El diumenge 12 de novembre de 2023 fem la segona sortida de la temporada 2023-2024, avui pel municipi de Sant Miquel de Campmajor. Una quarantena de persones ens apleguem al punt de trobada habitual de Correus per minimitzar els cotxes i anar al punt de sortida, el trencall de Briolf. Avui farem un recorregut circular per aquest veïnat de la part nord de la vall de Campmajor. Ens hi acompanyarà en Josep Estarriola que és veí i bon coneixedor de la zona.

Ens acostem al Molí de Roca i el seu estadant, el senyor Josep Lluís Pocull, en convida als paratges del molí on la visió del salt i el gorg amb aigua ens alegra la vista. En Salvador Sarquella ens explica la formació geològica de la zona amb un bon detall de les roques que es veuen a tocar el salt. En Rafel Ponsatí també aprofita per explicar quins són els arbres que ens envolten: lledoners, verns, escàcies, saules, bedolls, freixes, pollancres, roures…

Travessem el riu i enfilem el camí de la dreta que puja fins a la capella de la Mare de Deu de Loreto. Hi entrem i en Josep Estarriola ens explica seu origen, l’aplec i la vida del seu entorn i l’Elisabet Saus la llegenda de la Mare de Déu de Loreto, patrona dels aviadors.

Tornem a fer camí, ara enllosat natural i avall, i en un revolt amb bona vista sobre el riu Ser, l’Elisabet Saus explica la llegenda de les Petjades del Diable, que són a baix al mig del riu i que van inspirar el conte de llegenda: La resclosa del Diable.

Arribem al trencall per anar a la torre i l’església de Sant Esteve de Briolf, a la dreta i tot amunt. Observem que s’ha fet una bona estassada en tot l’entorn. Estan restaurant i datant amb més exactitud tant la torre com l’església, que ara són propietat de l’Ajuntament de Sant Miquel. Com que teníem la clau, podem entrar a l’església i escoltar les explicacions del lloc per part d’en Josep Estarriola i en Rafel Ponsatí.

Seguim el mateix camí pujant un xic més fins a trobar una zona d’un giravolt ple de llenties (nummulits). En Salvador Sarquella ens explica el seu origen i formació geològica.

Reculem fins a tornar a trobar el camí i seguim de baixada fins al riu Ser, on ens descalcem i el travessem. I ja som a can Pla, una masia que actualment encara és habitada. A partir d’aquí ja només toca gaudir del paisatge. Entre els arbres podem veure les antigues feixes on es treballava, les cases al fons com ca l’Esquerp, les ruïnes de la Cadavall, l’església de Briolf… Deixem el trencall que va al collet de Guixeres i a ca n’Oliveres, i en la serralada del davant veiem la Cadamont, Piells i passem pel cantó de la Caseta, de la Casanova de Roca i el trencall per anar a l’Arcada (mas Godall), on a l’estiu hi fan colònies amb tendes índies. L’última casa que veiem és can Soler, dedicada al turisme rural i ja som al punt de sortida.

Hem gaudit d’una bona caminada i d’un bon matí assolellat, on la fred ha anat esvaint-se pel camí.