Fem la primera sortida del 2024, i quarta del 21è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, el diumenge 14 de gener. El gruix dels assistents d’avui ens apleguem a un quart de deu a Correus de Banyoles per anar cap a Crespià, municipi per on ens mourem al llarg del matí.

En el punt on deixem els vehicles, prop de Can Costa, una de les masies del veïnat de Llavanera, se’ns afegeixen algunes persones més fins a sumar un total de trenta-nou. Des d’aquí, comencem la ruta d’avui. Fem la primera parada al peu del rètol explicatiu (col·locat per l’Ajuntament de Crespià) sobre el forn de calç de Can Llavanera i tot seguit entrem al bosc de la Bassa de l’Om per poder veure aquesta petita construcció. En Rafel Ponsatí ens hi farà una explicació general sobre els forns de calç, els materials que s’utilitzaven per obtenir-la (en aquest cas, els còdols calcaris del seu entorn), els tipus de cuites i els diferents usos que s’han fet de la calç al llarg dels anys.

Un cop retornats al camí principal, continuem el recorregut. Fem una breu parada en un punt del camí on se’ns obre una bonica panoràmica i ens aturem més estona en el mirador de sobre del cingle de Roca Barcelona. Aquí, en Rafel ens farà reflexionar sobre l’origen d’aquest topònim i arribarem a la conclusió que no està prou clar. Caldrà investigar-lo més! La Pilar Castel ens farà notar algunes de les muntanyes que veiem des d’aquesta finestra natural: Puigmal, Mare de Déu del Mont, Canigó i les Salines, entre d’altres. Continuem baixant per un camí de còdols i ens tornem a aturar, ara a les envistes de les ruïnes de Cal Xic (o la Canova). En aquest punt, en Rafel ens fa parar atenció en un penya-segat argilós situat darrere d’aquests casa enrunada i també ens fa un breu comentari sobre l’accentuació del mot “Canova”, contracció de “casa nova” i  paraula plana, i no esdrúixola, “Cànova”, com s’ha estès de forma incorrecta com a cognom.

Ara sí, completem el descens cap a la ribera de Turbany, que continua eixuta. Les quatre gotes caigudes la darrera setmana ni tan sols han incrementat la humitat (ni el fang) en aquest indret. En la confluència d’aquesta riera amb la de Sant Jaume, un cop superat el tram de camí que travessa una esllavissada de fa uns anys, en Rafel ens explica els processos geològics que ha seguit el cingle de Roca Barcelona fins a tenir l’aparença actual. Ens acostem a contemplar l’espai idíl·lic on hi ha la font i mirem el plafó que hi ha instal·lat a prop, i que tenim reproduït darrere del text explicatiu que ens ha preparat en Salvador Sarquella (que avui no ens ha pogut acompanyar) perquè puguem conèixer més detalls sobre aquest espai tan interessant. Abans d’abandonar aquest indret ombrívol, la Pilar ens comenta que la font també s’anomena font de Rocacorba i l’Elisabet Saus ens excusa l’absència d’en Pere Llorens, autor del llibre Racons del Pla de l’Estany, del qual estem fent servir com a base de la caminada d’avui la ruta núm. 7.

Un cop al solell, anem vorejant la riera de Turbany fins a trobar un punt on creuar-la. Aquí, parlem de la procedència de les dues rieres: la de Turbany, de recorregut més curt, neix sota Santa Magdalena (a Maià de Montcal) i la de Sant Jaume, més llarga, sota la Mare de Déu del Mont, prop de Falgars. Ja juntes, s’afegiran al Fluvià passat Espinavessa. Com a curiositat, esmentem que en alguns moments de la nostra caminada hem deixat el Pla de l’Estany per marxar per l’Alt Empordà. Un cop travessada la riera, deixem Can Rocasses a l’esquerra i remuntem fins a retrobar un camí que ara ens servirà per acostar-nos a la carretera d’Espinavessa, per on marxarem uns metres fins a trencar cap a Cal Nas de Gos i arribar després a la plana de Crespià.

Ja a la pista que ve del poble, ens acostem a l’Hostal Nou. Abans d’arribar a aquest antic hostal, avui convertit en casa de turisme rural, hem tingut un petit ensurt. Hem coincidit amb uns caçadors de tords que disparaven a tort i a dret, a banda i banda del camí per on transitava el nostre grup. Lluny de l’espetec de trets, ens hem pogut aturar  a l’entrada de l’Hostal Nou i la Pilar ens ha fet un petit comentari sobre un rètol que hi ha a l’alçada d’on hem topat amb els caçadors i que fa referència als camins missaders, o missers, els que permetien als habitants de masies i cases aïllades accedir a la parròquia corresponent: aquest on ens trobem n’és un. L’abandonem per una estona per accedir a un terreny privat on trobarem el Pi d’en Llavanera, un pi de llei que sorprèn per la seva grandiositat. Avui no el mesurarem, però en una anterior sortida, l’11 de desembre de 2016, sí que ho van fer. L’arbre feia llavors 3,54 m de soca, 39 cm més que la mida especificada en el llibre Arbres Monumentals, 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany, publicat el 1995. A banda de comentar alguns detalls més sobre aquesta planta excepcional, en Rafel també ens parla dels noguers que tenim propers, i del curs d’aigua (eixut) que hi ha a prop del pi: el Merler, o torrent de Crespià.

Un cop contemplat el Pi d’en Llavanera, retornem a l’Hostal Nou i marxem en direcció al veïnat de Llavanera fins a trobar un altre camí que ens acostarà al pou de glaç de Can Manosa. Quan ja hi som, llegim en un plafó informatiu que hi ha al seu costat que aquest pou és més petit que els de Serinyà i Palol de Revardit. El comentari general és que ens sembla més ample de diàmetre, però les mesures manen! Aprofitem per fer uns breus comentaris sobre els pous de glaç en general i en Rafel ens explica que en el cas d’aquest, també anomenat de Trasdebosc pels habitants del veïnat de Caselles de Vilert, el gel que hi guardaven el portaven des del Fluvià, que tenim proper.

Se’ns ha fet tard i fem la prop de mitja hora que ens queda fins al punt on tenim els vehicles d’una tirada, sense aturar-nos a fer cap comentari en passar pel costat les cases del veïnat de Llavanera, que anirem contemplant tot marxant, parant una especial atenció en Can Llavanera, amb el pou adossat a la façana est i el barri d’entrada, vistents des de la carretera.