El diumenge 12 de març, té lloc la cinquena sortida de la temporada 2022-23, al municipi de Camós, amb l’assistència de més de quaranta persones. Avui tenim la sort de comptar amb el guiatge d’en Pere Llorens.

Ens arribem amb els vehicles fins al veïnat de Can Pedrers, des d’on enfilem una pista de terra que ens acosta cap a can Magot, on deixem els cotxes en un camp d’aquesta propietat. Iniciem la marxa tot passant aviat prop de les ruïnes de can Miuà i resseguint el Revardit, que porta molt poca aigua a conseqüència de la sequera persistent que estem patint des de fa mesos. Fem una aturada breu a can Coll i tot seguit prenem un antic camí de desforestar de pendent pronunciat que ens estalviarà una bona volta per la pista. Quan la retrobem, ens aturem una estona per recuperar forces i en Pere ens fa veure la carena que tenim cap al sud, on hi ha l’oratori de Sant Dalmau. Al llarg de tota la caminada, no sortirem del municipi de Camós, però el Revardit, que neix a prop de Biert, aigües amunt de can Coll fa de partió entre les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany.

Reprenem la ruta pista amunt, continuant remuntant la vall del Revardit cap a ponent, però ja sense veure el riu. Arribem a cal Sereno on ens aturem un moment a sentir algunes curiositats sobre aquesta casa que ens explica una de les assistents a la sortida, la Rosario Garcia, veïna de la zona. Més endavant, tot canviant de sentit, un corriol ens permet acostar-nos a la casa de la Bora escurçant un tros de pista. Fem una parada en aquest mas. Just sota l’escala de l’entrada, abans d’accedir a la casa, podem veure la font que alimenta un viver amb rentador i una bassa circular de pedra. La Rosario ens fa algunes explicacions sobre l’indret on ens trobem i des de la balconada de l’era podem gaudir d’una bonica vista sobre la muntanya Rocacorba i la vall del Revardit.

Continuem resseguint la vall, però ara ja cap a llevant. Passem pel costat de can Marieta, on també ens aturem un moment a parlar amb en Jordi Garcia, un dels seus estadants, que ens explica anècdotes viscudes temps enrere, i seguim pista enllà fins arribar al mas de la Canova, on ens venen a rebre un parell d’eugues. Som a ca la Rosario, que ens farà d’amfitriona. A tocar dels imponents lledoners que hi ha en aquesta finca, actualment força malmesos, ens desviem a la dreta per aturar-nos en una feixa de sota la casa on encara sobreviu el Metller de la Canova o Metller Gros, relacionat en el llibre Arbres Monumentals, 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany. Ens asseiem a descansar prop seu, en un espai que sembla condicionat expressament per dignificar aquest arbre. La Rosario ens explica que fa uns dotze anys en va caure una meitat i fa poc va caure l’altra part. Les seves branques imponents s’han recolzat al prat i en surten rebrots que el mantenen viu.

Deixem l’agradable indret de la Canova per anar baixant per un camí de bosc. Més endavant, ens acostem al cim de la costa de Can Coll. Gràcies a l’espai obert per una línia elèctrica, tenim un bon mirador sobre cal Rei de Santa Maria de Camós i una part de la ciutat de Banyoles. Baixem pel corriol que ressegueix la línia fins a trobar la pista que ens acosta a la propietat de can Valentí, amb el mas refet de nou.

El camí continua baixant pel mig del bosc, cosa que ens permet gaudir d’una ombra que avui és d’agrair, perquè la calor primerenca ens ha agafat a tots de sorpresa. Arribem a l’arbreda que s’estén al llarg del rec de Can Mateu i en poca estona som al punt on tenim aparcats els vehicles, i on donem per acabada la sortida cap a quarts de dues del migdia, després d’agrair a en Pere Llorens que ens hi hagi acompanyat.