenats, primats, … I actualment provenen principalment d’animals capturats en el seu hàbitat. Aquest tipus de malalties poden tenir diferents comportaments i transmetre’s entre animals, només dels animals a l’espècie humana, entre animals però també entre humans, o només entre humans. Corresponen a diferents estadis d’adaptació de les malalties d’origen animal fins a convertir-se en epidèmiques per a l’espècie humana. Alguns estudis indiquen que les malalties que es propaguen principalment a les zones tropicals (on hi ha més contacte entre humans i animals salvatges) solen tenir característiques diferents que les que ho fan per zones temperades (on actualment el contacte és molt més reduït): l’existència de vectors, la durada de la immunitat, el tipus de reservoris, la durada de la malaltia, l’estadi d’adaptació, … A les zones temperades, per regla general, el contacte de l’espècie humana amb els agents causants de les malalties ja ha estat més perllongat i això es posa de manifest en les seves característiques.

Entre els vectors que transmeten les malalties infeccioses dels animals cap als humans ocupen un lloc important els ratpenats. Segons va exposar el conferenciant, això es pot  explicar per l’elevada tolerància d’aquests animals als virus, que no els provoquen malalties perquè tenen una resposta inflamatòria molt baixa com a conseqüència dels elevats requeriments energètics del vol. Els ratpenats, doncs, poden contenir molts virus sense resultar-ne perjudicats i per tant tenen un potencial molt gran per transmetre’ls als humans si hi entren en contacte. Una altra característica destacable d’algunes malalties epidèmiques és la variabilitat dels agents causants i fins i tot dels vectors, com en el cas del virus de la grip (i també d’alguns coronavirus), que poden combinar elements genètics procedents de diferents variants. Tot això pot dificultar molt el coneixement de l’origen i l’evolució d’alguns agents epidèmics, i per tant també la seva prevenció.

Un cop analitzats tots aquests elements, el ponent va passar a descriure el marc conceptual per explicar l’aparició de nous patògens en humans, si poden superar les diferents barreres (entre espècies animals, cap als humans i entre persones). En el centre d’aquest model hi ha la interacció necessària entre humans, animals i vectors. Aquestes interaccions depenen de factors que puguin alterar les dinàmiques de les seves poblacions, els quals a la vegada es veuen afectats per canvis ambientals locals i en últim terme per canvis a escala regional i global, com la variabilitat climàtica, els canvis en l’ús del territori, etc. A tot això, cal afegir-hi els factors que fan possible el comportament epidèmic de malalties ja conegudes, com ara la limitació de vacunes, la mala gestió de situacions de risc, l’aparició de nous vectors com el mosquit tigre o els moviments migratoris a escala global. Poden sorgir, doncs, noves epidèmies o pandèmies tant per l’aparició de nous patògens com per la revifalla de patògens que ja es troben entre nosaltres.

Com a conclusió, sembla inevitable que apareguin noves pandèmies, ja que es donen moltes condicions per a què això passi (increment del contacte entre humans i animals, elevada mobilitat de les persones, creixement de la població, globalització del comerç i de la distribució d’aliments, canvis climàtics i d’usos del sòl, augment de la resistència als antibiòtics i als insecticides, …), com ja posen de manifest les dades sobre l’aparició de noves malalties durant les últimes dècades. Segons el ponent, doncs, cal que ens preparem per a noves pandèmies tant o més letals com la COVID-19, i estem encara lluny de tenir un nivell de prevenció mínimament acceptable, tot i disposar d’algunes eines adequades (com les vacunes) per poder-ho fer.

Al final de l’acte es va produir un extens col·loqui sobre les causes i conseqüències de les epidèmies i la importància dels aspectes sociopolítics i econòmics que incideixen en la seva prevenció i modelització. Inevitablement, el cas de la COVID-19 també va ocupar part d’aquest debat. Agraïm a en Joan Saldaña la seva predisposició per impartir la conferència i els esforços divulgatius esmerçats per donar a conèixer aquests aspectes científics sovint complexes amb una gran quantitat d’exemples i dades actualitzades.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=lItF83Gd4Vk).

Entrega de premis IV Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor

Dijous 24 de març es va celebrar l’acte d’entrega dels  IV Premis d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2022.

Hi van assistir els estudiants, representats de tots els instituts, membres del jurat, membres de la junta del CECB, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca; i la presidenta del CECB, Roser Masgrau.

Els guanyadors d’aquesta IV edició van ser:

  • Guanyador: Víctor Robinson amb el treball titulat “L’amor grec”.
  • 1er accèssit: Maria Cros Recio amb el treball “El paper de la dona a la política”.
  • 2on accèssit: Irina Soler Guardiola amb el treball “Les TED Talks com a mètode per a millorar la nostra oràtoria”.

Podeu veure alguns dels vídeo-resums dels estudiants participants al nostre canal de youtube: https://www.youtube.com/channel/UCr-SMHNv-8eBJi7Vw6sulXA/featured

La gestió agroforestal en el canvi climàtic

El divendres 18 de febrer de 2022, l’ecòleg Robert Savé i Montserrat va realitzar la conferència titulada “La gestió agroforestal en el canvi climàtic”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, a més d’impartir classes a la UAB, ha treballat com a investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), on ha aplicat els coneixements adquirits durant la seva formació al departament d’Ecologia de la UAB a l’àmbit de l’agricultura i concretament, durant els últims anys, al cultiu de les vinyes i la seva adaptació a la realitat climàtica canviant.

Després d’una breu introducció en què va exposar la realitat del canvi climàtic, documentada al llarg de les últimes dècades, i la seva especial incidència en les zones mediterrànies, el ponent va començar a plantejar alguns dels seus efectes en el sector agroalimentari i possibles solucions a les diferents problemàtiques, tot aprofitant les eines descriptives i predictives de què es disposa actualment a Catalunya. Una primera dada que ja s’ha determinat és que hi haurà una reducció del 17% de la producció agrícola a la conca mediterrània, deguda principalment a una disminució de la disponibilitat d’aigua per l’increment de temperatura, tot i que aquesta limitació en la disponibilitat d’aliments no hauria de ser preocupant si es té en compte que actualment ja hi ha una sobreproducció que es podria evitar fàcilment. A més, la pujada del nivell del mar també afectarà la disponibilitat d’aigua per la salinització dels aqüífers propers a la costa, que és on viu més gent i on hi ha una quantitat important de conreus de regadiu.

Les projeccions per a comarques com el Penedès o l’Alt Empordà per a les properes dècades són molt fiables, ja que es basen en seqüències llargues de dades, i preveuen una disminució de la disponibilitat d’aigua d’un 20% i l’augment de fenòmens catastròfics com les pedregades. El ponent va comentar, amb una gran profusió d’exemples concrets, com cal adaptar-se a aquests i altres canvis modificant les estratègies de reg, les varietats que es cultiven, l’eficiència dels tractaments, l’optimització de la funcionalitat dels sòls, la regulació dels règims hídrics fluvials o la distribució dels recursos entre l’agricultura i la ramaderia, entre altres. I va posar èmfasi en tenir en compte que estem en un context mediterrani, diferent al de la major part d’Europa, on les fórmules que s’apliquen potser no ens seran útils perquè els seus problemes i els seus condicionants són diferents.

Les regulacions europees relacionades amb el Green Deal, com va exposar, també ens afectaran en els propers anys: caldrà augmentar la producció orgànica, canviar l’ús de tractaments fitosanitaris, controlar la fertilització del sòls agrícoles, reduir-ne les emissions de gasos d’efecte hivernacle o fins i tot intentar mitigar-les, etc. Un altre aspecte que va destacar és la millora de la biodiversitat i la presència d’espècies invasores. És important potenciar l’ús de les espècies i varietats autòctones, no només dels plantes conreades sinó també de la flora i la fauna que hi conviu (fongs del sòl, plantes acompanyants, paràsits, …). En aquest sentit, per als canvis que calgui implementar, s’ha de tenir en compte que les solucions pròpies de cada lloc solen ser millors que les solucions generals, perquè es basen en espècies adaptades ecofisiològicament a l’ambient i en equilibri amb els altres components de l’ecosistema.

A Catalunya, per a algunes regions d’elevat interès agrícola, es disposa ja de projeccions climàtiques sobre diferents escenaris de canvi climàtic amb una resolució molt detallada, que permeten preveure els canvis que hi haurà al llarg del temps i les afectacions sobre les plantes. Amb tota aquesta informació, és possible planificar des d’ara mateix les mesures adaptatives per als conreus a cada lloc, tant per millorar-ne la producció com els efectes sobre el canvi climàtic. Finalment, el ponent va esmentar alguns exemples actuals d’èxit en relació a les tècniques i tractaments sostenibles i eficients: l’acadèmia de la poda, l’observatori de la sequera, la certificació de l’ecosistema agrari de producció d’oli d’oliva, al llarg de tot el seu procés, des del punt de vista de la mitigació del carboni, la proposta de creació d’un Servei de Recolzament Agrari, el desenvolupament de varietats resistents al canvi climàtic, etc. Com a conclusió, va posar de manifest la necessitat d’assolir la sobirania alimentària i la importància de l’educació i la tecnologia, sempre partint del coneixement del context sociològic de la població.

L’acte va continuar amb un col·loqui final basat en les intervencions dels assistents, durant el qual es va aprofundir en alguns aspectes comentats al llarg de la conferència i en altres aspectes colaterals. Es va incidir especialment en la necessitat de repensar la planificació agrícola i l’ordenació general del territori, sempre d’acord amb les característiques concretes de cada lloc i aprofitant les millores tecnològiques actuals. Agraïm a en Robert Savé la seva bona predisposició a realitzar aquesta conferència i la seva implicació i disponibilitat per donar a conèixer els avenços científics i tecnològics en un tema tan complex com el de la producció agrícola en el context actual de canvi climàtic.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=UJdT5HdkG2Y).

Beques de Recerca Francesc Eiximenis 2022

Com a  Centre d’Estudis formem part de l’institut Ramon Muntaner  i creiem oportú informar-vos d’aquest convocatòria.

L’Institut Ramon Muntaner i la Diputació de Girona convoquen les Beques de Recerca Francesc Eiximenis amb l’objectiu de fomentar l’estudi en Ciències Socials i Humanes i en Ciències Naturals per al 2022 en l’àmbit de la circumscripció de Girona.

En el següent enllaç hi trobareu tota la informació: http://www.irmu.org/news/3638

Arxiu Joan Pontacq Seguranyes

Des d’avui podeu consultar l’Arxiu digital Joan Pontacq Seguranyes al CECB. 

Tota la documentació que va generar en Joan Pontacq Seguranyes entre el 1994 i el 2021 va estar recollida, poc abans de la seva darrera marxa, pel nostre vicepresident Carles Puncernau en un arxiu digital de forma que pugui ser consultat per qualsevol persona que tingui interès a fer-ho.

En aquest enllaç trobareu els índexs de tot el contingut recollir a l’arxiu: https://cecbanyoles.cat/arxius/#tab-id-2 .

Aquesta documentació és consultable amb cita prèvia per tothom qui li interessi.

 

 

Els paisatges que vénen

El divendres 21 de gener de 2022, l’ambientòleg Pere Sala i Martí va realitzar la conferència titulada “Els paisatges que vénen. Com ordenem els paisatges de les energies renovables?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, actualment director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya després de molts anys de treballar-hi com a coordinador, és especialista en l’anàlisi i l’estudi del paisatge i últimament s’ha interessat pels paisatges emergents, que van ser l’objecte d’aquesta sessió.

Després d’una introducció en què va destacar la importància que tenen en el paisatge la interacció de factors naturals i humans, el seu caràcter o personalitat i la percepció dels seus valors per part de la població, així com la rellevància de qualsevol tipus de paisatge (estigui protegit o no) i el paper de la ciutadania en la valoració i la gestió del paisatge, la part central de la conferència es va focalitzar en l’anàlisi de les principals noves formes de paisatge que emergeixen constantment. En primer lloc, els paisatges de proximitat, que són aquells amb els que ens sentim més identificats, que ens són més quotidians, i que cada cop estan agafant més protagonisme. Aquesta rellevància que estan prenent els paisatges del dia a dia va molt associada amb la creixent valoració que també es fa dels seus usos. Un segon tipus de paisatges emergents són els paisatges reciclats, que són el resultat de recuperar espais on s’han intentat crear estructures fallides, ja sigui integrant-les en el paisatge i posant-les en valor o desfent-les i creant nous paisatges més d’acord amb els valors actuals. La tercera modalitat són els paisatges del despoblament, on s’intenta gestionar els espais poc poblats per recuperar l’autoestima d’aquests llocs i posar en valor el territori de la mà del seu paisatge.

El quart tipus de paisatges emergents, que es van analitzar més profusament, són els del canvi climàtic: nous paisatges que van sorgint per la transformació dels paisatges agroforestals com a conseqüència del canvi climàtic, per les alteracions del litoral i les seves infraestructures (molt abundants al nostre país) o per la instalació de noves infraestructures destinades a la generació d’energia a partir de fonts renovables. Segons les previsions de l’ICAEN per a l’horitzó 2050, gairebé el 3% de la superfície de Catalunya hauria d’estar ocupat per equipaments relacionats amb l’obtenció d’energia eòlica terrestre o fotovoltaica. El desplegament d’aquestes infraestructures comporta una paradoxa entre la seva acceptació pels efectes a escala global i el seu rebuig per la incidència paisatgística a escala local, associat a l’aparició de nous elements molt visibles (sovint en espais amb gran exposició visual o càrrega simbòlica) i que afecten el caràcter paisatgístic del lloc, configurant uns paisatges energètics nous. A més, solen ser transformacions ràpides, sovint polèmiques o controvertides per diferents motius que van més enllà de les simples consideracions estètiques i que, per les característiques pròpies d’aquestes fonts energètiques, tendeixen a concentrar-se en unes poques comarques. Si es volen minimitzar les problemàtiques, caldria intentar que aquestes infraestructures es poguessin compatibilitzar amb els valors del paisatge, o fins i tot que es convertissin en nous referents identitaris contemporanis (d’avantguarda, de sostenibilitat) que aportessin valor al territori, en lloc de contraposar-se als paisatges rurals tradicionals.

 

A la part final de la conferència es van esmentar alguns exemples de parcs eòlics de Catalunya i d’altres indrets d’Europa, i es van comentar (a partir d’un document elaborat per l’Observatori del Paisatge) diferents criteris que es podrien tenir en compte per intentar que els aerogeneradors siguin més compatibles amb els valors i les qualitats del paisatge o fins i tot sumin valor al territori i generin més acceptació. Algunes recomanacions anaven en la línia de donar més protagonisme a la participació de les comunitats i les institucions locals (tant en el disseny com en els beneficis), mentre que unes altres feien referència a la percepció visual o a la localització. En el cas de l’energia fotovoltaica, també es van analitzar mesures de disseny i localització, així com les ubicacions que haurien de ser prioritàries (com ara cobertes d’edificacions, infraestructures de mobilitat terrestre i espais altament transformats).

L’acte va continuar amb les intervencions dels assistents i el col·loqui final, durant el qual es va aprofundir en alguns aspectes comentats al llarg de la conferència i es va debatre sobre la necessitat de les noves infraestructures energètiques i els seus possibles models de gestió. Agraïm a en Pere Sala la seva bona predisposició a realitzar aquesta conferència, que va ser molt clara, ordenada i amena.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/ANQHrVqaQ5E).

Economia en el canvi climàtic

El divendres 17 de desembre de 2021 es va realitzar la presentació del llibre “Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El seu autor, Joan Vila, és enginyer industrial, CEO de l’empresa LC Paper i president de la comissió d’energia de PIMEC. És expert en economia sostenible i divulgador d’aquesta matèria, sobre la que publica articles d’opinió de forma regular, gràcies a la seva formació i a l’experiència adquirida en la gestó empresarial. La presentació va anar a càrrec del propi autor, que va fer una exposició de la temàtica, i va anar precedida d’una introducció per part de Ramon Folch, com a membre de la Junta consultiva del Centre d’Estudis Comarcals i autor del pròleg del llibre.

 

En la introducció, Ramon Folch va destacar l’experiència pràctica de l’autor al capdavant d’una empresa del sector productiu i el fet que, justament des d’aquesta perspectiva, posi l’èmfasi en la frugalitat. Va remarcar la importància de l’emergència climàtica i la transició energètica com a reptes econòmics i la necessitat que l’enginyeria de la transició faci possible la sostenibilitat econòmica mentre es produeixen les transformacions que requereix el nostre sistema socioeconòmic en el trànsit cap a un nou model.

 

Seguidament, Joan Vila va exposar diferents aspectes que tracta en el seu llibre. Va començar comentant la problemàtica de la confrontació entre la productivitat laboral i la productivitat econòmica, que històricament s’ha resolt a base d’incrementar l’extracció de les matèries primeres, sense tenir en compte les seves limitacions i amb una baixa eficiència en el seu ús i en la despesa energètica associada. Des de la seva perspectiva, aquest funcionament de l’economia ens ha portat a una situació insostenible, que requereix una reforma integral del model i del comportament humà.

 

A partir d’aquí, va explicar diferents solucions que es poden aplicar. Segons va exposar, hi ha quatre disrupcions tecnològiques que seran clau en els propers anys: l’ampliació en l’ús del cotxe elèctric autònom i de flota, la implementació i millora de les energies renovables i les bateries, l’expansió de l’ús de la bomba de calor i la substitució de la proteïna animal per a l’alimentació. Aquest procés s’haurà d’acompanyar també de mesures econòmiques, com ara la taxació fiscal de les matèries primeres en lloc del valor afegit o la reducció del marge de l’economia especulativa. Tot això ens portarà a un escenari en què es veurà reduïda la nostra capacitat adquisitiva i la producció, i conseqüentment caldrà redistribuir el treball. Experimentarem canvis socials importants i caldrà realitzar el trànsit amb cura perquè no colapsi el sistema i puguem mantenir el benestar, tot preservant els pilars bàsics de la sanitat, l’ensenyament i l’atenció a la gent gran. A Catalunya, aquest repte és possible, però hem de tenir la capacitat de veure des d’una perspectiva global els canvis que cal realitzar a nivell energètic i la valentia política de tirar-ho endavant.

 

L’acte va tenir continuïtat amb una segona part en què les intervencions dels assistents van generar un ampli coloqui amb l’autor del llibre, durant el qual es va aprofundir en alguns temes i van aflorar també aspectes nous relacionats amb la temàtica. Agraïm a en Joan Vila la seva disponibilitat i el seu relat planer, bastit des de l’experiència i la reflexió, a l’hora d’explicar i debatre llargament els temes del seu llibre, i a en Ramon Folch la seva predisposició a participar amb una breu però brillant introducció.

 

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/JfQyBsfWQMg).

FINALITZADES LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

EL SETEMBRE DE 2020 VAN FINALITZAR LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

Els treballs van anar a càrrec del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany.

En aquests darrers sis anys s’han realitzat accions puntuals de millora al patrimoni comarcal. A vegades han estat de caràcter més paisatgístic, com la neteja de fonts i els seus accessos; d’altres, petites intervencions sobre el que són elements menors, però que compten amb un rerefons d’història, com pedrons, teuleries o rentadors. La darrera actuació, la de més rellevància, tant en la durada com en la importància de l’element patrimonial, ha consistit en la restauració de l’interior i la millora de l’exterior de Sant Miquel de Centenys (Esponellà).

 

L’ermita de Sant Miquel

L’ermita de Sant Miquel que forma part de la parròquia de Sant Iscle de Centenys és una construcció de planta rectangular de caire popular que probablement va ser construïda en els primers anys del segle XVI. Consta que l’any 1538 Antoni Pijoan deixa almoina per a la seva administració. Quasi cent anys després, en un document del 6 de gener de 1628, es diu que Jaume Pijoan, pagès, renuncia a l’administració de la capella de Sant Miquel a favor del regidor i obrers de l’església del present lloc. Té una superfície construïda de 61 m² i el seu interior té 36 m². La nau disposa de dues petites finestres, una en el mur nord i l’altra en el del sud, que havien estat tapiades en èpoques anteriors. Hi ha sobrealçat un petit altar adossat a la part de llevant que ens recorda quan el capellà oficiava la missa d’esquena als fidels, junt amb uns senzills bancs de pedra de travertí situats als dos costats de les parets laterals. Al costat de la porta principal també hi ha una petita obertura que permet l’entrada de llum. Sobre la porta s’aixeca un petit campanar d’espadanya o de cadireta amb un sol ull.

 

Els treballs de restauració

L’any 2000 l’Ajuntament d’Esponellà hi va realitzar unes obres de restauració consistents en fer la coberta nova. El projecte i la direcció van anar a càrrec del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Aquesta intervenció va fer que la petita ermita tornés a recuperar una agradable imatge durant alguns anys més. No obstant això, tant l’interior com l’exterior continuà un lamentable procés de degradació. Va ser d’aquesta manera quan a partir de març de 2019 i fins a finals de setembre de 2020 el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha dut a terme diferents treballs de restauració.

Les obRes han consistit en netejar un notable volum de runes interiors, refer l’altar, reconstruir part dels bancs perimetrals, reobrir les dues finestres laterals, repicar els murs interiors, instal·lar una nova porta de ferro i reconstruir totalment el terra de l’ermita amb la col·locació de peces de tova ceràmica. Es va adquirir una imatge de sant Miquel, encarregada als tallers El Arte Cristiano d’Olot, que s’ha col·locat en una fornícula de ferro construïda expressament en la capçalera de l’ermita sobre l’altar. També s’han construït dos reforçats bancs amb fusta reaprofitada.

L’alçada de la imatge és de 50 cm, i mostra els elements de la iconografia habitual de l’arcàngel sant Miquel: un jove amb rostre adolescent que sosté la llança amb les dues mans per vèncer Llucifer, situat als seus peus i envoltat de flames.

En una última fase, de comú acord amb l’Ajuntament d’Esponellà i gràcies a les facilitats que hi ha posat la família propietària de l’ermita, els Castellà, s’ha pogut condicionar l’espai exterior amb la instal·lació de graveta, la construcció d’un banc de pedra semicircular, la col·locació d’un panell informatiu i la previsió de la plantada de tres arbres xiprers durant el mes d’octubre. Agraïm també al veí de la banda nord, Miquel Darnés, que hagi facilitat un pas per l’accés a l’ermita.

El finançament dels materials que s’han utilitzat ha anat a càrrec del Bisbat de Girona i de l’Ajuntament d’Esponellà; totes dues institucions van respondre de manera molt positiva des del moment que se’ls va plantejar la proposta. Tant les gestions de l’anterior alcalde, Joan Farrés, com de l’actual, David Juan, han estat fetes amb responsabilitat i de manera efectiva. Per la seva banda, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany també han atès el pagament puntual d’alguns d’aquests materials.

En aquest moment s’està pendent de poder fer un petit acte d’inauguració dels treballs fets, un acte que dissortadament està sotmès a les fluctuacions i normes sanitàries de la pandèmia que vivim.

Noves aportacions sobre els orígens del Tint

El nostre consoci Guerau Palmada acaba de publicar als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (IEG) titulat El ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI.

En aquest article dóna noves informacions sobre la nostra seu, la Llotja del Tint. Teniu més informació en aquesta notícia publicada per Ràdio Banyoles.

https://www.radiobanyoles.cat/el-tint-de-banyoles-no-era-un-edifici-medieval-gremial-sino-un-tint-particular-construit-el-segle-xvi/

LES GARROTXES 28

Ha sortit a la venda el número 28 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor-hivern de 2021. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, el dossier central d’aquest número està dedicat a les fleques i pastisseries. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Miquel Rustullet («Fleques banyolines amb història»), Guerau Palmada («Santa  Maria de Finestres»),  Josep Grabuleda («Els Bramon de Mompià») i Josep M. Massip («La papallona bruixa»).  Hi ha també altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca i hi trobem també algunes fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Joan Pontacq Seguranyes

Divendres 26 de novembre ens va deixar el nostre company Joan Pontacq Seguranyes, a conseqüència d’una llarga malaltia. Gran amant de la natura, del muntanyisme, de la toponímia i del patrimoni, no va deixar ni un moment de treballar per fer estimar aquests valors a tothom. Els camins del Pla de l’Estany i de les muntanyes de Rocacorba i els voltants de Mieres són plens del seus rètols indicadors. També va ser autor de diversos llibres que ens ajuden a conèixer millor el territori.

Des del Centre d’Estudis el recordem com un dels impulsors de les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany.

Com a darrer desig va voler que tota la seva documentació es conservés a l’arxiu del CECB, on la guardarem com Arxiu digital Joan Pontacq Seguranyes, i estarà disponible per a tothom que la vulgui consultar.

Descansi en pau.