Diumenge 8 de novembre vam fer la segona sortida del curs 2026-27 de Conèixer el Pla de l’Estany. Un total de disset persones ens vam aplegar a Correus de Banyoles per combinar cotxes i anar cap a Palol de Revardit. Ja al poble, un cop deixats els vehicles a l’aparcament, ens vam apropar a una de les torres més antigues (s. XII) que queden del castell de Palol. També vam admirar un cactus monumental que hi està a recer i en Rafel Ponsatí ens va fer veure l’església de Sant Miquel des del punt on érem. Tot seguit ens hi vam adreçar començant a observar l’encertada restauració feta fa uns anys del castell i el seu entorn.

A fora d’aquesta església d’origen romànic ens va venir a trobar en Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit, que portava la clau per poder-hi entrar. Abans de fer-ho, però, en Rafel ens va comentar detalls de la façana, feta amb pedra de Banyoles, i de la portada, del s. XVI i feta amb pedra de Girona, coronada per una fornícula amb l’arcàngel Sant Miquel. A dins, vam observar la nau principal original i l’ampliació posterior de les dues capelles laterals, així com detalls de les imatges dels sants que hi ha. En especial vam contemplar les pintures murals de la part alta del presbiteri, fetes els anys seixanta del segle passat pel pintor Vilà Moncau, presidides per un Sant Miquel derrotant la serp representació del mal i envoltat d’àngels. En Jordi Xargay ens va explicar detalls de les diferents restauracions que s’han anat fent a l’església al llarg dels anys.

Ja a l’exterior, vam fer una volta al recinte del castell. Ens va cridar l’atenció una escultura de ferro feta per l’escultor Leo Alejo. També vam contemplar-ne una altra, la d’homenatge als Donants de Sang, d’en Jordi Bosch (Barraca), instal·lada al pati d’accés a l’edifici de l’Ajuntament, que antigament havia acollit l’escola del poble.

Tot seguit vam iniciar la caminada en direcció a Riudellots de la Creu. Just sortint del nucli de Palol, vam travessar el Revardit i vam seguir per carretera asfaltada gaudint dels colors de tardor dels boscos dels voltants. Abans d’arribar a aquest petit nucli rural, vam passar prop del rec de Riudellots, afluent del Terri.

Ja a Riudellots de la Creu, vam accedir a la plaça de l’església on vam admirar els dos xiprers de gran alçària que hi ha. De fora estant, vam contemplar la façana de l’església de Sant Martí, també d’origen romànic, la seva portada dovellada, el campanar d’espadanya, el rellotge de sol en una façana lateral, l’absis carrat o quadrat i les restes d’un altre rellotge de sol. De l’interior, sense poder evitar comparar-la amb la de Palol que acabàvem de veure ja que són similars d’estructura: nau central original i dues capelles laterals posteriors, vam destacar-ne l’austeritat i també la barana de pedra del cor. En Rafel ens va fer notar que la imatge de Sant Martí que hi ha en una de les capelles laterals: de peu dret i amb capa completa, no és la representació que se sol trobar d’aquest sant, a cavall i compartint la capa amb un pobre.

Vam deixar Riudellots per anar a travessar la carretera de Girona a Banyoles per un pont elevat i arribar al veïnat de la Beguda, on vam trobar l’antic camí ral, convertit actualment en part en la via verda comarcal, força transitada per bicicletes. La vam seguir per arribar-nos fins al pont del Marmanya, o pont vell. Aquí, mentre contemplàvem aquesta construcció del s XVII, vam explicar que, molt a prop, hi havia la bassa d’on es treien els blocs de gel que proveïen el pou de glaç de Palol. També vam recordar que, en aquest punt, l’any 1812 hi va tenir lloc un fort combat entre guerrillers i tropes franceses que va provocar nombroses víctimes.

Arribats a la Banyeta vella, vam deixar la via verda i vam tornar a travessar l’actual carretera de Girona per un altre pont elevat. Ens vam desviar en direcció al pou de glaç però, abans d’accedir-hi, en Carles Puncernau ens va mostrar les restes d’un forn de calç que es troba en un marge del camí. És l’únic que hi ha catalogat del municipi de Palol de Revardit. Ja al pou de glaç, vam parlar d’aquesta activitat industrial ja desapareguda i en vam poder veure l’interior: un dipòsit de 10,10 m de fondària i 8,35 m de diàmetre. El pou va estar actiu fins a principis del segle XX.

Ja de tornada cap al nucli de Palol, vam retrobar en Jordi Xargay i ens en vam acomiadar, tot agraint-li l’amabilitat que havien tingut de deixar-nos les claus per poder veure els interiors de les esglésies visitades i del pou de glaç. A dos quarts de dues vam arribar a l’aparcament on teníem els cotxes i vam donar per acabada la sortida.