El passat diumenge 10 de gener vàrem dur a terme la quarta sortida d’aquest curs.
Després de deixar els cotxes a la plaça de Crespià varem agafar el camí cap els dipòsits d’aigua. La primera parada fou a l’ermita de Sant Bartomeu del Portell, on en Jordi Galofré va fer una explicació sobre aquesta església romànica datada del segle XII. Està molt enderrocada, però encara pot fer-se una idea de la seva planta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989.
Tot seguit, vàrem seguir el camí cap a l’ermita de Sant Miquel de la Roca, l’única ermita troglodita del Pla de l’Estany. La primera documentació que es té, data de l’any 1131. Situada al bell mig d’un cingle, des de dins hi ha una bona vista sobre el riu Fluvià. En Jordi Galofré en posà al dia de la seva llarga història.
Es tornà al camí i en pocs minuts es baixà al riu, on es troba el túnel on s’havien cultivat xampinyons. És una obra de perforació per desviar les aigües del riu, mentre es bastia la paret de la presa que s’intentava construir l’any 1941, però es varen trobar amb afloraments de guixos i fins i tot amb algunes coves de dimensions considerables (en alguna d’elles s’hi podia circular per dins en barca) i, per aquesta causa, van abandonar el projecte.
De tornada al poble de Crespià vàrem poder visitar la plantació de noguers de la família Ordis, on conreen unes 68 hectàrees entre Crespià i Esponellà, amb unes 12.000 nogueres (uns 200 arbres per hectàrea). Produeixen diferents varietats de nous, com les Pedro i les Harley, tot i que les més selectes les venen amb el nom de les Crespianes. En Pere Ordis ens va regalar amb nous per tots i una explicació detallada de tot el procés de la producció. Per si volem saber més: www.crespianes.com
Un xic més enllà i per acabar, dins la plantació, van anar a visitar el pou de glaç de Crespià o de can Manosa. És de grans dimensions, fa prop de set metres de diàmetre i manté unes parets laterals entre dos i tres metres, la fondària podia haver arribat fins a 7 m, actualment no té cúpula. En Carles Puncernau, comentà que fins al moment no s’ha aconseguit cap informació sobre la història d’aquest pou.