El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles vol que la ciutat recuperi la propietat del monestir

/a , /por

• L’entitat ha presentat una moció al ple municipal per demanar a l’Ajuntament que obri a la ciutadania i assumeixi la gestió definitiva d’aquest espai que es troba en mans del Bisbat des de l’any 1863

22 de gener de 2025
El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) ha presentat una moció al ple municipal per demanar al consistori que recuperi i assumeixi la gestió de tota la propietat del monestir i el converteixi en un eix històric, cultural i paisatgístic obert a tota la ciutat, entre altres temes patrimonials.

Aquest conjunt patrimonial, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i considerat el bressol de Banyoles, va passar a ser propietat del Bisbat de Girona l’any 1863 quan l’ajuntament d’aquell moment el va cedir perquè fos utilitzat com a Casa Missió.

Des de llavors, l’Ajuntament de Banyoles ha aconseguit la cessió d’ús d’alguns espais, però de manera temporal. Concretament, l’any 2000, el Bisbat va cedir al consistori i al Consell Comarcal l’ús de la part que ara ocupa l’Arxiu Comarcal i per un període de 90 anys. Més tard, l’any 2015, també es va cedir a l’ens municipal l’ús de l’església, el claustre i altres espais per a finalitats culturals i per un període de 25 anys.

El CECB, però, lamenta que a dia d’avui el monestir presenta un aspecte descurat, amb espais tancats a la ciutadania i amb greus dèficits estructurals. Per això, considera que la cessió de l’església, el claustre i els jardins, entre altres dependències i espais, hauria de ser definitiva per tal que el consistori pugui fer assequibles a tothom els tresors que guarda el Monestir. “Ens sentim deutors, perquè és el nostre origen i volem que es converteixi en un espai d’interpretació i valoració del que va ser el monestir i de les riqueses patrimonials que conté”, remarca la presidenta de l’entitat, Roser Masgrau.

En la moció, l’entitat ja proposa fer actuacions a curt i a llarg termini com: permetre la visita de l’Arqueta de Sant Martirià i el retaule de la Mare de Déu de l’Escala uns dies a la setmana; recuperar noves restes arqueològiques; crear un centre d’interpretació de la ciutat; obrir els jardins a l’ús públic; i que s’adeqüin l’església i el claustre com a espais museïtzats, entre altres mesures. A més, també demana establir un calendari d’actuació i la creació d’una comissió que compti amb la participació de tots els grups polítics, museus i representants de la secció de patrimoni de l’entitat.

El monestir, però, no és l’únic bé patrimonial que el CECB demana a l’Ajuntament que recuperi i protegeixi. En el document, l’entitat sol·licita que les pintures de la Casa dels Lleons i la Farga (la roda, martinet i altres accessoris) siguin declarats béns culturals d’interès nacional (BCIN); que es protegeixi Can Sisó de Guèmol que es troba en estat ruïnós; i que es reforci la protecció, informació i ajuda a les poques botigues històriques que queden a la ciutat. Està previst que la moció es debati en el ple del pròxim 27 de gener.

Justament coincidint amb l’entrada de la moció al ple divendres passat, l’Ajuntament de Banyoles ha anunciat avui que crearan una comissió bilateral amb el Bisbat de Girona per parlar del patrimoni que té a la ciutat. Un anunci que l’entitat ha conegut a través de les xarxes socials i que ha generat malestar, ja que consideren que haurien de formar d’aquesta comissió.

Manifest sobre el monestir

A banda de la moció, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles també ha fet públic un manifest on demana el suport del consistori, d’entitats, associacions i ciutadans en la seva reivindicació sobre el futur del monestir de Sant Esteve. De moment, ja compta amb el suport del Centre Excursionista de Banyoles, del Foment de la Sardana, de Limnos i de 14 entitats més. A més, suma més de 200 adhesions particulars.

Més de 80 d’història

Fundat l’any 1943, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) té com a objectiu la defensa del patrimoni cultural, arqueològic, artístic, natural i històric de la ciutat de Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany. L’entitat va ser artífex de la creació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (1943) i de l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles (1952).

Actualment, dona suport a actuacions arqueològiques de la comarca promovent i divulgant els estudis i publicacions d’aquestes recerques; vetlla pel patrimoni monumental i artístic de la ciutat i posa en valor tot el seu passat històric i artístic; i col·labora amb universitats i entitats organitzant xerrades, conferències, cursos i sortides sobre la comarca.

Projecció del documental “Vidas irrenovables”

/a , /por

El dissabte 21 de desembre es va projectar el documental de llarga durada “Vidas irrenovables”, que mostra una altra perspectiva del que està representant la transició energètica a les zones rurals de diferents punts de la península Ibèrica. A partir dels testimonis d’una gran quantitat de persones afectades, d’activistes i d’experts en diferents àmbits (científics, enginyers, advocats, …), que s’acompanyen d’imatges impactants, aquest reportatge presenta les conseqüències negatives per a la biodiversitat, la qualitat ambiental, la salut de les persones i les formes de vida rurals que s’han derivat de la instal·lació i el funcionament de diversos macroparcs eòlics i fotovoltaics. Es va comptar amb la presència del seu director i guionista, Francisco J. Vaquero, que va presentar el documental a l’inici de la sessió i va respondre les preguntes dels assistents després de visualitzar-lo, en un diàleg que va permetre reflexionar sobre els models d’implementació de les energies renovables al territori.

Podeu veure un tràiler del documental aquí: https://youtu.be/y1I9B24ES08?si=MeBhinegncxn8DeN

L’amenaça dels plàstics

/a , /por


El divendres 13 de desembre es va celebrar la conferència “L’amenaça dels plàstics”, a càrrec d’Anna Sanchez, ambientòloga. La xerrada va començar amb una exposició dels múltiples problemes per a la salut que poden provocar els plàstics, especialment quan són incorporats en forma de microplàstics o nanoplàstics. Seguidament, es van tractar els possibles orígens dels plàstics, la seva abundància a la natura com a conseqüència de l’increment continu en la seva producció durant els últims 20 anys i les dificultats que té la seva descomposició (fins i tot en el cas de plàstics pressumptament biodegradables), a partir dels resultats obtinguts en estudis científics. La conferenciant va aprofundir en dos casos especialment problemàtics: les restes de gespa artificial, cada cop més abundants, i les tovalloletes d’un sol ús. Per acabar, va posar de manifest la importància de la participació ciutadana en la recollida de mostres i va explicar els resultats preliminars de les primeres anàlisis de mostres de l’estany de Banyoles, obtingudes gràcies a la colaboració en un entorn de ciència ciutadana.

1er Premi pel Pla especial dels recs de Banyoles

/a /por

El Jurat dels Premis d’Arquitectura Tradicional del Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) del Col·legi d’arquitectes de Catalunya ha declarat el 1er premi per la proposta presentada per Jeroni Moner i Codina (in memoriam) i per Josep Callís Figueres sobre el Pla especial dels recs de Banyoles.

Aquests premis s’atorguen a iniciatives que posin en valor l’arquitectura tradicional.

El Centre d’Estudis celebra la concessió d’aquest merescut premi per un Pla de Recs molt necessari per la nostra ciutat i que està encara pendent d’aprovació. Valorem el treball exhaustiu que s’hi va fer i que no deixa de ser també un reconeixement als seus redactors.

 

LES GARROTXES 34

/a /por

 

Ha sortit a la venda el número 34 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor i hivern de 2024. Dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga, aquest número dedica el dossier central al bosc i la fusta. Com és habitual, hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Josep Grabuleda («Les antigues serradores»), Guerau Palmada («La Processó dels Dolors de Mieres»), Miquel Sitjar («La nissaga dels Sitjar, a Ribes» i «Els Vigo de Ribes»), Eloi Camps («Cooperativa Agrícola de Banyoles» i «Rematants a la falda de Rocacorba»), Salvador Sarquella («La falla de Camós-Celrà») i Josep Navarro Santaeulàlia («El Sallent»).

Epistolari de Pere Alsius i Torrent

/a /por

El passat dissabte dia 26 d’octubre es va presentar l’epistolari de Pere Alsius i Torrent. És el tercer volum de la col·lecció Pere Alsius i Torrent, impulsada per la família Alsius, que vol publicar les obres inèdites d’aquest banyolí il·lustre. La col·lecció va començar l’any 2015 amb la publicació de El Magdalenense en la provincia de Gerona,  a cura de Narcís Soler. Va continuar l’any 2018 amb Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Santa María de los Turers de Banyoles, a cura de Jordi Galofré i Josep Grabuleda, i encara queda un quart volum, que recollirà les notes folklòriques de Pere Alsius, en el qual hi treballa l’Àngel Vergés.

La publicació d’aquest epistolari és el resultat d’un esforç col·lectiu considerable, en el qual hi han intervingut moltes persones. L’obra ha estat coordinada pel doctor Enric Aragonès, i hi han participat sis socis del Centre d’Estudis (Joan Anton Abellàn, Júlia Butinyà, Jordi Galofré, Josep Grabuleda, Narcís Soler i Àngel Vergés), a més del coordinador, Enric Aragonès. Cal esmentar també la tasca del nostre consoci Julià Maroto, director de la col·lecció, que ha tingut cura de la publicació de l’obra.

Es tracta d’un volum de més de 1300 pàgines, que recull 440 cartes, 308 rebudes per Pere Alsius i 132 escrites per ell. Dues terceres parts provenen de l’arxiu familiar conservat amb cura per la família, i una tercera part són el resultat d’una recerca realitzada en diversos arxius, com l’Arxiu Històric de Girona, la Biblioteca Pública de Girona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, etc. Es recullen també algunes cartes publicades a la premsa de l’època.

Aquesta magna obra representa una aportació notable al coneixement dels aspectes personals (caràcter, pensament, projectes, obres…), familiars, socials, corporatius i professionals de Pere Alsius. La seva publicació és un reconeixement públic a la seva obra com a historiador, naturalista i arqueòleg.

El Centre d’Estudis, que des del primer moment ha donat suport a la col·lecció i hi ha col·laborat, expressa la seva més cordial felicitació a la família Alsius per aquesta iniciativa tan  meritòria.

Medalla d’Or a Josep M. Massip

/a /por

El 19 d’octubre, en plenes festes de Sant Martirià, el nostre consoci Josep M, Massip rebrà la Medalla d’Or de la Ciutat.

Josep M. Massip i Gibert (Banyoles, 1948) és naturalista de vocació i autodidacte de formació. Durant anys va formar part de la junta del Museu Darder. Va estudiar a fons la fauna de Banyoles i comarca i va publicar el resultat dels seus estudis en tres llibres que són de consulta obligada per a tothom que estigui interessat en el tema: Els ocells (1980), Els mamífers (1983) i Els amfibis i els rèptils (1993), magníficament il•lustrats per la seva muller, Dolors Pinatella.

Josep M. Massip és soci del Centre d’Estudis des de l’any 1983. Com a soci, ha tingut una presència notable en la marxa de l’entitat, participant de manera activa en moltes de les nostres activitats, amb una gran disponibilitat sempre que se li ha demanat la col•laboració. En més d’una ocasió, ha representat el Centre d’Estudis en jornades o assemblees amb altres centres d’estudi. Ha participat activament en diversos Col•loquis de Tardor, molt especialment en el de l’any 2008, dedicat al llop, que va codirigir amb Julià Maroto. Com a gran especialista en el llop i el seu procés d’extinció a casa nostra, va publicar El llop i els humans. Passat i present a Catalunya (2011), que és una obra de referència sobre un tema que torna a ser d’actualitat.

Va tenir també una intervenció destacada en el cicle de sortides Conèixer el Pla de l’Estany, que va contribuir a planificar i, en el curs de les visites, solia intervenir amb explicacions de contingut naturalístic. L’any 2015 va ser un dels autors del llibre Conèixer el Pla de l’Estany. 24 sortides per conèixer i estimar la comarca, que recull algunes d’aquestes sortides, complementat més tard amb la publicació del llibre Iconografia religiosa del Pla de l’Estany (2022).

Josep M. Massip ha estat una persona molt activa en la vida cultural banyolina. Ha col•laborat amb assiduïtat als mitjans de comunicació, a la ràdio, a la televisió i a la premsa local (Butlletí de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, Horizontes/Revista de Banyoles, El Bagant), comarcal (Butlletí municipal de Fontcoberta, Pla de l’Estany) i supracomarcal (Gavarres, Mètode, Les Garrotxes, Revista de Girona). La diversitat dels seus interessos l’ha dut a col•laborar a la publicació d’un llibre dedicat a la memòria de Montserrat Lavall (2007) i d’un llibret sobre els vitralls de Santa Maria dels Turers (2012).

Va ser pregoner de les festes de Sant Martirià (1995) i va rebre el premi Banyolí de l’Any a la Trajectòria Personal (2011) i el premi Joaquim Codina a la preservació del patrimoni natural, que atorga la Fundació Valvi (2012).

Des del Centre d’Estudi considerem molt encertada i oportuna la decisió municipal de concedir-li aquesta distinció tan merescuda, que compartim plenament.

L’obra privada d’en Jeroni Moner

/a , /por

El diumenge 29 de setembre de 2024 va tenir lloc la sortida inaugural del 22è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, en aquesta ocasió pel municipi de Banyoles, amb l’objectiu de fer un itinerari per alguns habitatges de l’obra privada d’en Jeroni Moner que hi ha en la zona de proximitat de l’estany. Era una continuació de la passejada que havíem fet l’octubre anterior, llavors veient construccions o intervencions de l’arquitecte ubicades pel centre de la ciutat.

En aquesta ocasió vam comptar amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i vam poder visitar quatre habitatges: les cases Masgrau-Juanola, Caballero, Teixidor-Bustins i Agustí-Soler. També vam poder veure des de l’exterior la casa Vila-Casas i vam poder entrar a la pesquera Malagelada.

En ser una sortida conjunta amb el COAC, l’assistència va ser nombrosa i vam haver de fer quatre grups, d’entre setze i vint persones, guiats cadascun per un arquitecte que anava fent comentaris sobre diversos detalls dels habitatges visitats. Volem remarcar i agrair la rebuda càlida i amable que ens van fer en totes i cadascuna de les cases visitades, unes persones que van tenir la gentilesa de dedicar un matí de diumenge a una colla de desconeguts per mostrar-los les seves llars.

Un cop finalitzat el recorregut, els diferents grups ens vam aplegar en el bar del camp de futbol nou per fer-hi un aperitiu obsequiat pel COAC.

Ens va acompanyar en la sortida la periodista banyolina Gemma Busquets Ros. A El Punt Avui del 2 d’octubre, hi va publicar aquest article d’opinió que, prèvia la seva autorització, transcrivim literalment ja que expressa d’una forma impecable i intimista la síntesi de la jornada:

“Les cases d’en ‘Noni’

Tribut dels arquitectes gironins i del Centre d’Estudis Comarcals a Noni Moner amb una ruta d’obra privada

Gemma Busquets Ros

A l’escala de ferro, d’un color roig anglès, que a ulls no entesos pot semblar una estructura pròpia de la sala de màquines del Titanic, amb un ull de bou a la paret que encara ho fa tot més nàutic però que en realitat és una peça d’artesania, “la joia de la corona”, la mainada s’hi enfilava per fer-hi representacions teatrals o recitar-hi el vers de Nadal. Ara, la mare, la banyolina Roser Juanola (1949), hi fa estiraments. Pedagoga de l’art i catedràtica d’art i educació de la UdG, era del cercle d’íntims de l’arquitecte Jeroni Noni Moner (1940-2021). El sogre tenia uns terrenys en un puig indòmit a la carretera del balneari ruïnós. Mirant les fotografies de quan es va construir la casa Masgrau-Juanola, entre el 1971 i el 1972, apareix com una fortificació en un solar. Cinquanta anys després, el puig és amable i la urbanització ha crescut amb harmonia i la casa Masgrau-Juanola, “una aposta valenta d’en Noni” que va saber adaptar-la al pendent, “acompanyar” l’habitatge al desnivell, convida càlidament a viure-hi. I no només gràcies a l’amabilitat de l’amfitriona d’obrir casa seva a uns forasters que, diumenge, coincidint amb el tercer aniversari de la mort de Moner, en una iniciativa conjunta entre el Col·legi d’Arquitectes de la demarcació de Girona i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles rendien tribut a l’arquitecte banyolí amb un itinerari per les seves cases més emblemàtiques. El gust pels detalls, l’aplicació dels seus estudis sobre la masia catalana, la complicitat i amistat amb els propietaris, trobar en el formigó la capacitat d’expressió, són alguns dels valors que es van destacar durant la ruta que va començar a la Pesquera Malagelada i va continuar per Casa Caballero, la Casa Teixidor-Bustins, la Casa Vila Casas o la Casa Agustí-Soler. Aquesta última, segurament una de les més conegudes, en part per la seva situació: davant de l’estany, es fa admirar. Després del 1992 se n’hi van construir moltes, però fa cinquanta anys era una temeritat, el Fisterra banyolí. L’accés a la casa es fa passejant i contemplant l’estany per una rampa. A l’interior, el blau de l’aigua hi és omnipresent, a través de les finestres, en qualsevol racó, des de la terrassa. És la confluència entre els espais privats i públics, tan pròpia de Moner, sense murs ni portals que barrin el pas sinó que l’esborren. És una arquitectura acollidora, fent de “casa meva, casa vostra”.”

 

XXX Col·loqui de Tardor 2024

/a /por

El passat cap de setmana es va realitzar el XXX Col·loqui de Tardor 2024 titulat “El teixit empresarial del Pla de l’Estany: passat, present i futur” que organitza cada any el Centre d’Estudis Comarcal de Banyoles juntament amb l’Universitat de Girona.

Per a més informació feu clic aquí.

Treball femení i infantil a la indústria banyolina del segle XVIII

/a , /por

El divendres dia 13 de setembre va tenir lloc al Tint la primera xerrada d’aquest curs dins el cicle de “El divendres,parlem”.

El títol de la conferència va ser “Treball femení i infantil a la indústria banyolina del segle XVIII” a càrrec d’Albert Serramontmany.

L’autor ens va fer un resum de les característiques i desenvolupament de la indústria a nivell general per després analitzar amb més detall la situació a Catalunya. Però el més interessant va ser la descripció que ens va fer de la vila de Banyoles al s.XVIII amb la seva activitat protoindustrial vinculada a la utilització de l’aigua dels recs i en la qual el sector més important que era el tèxtil. La ma d’obra femenina i infantil hi era molt present tan a la ciutat com als pobles de la comarca, sobretot en el procés de filar, que  es feia des de casa, aprofitant els moments de poca activitat agrícola. I també en la confecció de mitges on també hi treballaven infants aprofitant les seves mans menudes. Aquesta activitat manufacturera va comportar un creixement de la població que venia de zones rurals i que va suposar un creixement per la ciutat i la creació de nous barris.

Presentació de Les Garrotxes 33

/a /por

Acaba de sortir el número 33 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera i estiu de 2024, que es va presentar el passat divendres 26 d’abril al Tint, en un acte molt emotiu que es va convertir en un homenatge al nostre consoci Josep M. Massip, que és el protagonista d’una llarga entrevista realitzada per Ramon Estéban. A la presentació hi van participar Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, Miquel Cuenca, regidor de cultura, Jordi Nierga, director de la revista, Ramon Estéban i el mateix Josep M. Massip. A part d’aquesta entrevista a Josep M. Massip, aquest número presenta un dossier central titulat «Terra d’artistes», en el qual Banyoles i els seus artistes hi és ben present. Com és habitual, esmentem els socis del Centre d’Estudis que hi col·laboren: Guerau Palmada («Artistes vora l’estany» i «La llosa de travertí»), Eloi Camps («Imprevisibles i imaginatius»), Miquel Sitjar («Un paisatge que il·lumina» i «Mites a la Vall de Ribes») i Josep Grabuleda («Els Llavanera de Crespià»).

Presentacions de llibres al Tint

/a /por

El privilegi de generositat

El dijous 11 d’abril passat va tenir lloc al Tint la presentació del llibre La noblesa gironina de privilegi de generositat, d’Ignasi Casanovas-Permanyer. Es tracta d’una obra monumental que presenta el resultat d’una recerca exhaustiva i laboriosa de l’autor sobre la vida d’una cinquantena de famílies pageses de les terres gironines que l’estiu de 1462 van acudir a defensar la reina Joana Enríquez i el seu fill, el futur Ferran II, que estaven encerclats a Girona per les tropes de la Generalitat i que posteriorment, com a recompensa, van ser ennoblits. La presentació va anar a càrrec del seu autor. L’obra constarà de quatre volums, dels quals ja n’han sortit els tres primers.

 

El somni de Collrodó

El divendres 12 d’abril passat va tenir lloc al Tint la presentació del llibre El somni de Collrodó, del nostre consoci  Josep M. Mundet. Es tracta d’una novel·la que completa la trilogia formada per Terra erma i Groc de ginesta. És una evocació, amb aires d’elegia, del món tradicional de la pagesia, centrat en la casa pairal, que conserva el pòsit format al llarg de generacions i que es troba en vies d’extinció. En El somni de Collrodó assistim a l’esforç, que es demostra utòpic i inabastable, per recuperar l’antic esplendor d’una masia que se va ser poderosa en altres temps. La presentació va anar a càrrec de Jordi Galofré.

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga (Banyoles)

/a , /por

El divendres dia 2 de febrer, dins el Cicle “El Divendres, parlem”, va tenir lloc la conferència “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga (Banyoles)”, a càrrec de Xavier Terradas, doctor i master en arqueologia i actualment investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals de recerca en Humanitats (CSIC-IMF, Barcelona) i sobretot amb una llarga experiència com a arqueòleg en les diverses campanyes que s’han fet al jaciment de la Draga.

La seva dissertació va començar posant en context el poblat de la Draga en el conjunt de poblaments del primer neolític a Europa central i a la Mediterrània i en els moviments de població que es van anar originant. Es va centrar en les primeres comunitats pageses que s’establiren al Pla de l’Estany ara fa uns 7.200 anys

Va continuar explicant les característiques climàtiques, de vegetació i de morfologia de la vora de l’estany i seguidament va destacar les característiques d’una zona d’aiguamolls que han fet possible la conservació d’elements orgànics, sobretot fusta, i que fan de la Draga un jaciment molt especial i valuós. Va descriure la configuració i estructura de les cabanes, els materials trobats i la problemàtica de la seva conservació. Va ser especialment interessant la presentació de les tècniques que s’han utilitzat a partir de les rodelles dels troncs d’arbre trobats per afinar unes cronologies que el carboni 14 no aconseguia.

Es va evidenciar el gran avenç que s’ha fet en el mòn de l’arqueologia per tal d’intentar trobar el màxim d’informació possible a través d’elements molt simples (polens, llavors, cendres…) i d’altres més clàssics com eines, ceràmica, pedres… per entendre com vivien aquelles comunitats, la relació que tenien amb el medi i amb altres grups. Es va evidenciar que avui l’arqueologia és una activitat molt transversal en la qual hi col·laboren molts professionals especialitzats.

Una conferència molt interessant. Hi van assistir unes 60 persones.

Moltes gràcies Xavier Terradas!

Els banyolins d’avui. Anàlisi de les onades migratòries des de 1950 fins avui

/a , /por

El dia 1 de desembre de 2023, al Tint i dins el cicle El divendres parlem, va tenir lloc la conferència “Els banyolins d’avui. Anàlisi de les onades migratòries des de 1950 fins avui”, a càrrec de Salvador Martí, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Girona. Roser Masgrau va fer la presentació del conferenciant que, tot seguit, va parlar de l’estudi que han publicat conjuntament amb Kumba Sakoli i Miquel Aguirre sobre la població de Banyoles durant les set últimes dècades. En aquest treball expliquen de forma detallada i entenedora l’evolució demogràfica, els canvis en la composició social i la procedència dels seus habitants. Hi esmenten la immigració al llarg del franquisme, amb persones arribades d’arreu de l’Estat espanyol, i reflexionen sobre les dues onades posteriors d’immigració, en gran part extracomunitària, de l’any 1987 a l’any 2000 i de l’any 2000 al 2020. Hi remarquen que l’actual multiculturalitat banyolina, amb gairebé cent nacionalitats diferents, és un bé per a la ciutat que cal tenir en consideració.

Presentació del llibre “Lligar-se bé les espardenyes”

/a , /por

 

Divendres 24 de novembre, al Tint i inclosa en el cicle Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible, es va fer la presentació del llibre “Lligar-se bé les espardenyes, solucions rurals als reptes globals”, de Dionís Guiteras, amb la presència de l’autor. Carles Puncernau va fer la introducció de l’acte i tot seguit Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià, va parlar-nos amb detall del contingut de la seva obra, prologada per Martí Boada, científic ambiental i geògraf. En aquest assaig, escrit en un to crític i pedagògic, l’autor hi tracta problemes globals, com ara el canvi climàtic, però vistos des d’una perspectiva rural, i il·lustrats amb exemples propers. També hi fa reflexions sobre possibles formes d’aprofitar millor els recursos de què encara disposem

L’educació a Catalunya, avui. Una mirada als reptes de país

/a , /por

El divendres dia 10 de novembre i dins el Cicle “Els divendres, parlem” l’Albert Bayot, pedagog, molt conegut a la nostra comarca per haver estat durant uns quants anys director de l’Institut Brugulat, després delegat d’ensenyament  i actualment director de l’Institut de Sarrià de Ter. El tema de la xerrada va ser “L’educació a Catalunya, avui. Una mirada als reptes de país”

L’autor va fer una valoració dels problemas més greus que condicionen l’educació dels nostres infants i joves i, fins i tot, dels adults, ja que com va dir, és una qüestió d’una importància cabdal perquè sobrepassa l’àmbit estrictament educatiu. Allò que estem fent ara repercutirà en el futur i afectarà tota la societat.

Malgrat ennumerar una sèrie de problemes que afecten les nostres aules i al sistema educatiu el seu plantejament va ser positiu i va exposar un conjunt de propostes per encarar el futur.

  • Educar a través de l’ensenyament de les àrees i les matèries que ens indiquen els currículums.
  • Tenir clares quines són les bases de l’aprenentatge: llegir, parlar, escriure i pensar.
  • Organitzar bé l’estructura educativa del país: lideratges compartits, delegacions, corresponsabilitat, paper de cada administració,
  • Quin paper han de tenir els agents d’educació no formal i què en fem de l’educació informal
  • La importància de la formació dels docents: inicial i
  • La reflexió pedagògica: informar-nos, formar-nos, parlar, assajar, debatre i documentar
  • Defensar el paper de la llengua catalana i el respecte per totes les llengües als centres educatius
  • Vetllar pel progrés conjunt de l’alumnat: cap alumne pot marxar del sistema
  • Defensar l’esforç, la perseverança, l’espera

Com va dir, és convenient tenir una mirada llarga i tan completa com sigui possible per tal d’exigir els canvis que siguin necessaris i poder garantir un futur socialment millor per a Catalunya.

 

 

“El papa Silvestre II: l’astrolabi, l’àbac i la creu”

/a /por

El divendres dia 17 vam fer al Tint una xerrada a càrrec de l’Enric Figueras, de l’agrupació Astrobanyoles, sobre la persona del Papa Silvestre II. El seu nom era Gerbert d’Orlhac. Ens va explicar la seva formació a Reims i al monestir de Ripoll, al segle X, a on el va portar el Comte Borrell II de Barcelona amb qui estava ben relacionat i taambé en Miró Bonfill, Bisbe de Girona i Comte de Besalú.

Estudiòs del Trivium i Quatrivium va ser un sabi matemàtic que va portar els coneixements àrabs al món llatí, especialment l’astrolabi i l’àbac, però aquest fet sobre paper o al terra, sense arrossegar boletes, i permetent fer càlculs, multiplicacions, d’una forma més ràpida. De fet, va ser qui va introduir els números, la seva grafia, tal com els coneixem avui en dia.

Va acabar sent nomenat Papa amb el nom de Silvestre II l’any 999. El seu somni era tornar a unir l’Església de Roma amb la Bizanci

Les Garrotxes 32

/a /por

Ha sortit a la venda el número 32 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor i hivern de 2023. Dirigida pel jove periodista banyolí Jordi Nierga, en aquest número el dossier central està dedicat als paletes i mestres d’obres. Com és habitual, hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Josep Grabuleda («Mestres de cases a Banyoles» i «La blanqueria Franch de Banyoles»), Guerau Palmada («En record de Joan Olivas» i «Comunidors de la vall de Llémena»), Miquel Sitjar («Les pintures romàniques de Dòrria»), Eloi Camps («La natura, la bèstia»)  i Josep M. Massip («La serp verda», amb un dibuix de Dolors Pinatella).

XXII Concurs de fotografia

/a /por

Ja tenim en marxa la XXII edició del Concurs de Fotografia de la Natura. Aquest any la temàtica del concurs seran les fotografies de “pol·linitzadors“.

Podeu consultar les bases aquí.

El termini de presentació de fotografies acaba l’1 de maig de 2024.

Us animem a participar-hi!

Ha mort Carme Junyent

/a /por

El passat 3 de setembre va morir Carme Junyent, lingüista, defensora de les llengües amenaçades i, molt especialment, del català. A la Universitat de Barcelona, on era professora, va centrar el seu àmbit d’estudi en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Va escriure diversos llibres i nombrosos articles en els quals defensava la diversitat lingüística i denunciava la situació de perill en què es troba el català. Mai va defugir el debat i l’argumentació rigorosa pel que fa a qüestions controvertides, com ara la gestió de les llengües a Catalunya o bé el marcatge del gènere en català.

El Centre d’Estudis hi va contactar fa poc perquè volíem comptar amb ella en el Col·loqui de Tardor d’enguany, dedicat a la llengua catalana. Malauradament, però, no podrà participar-hi. Ella ens ha deixat, però ens queda la seva obra, els seus llibres i articles que convé llegir i rellegir i que ens han d’impulsar a actuar sense defallences perquè la seva denúncia i el seu treball no hagin estat en va.

En nom de tots els socis, expressem el nostre condol als fills i familiars. Que la terra li sigui lleu.

HOMENATGE A JERONI MONER

/a , /por

El divendres 9 de juny d’enguany va tenir lloc la presentació del llibre titulat Jeroni Moner i Codina. Una mirada sobre el paisatge urbà de Banyoles, que recull una selecció dels articles que Jeroni Moner va publicar a El Bagant entre 1981 i 1984 i els que va publicar més tard, entre 2007 i 2013, a la Revista de Banyoles.

Després de les paraules inicials de Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis, va intervenir Jordi Galofré, responsable de la selecció i edició dels articles, que va explicar el contingut del llibre i va fer unes breus reflexions sobre el concepte de paisatge urbà i sobre la importància de la crítica exercida des de la premsa. Va parlar a continuació l’arquitecte Josep Callís, autor de la introducció del llibre, que va explicar la seva relació amb Jeroni Moner i la importància i transcendència de les aportacions d’en Noni al urbanisme banyolí. Va parlar després el també arquitecte Pau Sarquella, que va comentar diversos aspectes dels articles i de la seva relació personal amb Jeroni Moner. Va parlar finalment l’arquitecte Marc Riera, que va intervenir en línia, per glossar la figura i l’obra de Jeroni Moner.

L’acte, que va ser seguit per una vuitantena de persones, va acabar amb una petita taula rodona, amb noves intervencions de Josep Callís, Pau Sarquella i alguns dels assistents.

En conjunt va ser un homenatge a qui, a més d’haver estat un personatge cabdal a la Banyoles contemporània, va tenir una especial significació per al Centre d’Estudis, que va presidir durant molts anys, en va impulsar les activitats i va buscar col•laboradors que continuessin la seva tasca.

El Monestir de Sant Esteve: El patrimoni fundacional de la ciutat de Banyoles

/a /por

El passat dia 6 de maig es va celebrar la 2na jornada de reflexió del patrimoni cultural al Pla de l’Estany. El Monestir de Sant Esteve: El patrimoni fundacional de la ciutat de Banyoles.

Una jornada dedicada a donar a conèixer el Pla director del conjunt del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va començar amb una presentació de la jornada per part de la presidenta del Centre
d’Estudis Comarcals, la Roser Masgrau, el regidor de cultura de l’Ajuntament, Miquel Cuenca i el director de museus, Lluís Figueras.

Tot seguit es va dur a terme un roda d’intervencions per part de cada un dels ponents:

  • Dra. Rosa Maria Gil Tort, professora associada d’Història de l’Art de la Universitat de Girona i investigadora adscrita a l’ICRPC.
  • Dr. Joan Bosch Ballbona, professor titular d’Història de l’Art de la Universitat de Girona i director tècnic de l’ICRPC.
  • Marc Riera , arquitecte, professor associat d’arquitectura i enginyeria de la construcció de la Universitat de Girona i President de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes i membre
    del CECB.
  • Joan Falgueras Font, arquitecte. Des del 1986 membre en diversos períodes de la Comissió de Patrimoni. Des del 1997 treballa a l’Ajuntament de Figueres. Vocal cultura Coac-Gi entre 2010 i 2014.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona moderada pel Centre d’Estudis Comarcals amb tots els ponents participants.

Podeu visualitzar els vídeos de la jornada seguint els següents enllaços:

Intervencions: https://www.youtube.com/watch?v=tgoUdIvgoNk 

Taula rodona: https://www.youtube.com/watch?v=7yKGNNAanNc

El CECB, entitat d’utilitat pública

/a /por
El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ha estat reconegut per la Generalitat de Catalunya com a entitat d’utilitat pública. 
Han estat unes gestions llargues i laborioses, però positives.
N’estem molt contents i esperem que aquest reconeixement de la nostra tasca ajudarà a la consolidació de la nostra entitat.

JOAN OLIVAS EN EL RECORD

/a /por

El passat 6 de maig va morir Joan Olivas, soci del Centre d’Estudis des de feia molts anys.

Joan Olivas i Coll, que va néixer a Banyoles l’any 1925, va ser una persona molt activa i polifacètica. Teatre, cinema, ràdio i premsa van ser les seves grans aficions.

En el teatre va ser autor de diverses peces teatrals, actor notable d’una gran força còmica (la seva interpretació del Bato i el Soff, als Pastorets, ha fet història). És autor, amb Miquel Torrent, d’una documentada història del teatre a Banyoles (El teatre a Banyoles dels inicis fins al 2005, 2011).

En el cinema va ser cofundador, amb Miquel Blanch, del Cine Club Banyoles i va escriure nombrosos articles de crítica i divulgació cinematogràfiques. És autor, amb Josep Grabuleda, d’una història del cinema a Banyoles (El cinema a Banyoles, 2013).

A la ràdio va fer programes memorables, com De casa en casa i de carrer en carrer¸ amb Joan Alemany i Joan Saubí.

I pel que fa a la premsa, durant molts anys va ser el principal animador i el puntal d’Horizontes i la seva continuadora, la Revista de Banyoles, on va fer tots els papers de l’auca i on va publicar nombrosos articles, firmats, sense firmar o amb pseudònims.

Va ser pregoner de Sant Martirià (1993) i va obtenir uns reconeixements ben merescuts: Premi Flama de la Llengua (2007), Banyolí de l’Any (2009) i Medalla d’Or de la Ciutat (2012).

Cal destacar una actuació seva generosa i digna de ser imitada: el 2020 va donar a l’Arxiu Comarcal de Pla de l’Estany tot el seu arxiu personal, d’una gran riquesa documental, que havia anat recollint al llarg de la seva i que ara és assequible als investigadors.

Des del Centre d’Estudis expressem el nostre condol a la seva vídua, Roser Recarens, als seus fills Xavier i Montserrat i a tots els familiars. Descansi en pau el nostre soci i amic.

Les Garrotxes 31

/a /por

 

 

Ha sortit a la venda el número 31 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la primavera-estiu de 2022. El dossier central està dedicat als pastors i a la transhumància.  Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Eloi Camps («Corriols i camins que prenen nova vida»), Miquel Sitjar («Núria, antic destí de la ramada»), Guerau Palmada («Els símbols protectors preromans»), Josep Grabuleda («La família Illa de Serinyà») i Àngel Vergés («Les petjades de Sant Martí»).

 

Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana

/a , /por

El dia 21 d’abril dins el cicle “El divendres, parlem” Vicent Soler i Marco, economista i ex conseller de la Generalitat Valenciana, ens va parlar sobre “Els aspectes socials i polítics de l’obra de Joan Fuster: una perspectiva valenciana”.

Soler ens va fer una dissertació sobre alguns aspectes de l’obra de Joan Fuster des de la seva òptica privilegiada per haver-hi tingut una relació personal i intel·lectual des dels seus anys de formació i fins la mort de Fuster. Va destacar el gran impacte de la seva obra Nosaltres, els valencians i la sacsejada que va significar per a molts valencians (i per a molts altres catalans…). Va ser una manera de reconèixer-se, d’iniciar un camí de maduresa a partir d’un plantejament identitari. Un plantejament que reconeixia els lligams amb Catalunya però també els matisos i les diferències però que va ser carnassa pels seus detractors i que va alimentar el ja existent anticatalanisme al País Valencià. Però la sacsejada fusteriana va fer possible moviments que, amb la fi del franquisme, van donar pas a l’autogovern i a l’existència de la Generalitat Valenciana.

Va voler també plantejar la manca de fluïdesa en les relacions amb Catalunya, motivada segurament per una falta de reconeixement i una falta de diàleg d’igual a igual. Els esforços per entendre el País Valencià des de Catalunya, va dir, sempre han estat escassos i, sovint, distorsionats lògicament perquè les diferències entre els dos països són majors dels que hom creu o desitjaria. Però també hi ha plantejaments optimistes: molts interessos econòmics són comuns i caldrà treballar per ajudar-nos mútuament a aconseguir-los.

Agraïm a Vicent Soler aquesta xerrada per haver-nos acostat un xic més als nostres “cosins germans” com ell ens va dir.

Dolors Bramon, guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2023

/a /por

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles té la satisfacció de fer-vos saber que la nostra consòcia Dolors Bramon ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2023.

Dolors Bramon i Plana és Doctora en Filosofia i Lletres, secció Filologia Semítica, i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. professora d’aquesta universitat i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Govern de Catalunya li ha concedit aquesta distinció en reconeixement de la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social del nostre país. Ha investigat les minories religioses a la Corona catalanoaragonesa, i sobre el passat andalusí en terres avui catalanes, mitjançant la traducció i la interpretació de les cròniques àrabs que s’hi refereixen. En història de la ciència, ha treballat el món de la geografia àrab. En llengua, ha estudiat els arabismes a les llengües hispàniques i més especialment a la llengua i onomàstica catalanes. Sobre l’islam, s´ha ocupat de la seva teologia, història i societat, en especial de l’estatus de les dones musulmanes.

Des del Centre d’Estudis ens alegrem d’aquest nou reconeixement de la trajectòria científica de la nostra consòcia.

Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles

/a /por

Dissabte passat, 25 de febrer, es va presentar a l’Arxiu Comarcal el Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, realitzat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per encàrrec de l’Ajuntament de Banyoles.

És una visió ambiciosa però en consonància amb el valor històric-patrimonial que té aquest espai, bressol de la ciutat de Banyoles. El Pla director s’emmarca en el conjunt del Monestir: l’església, el claustre i els seus entorns, l’horta de l’abat, la casa d’espiritualitat i els jardins interiors. El Pla recomana  fer-ne un eix històric-cultural obert a la ciutat.

Proposa adequar l’espai església – claustre i dependències adjacents com a àmbits museïtzats per posar en valor l’arqueta, el retaule de la Mare de Déu de l’Escala, el lapidari i altres elements artístics a la vegada que espais culturals. Planteja igualment convertir els jardins interiors (on es van trobar restes de l’antiga muralla i altres elements arqueològics) en jardins oberts al públic i que servissin d’articulació amb el sota monestir.

Són plantejaments ambiciosos i engrescadors que el Centre d’Estudis recolza del tot, Volem manifestar tot el nostre suport a l’Ajuntament en el camí de fer-ho realitat. Sabem que no és un camí fàcil. Perquè fer-ho realitat vol dir pactar amb la propietat (el bisbat), fer les modificacions pertinents al Pla especial, etc., però no fer-ho seria molt greu per a la ciutat i per a la nostra riquesa patrimonial.

A la biblioteca del Centre tindrem imprès el document i si us interessa podeu venir a consultar-lo en horari de secretaria.

Assemblea General Ordinària de Socis 2023

/a /por

Dissabte 18 de febrer es va dur a terme l’Assemblea General Ordinària de Socis d’enguany, amb l’assistència de 29 persones.

Seguint l’ordre del dia tramès prèviament als socis, en primer lloc es va aprovar l’acta de l’assemblea de l’any 2022, feta el dia 27 de febrer. Tot seguit es va presentar el resum de les activitats realitzades durant l’any 2022 i es va aprovar la liquidació del pressupost, balanç i comptes d’aquest mateix exercici.

Pel que fa al 2023, es van explicar les activitats previstes per a enguany i es va aprovar la proposta de pressupost per poder dur-les endavant.

Després d’informar els assistents sobre la composició actual de la Junta Directiva, i abans d’obrir el torn de paraules que tancaria l’assemblea, la presidenta va remarcar els tres objectius principals del Centre d’Estudis per al 2023. Primer, seguir vetllant pel Patrimoni de la comarca; segon, mirar d’ampliar el nombre d’associats de l’entitat i tercer, continuar treballant per aconseguir que Can Gussinyer arribi a ser la seu del Centre.

NOU DIRECTOR DEL MUME

/a /por

El nostre consoci, l’escriptor i historiador banyoli Miquel Aguirre, ha estat nomenat director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera. Segons les seves declaracions, es proposa fer pedagogia sobre la memòria històrica en defensa dels valors de la democràcia i la llibertat, acostar el MUME als centres educatius i complementar el relat de l’exili amb una mirada a altres temes com els refugiats i l’emigració.

Des del Centre d’Estudis li desitgem tota mena d’encerts en l’exercici del seu nou càrrec.

Un viatge per l’Univers en 45’

/a , /por

Un viatge per l’Univers en 45’ a càrrec de Kilian Vindel, astrònom i soci d’Astrobanyoles

Davant d’unes 25 persones el ponent ens va convidar a fer un viatge per l’univers a bord de les sondes enviades per la NASA i l’ESA a través del nostre sistema solar, i més enllà amb la imaginació.

Vam començar a Mart fent una bona passejada per la seva superfície, identificant els llocs on hi havia hagut el seu oceà. En acabar vam passar als asteroides, on vam visitar Ceres, el més gran de tots ells (1.000 km de diàmetre) i el seu gran cràter Occator i la seva taca blanca de compostos salins. Va comentar que, amb els seus xocs, van ser els grans portadors d’aigua al nostre planeta.

Després vam volar cap a Júpiter i les seves prop de 70 llunes. Destacant el seu satèl·lit Europa, on podria haver grans quantitats d’aigua sota la superfície. Més que a tot el planeta Terra.

Tot seguit vam imaginar com era la nostra galàxia basant-nos en les dades rebudes de la sonda Gaia, i, anant més enllà, com es creu que és l’entramat de totes les galàxies. Realment semblava el dibuix d’una una xarxa neuronal.

Ens va esmentar que a la nostra galàxia hi ha de l’ordre de 400.000.000.000 estrelles i que de galàxies s’han estimat uns 2 bilions.

Per cloure la seva xerrada ens va insinuar on estava el límit de l’Univers, si tenia, límit, o si com ens fa intuir la mecànica quàntica hi poden existir infinits universos.

Una xerrada per deixar-nos molts dubtes i haver de fer-nos més preguntes.

LES GARROTXES 30

/a /por

Ha sortit a la venda el número 30 de la revista Les Garrotxes, corresponent a la tardor-hivern de 2022. El dossier central està dedicat als aiguats, nevades, glaçades… Com és habitual, en aquest número hi col·laboren diversos socis del Centre d’Estudis: Eloi Camps («En Buxó, sempre a primera línia»), Jaume Colomer («La fredorada de 1956»), Miquel Sitjar («La riuada de 1982 a Ribes»), Guerau Palmada («Les torres de guaita medievals»), Salvador Sarquella («La litologia dels guixos») i Josep M. Massip («L’oreneta de pagès», amb dibuixos de Dolors Pinatella). Hi ha també una llarga entrevista de Ramon Estéban al nostre consoci Miquel Rustullet. Hi trobem també fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

RECORDANT LA ROSETA

/a /por

Divendres 14 d’octubre de 2022 va tenir lloc, al Tint, un homenatge a Rosa Planella i Sarrà, que va morir el 30 de juliol passat. La Roseta va ser membre de la junta directiva del Centre i organitzadora, entre altres activitats, d’uns memorables i exitosos cursos d’història de la literatura catalana. L’acte va ser coordinat pel seu amic i company de feina Josep Navarro Santaeulàlia. Hi van intervenir Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis i amiga de la Roseta, i Anna Freixa i Quima Bisbe, amigues també de molts anys. Es van llegir textos de la seva companya de junta, M. Àngels Juamiquel, que era de viatge, de Meritxell Guillamet, companya de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, i de dos alumnes dels cursos de literatura, Carme Bonaventura i Honorat Sala. Més d’un centenar de persones, amics, familiars i socis del Centre van omplir de gom a gom la sala del Tint. Josep Navarro va cloure l’acte llegint el seu poema «Adéu», dedicat a la Roseta, i un text de Salvador Sarquella, a qui l’emoció no va permetre llegir-lo personalment. Va ser un homenatge sentit, sincer i emotiu a aquesta gran dona i gran banyolina que va ser la Rosa Planella i Sarrà, la Roseta.

Des del Centre d’Estudis ens sentim orgullosos d’haver-la tingut entre nosaltres i li agraïm tota la feina que hi va fer.

Gràcies, Roseta.

ROSA PLANELLA EN EL RECORD

/a /por

Aquest dissabte 30 de juliol ens ha deixat la Rosa Planella i Sarrà , companya i membre de la Junta Directiva. Era llicenciada en història i en filologia catalana i va ser catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Casada amb Salvador Sarquella i Canals, tenia dues filles, la Laia i l’Aina. Un cop jubilada, va entrar a formar part de la Junta del Centre d’Estudis, des de la qual va impulsar, amb dedicació i eficàcia, un curs d’història de la literatura catalana, que va durar diversos anys amb molt bona acollida i que va haver d’interrompre a causa de la malaltia. El darrer projecte, que ja no va poder realitzar del tot, va ser l’organització d’un Col·loqui de Tardor que titulava “Estàndard i variació en el català d’avui” que celebrarem el novembre del 2023. Perfeccionista i responsable, ha deixat un buit que no serà fàcil d’emplenar. Malgrat passar molts anys a Barcelona per qüestions professionals era una banyolina de pedra picada que mai va deixar de participar a la vida cultural i popular de la nostra ciutat.

Expressem el nostre condol al nostre consoci Salvador Sarquella i a les seves filles. Descansi en pau la nostra estimada Roseta.  

 

La Junta

Eloi Camps presenta “La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2021)”

/a /por

El nostre consoci Eloi Camps Durban ha publicat el llibre La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2021),  un estudi sobre les revistes de barri que han existit a la ciutat de Girona des de la Transició fins als nostres dies. La recerca és fruit de la Beca Rahola 2020, atorgada en el marc dels Premis Carles Rahola a la Comunicació Local, i en la seva edició hi han participat l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Girona.

El llibre s’estructura en tres parts. En la primera, l’autor ofereix una breu introducció als conceptes de premsa local, mitjans de comunicació ciutadans i moviment veïnal, que es completa amb una sintètica contextualització històrica de l’evolució urbana de Girona en les darreres sis dècades. En la segona part, s’ofereix un perfil de cadascuna de les 20 publicacions veïnals detectades. Cada revista es contextualitza en la història recent del barri en què apareix, se’n donen les dades descriptives bàsiques i se n’explica la creació, el tipus de continguts, l’organització interna i l’impacte al barri. En el tercer bloc, s’analitzen i interpreten els resultats per inferir les característiques comunes del model de premsa veïnal gironina.

La recerca que es plasma al llibre es va dur a terme entre el febrer de 2020 i el març de 2021, i ha consistit en l’anàlisi hemerogràfica de les revistes veïnals de què disposa l’Arxiu Municipal de Girona i en una desena d’entrevistes a ciutadans involucrats en la confecció d’aquestes publicacions.

Eloi Camps (Banyoles, 1994) és periodista i comunicador, graduat en Comunicació Cultural (UdG) i màster en Humanitats (UOC). Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i ha treballat en comunicació institucional i corporativa. Actualment és investigador predoctoral a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. És autor dels llibres Mig segle de fressa i Fem-nos escoltar!, així com de diversos articles de recerca i divulgació.

LLIURAMENT DE PREMIS I INAUGURACIÓ DEL XX CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA

/a , /por

El divendres 17 de juny, a les 8 del vespre es va celebrar el lliurament dels premis als guanyadors i es va inaugurar l’exposició de la XXena edició del concurs de fotografia de la Natura convocat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i el Museu Darder de Banyoles.

La participació ha estat de 34 persones que han enviat un total de 98 fotografies digitals. Es va descartar 1 fotografia per no complir els requisits de les bases. El jurat, format per un membre de cadascuna de les entitats organitzadores, un expert en meteorologia i un fotògraf professional van visualitzar totes les imatges fins triar-ne 30 que són les que s’exposaran fins l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Temporals del Museu Darder de Banyoles. Posteriorment, l’exposició itinerarà a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

El primer premi, de 400 euros, ha estat per Ramon Calvet Falgueras, i la fotografia titulada “Boira gebradora” feta al Massís del Puigsacalm. El premi de 250 euros a la millor fotografia realitzada per un soci d’alguna de les entitats que organitzen el concurs o bé una persona vinculada a la Universitat de Girona, ha estat per Laura Olivas Corominas, sòcia del CECB, amb la fotografia “Rainbow islandès”, realitzada a Islàndia. El premi a la millor fotografia obtinguda al Pla de l’Estany, amb una dotació de 250 €, va ser per Miquel Planells Saurina, amb la fotografia “Boira a l’Estany” realitzada l’Estany de Banyoles.

Està previst que la temàtica i les bases del concurs de fotografia del 2023 siguin presentades en el decurs de les següents setmanes, i el tema serà “vegetació de zones humides”.

La bioenergia: cap a la sobirania energètica

/a , /por

El divendres 20 de maig de 2022, la tècnica de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) Laia Sarquella i Planella va realitzar la conferència titulada “La bioenergia: cap a la sobirania energètica”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. La ponent, enginyera química de formació, treballa en el camp de les energies renovables i és experta en les diferents formes de bioenergia que es poden utilitzar com a alternativa a les fonts energètiques actuals no renovables.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb una revisió ràpida dels objectius europeus a nivell energètic fins al 2050, on s’espera aconseguir la neutralitat carbònica, i de l’evolució que haurien de seguir les diferents fonts antropogèniques d’emissió de CO2 per aconseguir-ho. Catalunya i l’estat espanyol, en aquest sentit, estan encara molt lluny de l’autosuficiència energètica, amb taxes de dependència de l’energia externa i de la importació de combustibles fòssils molt superiors a la mitjana europea. Per al 2030, l’objectiu de la UE era que un 32% de l’energia consumida provingués de fonts renovables, però recentment s’ha pujat el llistó fins al 45%. L’objectiu per al 2020 era del 20% i tant l’estat espanyol com el conjunt de la UE l’han complert, tot i que Catalunya està endarrerida (s’ha quedat a l’entorn del 10%). Per avançar cap a un compliment ràpid d’aquests objectius, durant els últims anys s’han aprovat el Pacte per a la Transició Energètica, la Llei de Canvi Climàtic i la Declaració d’Emergència Climàtica, que s’han començat a concretar en forma de decrets-llei per a l’impuls de les energies renovables i la fixació d’objectius més detallats per al seu desenvolupament fins el 2030 i el 2050 (a més de la reducció del consum energètic).

Tal i com va explicar la ponent, les bioenergies, basades en la biomassa, el biogàs, els biocarburants i els residus renovables, són les energies renovables més versàtils, ja que poden ser útils tant per generar electricitat (com l’eòlica i la fotovoltaica, entre altres) com per a usos tèrmics (igual que la solar tèrmica, la geotèrmia i l’aerotèrmia). Es consideren dins d’aquesta categoria totes aquelles energies que deriven de fonts biològiques d’origen natural, disponibles de forma renovable. Provenen principalment de la biomassa forestal, la biomassa agrícola i els residus renovables, i es poden utilitzar tant a nivell industrial com domèstic per generar electricitat, calor i fred, i per al transport. En últim terme, el seu origen és la fotosíntesi, que absorbeix CO2 en el mateix procés de captació de l’energia lumínica, i per tant tenen un balanç de CO2 neutre. La possibilitat d’utilitzar residus orgànics per produir energia permet aportar un valor afegit en l’àmbit de l’economia circular, però cal tenir en compte que la seva implantació és costosa i complexa. Un cop analitzats els principals avantatges i inconvenients de les bioenergies, la segona meitat de la conferència es va centrar en les seves dues fonts principals: el biogàs i la biomassa.

El biogàs es genera a partir de matèria orgànica en descomposició en absència d’oxigen i està format per metà i CO2. Té un poder calorífic una mica més baix que el gas natural i es pot produir a partir de residus orgànics de diferent origen (agrícoles, ramaders, industrials, d’aigües residuals, etc.), tot i que s’obté en diferents quantitats segons d’on provingui. Per poder-lo generar cal tractar-los en digestors anaerobis i sovint es barregen residus ramaders amb fangs de depuradora per poder-ne obtenir major quantitat. Tal i com es va indicar, però, no serveixen per eliminar totalment aquests residus i poden generar encara problemes ambientals si contenen molt N, P o contaminants com els metalls. A Catalunya hi ha sistemes de producció de biogàs en funcionament associats principalment a granges, depuradores, abocadors i ecoparcs. Un cop s’ha tractat per purificar-ne el metà (biometà) es pot injectar a la xarxa de gas natural o utilitzar per al transport, especialment en vehicles pesants. Representa encara un percentatge molt petit de l’energia obtinguda de fonts renovables, però està entrant en una fase de creixement amb l’impuls de la UE, que té com a objectiu que el biometà representi un 15% del total del gas natural, un valor que es podria assolir a Catalunya. Amb els reptes de millorar les tecnologies i acabar de desplegar la legislació i els objectius, la ponent va concloure aquesta part de la xerrada amb un relatiu optimisme sobre el futur del biogàs al nostre país.

En el cas de la biomassa, es tracta d’aprofitar directament la combustió de restes orgàniques d’origen forestal o agrícola per produir energia, principalment tèrmica. És un recurs abundant a Catalunya, on la superfície forestal segueix una tendència ascendent des de fa anys i ja ocupa més del 60% del territori. A més, actualment un 80-90% dels boscos no estan gestionats. Té un contingut energètic similar al gasoil i el gas natural, però amb un poder calorífic lleugerament més baix, i es comercialitza com a llenya o bé triturada, en forma d’estelles, pèl·lets, briquetes, … a uns preus que segons la ponent són molt raonables en relació a altres tipus de combustibles. A Catalunya n’hi ha una producció i un consum importants, i fins i tot se n’exporta a plantes franceses i italianes. Finalment, va acabar amb alguns exemples significats de calderes de biomassa en funcionament (Olot, Montserrat, Vilafranca, Berguedà, Vallès, …), per a usos domèstics o industrials, així com de plantes de producció d’electricitat i de gestió de biomassa.

El debat final va permetre comentar més a fons alguns aspectes relacionats amb les bioenergies, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació per purins, l’extracció de biomassa dels boscos, etc. Agraïm a la Laia Sarquella la seva bona predisposició i l’esforç divulgatiu realitzat en la xerrada, així com també a l’hora de respondre els nombrosos dubtes i comentaris dels assistents.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=fi8poSB4DEs).