Dins el cicle ART(S) I LLETRES i en col.laboració amb la Biblioteca de Banyoles, divendres 29 de novembre ens vam adherir a la commemoració del centenari del naixement de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) amb una conferència impartida per M.Àngels Cabré, escriptora, crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, la qual va ser l´encarregada de glossar la vida i obra d´aquesta autora i activista catalana.

M.Àngels Cabré subtitulà la seva conferència, “La memòria rebel”, considerant que T. Pàmies fou una cronista del seu temps, una periodista literària, de vida agitada i compromesa. Nascuda a Balaguer, ingressà a les JSUC, el 1937 i tingué un paper actiu durant la guerra civil, juntament amb el seu pare Tomàs (dirigent del BOC). Hagué d´exiliar-se a diversos països: França, Llatinoamèrica (a Mèxic estudià periodisme), Belgrad, Praga i París. Tornà a Catalunya el 1971 amb quatre fills. La seva parella, Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, tornà anys més tard al país. Col.laboradora de diversos mitjants de comunicació com “Triunfo”, “Serra d´Or”, “Catalunya Ràdio”, … Obtingué diversos premis i reconeixements com: “La Creu de Sant Jordi” (1984) i el “Premi d´Honor de les Lletres Catalanes” (2001).

La conferenciant establí una comparació entre T.Pàmies i dues escriptores lluitadores del seu temps, tres casos diferents de lluita i d´exili: Aurora Bertrana i Mercè Rodoreda.

A continudació resseguí vida i obra a través dels seus títols més significatius:

• “Quan érem capitans” (1974): novel.la autobiogràfica. Les seves memòries de la guerra viscuda.

• “Quan érem refugiats” (1975): se centra en l´exili. Inclou fragments de cartes de represaliats enutjats, sobretot dels que van patir l´exili interior, que li retreuen el seu to i contradiuen les seves experiències.

• “Si vas a París, papà” (1975): diari del maig francès de 1968. És una crònica d´aquests mesos revolucionaris.

• “Testament a Praga” (1971): és un intercanvi epistolar amb el seu pare, a partir de les memòries que ell va deixar escrites, un cop havia mort. Un homenatge al pare. Ofereix dues mirades diferents del socialisme que comporta el testimoni de la crítica a un cert comunisme, fet des de dins. Amb aquest llibre obtingué un gran reconeixement: el Premi Josep Pla de 1970.

• “Va ploure tot el dia” (1974) i “Amor clandestí” (1976): són un relat del temps en què la seva parella G.L.Raimundo encara viu a la clandestinitat. Les trobades furtives i la lluita encara silenciada.

• “Informe al difunt” (2008): relata els darrers temps de G.L.Raiumundo.

M.Àngels Cabré finalitzà la seva dissertació apuntant el pas ideològic dels últims anys de T. Pàmies: del comunisme al feminisme. La participació de l´escriptora a les “Primeres Jornades Catalanes de la Dona” al Paranimf de la Universitat de Barcelona i el testimoniatge que en deixà a través d´un llibre dedicat a la seva neta “Els anys de lluita, carta a la neta sobre el comunisme” (2001), en el qual planteja el seu procés d´anàlisi de la situació de la dona dins el comunisme com un problema de gènere.

Ens congratulem d´haver participat en la commemoració de “L´Any Teresa Pàmies” amb aquest magnífica conferència, ja que és una oportunitat per al reconeixement del llegat literari i testimonial d´aquesta dona lluitadora i compromesa.

Agraïm la col.laboració de la Bibloteca que ha volgut incloure aquesta activitat en el nostre curs.