El diumenge 9 d’octubre es va fer la primera sortida de la temporada a Serinyà. Fou un recorregut per la part final del Serinyadell, visitant una petita indústria que va créixer a la seva vora en el segle XVII, fins al segle XIX.

Després de deixar els cotxes als aparcaments de dins el poble de Serinyà, anàrem caminant direcció al cementiri, per arribar al mas del Pou, propietat de la família Illa. L’expert en pous de glaç, l’Ernest Costa, ens guià per l’indret i ens va explicar tot el procés de la producció i venda del gel. Primer ens feu observar les restes de l’aqüeducte, dues pilones per salvar el desnivell de prop de 10 metres del riu Serinyadell. Tot seguit, vàrem veure el lloc on eren les dues basses per a glaçar l’aigua que intentaven estar protegides del sol de l’hivern i del vent per dues parets, ara només en queda una. I, posteriorment el pou de glaç, molt ben conservat i amb la volta sencera.

Tornem agafar el camí fins al Molinot, també propietat de la família Illa. L’Esteve Palmada en explica el tipus de molí de farina que era i el seu funcionament. Vam visitar el molí per fora i també per dins, des de la gran bassa d’acumulació d’aigua, després d’haver vist la resclosa i les restes d’un bagant que permetia, al ser tancat, desviar l’aigua cap a l’hort o al molí. Es va poder observar el salt de prop de 10 m de desnivell que feia girar la roda per poder moure les moles. I en Carles Puncernau va ensenyar-nos les restes de la paret d’un desguàs que conduïa cap el riu Ser l’aigua que marxava després de moure la roda.

Al costat del Molinot vam veure dues fonts, la d’en Cufí, arranjada per en Felip de can Solanas, artista de Serinyà, i la dels Màrtirs, en memòria dels 40 seminaristes que van matar durant la Guerra Civil; junt aquestes fonts hi ha un antic viver que es feia servir per a regar els horts propers.

Per tornar a Serinyà, vam pujar per la Rostada. En Carles Puncernau va explicar el procés químic d’un forn de calç, tot aprofitant un que hi ha a tocar el camí. Visitàrem una petita cova molt a prop de can Melca. Un cop arribats a can Melca, el seu propietari, en Jordi Nogueroles, que també era a la sortida, ens va dir que tenia un observatori astronòmic dalt la torre de la casa, i va ensenyar-nos algunes de les fotos que hi feia.

Tot plegat, va resultar una sortida molt agradable, un bon matí de tardor.