El divendres 15 de gener de 2016 va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, a càrrec de l’arxiver municipal Josep Grabuleda, que va parlar sobre la Banyoles dels anys de la Restauració, és a dir, de 1875 a 1931.
El conferenciant va començar situant la Restauració en el seu context històric i a continuació va fer referència als aspectes demogràfics i econòmics de Banyoles i la seva comarca durant aquests anys. Sobre la demografia va explicar que la població va experimentar un creixement lent i moderat, tot i que hi van haver diferències entre els municipis, amb una certa davallada demogràfica a municipis com Crespià i Sant Miquel de Campmajor, mentre que el saldo va ser positiu a d’altres, com Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Fontcoberta i Porqueres. Pel que fa a l’economia, va parlar d’una certa revifalla de l’agricultura (amb el conreu dels alls), la ramaderia i l’explotació forestal en contrast amb un estancament industrial.
En segon lloc, va esmentar la presència a Banyoles de diverses entitats, i en va explicar les característiques i activitats: l’Ateneo Bañolense, el Cercle de Catòlics, la Lliga de Defensa de l’Agricultura, el Comerç i la Indústria de Banyoles i Comarca, el Foment de Cultura i Sport i el Sindicat Agrícola de Banyoles i Comarca. Va parlar també dels sindicats obrers i de la conflictivitat laboral en aquests anys.
Finalment, per acabar, el conferenciant va fer un breu repàs dels principals fets esdevinguts en aquest període com ara la Solidaritat Catalana, la Setmana Tràgica, la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura del general Primo de Rivera.
L’assistència va ser de 40 persones.
El diumenge següent, dia 17, es va fer un itinerari per Banyoles, guiat per Josep Grabuleda i Jordi Galofré, per observar els edificis construïts aquests anys i rememorar episodis i aspectes històrics d’aquesta època. L’itinerari va començar a l’Ajuntament (1926-1929) i va continuar per Can Betlem (projecte inicial de Josep Puig i Cadafalch), Ca l’Alsina, les remodelacions de Rafael Masó a Casa Nostra (1933-1935), Can Canova i Can Gelada, l’església de la Sagrada Família (1924-1926) i la casa núm. 27 del carrer de la Rambla. Després de veure la Casa de Renda, a la plaça del Dr. Rovira, es va anar a la plaça Perpinyà, per veure els edificis modernistes projectats pel mestre d’obres Pere Font a principis del segle XX. Es va visitar a continuació Can Gussinyer, exponent del noucentisme banyolí (1929), Can Pepis i la Casa Garriga Gimferrer (1919).
Arribats a la Plaça Major es va parlar de les entitats que hi tenien la seu (Ateneu Republicà d’Esquerres, la Lliga de Defensa de l’Agricultura, el Comerç i la Indústria de Banyoles i Comarca i el Foment de Cultura i Sport) i es van esmentar els elements que encara es conserven del projecte de Rafael Masó per a la Caixa i la façana posterior del que havia estat el Banco Hispano Americano (carrer del Born, núm. 3), del mestre d’obres Pere Font. Després de passar per davant de les seus del Cercle de Catòlics (carrer de l’Abeurador), de l’Ateneo Bañolense (carrer de la Canal) i del Museu Darder, l’itinerari va passar per la Pia Almoina, per veure la reixa dissenyada per Rafael Masó. Després de passar per davant de Can Tomàs (1901), al carrer del Puig, el recorregut es va acabar a la plaça del monestir, per veure Can Coromina i els edificis de l’antic Sindicat Agrícola de Banyoles i Comarca.
Van participar a aquesta sortida 60 persones, dividides en dos grups, un pel matí i l’altre per la tarda.