El franquisme a Catalunya

/a , /por

El divendres 15 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, en aquest cas sobre el franquisme a Catalunya, a càrrec de Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, de la Jonquera. El conferenciant va començar exposant les característiques de la dictadura franquista i va parlar de la violència institucionalitzada i la repressió de qualsevol oposició, la negació de tota mena de drets, la conversió dels ciutadans en súbdits, etc. Va descriure a continuació el funcionament de l’aparell repressor de la dictadura, amb els consells de guerra i amb el Tribunal d’Ordre Públic, amb uns judicis que eren una farsa, sense garanties jurídiques de cap mena i amb utilització de la tortura per obtenir declaracions. Va parlar també del suport que el règim va trobar en sectors de la població catalana, amb la constitució d’un nou personal polític en diversos sectors de la societat, incloent-hi l’Església i molt especialment la jerarquia eclesiàstica. El final de la conferència es va dedicar a explicar l’activitat de l’oposició a la dictadura. En aquest sentit el conferenciant va explicar que la vaga dels tramvies de 1951 va marcar un punt d’inflexió, amb l’abandó de la lluita armada, el creixement de la insurgència estudiantil, el paper del PSUC i de les Comissions Obreres, el sorgiment d’una nova esquerra radical, fins arribar a l’Assemblea de Catalunya i al moviment veïnal. Van assistir a la conferència 45 persones.
El dissabte següent, dia 16 d’abril, va tenir lloc la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una anada a la Jonquera, per visitar el Museu Memorial de l’Exili, en una visita guiada pel seu director, Jordi Font. Després de visitar aquest equipament, els participants es van dirigir a la Vajol, des d’on van pujar a peu fins al coll de Lli, seguint el camí que van fer centenars d’exiliats, entre ells el President Companys, el febrer de 1939. La jornada es va acabar amb una visita al Museu de l’Exili Cultural d’Agullana, recentment inaugurat. Van participar a la sortida 36 persones.

14a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Vilademuls

/a , /por

El passat dimarts 12 de gener i per tercer cop al llarg de la nostra actuació de neteja visitem un pou de glaç. Ara anem al que porta per nom de can Rossinyol a Vilamarí, tot just al tocar del camí que porta de Vilauberí a Sords i un cop passada la ribera de la Farga. És un pou de grans dimensions, prop de 7 metres de diàmetre i altres tants de fondària. L’Ajuntament ens va facilitar una escala ben llarga que ens va dur el seu agutzil i amb ella vam poder baixar al seu interior per a treure la brossa existent, com un quadre de bicicleta entre d’altres, i forces soques podrides. També hi habitava una pacífica salamandra.
També es va facilitar l’accés des de la pista fent-n’hi uns petits graons. Part dels arbres de les vores del pou que podien malmetre les pedres superiors els vàrem tallar i utilitzar per a fer una mica de tanca de protecció per a evitar caigudes accidentals al seu interior.
El pou es troba en bon estat, té totes les parets quasi intactes, encara que li falta la cúpula. Un dia proposarem de fer una ruta dels pous de glaç de la comarca, ja comença a pagar la pena visitar-los.

Sortida de Conèixer el Pla de l’Estany: Crespià

/a , /por

El passat diumenge 10 de gener vàrem dur a terme la quarta sortida d’aquest curs.
Després de deixar els cotxes a la plaça de Crespià varem agafar el camí cap els dipòsits d’aigua. La primera parada fou a l’ermita de Sant Bartomeu del Portell, on en Jordi Galofré va fer una explicació sobre aquesta església romànica datada del segle XII. Està molt enderrocada, però encara pot fer-se una idea de la seva planta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989.
Tot seguit, vàrem seguir el camí cap a l’ermita de Sant Miquel de la Roca, l’única ermita troglodita del Pla de l’Estany. La primera documentació que es té, data de l’any 1131. Situada al bell mig d’un cingle, des de dins hi ha una bona vista sobre el riu Fluvià. En Jordi Galofré en posà al dia de la seva llarga història.
Es tornà al camí i en pocs minuts es baixà al riu, on es troba el túnel on s’havien cultivat xampinyons. És una obra de perforació per desviar les aigües del riu, mentre es bastia la paret de la presa que s’intentava construir l’any 1941, però es varen trobar amb afloraments de guixos i fins i tot amb algunes coves de dimensions considerables (en alguna d’elles s’hi podia circular per dins en barca) i, per aquesta causa, van abandonar el projecte.
De tornada al poble de Crespià vàrem poder visitar la plantació de noguers de la família Ordis, on conreen unes 68 hectàrees entre Crespià i Esponellà, amb unes 12.000 nogueres (uns 200 arbres per hectàrea). Produeixen diferents varietats de nous, com les Pedro i les Harley, tot i que les més selectes les venen amb el nom de les Crespianes. En Pere Ordis ens va regalar amb nous per tots i una explicació detallada de tot el procés de la producció. Per si volem saber més: www.crespianes.com
Un xic més enllà i per acabar, dins la plantació, van anar a visitar el pou de glaç de Crespià o de can Manosa. És de grans dimensions, fa prop de set metres de diàmetre i manté unes parets laterals entre dos i tres metres, la fondària podia haver arribat fins a 7 m, actualment no té cúpula. En Carles Puncernau, comentà que fins al moment no s’ha aconseguit cap informació sobre la història d’aquest pou.

El vulcanisme a les Illes Canàries

/a , /por

El dissabte 19 de desembre Salvador Sarquella va dur a terme una exposició sobre el vulcanisme en general i sobre el de les Illes Canàries en particular.
El vulcanisme està associat a dues formes de transmissió de la calor en l’interior de la Terra: convecció, forma de transmissió de la calor amb moviment de materials que es produeix a l’astenosfera (zona del mantell just per sota de la litosfera, que és la capa sòlida de la superfície de la Terra) i conducció, transmissió de la calor a través de la mesosfera (zona que arriba fins a 2.900 km de profunditat) i també de la litosfera. Quan els materials que es mouen a l’astenosfera, a temperatures de més de 500 ºC, travessen la litosfera, es produeix una erupció volcànica.
La teoria ben coneguda de la tectònica de plaques indica que la superfície de la Terra està formada per diferents plaques que poden tenir desplaçaments unes respecte de les altres, provocats per la calor interna. Les Illes Canàries estan situades a la Placa Africana, en una zona en la que, per sota del moviment més superficial de les plaques, hi ha una bossa de magma (materials en fusió) que té tendència a pujar. Les Illes Hawaii, tenen una situació similar, però sobre la Placa Pacífica (a l’Oceà Pacífic). El vulcanisme a la Garrotxa és ben diferent: s’origina fa uns 350.000 anys i es manifesta en un gran nombre d’erupcions volcàniques que han tingut lloc des d’aleshores, seguides de processos d’erosió i sedimentació que han anat conformant el paisatge.
La formació de les Illes Canàries és deguda a un moviment de la placa tectònica des de la dorsal oceànica cap a la serralada de l’Atles i la Península. Macaronèsia és el nom que rep la zona que conté la província volcànica de Canàries i que té al nord la falla Açores-Gibraltar que dona lloc a l’estret de Gibraltar. Les Illes Canàries tenen una edat que augmenta d’esquerra a dreta, des de 1,1 milions d’anys de El Hierro o 1,7 milions de La Palma, fins a 20,2 milions de Fuerteventura o Lanzarote. A les Illes Hawaii també s’observa aquesta diferència d’edat, però és només de 5 milions d’anys.
Una illa es forma a partir d’un Punt Calent de l’interior del mantell que fa força cap amunt i fractura la litosfera. Primer es produeix un volcà submarí i si és prou gran, pot arribar a emergir i formar una illa. El Teide, a l’illa de Tenerife, té una altura per sobre del nivell del mar de 3.718 m, però l’altura des de la base del con volcànic, des del fons de l’oceà, és de 7.718 m. Per comparació es pot parlar de l’Everest, en el que coincideixen la base del con i el nivell del mar i té una altura de 8.850 m, però respecte l’altiplà tibetà té una altura de 4.350 m. A Hawaii tenim un cas similar al Teide en els volcans Mauna Loa (altura sobre el nivell del mar 4.169 m i altura del con 10.167 m) i Mauna Kea (altura sobre el nivell del mar 4.205 m i altura del con 10.203 m).
Salvador Sarquella va parlar finalment del vulcanisme històric de Les Canàries, donant referències de les erupcions de volcans com el Taoro, Güimar, Garachico, Timanyafa, Pico Viejo o Teneguía. L’evolució posterior de cada zona volcànica, amb els fenòmens d’erosió, transport de materials i sedimentació dona lloc a fenòmens ben particulars: els roques, com el famós Roque Cinchado, molt a prop del Teide, el cercle buit de Las Cañadas, en que es va formar el volcà, es va refredar i després es va enfonsar, grans esllavissades com la de l’Orotava, que s’estén molt per sota el mar, o els jameos, obertures del terreny produïdes per enfonsaments de túnels volcànics.
Acabada la seva exposició, es va presentar el llibre «L’ànima del volcà» de Santiago Vilanova.

XXII Col·loqui de Tardor: Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica

/a , /por

Des del 1993 el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ve celebrant conjuntament amb la Universitat de Girona aquests col·loquis de tardor procurant buscar un tema que el lligui amb la nostra comarca del Pla de l’Estany. En aquesta ocasió el nexe es va trobar amb el centenari de la mort d’en Pere Alsius, farmacèutic a la nostra vila i reconegut com descobridor de la mandíbula de Banyoles el 1887.

El Col·loqui va oferir una roda de premsa el mateix dia del centenari de la seva defunció, el 20 de febrer, com presentació pública de l’acte. De forma paral·lela al Col·loqui es van fer altre sèrie d’activitats com una exposició sobre les seves diverses facetes, com farmacèutic, paleontòleg, folklorista, etnògraf, geòleg o historiador, la qual es va dur a terme a can Paulí (Museu Arqueològic de Banyoles) entre el desembre de 2015 fins a gener del 2016 i que la mateixa família Alsius va proveir amb molt material utilitzat pel seu avantpassat en els seus treballs.

També es va aprofitar per a editar per primer cop un llibre inèdit  El magdelénico en la provincia de Gerona que el propi Alsius va escriure el 1907. La transcripció i els comentaris del llibre van a càrrec del prehistoriador Narcís Soler, professor a la UdG. Igualment l’historiador David Masgrau va inventariar els 154 llibres i 958 documents d’Alsius –des de fotos fins a correspondència, passant per dibuixos i anotacions científiques– que s’han conservat fins a l’actualitat.

En quant al propi Col·loqui es va inaugurar tal com estava previst el dia divendres dia 20 de novembre amb la conferència inaugural del Dr. Josep M. Camarasa (Fundació Carlos Faust de Blanes i Institut d’Estudis Catalans) sobre Ciència acadèmica i ciència extraacadèmica a la Catalunya de la Renaixença. En aquest acte es va aprofitar per a fer la presentació oficial del llibre esmentat. L’acte va comptar amb la presència d’unes 80 persones i es va realitzar al Museu Darder.

Al llarg de tot el dissabte es van presentar un total de vuit ponències, per diverses personalitats acadèmiques que es detallen en el tríptic adjunt i que es detallen en els propis resums de les ponències que es van entregar prèviament a tots els 60 assistents.

El diumenge 21 es va fer la clausura amb la conferència Parecidas diferencias: el cultivo de la historia natural en Cataluña y España en el periodo de entresiglos pel Dr. Santos Casado de Otaola (Universidad Autónoma de Madrid).

Posteriorment els assistents van poder assistir a la inauguració de la ja esmentada exposició sobre Pere Alsius i Torrent, un farmacèutic de la Renaixença, on es va exposar l’original de la mandíbula neandertal de Banyoles.

Presentació del Quadern 35: “La música culta a les comarques gironines”.

/a , , /por

El proper dissabte 12 de desembre a les 12:00 a l’Ateneu de Banyoles, es durà a terme l’acte de presentació del volum núm. 35 dels Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que recull les ponències que es van presentar al XXIè Col·loqui de Tardor, celebrat el 2014, titulat La música culta a les comarques gironines: dels trobadors a l’electroacústica.

Els dos editors del volum, Carme Pardo i Miquel Cuenca, faran la presentació d’aquesta publicació dedicada al patrimoni musical gironí.

L’acte comptarà amb la interpretació en directe de l’Interludi per a piano del compositor banyolí Esteve Palet a càrrec del propi autor, i de l’obra Festa de la Santa Creu a Figueres del gironí Francesc Civil per la pianista asturiana Noelia Rodiles.

 

13a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Camós

/a , /por

Per segon cop hem visitat el municipi de Camós. Avui hem anat a netejar un lloc a la serra de Camós conegut com el Camp Tancat, situat en un trencall a la dreta en el camí que porta de can Ramió al coll de l’Asprell i al de can Gelada, passant per la banda solella del puig Bataller. Aquell trencall a la dreta portaria per la banda obaga cap el mas Punsunya. Ens trobem a uns 525 metres d’alçada al costat nord de la muntanya.

Es tracta d’un camp irregular d’uns 50 metres d’ample i 100 de llarg tot envoltat de pedres dretes, situades amb una separació d’entre 1 i 2 metres, i entre elles paret de pedra seca, ara parcialment caiguda, que delimita una superfície d’uns 3.000 m2. La col·locació d’aquestes pedres, és ara per ara, d’origen desconegut, tot i això algun historiador va suggerir la hipòtesi que potser podria tenir un origen celta, similar a les que existeixen a Escòcia. La quantitat de pedres dretes es va comptabilitzar en aquell treball en 81, arribant les pedres a mesurar entre 1 i 1,5 m d’alçada en 20 ocasions.

Es va poder obrir un espai lliure de vegetació d’uns dos metres a banda i banda de la tanca, en 150 dels 200 m que representa la seva llargada total. També es va netejar un antic camí per entre mig de la finca. Vam acordar que un altre dia acabaríem d’enllestir la resta que ens va faltar.

Cal remarcar que en aquesta sortida, a banda dels membres habituals, també han col·laborat un grup de 5 persones del municipi, entre ells l’alcalde Josep Jordi i el cap de l’oposició, Narcís Massana, confirmant de nou, l’interès del poble en les tasques de recuperació que portem a terme.

Inauguració dels XXII Col·loquis de Tardor

/a , /por

A les set del vespre del divendres dia 20, amb la presencia de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles; Ramon Moreno Amich, vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la Universitat de Girona; i Joan Anton Abellan, president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, es va dur a terme l’acte inaugural del XXII Col·loqui de Tardor, dedicat a la figura de Pere Alsius i Torrent en el centenari de la seva mort.
Davant d’un nombrós públic, i amb la presencia de diversos familiars de l’il·lustre farmacèutic banyolí, i desprès de les paraules de benvinguda de les autoritats, el Doctor Josep Maria Camarassa, membre de la Fundació Carles Faust de Blanes, i de l’Institut d’Estudis Catalans, ens va delectar amb una magnífica conferència que sota el titol Ciència acadèmica i ciència extraacadèmica a la Catalunya de la Renaixença, es va fer un ampli repàs de com es trobava el món científic a català en l’època d’Alsius.
I per acabar, el Doctor Narcís Soler Masferrer, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, va presentar el llibre, El Magdalenense en la provincia de Gerona obra gairebé inèdita del mateix Alsius i que ell ha transcrit i ha anotat. Un llibre editat gràcies a l’esforç de la família Alsius i que com el mateix Soler deia, d’havers-se publicat en el seu temps, hagués significat l’obra més important de prehistòria en molts anys. I encara avui en dia és important per que en aquest llibre hi ha una descripció de les troballes que Alsius va fer a la cova de la Bora Gran d’en Carreras de Serinyà i que fins ara no s’havien arribat a publicar mai, a diferència de les excavacions que en la mateixa cova havien dut a terme Josep Bossoms i Josep Maria Corominas, que si que han estat publicades.

Roda de premsa per presentar el XXII Col·loqui de Tardor

/a , /por

Amb una roda de premsa oferta a Can Paulí, avui dimecres dia 18 s’ha donat el tret de sortida al XXII Col·loqui de Tardor, una activitat que el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, conjuntament amb la Universitat de Girona organitzen cada tardor,
Enguany, i en motiu del centenari de la seva mort, s’ha escollit la figura del farmacèutic banyolí Pere Alsius i Torrent, per fer un seguit d’actes, que van més enllà del propi col·loqui. Un col·loqui que, amb el títol de Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica, començarà el divendres dia 20 a les 19:00 i clourà el diumenge 22 a les 12:00, es durà a terme a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles i comptarà amb la presencia de diversos especialistes en els diferents camps en els que Alsius es va veure immers, entre ells el de farmacèutic, el de geòleg, el de prehistoriador, el de paleontòleg, el d’historiador i el de folklorista.
Però a banda d’aquest col·loqui, es duran a terme altres actes. Un d’ells, organitzat pels Museus de Banyoles serà l’exposició que duu per títol Pere Alsius i Torrent, un farmacèutic de la Renaixença, i que es podrà veure a la sala d’exposicions de Can Paulí de Banyoles fins el proper 17 de gener. Un altre dels actes serà la presentació el divendres a les 20:00 a la sala d’actes del Museu Darder, del llibre, editat per la pròpia família Alsius, El Magadalense en la provincia de Gerona. Un manuscrit gairebé inèdit del mateix Alsius, i que ha estat anotat per Narcís Soler, catedràtic de prehistòria de la UdG.
I per últim, per tal de que la mainada conegui qui va ser Pere Alsius el dissabte 21 a les 11:30 al Museu Arqueològic de Banyoles, es farà una activitat que sota el títol de Saps qui va descobrir la mandíbula de Banyoles?, permetrà descobrir qui era Pere Alsius i què va fer per la comarca, quines van ser les seves troballes, quines col·leccions del museu es deuen a les seves aportacions i quines eren les seves inquietuds.

Sortida Conèixer el Pla de l’estany: Cornellà del Terri

/a , /por

El diumenge dia 8 de novembre de 2015, a un quart de deu del matí, a prop de correus, ens vam trobar per fer la segona sortida de Conèixer el Pla de l’Estany unes 40 persones.
A la plaça de Maig de Cornellà del Terri, ens esperava el regidor Miquel Grau que ens va explicar la història de l’arbre que es planta cada any per Pasqua a la plaça, i ens regalà a tots una cabeça d’alls. Tot seguit, vam anar a visitar l’església de Sant Pere, on l’arquitecte Josep Mª Caselles i Rovirola, ens explicà en detall la construcció. Va ser el nostre orador i guia tota la sortida. Tot seguit vam visitar l’antiga capella del desaparegut castell de Cornellà, la capella de Sant Antoni.
Al Veïnat de Pont-xetmar, vam poder visitar per dins la capella de Sant Jaume, es va parlar de les seves olles pardaleres de can Formiga, a de can Pinjolan, la casa de la Torre, on ens van ensenyar el Pi del Vaticà i, els propietaris de can Renart, ens van invitar a entrar al pati de casa seva, on tenien preparat un piscolabis pels assistents.
Per acabar, visitàrem la font de Sant Jaume, on es va fer memòria que abans havia un rentador on les dones de Cornellà anaven a rentar la roba. Construït cap el 1935 amb “un cost calculat de 900 centes pessetes amb exclusió total de recollida contenció i demés de les aigües de la font esmentada”, segons consta a les Actes Municipals d’aquell any.

12a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Sant Miquel de Campmajor

/a , /por

Aquest cop no hem pogut fer la sortida el primer dimarts de mes, doncs el dilluns previ vam tenir una llevantada sobre la comarca que ho va deixar tot amarat. Així que hem tingut que anar el segon dimarts.
Hem tornat a visitar el municipi de Sant Miquel de Campmajor, ara per a fer una mica de neteja al voltant de l’ermita romànica de Sant Nicolau situada en el prat del mateix nom, camí de Rocacorba.
Certament estava ben envoltada de falgueres, esbarzers i heures. També hem tallat un avellaner que creixia al tocar mateix de la paret nord i que podia arribar a malmetre la paret. Així mateix hem netejat el camí de lloses que va des de la carretera fins a la porta i tot l’entorn de l’ermita en un 2-3 metres d’amplada.
Teníem al cap de poder arribar a netejar la zona del castanyer i el seu camí d’accés però ens ha faltat temps, potser un altre dia. El que hem intentat ha estat netejar el bassi de la font i el camí de sortida de l’aigua per intentar-la conduir cap el torrent.

Convocat el XIV Concurs de Fotografia de la Natura 2016

/a /por

Un any més, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, juntament amb Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), el Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany i la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona convoquen, per a l’any 2016, un nou Concurs de Fotografia de la Natura, aquesta vegada dedicat a «ELS INSECTES: ANIMALS AMB SIS POTES».XIV Concurs fotografia

Sortida conèixer el Pla de l’Estany: Mata

/a , /por

El diumenge dia 11 d’octubre de 2015, a un quart de deu del matí, ens vam trobar per fer la primera sortida del nou cicle de Conèixer el Pla de l’Estany

Primer vàrem visitar el Roure Gros, dins el bosc dels Casalots, un arbre catalogat com a monumental i amb una circumferència que fa més de quatre metres i on es va aprofitar per col·locar un nou cartell identificatiu. Aquí mateix l’Elisabet Saus va explicar-nos la llegenda de la Serpent dels Casalots.

Després, es va anar a l’església de Mata, on en Manel Compte ens va explicar part de la història i arquitectura de l’església, junt amb les seves vivències. A més, també, va explicar sobre la pedrera abandonada que hi al davant i, molt amablement, ens va invitar a entrar a casa seva per visitar-la.

Tot seguit vam anar al Baixador del tren de Mata, on ens van explicar la història del Tren Pinxo. Vam poder llegir i mirar les fotos dels plafons informatius que hi ha dins l’antiga caseta on vivia el guarda, pujar al restaurat vagó de tren i escoltar altres histories d’aquest tren que es va fer una de les assistents a la sortida.

Per acabar, vàrem visitar el taller del pintor Gonzalo Tabuenca, que ens va explicar l’evolució de la seva obra i les activitats que realitza amb els seus alumnes, i d’on ningú va marxar sense una magnífica litografia d’una de les obres de l’actual exposició que el pintor fa al museu Darder.

Curs d’història de Catalunya: El catalanisme polític

/a , /por

El divendres 16 d’octubre es van reprendre, amb l’assistència d’una cinquantena de persones, les conferències del curs d’història de Catalunya, en el seu quart i últim cicle, dedicat al segle XX. La primera conferència va anar a càrrec del nostre consoci Jordi Galofré, que va parlar sobre el catalanisme polític. Després de definir el terme de catalanisme (doctrines i moviments socials que afirmen la personalitat pròpia de Catalunya i en reivindiquen el reconeixement) i de recordar breument la situació de partida (la derrota militar catalana a la guerra de Successió i la fi de l’estat català), el conferenciant va explicar la situació creada per la Renaixença, que va afavorir el desvetllament d’un sentiment de catalanitat, de pertinença a una cultura pròpia i diferenciada, que va dur a una consciència nacional col·lectiva. És en aquest context on apareix el catalanisme polític. La figura clau és Valentí Almirall, que va ser qui va elaborar la primera formulació política catalanista.

El conferenciant va parlar a continuació de les dues línies antagòniques en què es va dividir el catalanisme. En primer lloc, el catalanisme conservador, amb la Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent, Josep Torras i Bages i La tradició catalana, la Unió Catalanista i Bases de Manresa, per acabar amb la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. En segon lloc, el catalanisme progressista i d’esquerres, que va recollir l’herència del republicanisme i el federalisme, però que no va aconseguir ser una alternativa al catalanisme conservador fins a la dècada de 1930, amb Francesc Macià, Esquerra Republicana de Catalunya i la Generalitat republicana.

Pel que fa al catalanisme a Banyoles, el conferenciant va esmentar dues entitats pioneres, la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana, amb personatges com Salvador Masgrau, Esteve Boschmonar, Candi Corominas, Joan Malagelada i altres.

La conferència es va acabar amb una referència a l’opció radicalment independentista o separatista, amb l’Assemblea Constituent del Separatisme Català i la Constitució Provisional de la República Catalana.

Presentació del llibre «Els cementiris medievals de Banyoles».

/a /por

Organitzat pel Museu Arqueològic de Banyoles, el divendres dia 16 a les 19:00 a la Sala d’Actes del Museu Darder, presentació del llibre «Els Cementiris medievals de Banyoles».

Aquest llibre correspon al número 16 de la col·lecció Quaderns de Banyoles, editat per l’Ajuntament de Banyoles i la Diputació de Girona. La presentació es farà a càrrec dels autors del llibre: Almudena Garcia, Bibiana Agustí, Antoni Palomo, Josep Grabuleda, Rafel Rosillo, Rafael Dehesa i Antònia Díaz-Carvajal, els quals formen un equip multidisciplinari d’historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i arxivers.

11a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Porqueres

/a , /por

El passat dia 6 d’octubre vàrem començar la segona ronda de neteges a la comarca.
Aquest cop hem anat a la rajoleria de can Vila, al tocar de Pujarnol. Per arribar-hi cal entrar per la pista per anar a Sant Patllari i un centenar de metres a l’esquerra saltar un vailet i entrar per una feixa fins arribar a la rajoleria. Es tracta d’un forn d’uns 4m d’alçada i uns 2,5 m de diàmetre amb una boca per alimentar-lo de llenya. Segons el propietari del terreny s’havia fet servir antigament com rajoleria, encara que fa més aspecte de ser un forn de calç que una rajoleria, pel tipus de construcció rodona que no quadrada i sense voltes al forn. Encara que tampoc es veien restes de calç ni dintre del forn ni pels voltants.
El terreny no era massa brut, però s’han tingut que tallat forces arbres i un pi caigut al mig del camí i apartar tot el seu brancam. D’altre banda també s’ha netejat la boca del forn, traient l’argila caiguda de la doble paret que la formava, permetent així el pas d’una persona agenollada.

Miquel Rustullet, premi Trajectòria Personal 2015

/a /por

El nostre consoci Miquel Rustullet Noguer ha estat guardonat amb el premi a la Trajectòria Personal, dins el conjunt de premis del Banyolí de l’any 2015, organitzats per l’Ajuntament de Banyoles.

Certament, la trajectòria de Miquel Rustullet al servei de la cultura a Banyoles i a la comarca del Pla de l’Estany el fa plenament mereixedor d’aquest guardó. Començant per unes llunyanes Setmanes de Juventud, Miquel Rustullet ha impulsat, sempre des d’un discret segon terme, moltes i meritòries iniciatives, o hi ha col·laborat amb entusiasme. Recordem, per exemple, la creació del Fons d’Imatges del Pla de l’Estany, la publicació del butlletí del Consell Comarcal El Pla de l’Estany, l’edició de l’obra El Patrimoni del Pla de l’Estany (2005), l’organització de les sortides del Cicle Conèixer el Pla de l’Estany, extraordinàriament concorregudes (que han estat recollides en el llibre Conèixer el Pla de l’Estany, escrit per ell mateix en col·laboració amb Jordi Galofré i Josep M. Massip) i moltes altres iniciatives culturals. És un col·laborador habitual de la Revista de Banyoles, ha participat sovint en el programa El Baixant de Plaça de Ràdio Banyoles amb Jordi Xena, és autor de La Guerra del Francès al Pla de l’Estany (2008) i Amb la mirada endavant (2014) i ha col·laborat en moltes altres obres com Les cases del Grupo Gimferrer (2001), Els burots de Banyoles (2002), El camp d’aviació de Martís (2004), Les fosses comunes al Pla de l’Estany (2009), Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (2011), Els vitralls de Santa Maria del Turers (2012) i altres.

La Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles expressa la seva satisfacció pel fet que el nostre consoci Miquel Rustullet hagi tingut aquest merescut reconeixement públic de la seva activitat incansable a favor de la difusió de la cultura a casa nostra

 

 

Jordi Xena, pregoner d’enguany

/a /por

El nostre consoci Jordi Xena serà el pregoner de les Festes de Sant Martirià d’enguany. Jordi Xena és economista i ha estat professor en diverses universitats i escoles de negocis d’Espanya, França, Argentina, Xile i Mèxic. Ha estat sempre una persona molt implicada en la vida social i associativa de Banyoles. Durant la Transició va ser membre destacat de l’Assemblea Democràtica de la Comarca de Banyoles. El 2009 va rebre el premi Flama de la Llengua, que atorgava la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany. Des de fa anys manté una presència molt activa a la ràdio (El baixant de Plaça) i a la televisió (La Tribu) de Banyoles. Forma part de la Junta de les Joventuts Musicals de Banyoles.

La Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles expressa la seva satisfacció pel fet que un soci de l’entitat sigui el pregoner de les Festes de Sant Martirià d’enguany, i convida a tots els socis a assistir al pregó, que tindrà lloc el diumenge 18 d’octubre.

 

Conferència del nostre consoci Ramon Folch

/a /por

El proper diumenge dia 4 d’octubre, amb motiu de la Fira de la Carbassa d’Esponellà, al centre cívic de Cal Baró (Esponellà, a tocar de l’ajuntament), a les 11:30, el nostre consoci Ramon Folch donarà una conferència intitulada «El miracle de les carbasses. Botànica recreativa i gastronòmica entorn de les cucurbitàcies», la temàtica de la qual podeu deduir fàcilment a partir de la denominació. Serà una xerrada festiva i profusament il·lustrada amb projeccions. Fira carbassa Esponellà 2015

Els GRAE visiten el pou de glaç de Serinyà

/a , /por
El passat dia 23 de juliol, dins del programa de recuperació i estudi del nostre patrimoni, ―dut a terme conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals i el Centre Excursionista de Banyoles― i mitjançant la cooperació del Consell Comarcal, que ens va posar en contacte amb el bombers de Girona i a través d’aquestos amb els GRAE d’Olot ― Grup d’Actuacions Especials del cos de bombers especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés― vam fer una actuació al pou de glaç de Serinyà.
Un membre d’aquest cos va baixar a l’interior del pou de glaç aprofitant que s’havia trencat la petita paret de rajols que tapava l’entrada al pou i va fer-ne un reportatge fotogràfic. Ens van acompanyar en Joan Pontacq, un membre del grup de recuperació, i en Xavier Illa per part de la propietat.
Gràcies a aquesta actuació, es va confirmar que el fons del pou té entre 40 i 80 cm d’aigua i que a la part més coberta podria tenir sota l’aigua la sortida de drenatge del pou. També es van fer fotos del seu interior i es veien el forats del cabirons que sembla sostenien diversos nivells de fusta des d’on treballaven els operaris.
Esperem a la tardor poder ampliar aquesta informació.

Presentació de la Guia Conèixer el Pla de l’Estany

/a /por
El dimecres 22 de juliol a les 20:00 a la Sala d’Actes del Museu Darder de Banyoles tindrà lloc la presentació del llibre CONÈIXER EL PLA DE L’ESTANY. 24 SORTIDES PER CONÈIXER I ESTIMAR LA COMARCA, de Jordi Galofré, Josep M. Massip i Miquel Rustullet. El llibre serà
presentat per Miquel Aguirre.
A l’acte de presentació, totes aquelles persones que hagin fet la reserva prèvia del mateix, el podran
recollir i tots els altres interessats podreu adquirir-lo al preu de 18 euros.

XIV Concurs de fotografía de la natura

/a /por

El passat 3 de juliol es va procedir al lliurament de premis del XIV Concurs de Fotografia de la Natura. En aquesta nova edició del concurs, que recordem estava centrat en el tema de «Muntanyes i turons», s’han presentat un total de cent quaranta-tres fotografies de quaranta-vuit fotògrafs, entre els quals va resultar guanyador José Luis García Alonso, amb la fotografia que duia per títol El turó. Pel que fa al premi especial Pla de l’Estany, l’afortunat fou el banyolí Jaume Llorens, amb la fotografia Blaus, mentre que pel que fa al premi especial d’entitats organitzadores fou per a en Miquel Jover, de la UdG, amb la fotografia Boira i estels a RocacorbaJaume Llorens

10a sortida del grup de neteja: Fontcoberta

/a , /por
El passat 2 de juny, hem anat a visitar l’únic municipi en el que el nostre Grup no havia fet cap activitat, fora del de Banyoles que ja compta amb una brigada pròpia i autosuficient.
En aquesta l’ocasió ens hem dirigit a netejar la rajoleria de ca l’Anglada, situada en la carretera que va de Melianta cap a Fontcoberta i on cal agafar un trencall a mà esquerra, ―abans d’arribar al mateix nucli que dóna nom al municipi, en un punt on hi ha unes bústies i uns contenidors―, que mena cap a ca l’Anglada. Deixem a la dreta un camí de terra i uns metres més al davant ja trobem una clariana a l’esquerra que ens indica on es troben els forns de l’esmentada rajoleria.
La zona es trobava plena de brancada de pi després d’haver-se fet una tallada d’arbres. Així que el primer va ser retirar tota aquesta brossa per a facilitar una mica l’accés. Tot seguit una actuació a fons de motoserra i desbrossadora per a deixar-lo visible. Va ser tot el treball a fer, ara ja estan visibles les dues boques de forn i el cos del mateix, encara que ple de runa. Al tocar de la pista d’accés encara es pot veure les restes de la bassa que utilitzaven per a preparar la pasta amb l’argila. Se sap que hi havia una segona bassa, però no s’ha pogut identificar l’indret exacte, però que sembla es trobava a prop de l’existent, però a l’altre costat de la vella pista cap a l’interior del bosc.
Ara ens prendrem un descans fins al mes d’octubre. Bon estiu a tothom ¡¡

Quatre paraules sobre en Pere Comas i Masgrau

/a /por
El divendres dia 29 de maig va morir en Pere Comas i Masgrau. Des de que va iniciar la seva activitat professional com a veterinari a Banyoles a principis dels anys seixanta i al llarg de tota la seva vida, va desenvolupar nombroses activitats socials, polítiques i culturals. Va fundar i sovint encapçalar, entitats com la del Foment de la raça Asina, els grups del Tint 1 i Tint 2, la Fundació Estany, l’Associació Pro Disminuïts Psíquics i altres i va ser justament mereixedor de la medalla d’Or de la ciutat.
Com no podia ser d’altra manera va col·laborar amb el Museu Darder i l’any 1965 va entrar, juntament amb Tomàs Cortada, a formar part de la junta del Centre d’Estudis sota la presidència de Jaume Butinyà en una època difícil en el sí de l’entitat. La seva acció i el seu tarannà van ser rellevants i decisius i va ocupar ininterrompudament fins ben avançats els anys noranta diferents càrrecs, durant els quals també va assumir els de Cap de la secció de Paleontologia i Director del Museu Arqueològic.

Final de curs a València

/a , /por

Els passats dies 30 i 31 de maig de 2015 va tenir lloc la sortida de fi de curs del tercer cicle del curs d’història de Catalunya, que va consistir en una visita a València, guiada per Vicent Soler, catedràtic d’economia a la Universitat de València, i Alfons Llorens, periodista i escriptor, tots dos bons coneixedors de la ciutat de València i el seu patrimoni artístic i històric.

Arribats a València al migdia, vam començar la visita de la ciutat a la Porta de Serrans, que és la porta d’entrada nord a la ciutat històrica. Es tracta d’una construcció del segle XIV que, sense deixar de ser un element defensiu, evidencia una clara funció ornamental, molt adequada per rebre solemnement els visitants que venien del nord.

La segona visita va ser la catedral, exponent notable del gòtic català o mediterrani, tot i que té també elements romànics (la porta de l’Almoina), del gòtic francès (la porta dels Apòstols i el cimbori), renaixentistes, barrocs (la porta dels Ferros) i neoclàssics (la decoració de la girola). Va ser construïda al segle XIII sobre l’antiga mesquita. Entre molts elements d’interès, destaca el Sant Calze, que va ser donat a la catedral al segle XV per Alfons el Magnànim. A l’exterior, el campanar del Micalet, d’estil gòtic català (segle XIV).

En tercer lloc vam visitar la Llotja de la Seda, una extraordinària mostra del gòtic valencià, construïda en els segles XV i XVI. És un bon exponent de la puixança de la burgesia valenciana en aquests segles. L’any 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Vam visitar la Sala de Contractació, amb volta de creueria sostinguda per vuit columnes helicoïdals, el pati dels Tarongers i la Cambra Daurada del Consolat de Mar, amb un sostre gòtic de fusta policromada provinent de l’antiga Casa de la Ciutat.

La resta de la tarda la vam dedicar a passejar pel centre històric de la ciutat: la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, el Palau de la Generalitat, l’Almodí o magatzem de blat, el Palau dels Borja, seu de les Corts valencianes, el Mercat Central, d’estil modernista, el carrer de Cavallers, la plaça Redona, etc.

L’endemà diumenge vam visitar l’Estació del Nord, una altra meravella del modernisme valencià, i vam poder admirar la rica ornamentació de la planta baixa, amb una gran abundància d’elements decoratius de ceràmica, fusta, metall i vidre. Vam visitar també La Nau, antiga seu de la Universitat de València, amb un claustre neoclàssic i una rica biblioteca, que conserva manuscrits, incunables i altres obres de gran valor bibliogràfic.

A continuació vam visitar el Col·legi del Patriarca, és a dir, el Reial Col·legi del Corpus Christi, un seminari fundat al segle XVI per l’arquebisbe Juan de Ribera, amb una església totalment decorada amb pintures al fresc, un claustre renaixentista d’una gran harmonia i una pinacoteca que conserva pintures de Caravaggio, El Greco, Francesc Ribalta i altres.

La visita va finalitzar amb una anada fins al port de Silla, on vam tenir ocasió de fer un breu recorregut en barca per l’albufera, per poder contemplar la marjal, o terres dedicades al cultiu de l’arrós, i el llac, una gran extensió d’aigua dolça separada del mar per una barra sorrenca, la restinga. Una paella, amb altres productes propis de la zona, va servir per cloure aquesta visita, certament massa ràpida, a terres valencianes.

Novena sortida del grup de recuperació del patrimoni

/a , /por

Finalment, després de l’aturada temporal del mes d’abril deguda a la falta del permís del propietari es va anar a fer la neteja d’aquesta bonica i curiosa construcció que no és un simple broc rajant de la paret sinó una mina en un talús al qual s’accedeix baixant fins a un màxim de 16 graons. Nivell a on només es pot arribar quan està completament seca. L’aigua que es veu sembla ben bé un mirall. És coneguda pel nom de font de can Janic, per trobar-se prop d’aquest mas, de la Mina per la seva construcció o de la Boscosa, per trobar-se en aquest paratge.

Cal dir que en aquesta aturada es va aprofitar per a remuntar el pedró de Miànigues situat en el camí entre el veïnat i el cementiri, que el pas dels anys i, potser algun cop de tractor, havien tirat per terra.

En aquesta font que netegem avui l’aigua brolla submergida i, antigament, s’utilitzava per regar els horts propers a la font. De fet, quan té el nivell alt, desguassa per un conducte situat al quart graó cap a un viver proper que té per mides uns 3×4 metres i que també servia de safareig. Aquest també rep l’aigua que deu filtrar i que degota per un lateral de la bassa-safareig. La qualitat de l’aigua ha de ser alta doncs es detecta la presència de granotes.

A aquest indret, darrera la finca de can Janic, s’hi arriba des de l’autovia C-66, sortint per on indica Indústria Jardí a la zona de la República, agafant el trencall que indica cap a can Silet i passant tot just per darrera de les indústries Escubedo. Cal seguir en direcció nord-est una distància que no arriba als 2 km. Primer cal passar, en una petita pujada amb forces pedres, sota un filat elèctric i després trobar una petita construcció d’obra, que semblen uns serveis, de l’antic Xauxa Parc. A uns 100 metres al davant cal agafar un curt trencall en pujada cap a l’esquerra. Sempre ens mantindrem a la banda esquerra de la línia de l’AVE, en direcció al nord.

L’accés no és senzill però la seva construcció treballada fa bona una visita.

El segle XIX a Banyoles

/a , /por

El divendres 17 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest sobre el segle XIX a Banyoles, a càrrec de l’arxiver municipal Josep Grabuleda. El conferenciant va iniciar la seva exposició centrant l’atenció en els aspectes demogràfics i va explicar com l’evolució de la població a Banyoles va experimentar primer […]

Llegir Més →

De Les Planes d’Hostoles a Banyoles

/a , , /por

Aquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.

El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .

Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.

La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.

De Sant Joan Les Fonts a Banyoles

/a , , /por

Seguint amb el curs de Patrimoni Geològic, el dissabte dia 30 de novembre vam poder assistir a una nova «classe». Aquest cop duia per títol «De Sant Joan les Fonts a Banyoles», una xerrada que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i que tenia que anar acompanyada, al dia següent, de la corresponent sortida, però causes alienes a la pròpia organització, derivades de les intenses pluges que queien varen aconsellar posposar aquesta sortida al dia 8 de febrer, coincidint amb una altre sortida que hi havia programada dins del mateix curs.

Aquest cop, desprès d’una primera introducció a les diferents sortides que està previst dur a terme dins d’aquest curs, es va passar a fer un repàs del diferents conceptes geològics amb els que es trobarem, incidint principalment en el tema hidrogràfic i deixant, per la propera xerrada, el concepte de vulcanisme. Però tenint present que en un curset d’aquestes característiques una cosa primordial és saber llegir un mapa, per això el primer que va fer el conferenciant va ser introduir-nos en el món de la cartografia: tipus de mapes, coordenades geogràfiques i coordenades UTM, latitud i longitud, corbes de nivell, etc.

Amb aquests conceptes aclarits, ja vam entrar de ple en la sortida que havíem de fer al dia següent, començant per la dinàmica fluvial, amb conceptes com meandres i terrasses, per tal d’introduir-nos en el riu Fluvià i en un concepte molt associat a aquesta sortida: les colades de Lava.

Desprès, poc a poc ens vam endinsar en els diferents llocs que estava previst visitar i la característica geològica de cada un d’ells: Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca amb riu Fluvià i basalt. Beuda amb gresos, marges i guixos. I Pedrera d’Incarcal amb nivells calcaris.

En total, varen ser 35 persones les que van assistir a la conferència, tot i el mal temps que feia.

Quarta sortida del Grup de Recuperació del Patrimoni: Oratori de Sant Ferriol.

/a , /por

El dimarts 7 d’octubre vàrem fer la quarta sortida, en aquest cas al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Va ser a l’oratori de Sant Ferriol, una mica més amunt de l’església de Sant Vicenç de Falgons, en el camí cap a Mieres, just quan acaba la pujada, al costat dret. Aquest oratori dedicat al sant va ser erigit l’agost de 1724, segons consta en una inscripció al peu del monòlit. En el mateix lloc rajava una font, que ara roman seca. També es van condicionar uns graons per fer-lo accessible, ja que és un lloc amb força pendent. Segur que ara qui passi pel costat podrà baixar i veure’l amb detall, cosa que abans, tot ple d’arítjols i branques per terra, era pràcticament impossible.

Sortida a Sant Esteve de Guialbes i Terradelles

/a , /por

El diumenge 8 de desembre de 2013 va tenir lloc una nova sortida del Cicle Conèixer el Pla de l’Estany, aquest cop a Sant Esteve de Guialbes i Terradelles, dos pobles del municipi de Vilademuls.
La jornada va començar amb una visita a l’escola de Sant Esteve de Guialbes. Es tracta d’un edifici construït l’any 1932, segons projecte de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría. Es va explicar breument la història de l’escola, es van esmentar alguns dels seus mestres i es va insistir en la implicació de l’escola amb la vida cultural del poble. Aquesta escola, que a la dècada de 1990 va estar a punt de tancar per manca d’alumnes, va poder superar la situació i actualment té 63 alumnes.
A continuació es van visitar dues notables cases pairals: Can Vidal i Can Fort.
Can Vidal és una masia dels segles XVI-XVIII, amb una porta d’arc de mig punt amb dovelles i, a la façana lateral, dues finestres amb mascarons esculpits. A l’interior hi dues llindes d’interès, de 1589 i 1603. Aquesta casa conserva un interessant manuscrit d’Amer Masó, pagès de Sant Esteve, escrit entre 1755-1761, que dóna notícies dels fets de l’època i fa una crònica de la vida local d’aquests anys. Aquest manuscrit està digitalitzat i es pot llegir per Internet, a partir del web de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.
Can Fort és una masia dels segles XVI-XVII, amb una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles. És la casa pairal dels Fort, un llinatge documentat al segle XIII i que es manté fins avui (27 generacions). Al cos sud, hi ha una galeria amb unes vistes magnífiques. Actualment és una casa de turisme rural, arreglada amb bon gust i encert.
La visita a Sant Esteve es va acabar a l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic (segle XII), molt reformada als segles posteriors. A l’interior es conserven les relíquies de sant Mer i, en ocasió d’aquesta visita, s’hi van poder exposar dues pintures sobre sant Mer de la pintora banyolina Carme Riera, de finals del segle XIX, que es conserven al monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Acabada la visita a Sant Esteve, els participants a la sortida es van desplaçar a peu (una mitja hora) fins a Terradelles, on van visitar l’església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII, que té un retaule modern. A Terradelles mateix van poder contemplar el molí de vent del Mas Alba, construït en maó, per bombar l’aigua d’un pou.
La visita va ser guiada per Jordi Galofré i va comptar amb la col·laboració, espontàniament oferta, de la soprano Helena Musté, que va cantar una peça del seu repertori a cada una de les dues esglésies visitades. La participació va ser de 95 persones.
Els organitzadors agraeixen les facilitats donades pels propietaris de Can Vidal i Can Fort, per la direcció de l’escola de Sant Esteve i per Mn. Pere Bach, la col·laboració d’Helena Musté i les aportacions fetes per Salvador Sarquella, Enric Estragués, Josep Gratacós i Antoni Torres.

 

Veure detalls de l’esdeveniment