El dissabte 25 de gener de 2020, la doctora Anna Sànchez i Vidal, professora i investigadora del departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, ens oferí la 2ª conferència del 6è curs  “El nostre Patrimoni Geològic”, “La mar de plàstics. Efectes i conseqüències dels plàstics en els ecosistemes marins”. També va participar en el 3er curs, 2016-2017, amb la conferència “Un recorregut pel paisatge submarí català” i en el 5è curs, 2018-2019, amb la conferència “Els impactes en la dinàmica marina”.

Aquestes conferències són indicadores del seu àmbit d’investigació: caracterització i quantificació dels fluxos de massa i energia en ecosistemes marins i valoració de l’impacte de les activitats antropogèniques en aquests ecosistemes.

Els continguts de la seva intervenció van ser:

    1. La societat del plàstic :
    • Origen de la “Societat del Plàstic” (evidentment d’un sol ús !) a partir de l’any 1950 i les promocions que es feien en la premsa com “El plàstic és fantàstic”. Els anys 30 s’inventa el plàstic i als 50 s’utilitza d’una manera massiva. Progressivament es realitzen noves síntesis de plàstics..
    • Comentaris sobre la producció exponencial i global de plàstic en diferents països (en milions de tones) i en relació amb el nombre de persones de cada país, amb dades del 2013 i fent la previsió fins el 2015.
    • Evolució de la quantitat global de plàstics fabricats, des de les zones urbanes fins a la quantitat que arriba als oceans.
    • Degradació del material plàstic en medis continentals, medis aquàtics continentals i medis aquàtics marins fins a convertir-se en microplàstics.
    • Constatació de l´elevada presència de fibres sintètiques de polímers en les peces de vestir i l´elevada quantitat de fibres que es perden en una rentada de màquina i que arriben als ecosistemes marins formant microxarxes que atraparan organismes del plàncton. 700.000 fibres en una rentada de 6 kg de roba !
    • Origen i anàlisi de diferents tipus de microplàstics i microfibres en diferents medis i usos : fluvials, aeris (moquetes, gespa artificial,… En 10 anys, la gespa d’un camp esportiu perd el 70% del seu pes, que passa a l’aire i a les aigües d’escorrentia, des d’on arribarà al mar), productes cosmètics (contenen unes microesferes de polietilè que tenen afinitat amb el DDT i que el van concentrant en la seva superfície durant tot el temps que estan en el medi marí), purpurines (estan formades per microplàstics recoberts de metalls – alumini, titani, bismut,..- i que provoquen un perillós impacte en els medis aquàtics).
    1. Els oceans de plàstic
    • Distribució segons la profunditat en el medi marí dels diferents tipus i mides dels materials plàstics.
    • Presentació dels corrents freds i calents que determinen la circulació de l’aigua oceànica i que determinaran la circulació del material plàstic que arriba a l’oceà.
    • Comentaris i valoracions sobre el model de distribució global oceànica de la quantitat de diferents mides de plàstics (des de 0,33 mm fins a més superiors de 200mm). La professora valorà si aquestes quantitats representen molt o poc. Cità l’exemple d’una balena que quan fa un glop d’aigua agafa 100.000 fragments de microplàstics, quantitat que per a l´animal representa molt. En lloc de parlar d’illes de plàstic marines, utilitzà l’expressió “sopa de plàstics”.
    • Zones marines on es troben els diferents tipus de plàstics : flotant, en suspensió, sedimentats i en el gel (que en fondre’s, passarà a l´aigua líquida).
    1. Impacte a la fauna marina
    • Interacció entre la mida i la forma dels plàstics i l’activitat dels organismes respecte de la colonització, entrellaçament i ingestió. Explicació i exemples d’aquestes interaccions en grups d’organismes (mamífers i rèptils aquàtics, peixos i ocells).
    • Justificació de l’atracció dels ocells pel plàstic, en què intervenen substàncies químiques produïdes pel fitoplàncton que queda adherit a la superfície del plàstic. Per aquest motiu, el contingut gàstric dels ocells és un molt bon indicador de la presència de plàstic en el medi marí.
    • Impactes metabòlics del plàstic en el zooplàncton filtrador (molt significatius ja que estan a la base de la xarxa tròfica), coralls, bivalves, crustacis, peixos i humans.
    • Si sabem que la producció de plàstic es quadruplicarà en les pròximes dècades, val la pena assumir aquest risc per poder mantenir el nostre estil de vida, o necessitem més proves per deixar d’utilitzar aquest producte tòxic ? Aquesta pregunta que ens va fer la professora, serví per fer una reflexió dels impactes del plàstic en els medis i en l´activitat humana.
    1. Com ho tenim per aquí a prop?
    • Presentació qualitativa i quantitativa de l’impacte antropogènic del plàstic en diferents punts de la costa ibèrica mediterrània analitzant continguts gàstrics de grans mamífers aquàtics, sistemes de pesca i mostreigs científics.
    • Quantificació de la concentració de plàstics en els oceans i en la Mediterrània.
    • Un cas concret: explicació dels efectes dels microplàstics en la gamba Aristeus antennatus.
    • Recol·lecció qualitativa de plàstics flotants i sedimentats a les platges. Relació de l’any de fabricació d’aquests plàstics i el seu estat d’alteració.
    • La professora donà unes eines dirigides als educadors per mostrejar, caracteritzar i interpretar els residus plàstics.
    1. Hi podem posar remei?
    • Anàlisi de l’eficàcia relativa de la gestió dels plàstics que es troben en el medi marí.
    • Un cas concret: aplicació dels conceptes biodegradable i ambientalment sostenible, amb tota la seva casuística, a les bosses de paper i de plàstic.
    • Justificació dels valors que estan implícits en refusar, reduir i reutilitzar (moltes vegades !!!).
    • Presentació d’una xarxa d’accions per DESPLASTIFICAR LA NOSTRA VIDA.

En acabar la magnífica, clara i completa conferència, s’inicià un col.loqui amb els assistents que omplien la sala, ben justificat per l’interès i actualitat que suscita la temàtica dels plàstics.

Volem agrair una vegada més la col·laboració entusiasta de la professora Anna Sànchez per participar en els cursos de Patrimoni Geològic.