Economia en el canvi climàtic

El divendres 17 de desembre de 2021 es va realitzar la presentació del llibre “Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El seu autor, Joan Vila, és enginyer industrial, CEO de l’empresa LC Paper i president de la comissió d’energia de PIMEC. És expert en economia sostenible i divulgador d’aquesta matèria, sobre la que publica articles d’opinió de forma regular, gràcies a la seva formació i a l’experiència adquirida en la gestó empresarial. La presentació va anar a càrrec del propi autor, que va fer una exposició de la temàtica, i va anar precedida d’una introducció per part de Ramon Folch, com a membre de la Junta consultiva del Centre d’Estudis Comarcals i autor del pròleg del llibre.

 

En la introducció, Ramon Folch va destacar l’experiència pràctica de l’autor al capdavant d’una empresa del sector productiu i el fet que, justament des d’aquesta perspectiva, posi l’èmfasi en la frugalitat. Va remarcar la importància de l’emergència climàtica i la transició energètica com a reptes econòmics i la necessitat que l’enginyeria de la transició faci possible la sostenibilitat econòmica mentre es produeixen les transformacions que requereix el nostre sistema socioeconòmic en el trànsit cap a un nou model.

 

Seguidament, Joan Vila va exposar diferents aspectes que tracta en el seu llibre. Va començar comentant la problemàtica de la confrontació entre la productivitat laboral i la productivitat econòmica, que històricament s’ha resolt a base d’incrementar l’extracció de les matèries primeres, sense tenir en compte les seves limitacions i amb una baixa eficiència en el seu ús i en la despesa energètica associada. Des de la seva perspectiva, aquest funcionament de l’economia ens ha portat a una situació insostenible, que requereix una reforma integral del model i del comportament humà.

 

A partir d’aquí, va explicar diferents solucions que es poden aplicar. Segons va exposar, hi ha quatre disrupcions tecnològiques que seran clau en els propers anys: l’ampliació en l’ús del cotxe elèctric autònom i de flota, la implementació i millora de les energies renovables i les bateries, l’expansió de l’ús de la bomba de calor i la substitució de la proteïna animal per a l’alimentació. Aquest procés s’haurà d’acompanyar també de mesures econòmiques, com ara la taxació fiscal de les matèries primeres en lloc del valor afegit o la reducció del marge de l’economia especulativa. Tot això ens portarà a un escenari en què es veurà reduïda la nostra capacitat adquisitiva i la producció, i conseqüentment caldrà redistribuir el treball. Experimentarem canvis socials importants i caldrà realitzar el trànsit amb cura perquè no colapsi el sistema i puguem mantenir el benestar, tot preservant els pilars bàsics de la sanitat, l’ensenyament i l’atenció a la gent gran. A Catalunya, aquest repte és possible, però hem de tenir la capacitat de veure des d’una perspectiva global els canvis que cal realitzar a nivell energètic i la valentia política de tirar-ho endavant.

 

L’acte va tenir continuïtat amb una segona part en què les intervencions dels assistents van generar un ampli coloqui amb l’autor del llibre, durant el qual es va aprofundir en alguns temes i van aflorar també aspectes nous relacionats amb la temàtica. Agraïm a en Joan Vila la seva disponibilitat i el seu relat planer, bastit des de l’experiència i la reflexió, a l’hora d’explicar i debatre llargament els temes del seu llibre, i a en Ramon Folch la seva predisposició a participar amb una breu però brillant introducció.

 

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/JfQyBsfWQMg).

FINALITZADES LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

EL SETEMBRE DE 2020 VAN FINALITZAR LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS

Els treballs van anar a càrrec del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany.

En aquests darrers sis anys s’han realitzat accions puntuals de millora al patrimoni comarcal. A vegades han estat de caràcter més paisatgístic, com la neteja de fonts i els seus accessos; d’altres, petites intervencions sobre el que són elements menors, però que compten amb un rerefons d’història, com pedrons, teuleries o rentadors. La darrera actuació, la de més rellevància, tant en la durada com en la importància de l’element patrimonial, ha consistit en la restauració de l’interior i la millora de l’exterior de Sant Miquel de Centenys (Esponellà).

 

L’ermita de Sant Miquel

L’ermita de Sant Miquel que forma part de la parròquia de Sant Iscle de Centenys és una construcció de planta rectangular de caire popular que probablement va ser construïda en els primers anys del segle XVI. Consta que l’any 1538 Antoni Pijoan deixa almoina per a la seva administració. Quasi cent anys després, en un document del 6 de gener de 1628, es diu que Jaume Pijoan, pagès, renuncia a l’administració de la capella de Sant Miquel a favor del regidor i obrers de l’església del present lloc. Té una superfície construïda de 61 m² i el seu interior té 36 m². La nau disposa de dues petites finestres, una en el mur nord i l’altra en el del sud, que havien estat tapiades en èpoques anteriors. Hi ha sobrealçat un petit altar adossat a la part de llevant que ens recorda quan el capellà oficiava la missa d’esquena als fidels, junt amb uns senzills bancs de pedra de travertí situats als dos costats de les parets laterals. Al costat de la porta principal també hi ha una petita obertura que permet l’entrada de llum. Sobre la porta s’aixeca un petit campanar d’espadanya o de cadireta amb un sol ull.

 

Els treballs de restauració

L’any 2000 l’Ajuntament d’Esponellà hi va realitzar unes obres de restauració consistents en fer la coberta nova. El projecte i la direcció van anar a càrrec del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Aquesta intervenció va fer que la petita ermita tornés a recuperar una agradable imatge durant alguns anys més. No obstant això, tant l’interior com l’exterior continuà un lamentable procés de degradació. Va ser d’aquesta manera quan a partir de març de 2019 i fins a finals de setembre de 2020 el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha dut a terme diferents treballs de restauració.

Les obRes han consistit en netejar un notable volum de runes interiors, refer l’altar, reconstruir part dels bancs perimetrals, reobrir les dues finestres laterals, repicar els murs interiors, instal·lar una nova porta de ferro i reconstruir totalment el terra de l’ermita amb la col·locació de peces de tova ceràmica. Es va adquirir una imatge de sant Miquel, encarregada als tallers El Arte Cristiano d’Olot, que s’ha col·locat en una fornícula de ferro construïda expressament en la capçalera de l’ermita sobre l’altar. També s’han construït dos reforçats bancs amb fusta reaprofitada.

L’alçada de la imatge és de 50 cm, i mostra els elements de la iconografia habitual de l’arcàngel sant Miquel: un jove amb rostre adolescent que sosté la llança amb les dues mans per vèncer Llucifer, situat als seus peus i envoltat de flames.

En una última fase, de comú acord amb l’Ajuntament d’Esponellà i gràcies a les facilitats que hi ha posat la família propietària de l’ermita, els Castellà, s’ha pogut condicionar l’espai exterior amb la instal·lació de graveta, la construcció d’un banc de pedra semicircular, la col·locació d’un panell informatiu i la previsió de la plantada de tres arbres xiprers durant el mes d’octubre. Agraïm també al veí de la banda nord, Miquel Darnés, que hagi facilitat un pas per l’accés a l’ermita.

El finançament dels materials que s’han utilitzat ha anat a càrrec del Bisbat de Girona i de l’Ajuntament d’Esponellà; totes dues institucions van respondre de manera molt positiva des del moment que se’ls va plantejar la proposta. Tant les gestions de l’anterior alcalde, Joan Farrés, com de l’actual, David Juan, han estat fetes amb responsabilitat i de manera efectiva. Per la seva banda, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany també han atès el pagament puntual d’alguns d’aquests materials.

En aquest moment s’està pendent de poder fer un petit acte d’inauguració dels treballs fets, un acte que dissortadament està sotmès a les fluctuacions i normes sanitàries de la pandèmia que vivim.

Noves aportacions sobre els orígens del Tint

El nostre consoci Guerau Palmada acaba de publicar als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (IEG) titulat El ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI.

En aquest article dóna noves informacions sobre la nostra seu, la Llotja del Tint. Teniu més informació en aquesta notícia publicada per Ràdio Banyoles.

https://www.radiobanyoles.cat/el-tint-de-banyoles-no-era-un-edifici-medieval-gremial-sino-un-tint-particular-construit-el-segle-xvi/

LES GARROTXES 28

Ha sortit a la venda el número 28 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor-hivern de 2021. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, el dossier central d’aquest número està dedicat a les fleques i pastisseries. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Miquel Rustullet («Fleques banyolines amb història»), Guerau Palmada («Santa  Maria de Finestres»),  Josep Grabuleda («Els Bramon de Mompià») i Josep M. Massip («La papallona bruixa»).  Hi ha també altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca i hi trobem també algunes fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Joan Pontacq Seguranyes

Divendres 26 de novembre ens va deixar el nostre company Joan Pontacq Seguranyes, a conseqüència d’una llarga malaltia. Gran amant de la natura, del muntanyisme, de la toponímia i del patrimoni, no va deixar ni un moment de treballar per fer estimar aquests valors a tothom. Els camins del Pla de l’Estany i de les muntanyes de Rocacorba i els voltants de Mieres són plens del seus rètols indicadors. També va ser autor de diversos llibres que ens ajuden a conèixer millor el territori.

Des del Centre d’Estudis el recordem com un dels impulsors de les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany.

Com a darrer desig va voler que tota la seva documentació es conservés a l’arxiu del CECB, on la guardarem com Arxiu digital Joan Pontacq Seguranyes, i estarà disponible per a tothom que la vulgui consultar.

Descansi en pau.

Nous temps, nou clima

El divendres 12 de novembre de 2021, el doctor Josep Calbó va realitzar una conferència dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible” titulada “Nous temps, nou clima”. El ponent és físic de formació, professor de la Universitat de Girona en el Departament de Física i investigador especialitzat en Física ambiental, principalment en aquells aspectes de la física atmosfèrica relacionats amb el clima. A més, forma part del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya, que és el responsable d’elaborar els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya. En la seva exposició va comentar de forma didàctica i rigurosa, amb una gran profusió de dades científiques, els principals conceptes relacionats amb el canvi climàtic, les seves causes i algunes de les seves conseqüències.

Després d’una introducció en què va explicar i diferenciar els conceptes de temps i clima, així com els paràmetres estadístics que els defineixen, va dedicar la primera part de la conferència a exposar els canvis climàtics que ha experimentat el planeta al llarg de la seva història, que han estat molt nombrosos, i les característiques excepcionals del canvi actual: un increment ràpid i sobtat de la temperatura mitjana del planeta que es pot relacionar amb factors d’origen antròpic. Va mostrar clarament que Catalunya no només no és aliena a aquest canvi, sinó que fins i tot l’increment de temperatura hi és ja una mica més elevat.

A continuació, va explicar de forma sintètica els principals factors que determinen el clima del planeta: la radiació solar que hi incideix i és absorbida per la Terra, la quantitat d’energia que és reflectida o emesa com a radiació infraroja i la part d’aquesta radiació que és absorbida i redirigida en totes direccions per les molècules de gasos d’efecte hivernacle que conté l’atmosfera, les quals escalfen la superfície de la Terra i les capes baixes de l’atmosfera. El clima és el resultat del balanç entre tots aquests factors, de manera que sense els gasos d’efecte hivernacle la temperatura seria molt més baixa, però un increment en la seva concentració també comportaria un augment de la temperatura. Aquests gasos d’efecte hivernacle són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós. Excepte el primer, que té un cicle molt ràpid a l’atmosfera, tots els altres gasos s’hi poden acumular durant molt temps i des dels anys 50 del segle passat la seva concentració ha anat augmentant a una velocitat sense precedents en la història del planeta, degut principalment a l’activitat humana.

La tercera i última part de la conferència va estar dedicada a la projecció climàtica: l’estimació de quin podria ser el clima dels propers anys, mitjançant models climàtics basats en càlculs matemàtics complexes realitzats per ordinador. Aquests models han estat prèviament validats amb dades històriques i ja corroboren el paper de l’increment dels gasos d’efecte hivernacle en l’evolució recent de la temperatura. Per fer les prediccions es consideren diferents escenaris, en funció de les futures emissions de gasos d’origen antròpic, que donen un resultat similar durant els propers 20-30 anys, doncs l’evolució de la temperatura ja està determinada per les emissions prèvies. A partir d’aquí, els escenaris més pessimistes contemplen un augment de la temperatura en 5ºC a finals de segle, però la modificació del comportament dels humans pot donar lloc a altres escenaris en què les concentracions de gasos s’estanquin o es redueixin i l’increment de temperatura sigui menor, entre 1,5-2ºC. A més, aquest canvis comportarien també un increment de les precipitacions a nivell global.

Finalment, el conferenciant va mostrar com la distribució del canvi climàtic no serà uniforme a tot el planeta sinó que tindrà efectes diferents en funció de les regions. Es preveu que els increments de temperatura siguin més marcats als continents, a l’hemisferi nord i especialment al pol nord. En el cas de les precipitacions, tot i augmentar a nivell global, es creu que disminuiran a les regions de clima mediterrani. Les projeccions per a Catalunya vindrien marcades per aquestes tendències i mostren també una heterogeneïtat espaial, amb canvis de temperatura més accentuats a l’interior i a les zones de més altitud. A més, cal tenir en compte que no només variaran les mitjanes, també ho faran els valors extrems (dies de calor o de precipitacions intenses, ratxes seques, etc.), que seran encara més extrems.

La xerrada va finalitzar amb unes recomanacions per intentar mitigar la magnitud d’aquests canvis i adaptar-nos als efectes que inevitablement es produiran durant les properes dècades, i amb la participació dels assistents, que va permetre ampliar i aprofundir les explicacions en alguns aspectes concrets. Agraïm al Dr. Josep Calbó la bona predisposició per participar en aquest cicle de conferències i la seva interessant exposició, on va presentar de forma tan didàctica com rigurosa un tema d’una complexitat científica considerable i de gran rellevància per al futur de l’espècie humana i del planeta.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=hw–L1UDyXM).

Què és la transició energètica?

El divendres 15 d’octubre de 2021, el doctor Mariano Marzo va realitzar una conferència dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible” titulada “Què és la transició energètica?”. Geòleg de formació, catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona, director de la càtedra UB Repsol en Transició Energètica i president de la comissió de Sostenibilitat de Repsol, com a expert en geologia del petroli i recursos energètics i bon divulgador científic va exposar de forma didàctica, planera i rigurosa els principals conceptes relacionats amb la transició energètica, els grans reptes que comporta i la necessitat urgent de desenvolupar-la.

En primer lloc va posar de manifest la importància que té per als humans aconseguir energia per al desenvolupament de la societat, l’increment de les necessitats energètiques al llarg de la història i la nostra dependència actual dels hidrocarburs que obtenim en forma de carbó, petroli i gas natural. Com va argumentar a l’inici de la seva exposició, aquests combustibles fòssils constitueixen una reserva d’energia d’origen solar que el planeta ha acumulat al llarg de milions d’anys i la seva utilització a partir de la revolució industrial, gastant aquesta rica herència energètica, ens ha convertit en l’home de l’hidrocarbur. A la vegada, però, la combustió d’aquestes molècules per alliberar-ne l’energia ha provocat un augment a l’atmosfera de la concentració d’un dels seus productes, el CO2, que contribueix de forma molt important a l’escalfament global. Des de 1950, tant el consum energètic mundial com el PIB i la concentració de CO2 atmosfèric han experimentat un increment exponencial.

A partir de la constatació que els humans hem forçat l’escalfament del planeta més enllà dels seus cicles naturals, la conferència va continuar amb l’anàlisi de les possibilitats que tenim de tornar a “regular el termostat”, és a dir, trobar la forma (sens dubte, complexa) de solucionar aquest problema, que és una disfunció de l’actual model socioeconòmic. Com va argumentar, la magnitud de les emissions antropogèniques de CO2 depèn de factors demogràfics i econòmics, que es poden mesurar en base a la població mundial i la renda per càpita (PIB) global, però també de factors relacionats amb el model energètic: la intensitat energètica (o quantitat d’energia necessària en relació al PIB) i la intensitat de carboni del mix energètic que consumim. Per altra banda, també es produeix una disminució del CO2 atmosfèric per mitjans naturals o induïts per l’home. Podem incidir, doncs, en qualsevol d’aquests factors per intentar reduir l’acumulació de CO2 a l’atmosfera, però si tal i com va exposar les previsions demogràfiques i econòmiques es compleixen caldrà concentrar-se en modificar el model energètic perquè sigui més eficient i descarbonitzat i implementar mesures que permetin enretirar carboni de l’atmosfera.

Finalment, va projectar diversos escenaris de futur en què s’assolirien diferents graus d’escalfament del planeta, en funció de les mesures que es prenguin. Per aconseguir un escenari de desenvolupament sostenible, segons va argumentar, caldrà sobretot millorar l’eficiència energètica i, en segon lloc, incrementar l’ús de les energies renovables. Això requerirà, per complir els objectius climàtics per l’any 2050, la implementació de moltes innovacions tecnològiques en diferents sectors que permetin assolir les zero emissions i estabilitzar la temperatura del planeta a l’entorn d’un increment de 1,5 graus. Es preveu que les tecnologies que encara estan en fases de desenvolupament siguin fonamentals durant el període 2030-2050. Ara bé, per complir amb els objectius per al 2100, s’hauran de desenvolupar també tecnologies per enretirar part del CO2 acumulat a l’atmosfera i d’aquesta manera tenir un balanç negatiu d’emissions de carboni. A més, va concloure, caldrà també una bona governança, fonamentada en anàlisis basades en la ciència i la tecnologia i en un gran pacte global, per part dels polítics que hauran de pilotar aquesta transició energètica, un procés complexe que generarà moltes incerteses i noves oportunitats i ens portarà a un futur que segurament serà diferent de com el podem imaginar encara avui.

Al final de la xerrada, la participació dels assistents va ser molt àmplia i es va produir un debat enriquidor que va permetre aprofundir en alguns aspectes que s’havien esmentat durant l’exposició i molt especialment en l’anàlisi de les diferents estratègies i tecnologies per aconseguir una producció d’energia més descarbonitzada o la captura del CO2 atmosfèric. Agraïm al Dr. Mariano Marzo la bona predisposició per participar en aquest cicle de conferències i la seva brillant presentació, clara, entenedora i planera, d’un tema tan complexe com aquest, així com les nombroses i complertes intervencions que va fer en el col·loqui final, on va demostrar el seu ampli coneixement del tema.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=hWKsYSFJgD0).

La comarca del Pla de l’Estany. Gènesi i reptes de futur

Una cinquantena de socis va assistir, el dijous 21 d’octubre, a la presentació del llibre La comarca del Pla de l’Estany. Gènesi i reptes de futur. Es tracta del Quadern núm. 40 de les publicacions del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. La presentació va anar a càrrec de Jordi Xena.

És un llibre que té dues parts. La primera part, redactada per Jordi Galofré, és el relat de la lluita per aconseguir el reconeixement de la comarca enuns moments de canvis i esperances. El reconeixement, que va arribar l’any 1988, va ser el fruit de més de cinquanta anys de reivindicació. Malgrat el fracàs inicial a la dècada de 1930 i el parèntesi forçat de la dictadura franquista, no van faltar mai ciutadans que van mantenir viu el convenciment que Banyoles i la seva rodalia constituïen una comarca, totalment diferenciada de les comarques veïnes. Al llarg dels anys es va mantenir una voluntat popular, tossudament expressada, sense defalliments. Hi destaquen especialment les aportacions de banyolins il·lustres, com Jaume Butinyà, Joan Vilardell, Tomàs Cortada i Jeroni Moner, tots ells socis del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

La segona part, coordinada per Joan Nogué amb les aportacions de Ramon Folch, Anna Roca, Javier MartínUceda i Laura Olivas, planteja noves directrius, noves mirades, reptes de futur en definitiva, repensant com volem que sigui aquesta comarca i quines noves necessitats es plantegen. El Pla de l’Estany és una comarca de dimensions reduïdes però d’una gran diversitat i riquesa, amb potencialitats que cal desenvolupar, sempre amb criteris de sostenibilitat i pensament creatiu. Aquest llibre vol contribuir a enfortir la consciència comarcal i a obrir nous camins per encarar el futur.

Exposició ‘Goita tu, quin ball de passada!

Banyoles recull la història de la faràndula en una exposició que es podrà visitar fins al 8 de novembre a l’espai Can Tarradas.

L’historiador Guerau Palmada i el folklorista Àngel Vergés, socis del CECB,  s’han encarregat de la recerca i documentació històrica de la mostra.

El vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa

El divendres 8 d’octubre de 2021, Salvador Sarquella realitzà una exposició sobre el vulcanisme a les Illes Canàries i a la Garrotxa.

La recent erupció del volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma ha motivat l’interès pel vulcanisme i per això es va creure oportú repetir –actualitzada- la conferència que es va fer el dissabte 19 de desembre de 2015 en el marc del 2n curs de Patrimoni Geològic (2015-2016) sobre el vulcanisme a les illes Canàries i a la Garrotxa. El principal objectiu de la conferència va ser diferenciar l’origen geològic dels dos vulcanismes i els riscos que s’hi poden originar.

S’inicià amb l’explicació de les dues formes de transmissió de la calor a l’interior de la Terra, responsables d’originar els corrents de convecció a l’Astenosfera i que provoquen els moviments de la Litosfera determinants de  la Tectònica de plaques.

En el marc de la teoria de la Tectònica de plaques, es situà l´origen de les illes Canàries i del Camp volcànic de la Garrotxa (fent referència també a altres zones volcàniques de Catalunya i que es visitaren durant els cursos de Patrimoni Geològic).

Les illes Canàries estan associades a l’activitat d’uns punts calents de la placa africana. Aquesta placa es desplaça cap a l’est des de la dorsal centre-atlàntica. Aquests punts calents han originat des fa uns 70 milions anys una successió d’illes a la zona de les Canàries que han presentat, i presenten, activitat volcànica. El moviment de la placa ha determinat que les illes de Lanzarote i Fuerteventura siguint les més antigues geològicament i presentin molta menys activitat que les illes de El Hierro i La Palma, encara molt actives.

El Camp Volcànic de la Garrotxa s’originà per les distensions que provocaren una fossa tectònica fa uns 400.000 anys en les fases finals i menys actives de l’orogènia alpina. Per les fisures de la fossa tectònica ascendiren els magmes que originaren les estructures volcàniques. L’ultima activitat volcànica es produí aproximadament fa 13.000 anys.

La conferència es completà amb l’explicació dels diferents mecanismes eruptius, les estructures volcàniques i les seves repercussions geogràfiques i geològiques així com el que implica conviure amb el risc, especialment geològic i volcànic.

Jeroni Moner

Aquest dimecres ens ha deixat en Jeroni Moner, en Noni. Des del Centre d’Estudis volem expressar la nostra gratitud a una persona que va ser motor i ànima de la nostra entitat durant molts anys com a president i membre de la Junta.

Ha estat un referent cultural de primer nivell per a la ciutat i per al Centre d’Estudis.

El trobarem molt a faltar.

El nostre més sentit condol a la Dolors i a les seves filles i neta.

Inici del cicle “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible”

El proper 17 de setembre iniciem el cicle “Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible” amb la conferència «La COVID, fins quan?» a càrrec de Laura Guerrero-Latorre, viròloga ambiental. Serà a les 19h a la sala d’actes del Museu Darder.

Cal reserva prèvia adreçant-se al Museu Darder. La conferència també es podrà seguir en directe a https://www.youtube.com/watch?v=ElxYRGbaAtM.

Podeu consultar la resta de xerrades a https://cecbanyoles.cat/objectiu-2030/

Noves sortides Conèixer el Pla de l’Estany

Per fi us podem anunciar que el proper curs reprendrem les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany.

Començarem per una sortida per Banyoles amb un recorregut pel Rec Major. A més, recuperarem les sortides guiades per Ernest Costa a la Vall de la Ribera de Sant Aniol i a Biert.

També visitarem Vilademuls, Serinyà, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Fontcoberta.

Podeu consultar les dates de les sortides a https://cecbanyoles.cat/sortides-al-pla-de-lestany/

Bon estiu!!

LLIURAMENT DE PREMIS I INAUGURACIÓ DEL XIX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA

El divendres 18 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XIXena edició del concurs de fotografia de la Natura. Després d’un any de pausa obligada per les restriccions pel COVID-19, torna el concurs convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 145 persones que han enviat un total de 354 fotografies digitals. Es van descartar 26 fotografies per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en herpetologia (estudi d’amfibis i rèptils) i dos reconeguts fotògrafs van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30, de les quals 11 finalistes, que són les que s’exposaran fins al 12 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Alfonso Roldán Losada, i la fotografia titulada “Contraluz” feta a la ciutat de Córdoba. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Mariona Callís Figueras, sòcia de Limnos, amb la fotografia “reflex de còpula”, realitzada a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany). El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Jaume Planas Pujadas, amb la fotografia “Gripau” realitzada també a l’estanyol temporani d’Espolla (Pla de l’Estany).

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2022 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà paisatges meteorològics.

Notícia compartida amb els Museus de Banyoles, 21/6/2021

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL XIX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA NATURA

Aquest divendres 18 de juny a les 8 del vespre es celebrarà l’acte d’inauguració de l’exposició del XIX Concurs de Fotografia de la Natura, on s’exposarà una selecció de les millors fotografies presentades en l’edició d’enguany, dedicada a amfibis i rèptils.

També es farà el lliurament de premis als tres guanyadors:
– Primer Premi
– Premi a la millor fotografia feta al Pla de l’Estany
– Premi per a un soci de les entitats organitzadores o estudiants i personal de la Universitat de Girona.

Us esperem als participants, als aficionats a la fotografia i als aficionats a la natura.

Divendres, 18 de juny
Hora: 8 del vespre
Lloc: Sala d’Exposicions temporals del Museu Darder

Per complir amb la normativa COVID, enguany no s’oferirà l’habitual refrigeri als assistents. També caldrà inscriure’s per poder mantenir la limitació d’aforament, que és de 38 persones. Per fer-ho, podeu trucar al 972 57 44 67 o bé enviar un correu a comunicaciomuseus@ajbanyoles.org.

Dijous Culturals: “Deportats i espais de memòria al Pla de l’Estany. Una proposta pedagògica”

Xerrada ‘Deportats i espais de memòria al Pla de l’Estany. Una proposta pedagògica’ .
A càrrec de Jordi Galofré (historiador) i Gerard Sardeña (professor de l’INS Josep Brugulat).

Dijous 10 de juny a les 17h.
Sala d’Actes del Museu Darder.
Reserves: Museu Darder de Banyoles, comunicaciomuseus@ajbanyoles.org; Tel. 972574467.

La xerrada es podrà seguir en directe pel canal de Youtube dels Museus de Banyoles: https://www.youtube.com/channel/UCdcZtFll0vP1Xa0Tr-_J9eQ

Assemblea General de Socis 2021

Aquest dissabte 24 d’abril es va dur a terme l’Assemblea General de Socis d’enguany. Degut a les restriccions de la pandèmia l’aforament va ser limitat i es va oferir als socis l’opció de seguir-la telemàticament.

Seguint l’ordre del dia es va realitzar la lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea Ordinària de 2020 així com la presentació d’un informe de les activitats realitzades l’any 2020. També es va aprovar la liquidació del pressupost, balanç i comptes de l’exercici 2020.

Pel que fa al 2021 es va aprovar el pressupost i es va informar de les activitats previstes per enguany.
Finalment es van ratificar els càrrecs de la Junta Directiva.

Tot seguit es va fer la presentació del Quadern núm. 39, “Ramon Margalef López (1919-2004), el científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles”, que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i Frederic Gich.

Converses Eiximenis: Evolució dels boscos de roure de fulla gran a les comarques de Girona

Què són les Converses Eiximenis?

Les Converses Eiximenis són un espai de divulgació científica en què es presenten estudis inèdits tant en l’àmbit humanístic i social com en ciències naturals i del medi.

Els temes estan vinculats a les terres de Girona i els exposen els investigadors o les investigadores que hi han treballat directament junt amb acadèmics especialistes que els han acompanyat en la recerca. El format diàleg permet, d’una banda, adreçar-se a un públic ampli i, alhora, fer emergir d’una manera natural i sintètica aspectes essencials de les recerques, relacionar-les amb estudis ja existents o plantejar línies de futur.

Els estudis que s’hi presenten han estat mereixedors de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis, que convoca anualment l’Institut Ramon Muntaner en col·laboració amb la Diputació de Girona.

Les Converses Eiximenis volen ser un punt de trobada a la ciutat de Girona, en un dels seus equipaments emblemàtics, del sector dels investigadors i dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals de les terres gironines i del públic interessat en l’actualitat de la recerca i la cultura al territori més immediat.

 

Dimarts, 2 de març, 18.30 h

Evolució dels boscos de roure de fulla gran a les comarques de Girona

A càrrec del doctor en biologia i màster en canvi ambiental Jordi Bou, en conversa amb Lluís Vilar, profesor titular de botànica de la UdG. Conduirà l’acte Narcís Vicens, doctor en biologia i tècnic del servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona.

Què ens aporta aquest estudi en relació als efectes de l’abandonament dels boscos per part de l’home i del canvi climàtic a les rouredes de roure de fulla gran? Quina ha estat l’evolució d’aquestes rouredes a les comarques gironines i a la resta de Catalunya? S’ha produït una dinàmica similar a cada regió i, si no és així, quines són les diferències observades i quines casuístiques es donen? Quines aplicacions tenen els resultats de la recerca efectuada, en la gestió de les rouredes de roure de fulla gran? Totes aquestes qüestions seran abordades de manera divulgativa en aquest espai de debat que es proposa sobre la base de la recerca.

 

Cal inscripció prèvia a: merce@irmu.org

Uns quants dies abans es farà arribar l’enllaç a la plataforma ZOOM. L’assistència als actes es realitzarà amb la càmera i el micròfon tancats i només es podran obrir quan ho indiqui l’organització.

 Per a més informació: www.irmu.cat

Cinc Cèntims de Creació Local: Parlem d’arquitectes i ciutat

El proper mes de febrer reiniciem el cicle per donar a conèixer autors i autores, artistes i personatges vinculats a Banyoles i al Pla de l’Estany a partir de converses entre persones coneixedores de la seva tasca, ja sigui per la seva formació, o pels seus vincles personals, familiars o professionals.

Aquest any centrat en l’arquitectura es durà a terme tots els dimarts de febrer de 2021 a l’Auditori de Banyoles a les 20h. Com a comissaris i conductors, Marc Riera i Pau Sarquella, arquitectes.

Aquest és el programa:

 

Cinc Cèntims de Creació Local: Parlem d’arquitectes i ciutat

EL CATALANISME A BANYOLES

S’acaba de publicar el llibre El catalanisme a Banyoles, dels nostres consocis Jordi Galofré i Josep Grabuleda, amb un capítol final del politòleg Xavier Crehuet i una presentació de Salvador Martí, catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona.

El catalanisme és una doctrina i un moviment que afirma la personalitat política de Catalunya i engloba opcions molt diverses, que ha anat evolucionant a llarg dels anys, però sempre ha inclòs la defensa de la llengua i la cultura catalanes. El llibre presenta la història del catalanisme a Banyoles des dels seus orígens (amb entitats com la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana) fins a l’actualitat (amb el creixement de l’independentisme), passant per l’etapa republicana, la dictadura franquista i la transició. Esmenta les aportacions dels personatges més destacats del moviment, com Salvador Masgrau i Cordomí, Candi Corominas i Illa, Josep Esparch i de Ameller i molts altres. Recull també els resultats electorals recents que mostren el suport majoritari a la independència de Catalunya.

Ramon Folch, guanyador del Premi Nat

Ramon Folch, ha estat guardonat amb el Premi Nat per la seva tasca de recerca, divulgació i defensa de la biodiversitat i el medi ambient a casa nostra i en l’àmbit internacional, per la creació d’eines científiques i educatives innovadores al servei de naturalistes i ecòlegs, i per l’impacte que la seva labor ha tingut en molts àmbits professionals i en la sensibilització de la societat envers la natura.

La nostra enhorabona a en Ramon Folch, soci i membre de la Junta del CECB, per aquest merescut premi.

https://museuciencies.cat/la-tercera-edicio-del-premi-nat-distingeix-el-socioecoleg-ramon-folch/

Les Garrotxes 26

La pandèmia, malauradament, ha paralitzat moltes activitats culturals. Però no totes, afortunadament. Malgrat les dificultats, la revista Les Garrotxes no ha faltat a la seva cita semestral amb els lectors i ja ha sortit a la venda el número 26, amb un dossier sobre picapedrers, miners, calciners… Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni, etnologia i tradicions de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Jaume Colomer («El travertí del Pla de l’Estany» i «Lloses per la construcció»), Miquel Rustullet («Els Duran, pouaters de Camós»), Carles Puncernau («Calç, guix i ciment al Pla de l’Estany»), Guerau Palmada («Masos torre del Pla de l’Estany»), Josep Grabuleda («Els Tassi de Puigpalter»), Josep M. Massip («El cucut») i Joan Pontacq («Vilademí i la serra de Bonaire»). Hi ha també altres articles sobre temes relacionats amb Banyoles i la comarca i algunes fotografies de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Segona trobada participativa “Mirar la pintura”

El dimarts 20 d’octubre de 2020 es va fer la segona trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor del 2019. Les pintures que es van analitzar van ser: La Primavera de Sandro Botticelli, La Vocació de Sant Mateu de Caravaggio, El dinar dels remers d’Auguste Renoir i La persistència de la memòria de Salvador Dalí.

UN LLIBRE SOBRE VILADEMULS

Acaba de publicar-se el llibre Vilademuls, dels nostres consocis Jaume Colomer i Jordi Galofré. Es tracta d’un nou volum de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, que publica la Diputació i que vol oferir una monografia de cada un dels municipis de les comarques gironines. Ara és el torn de Vilademuls. El llibre en repassa la geografia, la població, les activitats econòmiques, la història, la societat, els costums, etc. i presenta, un a un, els dotze pobles que integren el municipi: Vilademuls, Terradelles, Olives, Galliners, Orfes, Ollers, Parets d’Empordà, Vilafreser, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarentella, Vilamarí i Vilademí. Es tracta del municipi més extens de la nostra comarca. El seu relleu suau configura un paisatge de boscos i camps de conreu. En època medieval va formar part de la baronia de Vilademuls i va ser terra de remences. Manté tradicions ancestrals, com l’Aplec de Sant Mer.

El llibre s’havia de presentar a mitjans novembre, però les mesures preses per lluitar contra la Covid-19 han aconsellat ajornar-ne la presentació.

Trobada participativa “Mirar l’escultura”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”, el 13 d’Octubre de 2020 es va fer una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle. Les escultures que es van analitzar, amb una alta participació dels assistents, van ser: Laocoont i els seus fills, Grup familiar d’Henry Moore, Moisès de Michelangelo Buonarroti i el Pensador d’Auguste Rodin.

XXVII Col·loqui de Tardor 2020

Els propers 6, 7 i 8 de novembre de 2020 celebrarem el XXVII Col·loqui de Tardor 2020 titulat “Hospitals de guerra (1936-1939).L’hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno” .

Aquest col·loqui es dedicarà a la medicina de guerra, centrant l’atenció en el funcionament de l’hospital de guerra de Banyoles i en la figura del seu director, el doctor Jimeno, sense oblidar l’impacte de l’hospital en la vida de cada dia de la Banyoles de 1938.

Podeu consultar el tríptic amb tota la informació de les ponències en el següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/col%c2%b7loqui-de-tardor/

Primera xerrada “Mirar l’escultura”

El dimarts 29 de Setembre de 2020 va tenir lloc la primera xerrada del cicle “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”, de contingut molt visual i amb un conjunt ampli d’obres d’exemple, a càrrec de Toni Sellarès.

La primera part de la xerrada va tractar de mirar l’escultura amb els sentits. Hi ha escultures que, en funció de la nostra sensibilitat, de seguida ens agraden molt més que altres, capten la nostra atenció i ens generen sensacions, emocions i sentiments diversos: alegria, satisfacció, felicitat, admiració, serenitat, tendresa, tristesa, melancolia, dolor, angoixa, malestar, rebuig, … .   Quan mirem per primera vegada una escultura, normalment no observem detingudament les parts que la composen per separat, sinó que la mirem en la seva globalitat, veiem el conjunt.

A la segona part de la xerrada, es va parlar de mirar la pintura fixant la nostra atenció en les tècniques formals. Després de la primera lectura d’una escultura, un cop l’hem assimilat amb els sentits i l’hem observat globalment, en una segona lectura tenim l’oportunitat de conèixer-la més enllà de l’experiència sensorial i global, fixant la nostra atenció en les tècniques formals que han permès a l’artista crear l’interès que ens provoca la seva obra.

L’anàlisi formal és la descripció de la disposició i funció dels diferents elements visuals d’una escultura, independentment del contingut, context i impacte emocional de l’obra. Descriu les propietats visuals d’una obra de manera sistemàtica, fent servir un conjunt establert de termes i conceptes. Els Elements de l’escultura són els components bàsics de la creació escultòrica. Es van presentar exemples detallats dels set Elements: volum (espai positiu), cavitats i forats (espai negatiu), massa, superfície, textura, llum i color. Els  Principis de l’escultura es refereixen a la manera en què els Elements s’organitzen en una escultura. Es van presentar exemples de tres Principis: proporció, escala i ritme. Els dos Principis restants, tensió i  moviment, es veuran a la segona xerrada.

Trobada “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de dues xerrades “Mirar l’escultura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor del 2020, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi formal explicats durant el cicle.

Podeu trobar un resum de les dues xerrades aquí

Les  escultures a comentar seran les següents:

  • Laocoont i els seus fills, copia romana del segle I

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Laocoon_Pio-Clementino_Inv1059-1064-1067.jpg

  • Moisès, Michelangelo Buonarroti

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/%27Moses%27_by_Michelangelo_JBU140.jpg

  • El pensador, Auguste Rodin

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/The_Thinker%2C_Rodin.jpg

  • Grup familiar, Henry Moore

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Henry_Moore%2C_Family_Group_%281950%29.jpg

Segona Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar”, realitzades a la tardor del 2019, i completar l’anàlisi dels quadres que no es van poder comentar a la Primera Trobada participativa, celebrada el 22 de Setembre de 2020 (Resum de les xerrades i trobada), es farà una Segona Trobada on comentarem les pintures següents:

La Primavera, Sandro Botticelli

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_primavera#/media/Fitxer:Botticelli-primavera.jpg

 

La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio

https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew

 

La persistència de la memòria, Salvador Dalí

https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931

 

El dinar dels remers, Auguste Renoir

https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881

 

La trobada serà dimarts 20 d’Octubre de 2020 a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Xerrades Mirar l’escultura: sentir i analitzar

Els propers dies 29 de setembre i 6 d’octubre realitzarem unes xerrades dins el cicle “Mirar l’escultura: sentir i analitzar”.

Primera Xerrada
29 de Setembre a 2/4 de 8h del vespre al Museu Darder

  • Mirar l’escultura: amb el sentits; fent servir l’anàlisi formal
  • Escultura: definició; tipus.
  • Introducció a l’anàlisi Formal. Estils
  • Elements de l’escultura
  • Principis de l’escultura

Segona Xerrada
6 d’Octubre a 2/4 de 8h del vespre al Museu Darder

  • Principis de l’escultura (continuació)
  • Composició
  • Estructura compositiva
  • Centres d’interès
  • Línies de força

 

L’aforament serà limitat degut a la normativa COVID-19. Per a inscriure-us heu d’enviar un correu electrònic a cecbanyoles@cecbanyoles.cat. Teniu temps fins el dia 25 de setembre per les dues xerrades.

Trobada “Mirar la pintura: sentir i analitzar”

Per a complementar el cicle de xerrades “Mirar la pintura: sentir i analitzar” realitzades a la tardor
del 2019, es farà una trobada participativa per practicar i aprofundir en els conceptes d’anàlisi
formal explicats durant el cicle. Serà el dimarts 22 de Setembre a 2/4 8h del vespre al Museu Darder.

Es pot trobar un resum dels temes tractats a les diferents xerrades a:
https://cecbanyoles.cat/category/mirar-la-pintura-sentir-i-analitzar/

Les pintures a comentar seran les següents:
La Primavera, Sandro Botticelli
https://www.wikiart.org/es/sandro-botticelli/la-primavera-1478
La Vocació de Sant Mateu, Caravaggio
https://www.wikiart.org/en/caravaggio/calling-of-saint-matthew
La persistència de la memòria, Salvador Dalí
https://www.wikiart.org/es/salvador-dali/la-persistencia-de-la-memoria-1931
Guernica, Pablo Picasso
https://www.wikiart.org/en/pablo-picasso/guernica-1937
El dinar dels remers, Auguste Renoir
https://www.wikiart.org/es/pierre-auguste-renoir/almuerzo-de-remeros-1881
Nit estrellada, Vincent van Gogh
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/La_noche_estrellada1.jpg
Davallament de la Creu, Van der Weyden
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Weyden-descendimiento-prado-Ca-1435.jpg

 

Els participants que vulguin poden enviar comentaris de les pintures amb imatges, en format
powerpoint o pdf, per a ser visualitzats durant la trobada a: cecbanyoles@cecbanyoles.cat.
S’hauran d’enviar com a molt tard el dijous 17 de Setembre.

El territori de Besalú abans de la història

Els propers 6 i 7 de novembre es celebrarà la XIII Assemblea d’Estudis titulada “El territori de Besalú abans de la història” organtzada per Amics de Besalú i el seu comtat.

Es celebrarà a la Sala Gòtica (C/ Portalet, 7 – Besalú)

L’assistència serà gratuïta i els socis del CECB tindran un descompte de 5€ en el preu de les actes.

Per a més informació:
www.amicsdebesalu.cat
info@amicsdebesalu.cat

Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2020

El jurat del Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2020 ha decidit declarar:

– Guanyador el treball “Les oblidades del conflicte oblidat” de Maria Bouabdellah Shaimi de l’INS Josep Brugulat. Se li atorgarà un premi de 300€ i diploma acreditatiu.

I atorgar:

– Primer Accèssit al treball “La producció de My Color Range i el seu videoclip” de Vall Octavio Granés de l’INS Josep Brugulat. Amb Premi de 150€ i diploma acreditatiu.

– Segon Accèssit compartit als treballs: “La producció de 1969. Composició, gravació i postproducció d’una cançó” d’Irina Andrade Tarradas de l’INS Pere Alsius i Torrent i “Banyoles, un reflex dels Jocs Olímpics” de Pol Pagès Mulero també de l’INS Pere Alsius i Torrent.
Tots dos autors rebran un premi de 75€ i diploma acreditatiu.

L’acte d’entrega de premis serà el dilluns 7 de setembre a les 18h al Museu Arqueològic de Banyoles.

Podeu consultar els treballs presentats al següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/premi-dhumanitats-joaquim-palmada-i-teixidor/#tab-id-3

Exposició itinerant sobre Ramon Margalef

Us comuniquem que en el paratge del Desmais hi ha instal·lada una exposició itinerant sobre Ramon Margalef al qual vam dedicar els últims Col·loquis de Tardor . Organitzada per la Generalitat ha vingut a l’estany a cura de Museus Banyoles*. Es va muntar just quan va iniciar-se el confinament.  Ara que ja podem sortir a passejar pot ser una visita interessant.
* A la web de Museus Banyoles podeu accedir a més informació sobre l’exposició “Ramon Margalef, ecòleg global”

Les Garrotxes

Tot i el confinament, ja ha sortit a la venda el número 25 de la revista Les Garrotxes, amb un dossier sobre aplecs i romeries. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga i publicada dos cops a l’any, la revista Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni, etnologia i tradicions de les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Miquel Rustullet («Devoció a capelles i ermites»), Jaume Colomer («Misses i sardanes a Fontcoberta»), Guerau Palmada («Les fonts públiques de Banyoles»), Josep Grabuleda («Els notaris al Pla de l’Estany») i Joan Pontacq («Camí romeu al santuari de Finestres»). Hi ha també una llarga entrevista de Ramon Estéban al nostre consoci Jordi Galofré, així com altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca. Hi trobem també diverses fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

S’ajorna el XIX Concurs de Fotografia de Natura

Degut al confinament provocat pel COVID-19, les entitats organitzadores del XIX Concurs de Fotografia de Natura (CECB, Limnos, UdG. Facultat de Ciències i Museu Darder) han decidit allargar un any el termini de presentació de fotografies i anul·lar l’exposició prevista per aquest estiu.

La convocatòria per a la recepció de les fotografies participants d’aquesta edició s’ha allargat fins a l’1 de maig de 2021 amb l’objectiu que tots els participants puguin dedicar el temps necessari a captar les imatges per participar al concurs quan finalitzi el confinament.

Les bases es poden consultar en següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/concurs-de-fotografia/#toggle-id-2

Cancel·lació activitats fins a nou avís

Us comuniquem que degut a l’activació del pla PROCICAT, en fase d’alerta pel coronavirus, queden cancel·lades totes les activitats organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles fins a nou avís.

Informarem de qualsevol novetat.

Cuidem-nos!

Presentació del llibre del Col·loqui 2018

Divendres 14 de febrer es va presentar al Museu Darder el llibre La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics que recull totes les ponències que es van presentar en aquell acte, el 23 i 24 de novembre, que va ser l’XI Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Ells mateixos van publicar el llibre que podreu consultar a la nostra biblioteca.

CINC CÈNTIMS DE CREACIÓ LOCAL. PINTEM BANYOLES

El proper mes de febrer reiniciem el cicle per donar a conèixer autors i autores, artistes i personatges vinculats a Banyoles i al Pla de l’Estany a partir de converses entre persones coneixedores de la seva tasca, ja sigui per la seva formació, o pels seus vincles personals, familiars o professionals.

Aquest any centrat en la pintura es durà a terme tots els dijous de febrer de 2020 a l’Ateneu Bar a les 20h. Com a moderadora Bàrbara Julbe, periodista.

Aquest és el programa:

  • 6 de febrer de 2020 – MANEL PIGEM (Banyoles, 1862-1946) Pintor i fotògraf
    Amb Jordi Pigem, arquitecte i nebot besnét del pintor , i Jordi Gimferrer, crític i col·leccionista d’art.
  • 13 de febrer de 2020 – JOAN DE PALAU (Flaçà, 1919- Banyoles, 1991) Pintor paisatgístic
    Amb Joan i Raimon de Palau, pintors i fills del pintor, i Lluís Roura, artista i crític d’art.
  • 20 de febrer de 2020 – LLUÍS VILÀ (Banyoles, 1952-2010) Pintor, escultor i dissenyador
    Amb Joan de La Parra, amic i cuiner, i Lluïsa Faxedas, professora d’art contemporani de l’UDG
  • 27 de febrer de 2020 – LLUÍS GÜELL (Banyoles, 1945-2005) Artista pop-art: escultor, pintor, interiorista, decorador i escenògraf.
    Amb Jordi Gimferrer, crític, col·leccionista i amic del pintor, i Antoni Álvarez de Arana, crític d’art i comissari de l’exposició «Lluís Güell. El retorn».

Sol·licitud de declaració del jaciment de Vilauba com a BCIN

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles com a copropietari d’un 10% dels terrenys on s’emplaça el jaciment de la vil·la romanovisigoda de Vilauba s’ha reunit amb els ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres per sol·licitar que es declari com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Aquesta nova condició de jaciment arqueològic de categoria nacional suposaria accedir a circuits de difusió escolar i turística de Catalunya i Europa i això afavoriria la seva difusió com a jaciment arqueològic i com a Parc Natural.

La proposta s’ha aprovat per unanimitat i es farà arribar a la Generalitat.

Presentació del llibre “Amb nom i cognoms. 151 personatges del Pla de l’Estany (segles XIX i XX)”

El proper dissabte 30 de novembre, a les dotze del migdia, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Banyoles, presentació del llibre Amb nom i cognoms. 151 personatges del Pla de l’Estany (segles XIX i XX) de Joan Anton Abellán.

Hi intervindran  Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, Josep Grabuleda, historiador i el mateix autor.

Convocatòria Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor 2020

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles torna a convocar el Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor. És un premi dirigit a estudiants dels instituts de batxillerat del Pla de l’Estany amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes humanístics.  Cada centre de secundària pot presentar un màxim de tres treballs presentats durant el curs 2019-2020. El termini màxim de participació és el dilluns 17 de febrer de 2020.

Podeu consultar les bases i enviar els treballs en el següent enllaç: https://cecbanyoles.cat/premi-dhumanitats-joaquim-palmada-i-teixidor/

Les Garrotxes

Ja ha sortit a la venda el número 24 de la revista Les Garrotxes, amb un dossier sobre la retirada i l’exili. Dirigida per Jordi Nuerga i publicada dos cops a l’any, Les Garrotxes ofereix articles sobre patrimoni, etnologia i tradicions del Pla de l’Estany, la Garrotxa, la vall de Camprodon i la vall de Llémena. Com és habitual, en aquest número hi col•laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Àngel Vergés («De Can Gall a Sant Roc»), Jordi Galofré («L’exili a Banyoles i comarca» i «Records d’infantesa de Pere Verdaguer»), Miquel Rustullet («Memòries d’un passador banyolí», amb Joaquim Ejarque), Guerau Palmada («Sant Miquel de Roca»), Salvador Sarquella («El modelat del relleu: la roca Corba»), Josep M. Massip («La geneta») i Joan Pontacq («Puig de ca n’Hortós»). Hi ha també altres articles sobre temes de Banyoles i la comarca i diverses fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.