El passat diumenge 13 de desembre, la sortida va ser a Sant Miquel de Campmajor, a la zona de Falgons. Vam deixar els cotxes a tocar de les ruïnes de can Bagot i vam seguir el camí de la ruta de Salamina, a peu. Aproximadament a mitja pujada es troba la desviació, a l’esquerra, cap a la Roca dels Capellans. Si seguíssim el camí amunt arribaríem al prat de Sant Nicolau. Vam seguir fins a trobar una torrentera situada al bell mig de la baga d’en Gifre, a sota Golany, on una de les pedres gegants, per la banda de sota, fa una bauma. A començaments de la Guerra Civil, va servir de refugi a un bon nombre de sacerdots i seglars, vint-i-una persones que, per diversos motius, fugien de les persecucions del conflicte bèl·lic. Famílies de Sant Miquel i Falgons van ser les que van proporcionar aliments als fugitius. En Josep Estarriola n’explicà el desenvolupament a partir d’uns testimonis que van viure els fets.

En acabat vam refer el camí de baixada, per tornar a agafar els cotxes per anar a visitar l’ermita de Sant Nazari. En Bosco Plana ens esperava passat can Talaia, per guiar-nos en el camí cap a l’ermita. Va explicar com és que la seva família ha mantingut el títol de propietat de l’ermita durant tots aquests anys, ja que la majoria de vegades les ermites són públiques perquè són construïdes pel conjunt d’una comunitat. Començà amb en Ramon de Rovira el 1182, fins que en Miquel de Rovira es casà el 1611 amb n’Esperança Sagnari, pubilla del mas Sagnari, que va prometre que si el mal de la pesta (al voltant de 1650) era allunyat de la família reedificaria la capella de Sant Nazari, que havia quedat malmesa per un terratrèmol molts anys abans.

En haver remès la pesta, van fer un ofici a Sant Nazari, advocat de malaltia de la febre, i van prometre que cada any se celebraria una missa familiar a la capella. Les relíquies de sant Nazari daten del 1777. La família Rovira va sol·licitar-les i van ser enviades des d’Itàlia. Cada any es fa l’aplec l’últim dissabte de juliol on es canten els goigs i es besen les relíquies.

Després vam agafar el camí cap a can Sagnari, on darrere el mas hi ha una gran extensió de terra amb xalió, on es poden trobar bocins de pirites. En Salvador Sarquella ens va fer una interessant explicació geològica de la zona i de la seva formació.