Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni
En aquest enllaç podeu visualitzar un resum de les accions i activitats realitzades pel Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni durant els darrers anys.
NOVA ACTIVITAT DEL GRUP DE TREBALL I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI
Després d’uns quants mesos d’inactivitat el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha començat una nova actuació a Fontcoberta. Els treballs es centren en el que queda de la casa de l’ermità al costat de la capella de la Mare de Déu de la Font. L‘actuació consisteix en consolidar i anivellar dos trams de paret d’aquesta antiga construcció. També es reconstruiran els murs de pedra que envolten i protegeixen el petit turonet que forma part de l’entorn d’aquesta ermita que té orígens al segle XIII. En el Grup s’hi han afegit alguns voluntaris de Fontcoberta que participen en aquesta nova feina de recuperació del patrimoni comarcal.
FINALITZADES LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS
EL SETEMBRE DE 2020 VAN FINALITZAR LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE CENTENYS
Els treballs van anar a càrrec del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany.
En aquests darrers sis anys s’han realitzat accions puntuals de millora al patrimoni comarcal. A vegades han estat de caràcter més paisatgístic, com la neteja de fonts i els seus accessos; d’altres, petites intervencions sobre el que són elements menors, però que compten amb un rerefons d’història, com pedrons, teuleries o rentadors. La darrera actuació, la de més rellevància, tant en la durada com en la importància de l’element patrimonial, ha consistit en la restauració de l’interior i la millora de l’exterior de Sant Miquel de Centenys (Esponellà).
L’ermita de Sant Miquel
L’ermita de Sant Miquel que forma part de la parròquia de Sant Iscle de Centenys és una construcció de planta rectangular de caire popular que probablement va ser construïda en els primers anys del segle XVI. Consta que l’any 1538 Antoni Pijoan deixa almoina per a la seva administració. Quasi cent anys després, en un document del 6 de gener de 1628, es diu que Jaume Pijoan, pagès, renuncia a l’administració de la capella de Sant Miquel a favor del regidor i obrers de l’església del present lloc. Té una superfície construïda de 61 m² i el seu interior té 36 m². La nau disposa de dues petites finestres, una en el mur nord i l’altra en el del sud, que havien estat tapiades en èpoques anteriors. Hi ha sobrealçat un petit altar adossat a la part de llevant que ens recorda quan el capellà oficiava la missa d’esquena als fidels, junt amb uns senzills bancs de pedra de travertí situats als dos costats de les parets laterals. Al costat de la porta principal també hi ha una petita obertura que permet l’entrada de llum. Sobre la porta s’aixeca un petit campanar d’espadanya o de cadireta amb un sol ull.
Els treballs de restauració
L’any 2000 l’Ajuntament d’Esponellà hi va realitzar unes obres de restauració consistents en fer la coberta nova. El projecte i la direcció van anar a càrrec del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Aquesta intervenció va fer que la petita ermita tornés a recuperar una agradable imatge durant alguns anys més. No obstant això, tant l’interior com l’exterior continuà un lamentable procés de degradació. Va ser d’aquesta manera quan a partir de març de 2019 i fins a finals de setembre de 2020 el Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany ha dut a terme diferents treballs de restauració.
Les obRes han consistit en netejar un notable volum de runes interiors, refer l’altar, reconstruir part dels bancs perimetrals, reobrir les dues finestres laterals, repicar els murs interiors, instal·lar una nova porta de ferro i reconstruir totalment el terra de l’ermita amb la col·locació de peces de tova ceràmica. Es va adquirir una imatge de sant Miquel, encarregada als tallers El Arte Cristiano d’Olot, que s’ha col·locat en una fornícula de ferro construïda expressament en la capçalera de l’ermita sobre l’altar. També s’han construït dos reforçats bancs amb fusta reaprofitada.
L’alçada de la imatge és de 50 cm, i mostra els elements de la iconografia habitual de l’arcàngel sant Miquel: un jove amb rostre adolescent que sosté la llança amb les dues mans per vèncer Llucifer, situat als seus peus i envoltat de flames.
En una última fase, de comú acord amb l’Ajuntament d’Esponellà i gràcies a les facilitats que hi ha posat la família propietària de l’ermita, els Castellà, s’ha pogut condicionar l’espai exterior amb la instal·lació de graveta, la construcció d’un banc de pedra semicircular, la col·locació d’un panell informatiu i la previsió de la plantada de tres arbres xiprers durant el mes d’octubre. Agraïm també al veí de la banda nord, Miquel Darnés, que hagi facilitat un pas per l’accés a l’ermita.
El finançament dels materials que s’han utilitzat ha anat a càrrec del Bisbat de Girona i de l’Ajuntament d’Esponellà; totes dues institucions van respondre de manera molt positiva des del moment que se’ls va plantejar la proposta. Tant les gestions de l’anterior alcalde, Joan Farrés, com de l’actual, David Juan, han estat fetes amb responsabilitat i de manera efectiva. Per la seva banda, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany també han atès el pagament puntual d’alguns d’aquests materials.
En aquest moment s’està pendent de poder fer un petit acte d’inauguració dels treballs fets, un acte que dissortadament està sotmès a les fluctuacions i normes sanitàries de la pandèmia que vivim.
25ena sortida del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni del Pla de l’Estany: Porqueres – Salt d’en Vila
Amb aquesta sortida, la 25ena del cicle, hem complert els tres anys del Grup de Treball, ja que vàrem començar la nostra activitat a l’abril de 2014.
Tal com havíem dit, hem tornat al salt d’en Vila per deixar-lo del tot net i polit. Ens hem dedicat a arranjar els graons que havíem deixat inacabats el darrer cop i hem seguit netejant de troncs i branques el saltant de Baix. Ara queda molt més visible, fins i tot des de la part de la font.
Al saltant de Dalt gairebé no hem fet res més que tallar quatre branques, però el que hem pogut veure és que hi ha una paret fet per l’home d’uns 4 metres d’alçada i potser 3 d’ample, però que no sabem veure-li la utilitat. Es pot pujar pel lateral i es veuen restes de paletes i fustes, com intentant fer una cabana per mainada. Es podria continuar amunt i segurament en uns cent metres més arribaríem al molí d’en Sotirà, però no ho hem fet.
Així que el proper dissabte 29 d’abril farem una fontada amb lectures de poemes de Mossèn Cinto Verdaguer en record dels primers que va llegir, ell mateix, a l’agost de 1884, per a commemorar el fet i com celebració del final del primer cicle de literatura organitzat pel CECB.
El mes vinent tenim la previsió d’anar a netejar l’entorn de l’ermita de Sant Bartomeu a Crespià.
El Patrimoni del Pla de l’Estany a la web del Consell Comarcal
Us informem que el Consell Comarcal ha penjat a la seva web el llibre El Patrimoni del Pla de l’Estany perquè pugui ser consultable en línia.
L’enllaç per consultar-lo és el següent: http://www.plaestany.cat/les-arees/educacio-i-cultura/cultura/patrimoni-historic.
Senyalització de llocs d’interès
El dimecres 28 de setembre, es va procedir a la inauguració oficial d’11 dels llocs senyalitzats pel Grup de Treball del Patrimoni, format per voluntaris del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles.
Aquest acte es va fer a la font de can Janic de Palol de Revardit amb la presència del president del Consell Comarcal i de la consellera comarcal de Turisme i Promoció Econòmica, Joana Vila.
Tots ells han estat identificats amb un plafó, on es descriuen les principals característiques del lloc recuperat.
Aquests plafons, disposen d’un codi QR que permet ampliar la informació del lloc a través de la xarxa. Es pot entrar directament a través de http://patrimoni.plaestany.cat/ i seleccionar l’objecte patrimonial al que es vol accedir.
A finals d’any hi haurà set indrets més recuperats que esperem puguin ser identificats, tal com ara s’ha fet.
14a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Vilademuls
El passat dimarts 12 de gener i per tercer cop al llarg de la nostra actuació de neteja visitem un pou de glaç. Ara anem al que porta per nom de can Rossinyol a Vilamarí, tot just al tocar del camí que porta de Vilauberí a Sords i un cop passada la ribera de la Farga. És un pou de grans dimensions, prop de 7 metres de diàmetre i altres tants de fondària. L’Ajuntament ens va facilitar una escala ben llarga que ens va dur el seu agutzil i amb ella vam poder baixar al seu interior per a treure la brossa existent, com un quadre de bicicleta entre d’altres, i forces soques podrides. També hi habitava una pacífica salamandra.
També es va facilitar l’accés des de la pista fent-n’hi uns petits graons. Part dels arbres de les vores del pou que podien malmetre les pedres superiors els vàrem tallar i utilitzar per a fer una mica de tanca de protecció per a evitar caigudes accidentals al seu interior.
El pou es troba en bon estat, té totes les parets quasi intactes, encara que li falta la cúpula. Un dia proposarem de fer una ruta dels pous de glaç de la comarca, ja comença a pagar la pena visitar-los.
13a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Camós
Per segon cop hem visitat el municipi de Camós. Avui hem anat a netejar un lloc a la serra de Camós conegut com el Camp Tancat, situat en un trencall a la dreta en el camí que porta de can Ramió al coll de l’Asprell i al de can Gelada, passant per la banda solella del puig Bataller. Aquell trencall a la dreta portaria per la banda obaga cap el mas Punsunya. Ens trobem a uns 525 metres d’alçada al costat nord de la muntanya.
Es tracta d’un camp irregular d’uns 50 metres d’ample i 100 de llarg tot envoltat de pedres dretes, situades amb una separació d’entre 1 i 2 metres, i entre elles paret de pedra seca, ara parcialment caiguda, que delimita una superfície d’uns 3.000 m2. La col·locació d’aquestes pedres, és ara per ara, d’origen desconegut, tot i això algun historiador va suggerir la hipòtesi que potser podria tenir un origen celta, similar a les que existeixen a Escòcia. La quantitat de pedres dretes es va comptabilitzar en aquell treball en 81, arribant les pedres a mesurar entre 1 i 1,5 m d’alçada en 20 ocasions.
Es va poder obrir un espai lliure de vegetació d’uns dos metres a banda i banda de la tanca, en 150 dels 200 m que representa la seva llargada total. També es va netejar un antic camí per entre mig de la finca. Vam acordar que un altre dia acabaríem d’enllestir la resta que ens va faltar.
Cal remarcar que en aquesta sortida, a banda dels membres habituals, també han col·laborat un grup de 5 persones del municipi, entre ells l’alcalde Josep Jordi i el cap de l’oposició, Narcís Massana, confirmant de nou, l’interès del poble en les tasques de recuperació que portem a terme.
12a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Sant Miquel de Campmajor
Aquest cop no hem pogut fer la sortida el primer dimarts de mes, doncs el dilluns previ vam tenir una llevantada sobre la comarca que ho va deixar tot amarat. Així que hem tingut que anar el segon dimarts.
Hem tornat a visitar el municipi de Sant Miquel de Campmajor, ara per a fer una mica de neteja al voltant de l’ermita romànica de Sant Nicolau situada en el prat del mateix nom, camí de Rocacorba.
Certament estava ben envoltada de falgueres, esbarzers i heures. També hem tallat un avellaner que creixia al tocar mateix de la paret nord i que podia arribar a malmetre la paret. Així mateix hem netejat el camí de lloses que va des de la carretera fins a la porta i tot l’entorn de l’ermita en un 2-3 metres d’amplada.
Teníem al cap de poder arribar a netejar la zona del castanyer i el seu camí d’accés però ens ha faltat temps, potser un altre dia. El que hem intentat ha estat netejar el bassi de la font i el camí de sortida de l’aigua per intentar-la conduir cap el torrent.
11a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Porqueres
El passat dia 6 d’octubre vàrem començar la segona ronda de neteges a la comarca.
Aquest cop hem anat a la rajoleria de can Vila, al tocar de Pujarnol. Per arribar-hi cal entrar per la pista per anar a Sant Patllari i un centenar de metres a l’esquerra saltar un vailet i entrar per una feixa fins arribar a la rajoleria. Es tracta d’un forn d’uns 4m d’alçada i uns 2,5 m de diàmetre amb una boca per alimentar-lo de llenya. Segons el propietari del terreny s’havia fet servir antigament com rajoleria, encara que fa més aspecte de ser un forn de calç que una rajoleria, pel tipus de construcció rodona que no quadrada i sense voltes al forn. Encara que tampoc es veien restes de calç ni dintre del forn ni pels voltants.
El terreny no era massa brut, però s’han tingut que tallat forces arbres i un pi caigut al mig del camí i apartar tot el seu brancam. D’altre banda també s’ha netejat la boca del forn, traient l’argila caiguda de la doble paret que la formava, permetent així el pas d’una persona agenollada.
Els GRAE visiten el pou de glaç de Serinyà
10a sortida del grup de neteja: Fontcoberta
Novena sortida del grup de recuperació del patrimoni
Finalment, després de l’aturada temporal del mes d’abril deguda a la falta del permís del propietari es va anar a fer la neteja d’aquesta bonica i curiosa construcció que no és un simple broc rajant de la paret sinó una mina en un talús al qual s’accedeix baixant fins a un màxim de 16 graons. Nivell a on només es pot arribar quan està completament seca. L’aigua que es veu sembla ben bé un mirall. És coneguda pel nom de font de can Janic, per trobar-se prop d’aquest mas, de la Mina per la seva construcció o de la Boscosa, per trobar-se en aquest paratge.
Cal dir que en aquesta aturada es va aprofitar per a remuntar el pedró de Miànigues situat en el camí entre el veïnat i el cementiri, que el pas dels anys i, potser algun cop de tractor, havien tirat per terra.
En aquesta font que netegem avui l’aigua brolla submergida i, antigament, s’utilitzava per regar els horts propers a la font. De fet, quan té el nivell alt, desguassa per un conducte situat al quart graó cap a un viver proper que té per mides uns 3×4 metres i que també servia de safareig. Aquest també rep l’aigua que deu filtrar i que degota per un lateral de la bassa-safareig. La qualitat de l’aigua ha de ser alta doncs es detecta la presència de granotes.
A aquest indret, darrera la finca de can Janic, s’hi arriba des de l’autovia C-66, sortint per on indica Indústria Jardí a la zona de la República, agafant el trencall que indica cap a can Silet i passant tot just per darrera de les indústries Escubedo. Cal seguir en direcció nord-est una distància que no arriba als 2 km. Primer cal passar, en una petita pujada amb forces pedres, sota un filat elèctric i després trobar una petita construcció d’obra, que semblen uns serveis, de l’antic Xauxa Parc. A uns 100 metres al davant cal agafar un curt trencall en pujada cap a l’esquerra. Sempre ens mantindrem a la banda esquerra de la línia de l’AVE, en direcció al nord.
L’accés no és senzill però la seva construcció treballada fa bona una visita.
Quarta sortida del Grup de Recuperació del Patrimoni: Oratori de Sant Ferriol.
El dimarts 7 d’octubre vàrem fer la quarta sortida, en aquest cas al municipi de Sant Miquel de Campmajor. Va ser a l’oratori de Sant Ferriol, una mica més amunt de l’església de Sant Vicenç de Falgons, en el camí cap a Mieres, just quan acaba la pujada, al costat dret. Aquest oratori dedicat al sant va ser erigit l’agost de 1724, segons consta en una inscripció al peu del monòlit. En el mateix lloc rajava una font, que ara roman seca. També es van condicionar uns graons per fer-lo accessible, ja que és un lloc amb força pendent. Segur que ara qui passi pel costat podrà baixar i veure’l amb detall, cosa que abans, tot ple d’arítjols i branques per terra, era pràcticament impossible.
