Banyoles, records en 8mm

El proper dijous dia 11 a les 17:00 a la Sala d’Actes del Museu Darder es projectarà «Banyoles, records en 8 mm» una visió retrospectiva d’una Banyoles entranyable, a partir de les imatges filmades per Josep M. Terradas i Malagelada (1914-1992): La Festa de la Vellesa – La Fira del bestiar – La celebració del Corpus – Es crema l’Skinsad – El President Tarradellas a Banyoles, etc.

Un muntatge fet per en Josep Maria Terradas Feliu, i amb guió i presentació de Jordi Galofré i amb les veus de Paula Vilagran i Josep Maria Masip

I si no podeu assistir-hi, teniu una segona oportunitat el dijous 25 de gener a les 19:30 a la Sala d’Actes del Centre Excursionista.

Presentació del llibre “Serinyà”

El proper dissabte 2 de desembre, a les 12 del migdia, a Can Xerric de Serinyà, es presentarà el llibre “Serinyà” obra de la sòcia Rosa Cortada i Sònia Tubert.

L’acte estarà presentat pel també soci Julià Maroto

Conferència inaugural del XXIV col·loqui de tardo

El proper divendres 24 de novembre a les 19:00 a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, una conferència inaugural sobre un tema que malauradament és de gran actualitat: «El litigi dels béns de la Franja del Museu de Lleida», impartida per Josep Giralt i Balagueró, director del Museu de Lleida, donara el tret de sortida al XXIV col·loqui de tardor, que enguany porta per títol Arquitectura gòtica a les terres de Girona. 1000 anys de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles.

Presentació del Quadern número 37

Dissabte dia 11 a les 12 del migdia a la Sala d’Actes del Museu Darder, presentació del darrer Quadern del Centre, que recull les ponències del col·loqui de tardor celebrat l’any 2016, que duia per títol Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI.

Presentació del llibre “La larga aventura de Juan de Hospital”

El proper dijous dia 9 a les 20:00 a la sala d’actes del Museu Darder, Joan Anton Abellan presenta el seu darrer llibre La larga aventura de Juan de Hospital.

La història d’un jesuïta banyolí, missioner a l’Equador, i introductor de la ciència moderna a Amèrica, on el va agafar l’ordre d’expulsió decretada per Carles III, un fet que el va dur a refugiar-se a Itàlia, on va morir.

L’acte estarà presentat per Miquel Molina, capità de la marina mercant, que ens explicarà el que representaven, al segle XVIII, els viatges transatlàntics.

 

Manifest de la Junta

Davant de l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i els consellers i conselleres de la Generalitat, que se suma a l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i davant les amenaces que pesen sobre la Mesa del Parlament de Catalunya, la Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

1. Manifestem el nostre total i absolut rebuig a aquestes mesures, que considerem injustificades i desproporcionades i que són un atemptat greu a la democràcia i a la llibertat.

2. Afirmem que el govern de la Generalitat de Catalunya, presidit pel president Carles Puigdemont, és el govern legítim de Catalunya, i per tant, és el nostre govern.

3. Cridem a tots els socis del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles a participar en totes les accions pacífiques i cíviques que es vagin convocant, fins a aconseguir la llibertat dels presos polítics.

 

Conferència: “Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany”

Dins del marc de l’exposició «El Fluvià, tres comarques i un riu», que aquests dies es pot visitar al Museu Darder de Banyoles, el divendres dia 6 a les 20:00 a la Sala d’Actes del mateix museu Joan Anton Abellan donarà una conferència que porta per títol: «Enginyeria entorn al Fluvià al seu pas pel Pla de l’Estany», un riu en el que al llarg dels anys s’hi han projectat molins, ponts, passallisos, serradores, centrals hidroelèctriques, embassaments, passos de barca,… projectes que en alguns casos s’han fet realitat i en altres no.

La Junta del CECB s’adhereix al manifest del CEXB

La Junta del CECB s’adhereix al manifest expressat ahir al vespre pel Centre Excursionista de Banyoles en tota la seva extensió, valorant com punts més importants el no a la violència i sí a la democràcia.

La Junta del CECB

Des del Centre Excursionista de Banyoles volem manifestar el rebuig frontal a la violència que ahir va viure el nostre país. Una violència vergonyosa, intolerable i sense justificació possible, i que no representen els valors de qualsevol estat democràtic, el dret a vot i a la llibertat d’expressió. És per això que ens adherim a l’aturada general convocada per demà, i anul·lem tota l’activitat que es desenvolupa dins el nostre espai. Ara, més que mai, diguem no a la violència i sí a la democràcia.

Medalla d’Or de la Ciutat per Jeroni Moner

El ple ordinari de l’Ajuntament de Banyoles del passat dilluns 25 de setembre va aprovar concedir la Medalla d’Or de la Ciutat a l’ex-president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1994-2011) i actual membre de Junta, Jeroni Moner Codina, a qui s’entregarà la distinció el proper dissabte 21 d’octubre, dissabte de Festa Major, a 2/4 d’1 del migdia la sala d’actes del consistori.

Nascut el 1940, es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de Barcelona, on es va titular el 1968. Els seus inicis professionals estan vinculats amb els arquitectes Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va compartir despatx a Barcelona i diversos projectes, alguns dels quals, a Banyoles, on ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la zona de l’Estany, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.

Ha estat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de projectes a l’ETSA de Barcelona en l’equip de Rafael Moneo, i d’arquitectura del paisatge en la càtedra d’urbanisme de Manuel Ribas Piera. Així mateix, ha treballat en qüestions relacionades amb el paisatge i en el camp de la planificació urbanística, principalment a la ciutat de l’estany, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.

Al marge de la seva trajectòria com a arquitecte, Moner ha destacat també per haver format part de la junta del Club Natació Banyoles, entitat en la que va formar part de l’equip de waterpolo. En aquest esport, com a membre del Club Natació Barcelona, va ser tres vegades campió d’Espanya (1959, 1965 i 1966) i va participar en tres Copes d’Europa de Clubs. Llavors va obtenir la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1964) i la placa d’honor de la federació espanyola (1966).

Destacat activista cultural des de jove. Va formar part del grup Presència 63, que va organitzar exposicions artístiques. I, posteriorment, va ser un dels membres fundadors del grup artístic i cultural del grup Tint-1 (1971-1973), que va recuperar el patrimoni arquitectònic de Banyoles i va organitzar exposicions destacades a la ciutat. Així mateix va formar part del consell de redacció de la revista local El Bagant i pregoner de la Festa de Sant Martirià el 2002.

Comença un nou curs

Estem a les portes d’un nou curs, que com els anteriors estarà farcit d’activitats.

Per a aquest mes de setembre ja hi ha previstes dues presentacions de llibres i l’inici del segon cicle del Curs d’història de la literatura catalana.

L’octubre seguirem amb el XIV Cicle de sortides «Conèixer el Pla de l’Estany», i, com a continuació del cicle de tres cursos sobre el nostre patrimoni geològic, enguany durem a terme un curs sobre el Nostre patrimoni paleontològic. A més, com ha estat habitual en en els darrers anys, el Grup de recuperació del patrimoni del Pla de l’Estany seguirà amb la seva tasca.

Al mes de novembre no podria faltar la cita amb el Col·loqui de Tardor, que en la seva 24a edició durà per títol: “Arquitectura gòtica a les terres de Girona. La construcció de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles”.

Hi haurà, també, altres activitats com el XVII Concurs de fotografia de la natura i sortides varies, entre elles una al Museu d’arqueologia de Catalunya i una altra al Jardí botànic Marimurtra de Blanes.

Si voleu més informació la podreu trobar a la nostra plana web: www.cecbanyoles.cat

Ens ha deixat la sòcia més veterana

A punt de complir, el proper 4 de juny, els 101 anys d’edat, el passat dia 16 de maig ens deixava la Concepció Corominas i Planellas, la sòcia més veterana del Centre d’Estudis.

Era germana del metge Josep Maria Corominas (1906-1984), un dels socis fundadors del Centre d’Estudis, i del mestre i escriptor Frederic Corominas (1910-2014), professions que la mateixa Contxita va exercir, primer com a infermera, el que li va valer per treballar com a tal a l’Hospital Militar de Banyoles durant la Guerra Civil, i acabada la conflagració, desprès d’estudiar magisteri, com a mestre en diverses escoles de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.

Gran lectora i escriptora, sempre estava al cas de les publicacions que el Centre d’Estudis editava, i que puntualment li fèiem arribar a casa seva, moment en que aprofitava per comentar quelcom de la que li havíem portat anteriorment.

Presentació del llibre “La gastronomia dels camins” de Marisa Benavente i Pilar Herrera

El proper dissabte dia 20 a les 12:00 a la Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles presentació del llibre “La gastronomia dels camins. Mes de cent receptes de cuina fetes amb plantes boscanes” de la sòcia Marisa Benavente i Pilar Herrera, membres de l’associació Floracatalana.net. La presentació anirà a càrrec de Joan Anton Abellan, president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, i Ferran Vila, president del Grup Gastronòmic del Pla de l ́Estany.

Ha mort Albert Palmada

El nostre consoci Albert Palmada i Torrent va morir a Banyoles el 2 de maig de 2017, als 87 anys. Estava casat amb Maria Carme Roura i Pla i tenien tres filles. Era membre d’una nissaga arrelada a Banyoles. El seu besavi va ser Martí Palmada i Barneda, impulsor del republicanisme a Banyoles. El seu avi va ser Joaquim Palmada i Butinyà, músic i compositor. El seu pare va ser Rossend Palmada i Teixidor, músic també i un gran folklorista, estudiós i divulgador de les tradicions locals.

Albert Palmada estava vinculat a la Creu Roja, al moviment sardanista, va formar part del Manípul de Manaies i va col·laborar assíduament a la premsa local. Era un catalanista convençut i militant. Va ser candidat per CiU a les primeres eleccions municipals després del franquisme.

Molt aficionat al ciclisme, a la dècada de 1950 va impulsar aquest esport i, juntament amb Josep Font, va treballar per crear una entitat que fomentés el ciclisme. Tots dos van buscar socis, van organitzar la Festa de la bicicleta, van dur a Banyoles finals d’etapa de proves com la Volta a Catalunya i la Vuelta a España. El seu esforç va culminar en la fundació, el 1957, del Club Ciclista Banyoles, del qual va ser el primer secretari.

La seva gran obra, però, va ser la impremta Palmada, una de les impremtes més actives durant la postguerra a Banyoles. Entre les nombroses revistes que va imprimir esmentem Horizontes/Revista de Banyoles, butlletins d’entitats i ajuntaments, programes esportius, del cineclub, de festa major i de festes de barri, revistes polítiques i estudiantils, etc. Fins a la seva jubilació, l’Albert Palmada va ser el puntal d’una impremta que, feliçment, continua activa avui dia.

Ens ha deixat un home bo i amable, un banyolí de soca-rel, un catalanista convençut i una persona amant de les nostres tradicions. Descansi en pau el nostre soci i amic.

25ena sortida del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany: Porqueres – Salt d’en Vila

Amb aquesta sortida, la 25ena del cicle, hem complert els tres anys del Grup de Treball, ja que vàrem començar la nostra activitat a l’abril de 2014.

Tal com havíem dit, hem tornat al salt d’en Vila per deixar-lo del tot net i polit. Ens hem dedicat a arranjar els graons que havíem deixat inacabats el darrer cop i hem seguit netejant de troncs i branques el saltant de Baix. Ara queda molt més visible, fins i tot des de la part de la font.

Al saltant de Dalt gairebé no hem fet res més que tallar quatre branques, però el que hem pogut veure és que hi ha una paret fet per l’home d’uns 4 metres d’alçada i potser 3 d’ample, però que no sabem veure-li la utilitat. Es pot pujar pel lateral i es veuen restes de paletes i fustes, com intentant fer una cabana per mainada. Es podria continuar amunt i segurament en uns cent metres més arribaríem al molí d’en Sotirà, però no ho hem fet.

Així que el proper dissabte 29 d’abril farem una fontada amb lectures de poemes de Mossèn Cinto Verdaguer en record dels primers que va llegir, ell mateix, a l’agost de 1884, per a commemorar el fet i com celebració del final del primer cicle de literatura organitzat pel CECB.

El mes vinent tenim la previsió d’anar a netejar l’entorn de l’ermita de Sant Bartomeu a Crespià.

Quarta conferència del curs d’Història de la Literatura Catalana

El professor Ferran Gadea i Gambús va impartir la quarta conferència del curs, aquest divendres 20 de gener, sobre L’Humanisme i el Renaixement. Bernat Metge i Ausiàs March.

Segons el professor Gadea, la pesta negra de 1348 (que va afectar tota l’Europa occidental), juntament amb altres factors que van provocar la crisi del s. XIV, va propiciar un canvi de mentalitat dels escriptors i de la societat, així com un moviment conegut com a Humanisme, impulsat per Francesco Petrarca, que conduirà a una nova època, el triomf de la qual esclatarà al s. XVI amb la revolució cultural i ideològica anomenada Renaixement. Amb aquest canvi es passarà de l’època Medieval a l’Edat Moderna.

A una nova societat li correspon una nova literatura. El clergat va actuar com a força intel.lectual i moral per intentar redreçar la crisi. El professor va posar com a exemple tres actituds diferents: la de Francesc Eiximenis, franciscà gironí autor de Lo Cristià, que representa el “pactisme”, la de Vicens Ferrer, frare dominic que predicava la “intransigència” i la d’Anselm Turmeda, franciscà reconvertit a l’islam que representa “l’escepticisme” davant la nova situació.

L’autor més significatiu de l’Humanisme a Catalunya és Bernat Metge, fill de la burgesia il.lustrada del s.XIV, funcionari de la cort. Va ser secretari del rei Joan I. Quan aquest morí, en circumstàncies poc clares, Bernat Metge fou empresonat i escrigué Lo Somni, obra de justificació que li valgué la rehabilitació a la cort. Amb El Sermó fa una paròdia dels sermons dels predicadors. Amb la seva versió de la Història de Valter e Griselda introdueix a Catalunya els humanistes italians Petrarca i Boccaccio.

La darrera part de la conferència es dedicà al poeta valencià Ausiàs March, fill de la noblesa cavalleresca de Gandia, falconer del rei Alfons el Magnànim. Ausiàs March és el representant d’una nova poètica del s.XV, centrada en la pròpia individualitat i que trenca amb l’anterior tradició trobadoresca.

El tema central de la seva poesia és l’amor. En els Cants d’amor el poeta observa, experimenta i reflexiona sobre el seus sentiments i les relacions amb les seves estimades, amagades amb un senyal com “Llir entre cards” o “Plena de seny”.

Per finalitzar la conferència el professor Gadea va recitar alguns fragments de “Veles e Vents.”

Assemblea General Ordinària de Socis

Benvolguts socis i sòcies:

Com ja va essent habitual, al llarg del mes de gener celebrem l’Assemblea General Ordinària de Socis. Enguany, però, a diferència de com s’ha fent en els darrers anys, se celebrarà un divendres, en concret el divendres 27 de gener a les vuit del vespre a la sala Corominas de la Pia Almoina, Plaça de la Font, 11, de Banyoles, d’acord amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària, celebrada el 24 de gener de 2016
2. Ratificació de càrrecs de la Junta Directiva
3. Informe de les activitats de l’any 2016
4. Aprovació, si s’escau, de la liquidació del pressupost, balanç i comptes de l’exercici 2016
5. Proposta i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2017
6. Informació de les activitats previstes per a l’any 2017
7. Torn obert de paraules

La Junta Directiva

2ª Activitat del curs de Patrimoni Geològic: Geologia en imatges fotogràfiques

El dia 17 de desembre es va realitzar la segona activitat del curs de Patrimoni Geològic que va consistir en la conferència “GEOLOGIA EN IMATGES FOTOGRÀFIQUES” impartida per Salvador Sarquella.

El conferenciant la va dissenyar a partir del seu arxiu fotogràfic seleccionant imatges de Geologia de Catalunya i d’altres zones del món.

En la primera diapositiva s’explicà amb un esquema el Cicle de les Roques destacant els seus processos de formació i transformació, la zona de la Terra a on es produeix i les energies que el possibiliten.

A continuació, i amb més de 100 imatges, es varen explicar les Roques Magmàtiques (Plutòniques, Filonianes i Volcàniques), les Roques Metamòrfiques i les Roques Sedimentàries.

Durant la presentació es varen fer algunes preguntes dels aproximadament 50 assistents.

Presentació del Quadern número 36

El dissabte dia 10 a les 12 del migdia a la sala d’actes del Museu Darder, Narcís Soler, catedràtic de prehistòria de la UdG, presentarà el nou quadern de la col·lecció. En aquest cas serà el número 36, que amb el títol Pere Alsius i Torrent (1839-1915): Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica, recull les ponències que es varen presentar l’any 2015 en motiu del Col·loqui de Tardor que aquell any es va celebrar per commemorar el centenari de la mort de l’il·lustre farmacèutic banyolí,

Presentació d’un llibre que recull 284 rentadors del Pla de l’Estany

El proper divendres dia 2, a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu Darder presentació del llibre Qui té roba per rentar. Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany, escrit pels socis del Centre Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall.

Un llibre amb el que els autors pretenen retre un homenatge a totes les dones que amb l’esquena corbada i les mans dins l’aigua han passat a la història com a éssers anònims.

Un llibre que recull un tipus de patrimoni rural, fins ara pràcticament oblidat.

Roda de premsa: col·loqui de Tardor 2016

Amb la presència del president del Centre d’Estudis, Joan Anton Abellan, i de Crisanto Gomez (UdG), Josep Maria Massip (CECB) i Lluís Figueras (MDEIE), el dimarts dia 23 es va dur a terme la presentació als mitjans de comunicació de XXIII Col·loqui de Tardor que enguany duu per títol Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles.

A destacar d’aquesta presentació fou el comunicat anunciant la suspensió per motius personals, de la conferencia inaugural que tenia que pronunciar el professor Jorge Wagensber. Conferència que s’ha traslladat al diumenge a les 11.00 del matí, un fet que ha comportat el trasllat de la conferència que estava prevista fer com a clausura a les 19.30 del dissabte.

La resta de conferències segueixen dins l’horari previst.

Col·loqui de Tardor: un canvi de darrera hora

Problemes de darrera hora, derivats de l’ajustada agenda de la persona que havia fer la conferència inaugural del Col·loqui de Tardor, el professor Jorge Wagensberg, ens obliga a traslladar la seva intervenció al diumenge dia 27 a les 11:00 del matí, convertint-se d’aquesta manera en Conferència de Cloenda.

Malauradament, però, se’ns ha comunicat avui, i a poc més de dues setmanes d’iniciar el Col·loqui creiem que no hi ha temps material per trobar un conferenciant adient al que representa una cerimònia d’obertura. D’aquesta manera, donem per cancel·lats els actes previstos per divendres dia 25, i el Col·loqui començarà el dissabte 26 a les 9:15, acabant aquesta primera jornada a a les 20:15, atès que la conferencia que estava prevista fer el diumenge, l’hem traslladat al dissabte a les 19:30, tal i com podreu veure en el tríptic que acompanya aquest escrit.

Demanem disculpes per l’enrenou que us puguem ocasionar, però com heu pogut comprovar, han estat causes totalment alienes a l’organització.

Projecció del documental «Gaia, la Gran Mare»

Dirigit per Salvador Sarquella, el proppassat dissabte 29 d’octubre es va inaugurar el curs 2016-2017 de Patrimoni Geològic,

S´inicià amb una introducció repassant les activitats dels cursos anteriors, 2014-2015 i 2015-2016, i presentant les activitats del curs d´enguany. A continuació es projectà “Gaia, la Gran Mare”.

Aquest documental és un reportatge científic i divulgatiu promogut per L´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGGC) amb imatges de museus i paisatges geològics i emblemàtics de Catalunya (entre elles l´estany de Banyoles), Anglaterra, Escòcia i el País Basc. Té una durada de 48 minuts i està enregistrat en alta definició. Es va presentar el gener de 2016, ha participat en deu festivals internacionals i ha estat premiat amb diversos guardons. Explica continguts relacionats amb l´origen i la dinàmica del Sistema Solar, la Terra i la Lluna, les masses d’aigua i els oceans, l´atmosfera primitiva, l´evolució del nostre planeta, l´origen i evolució de la vida, vessants aplicades de les ciències de la Terra i el seu paper davant les amenaces a la sostenibilitat del planeta etc. i amb una gran transversalitat científica.

En acabar la projecció es va fer una breu síntesi seguida per unes preguntes d’alguns dels aproximadament 45 assistents.

Les Garrotxes

Acaba de sortir un nou número de la revista Les Garrotxes (núm. 18, tardor-hivern de 2016), amb un dossier central dedicat als bolets i als boletaires. Com és habitual en aquesta publicació, hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: M. Àngels Juanmiquel («Camins per als sentits»), Miquel Rustullet («Boletaires del Pla de l’Estany», amb Joaquim Ejarque), Àngel Vergés («En Vicenç Casals, als fogons»), Carles Puncernau («Els forns de calç de l’Argelaguer»), Guerau Palmada («El molí i el castell de Roca»), Josep M. Massip («La papallona del cap de mort», amb dibuixos de Dolors Pinatella) i Joan Pontacq («Els Pujants de Sous»). A més, hi ha una llarga entrevista de Ramon Estéban a la nostra consòcia Dolors Bramon, un article d’Almudena Garcia i Antoni Palomo sobre les recents intervencions arqueològiques al monestir de Banyoles, que posen en relleu la importància dels seus vestigis medievals, i un altre de Núria Batllem sobre la nissaga dels Mariscot de Camós.

Enhorabona a la directora de la revista, Ester Carreras, i a l’Editorial Gavarres per aquest nou número d’aquesta publicació que estem segurs que interessarà als nostres socis.

XII Assemblea d’estudis: El territori de Besalú abans del comtat

Els Amics de Besalú i el seu comtat han preparant pels propers 4 i 5 de novembre la XII Assemblea d’estudis que durà per títol El territori de Besalú abans del comtat. L’àmbit territorial, per tant, abastarà, de forma més o menys completa, les comarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Cerdanya i l’Alt Empordà.

A banda de les comunicacions, hi hauran tres ponències, que són:

Divendres a les 16:30. Josep Burch i Rius, professor de la Universitat de Girona. El món ibèric. De la formació a la integració al model romà (segles VI-I aC)

Dissabte a les 10:00. Josep Maria Nolla i Brufau, professor de la Universitat de Girona. L’època romana. Romanització, conquesta i explotació del territori (segle II aC-V dC)

Dissabte a les 16:30. Pere Castanyer i Masoliver, arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries. Període tardoromà i visigot, fins a la formació del comtat (segle V-IX).

L’assistència a les ponències és gratuïta

Si us voleu inscriure o bé si voleu més informació:

http://www.amicsdebesalu.cat/activity/show?id=44

Senyalització de llocs d’interès

El dimecres 28 de setembre, es va procedir a la inauguració oficial d’11 dels llocs senyalitzats pel Grup de Treball del Patrimoni, format per voluntaris del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles.

Aquest acte es va fer a la font de can Janic de Palol de Revardit amb la presència del president del Consell Comarcal i de la consellera comarcal de Turisme i Promoció Econòmica, Joana Vila.

Tots ells han estat identificats amb un plafó, on es descriuen les principals característiques del lloc recuperat.

Aquests plafons, disposen d’un codi QR que permet ampliar la informació del lloc a través de la xarxa. Es pot entrar directament a través de http://patrimoni.plaestany.cat/ i seleccionar l’objecte patrimonial al que es vol accedir.

A finals d’any hi haurà set indrets més recuperats que esperem puguin ser identificats, tal com ara s’ha fet.

Comença la temporada 2016-2017

Aquest divendres 29 de setembre, la Rosa Planella donarà el tret de sortida a les activitats que enguany té preparades el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Serà aquesta una conferència, englobada en el curs de «Història de la Literatura Catalana», que durà per títol «Els orígens de la llengua (IX-XIII). La literatura trobadoresca. Les Cròniques».

El diumenge dia 9 d’octubre, li tocarà el torn a les sortides de «Conèixer el Pla de l’Estany» que comandades per l’Elisabet Saus, en Carles Puncernau i l’Arseni Sallent, ens guiaran en aquesta primera sortida de la temporada per Serinyà, on el recorregut ens durà a Mas Pou, al pou de glaç de Ca n’Illa, a les basses de fer glaç i l’aqüeducte. Desprès veurem el Molinot, la Font de Cufí, la Font dels Màrtirs, la resclosa del Serinyadell i pujarem per la Rostada. Finalment arribarem a la Cova de Can Melca, veurem el forn de calç i la part exterior de l’observatori astronòmic de can Melca

I encara dins del mes d’octubre, el 29 li toca el torn al curs que sobre «El nostre patrimoni geològic» dirigeixi en Salvador Sarquella i que per aquesta ocasió ens ha preparat la visió del documental que duu per títol «Gaia. La Gran Mare».

Nova visita a les excavacions de Vilauba

El passat mes de maig, els socis del Centre d’Estudis vàrem poder gaudir d’una excepcional visita guiada a les excavacions de Vilauba. Doncs bé, per els que no vareu poder assistir, us comentem que aquest proper dijous dia 15 a les 16:30 els mateixos arqueòlegs que duen a terme aquestes excavacions organitzen una «jornada» de portes obertes a la que esteu tots convidats a assistir-hi.

Butlletí número 12

Ja ha sortit el butlletí número 12 en el que podreu trobar un resum de les darrers activitats dutes a terme pel Centre d’Estudis així com una previsió dels cursets i activitats que hem organitzat pel darrer trimestre de l’any. I també podreu llegir, com ja va sent habitual en els darrers números, un nou capítol de la historia de la nostre entitat.

Si el voleu consultar, poder fer-ho a https://cecbanyoles.cat/butlleti-numero-12-estiu-2016/

Obertes les inscripcions del XXIII Col·loqui de Tardor

Fa cent anys, es va inaugurar el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles, gràcies a la donació que va fer Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918), veterinari i taxidermista que tenia una botiga a Barcelona on venia animals dissecats i material divers per a l’estudi i la pràctica de les ciències naturals. És al voltant d’aquest centenari que versarà el XXIII Col·loqui de Tardor, que durà per títol: Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles.

El col·loqui, que enguany estarà coordinat per Josep Maria Massip, Crisanto Gómez i Lluís Figueras, en representació de les tres entitats organitzadors: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Universitat de Girona i Museu Darder de Banyoles, que seguirà el format dels darrers anys, començarà el divendres dia 25 de novembre amb una conferència inaugural, li seguira una jornada de treball al llarg de tot el dissabte i acabarà el diumenge al matí amb una conferencia de clausura.

Si voleu més informació, podeu anar a: https://cecbanyoles.cat/col%c2%b7loqui-de-tardor/

Lliurament de premis del XVè Concurs de fotografia de la Natura

Ahir divendres 17 de juny, al museu Darder de Banyoles, es va dur a terme l’acte de lliurament de premis del Xvè Concurs de Fotografia de la Natura que organitzen anualment el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

En aquesta edició el primer premi, de 400 euros, ha estat per Antoni Saez Cambredo i la fotografia titulada “Empusa pennata”. El premi de 250 euros a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany ha estat per Josep Maria Mompart Fàbregas, amb la fotografia “A contrallum”. I el premi, també de 250 euros, a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Marc Fusellas Fullà, amb la fotografia “Aurora”.

En acabat l’acte i desprès de convocar una nova edició, que porta per lema «Bolets i líquens», es va oferir un petit refrigeri a tots els assistents.