2ª Activitat del curs de Patrimoni Geològic: Geologia en imatges fotogràfiques
/a Actualitat, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesEl dia 17 de desembre es va realitzar la segona activitat del curs de Patrimoni Geològic que va consistir en la conferència “GEOLOGIA EN IMATGES FOTOGRÀFIQUES” impartida per Salvador Sarquella.
El conferenciant la va dissenyar a partir del seu arxiu fotogràfic seleccionant imatges de Geologia de Catalunya i d’altres zones del món.
En la primera diapositiva s’explicà amb un esquema el Cicle de les Roques destacant els seus processos de formació i transformació, la zona de la Terra a on es produeix i les energies que el possibiliten.
A continuació, i amb més de 100 imatges, es varen explicar les Roques Magmàtiques (Plutòniques, Filonianes i Volcàniques), les Roques Metamòrfiques i les Roques Sedimentàries.
Durant la presentació es varen fer algunes preguntes dels aproximadament 50 assistents.
Projecció del documental «Gaia, la Gran Mare»
/a Actualitat, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesDirigit per Salvador Sarquella, el proppassat dissabte 29 d’octubre es va inaugurar el curs 2016-2017 de Patrimoni Geològic,
S´inicià amb una introducció repassant les activitats dels cursos anteriors, 2014-2015 i 2015-2016, i presentant les activitats del curs d´enguany. A continuació es projectà “Gaia, la Gran Mare”.
Aquest documental és un reportatge científic i divulgatiu promogut per L´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGGC) amb imatges de museus i paisatges geològics i emblemàtics de Catalunya (entre elles l´estany de Banyoles), Anglaterra, Escòcia i el País Basc. Té una durada de 48 minuts i està enregistrat en alta definició. Es va presentar el gener de 2016, ha participat en deu festivals internacionals i ha estat premiat amb diversos guardons. Explica continguts relacionats amb l´origen i la dinàmica del Sistema Solar, la Terra i la Lluna, les masses d’aigua i els oceans, l´atmosfera primitiva, l´evolució del nostre planeta, l´origen i evolució de la vida, vessants aplicades de les ciències de la Terra i el seu paper davant les amenaces a la sostenibilitat del planeta etc. i amb una gran transversalitat científica.
En acabar la projecció es va fer una breu síntesi seguida per unes preguntes d’alguns dels aproximadament 45 assistents.
Comença la temporada 2016-2017
/a Actualitat, Conèixer el P.E., Curs de Literatura Catalana, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesAquest divendres 29 de setembre, la Rosa Planella donarà el tret de sortida a les activitats que enguany té preparades el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Serà aquesta una conferència, englobada en el curs de «Història de la Literatura Catalana», que durà per títol «Els orígens de la llengua (IX-XIII). La literatura trobadoresca. Les Cròniques».
El diumenge dia 9 d’octubre, li tocarà el torn a les sortides de «Conèixer el Pla de l’Estany» que comandades per l’Elisabet Saus, en Carles Puncernau i l’Arseni Sallent, ens guiaran en aquesta primera sortida de la temporada per Serinyà, on el recorregut ens durà a Mas Pou, al pou de glaç de Ca n’Illa, a les basses de fer glaç i l’aqüeducte. Desprès veurem el Molinot, la Font de Cufí, la Font dels Màrtirs, la resclosa del Serinyadell i pujarem per la Rostada. Finalment arribarem a la Cova de Can Melca, veurem el forn de calç i la part exterior de l’observatori astronòmic de can Melca
I encara dins del mes d’octubre, el 29 li toca el torn al curs que sobre «El nostre patrimoni geològic» dirigeixi en Salvador Sarquella i que per aquesta ocasió ens ha preparat la visió del documental que duu per títol «Gaia. La Gran Mare».
El vulcanisme a les Illes Canàries
/a Actualitat, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesEl dissabte 19 de desembre Salvador Sarquella va dur a terme una exposició sobre el vulcanisme en general i sobre el de les Illes Canàries en particular.
El vulcanisme està associat a dues formes de transmissió de la calor en l’interior de la Terra: convecció, forma de transmissió de la calor amb moviment de materials que es produeix a l’astenosfera (zona del mantell just per sota de la litosfera, que és la capa sòlida de la superfície de la Terra) i conducció, transmissió de la calor a través de la mesosfera (zona que arriba fins a 2.900 km de profunditat) i també de la litosfera. Quan els materials que es mouen a l’astenosfera, a temperatures de més de 500 ºC, travessen la litosfera, es produeix una erupció volcànica.
La teoria ben coneguda de la tectònica de plaques indica que la superfície de la Terra està formada per diferents plaques que poden tenir desplaçaments unes respecte de les altres, provocats per la calor interna. Les Illes Canàries estan situades a la Placa Africana, en una zona en la que, per sota del moviment més superficial de les plaques, hi ha una bossa de magma (materials en fusió) que té tendència a pujar. Les Illes Hawaii, tenen una situació similar, però sobre la Placa Pacífica (a l’Oceà Pacífic). El vulcanisme a la Garrotxa és ben diferent: s’origina fa uns 350.000 anys i es manifesta en un gran nombre d’erupcions volcàniques que han tingut lloc des d’aleshores, seguides de processos d’erosió i sedimentació que han anat conformant el paisatge.
La formació de les Illes Canàries és deguda a un moviment de la placa tectònica des de la dorsal oceànica cap a la serralada de l’Atles i la Península. Macaronèsia és el nom que rep la zona que conté la província volcànica de Canàries i que té al nord la falla Açores-Gibraltar que dona lloc a l’estret de Gibraltar. Les Illes Canàries tenen una edat que augmenta d’esquerra a dreta, des de 1,1 milions d’anys de El Hierro o 1,7 milions de La Palma, fins a 20,2 milions de Fuerteventura o Lanzarote. A les Illes Hawaii també s’observa aquesta diferència d’edat, però és només de 5 milions d’anys.
Una illa es forma a partir d’un Punt Calent de l’interior del mantell que fa força cap amunt i fractura la litosfera. Primer es produeix un volcà submarí i si és prou gran, pot arribar a emergir i formar una illa. El Teide, a l’illa de Tenerife, té una altura per sobre del nivell del mar de 3.718 m, però l’altura des de la base del con volcànic, des del fons de l’oceà, és de 7.718 m. Per comparació es pot parlar de l’Everest, en el que coincideixen la base del con i el nivell del mar i té una altura de 8.850 m, però respecte l’altiplà tibetà té una altura de 4.350 m. A Hawaii tenim un cas similar al Teide en els volcans Mauna Loa (altura sobre el nivell del mar 4.169 m i altura del con 10.167 m) i Mauna Kea (altura sobre el nivell del mar 4.205 m i altura del con 10.203 m).
Salvador Sarquella va parlar finalment del vulcanisme històric de Les Canàries, donant referències de les erupcions de volcans com el Taoro, Güimar, Garachico, Timanyafa, Pico Viejo o Teneguía. L’evolució posterior de cada zona volcànica, amb els fenòmens d’erosió, transport de materials i sedimentació dona lloc a fenòmens ben particulars: els roques, com el famós Roque Cinchado, molt a prop del Teide, el cercle buit de Las Cañadas, en que es va formar el volcà, es va refredar i després es va enfonsar, grans esllavissades com la de l’Orotava, que s’estén molt per sota el mar, o els jameos, obertures del terreny produïdes per enfonsaments de túnels volcànics.
Acabada la seva exposició, es va presentar el llibre «L’ànima del volcà» de Santiago Vilanova.
De Les Planes d’Hostoles a Banyoles
/a Actualitat, Conferències, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesAquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.
El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .
Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.
La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.
De Sant Joan Les Fonts a Banyoles
/a Actualitat, Conferències, Curs de patrimoni geològic /por cecbanyolesSeguint amb el curs de Patrimoni Geològic, el dissabte dia 30 de novembre vam poder assistir a una nova «classe». Aquest cop duia per títol «De Sant Joan les Fonts a Banyoles», una xerrada que va anar a càrrec de Salvador Sarquella i que tenia que anar acompanyada, al dia següent, de la corresponent sortida, però causes alienes a la pròpia organització, derivades de les intenses pluges que queien varen aconsellar posposar aquesta sortida al dia 8 de febrer, coincidint amb una altre sortida que hi havia programada dins del mateix curs.
Aquest cop, desprès d’una primera introducció a les diferents sortides que està previst dur a terme dins d’aquest curs, es va passar a fer un repàs del diferents conceptes geològics amb els que es trobarem, incidint principalment en el tema hidrogràfic i deixant, per la propera xerrada, el concepte de vulcanisme. Però tenint present que en un curset d’aquestes característiques una cosa primordial és saber llegir un mapa, per això el primer que va fer el conferenciant va ser introduir-nos en el món de la cartografia: tipus de mapes, coordenades geogràfiques i coordenades UTM, latitud i longitud, corbes de nivell, etc.
Amb aquests conceptes aclarits, ja vam entrar de ple en la sortida que havíem de fer al dia següent, començant per la dinàmica fluvial, amb conceptes com meandres i terrasses, per tal d’introduir-nos en el riu Fluvià i en un concepte molt associat a aquesta sortida: les colades de Lava.
Desprès, poc a poc ens vam endinsar en els diferents llocs que estava previst visitar i la característica geològica de cada un d’ells: Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca amb riu Fluvià i basalt. Beuda amb gresos, marges i guixos. I Pedrera d’Incarcal amb nivells calcaris.
En total, varen ser 35 persones les que van assistir a la conferència, tot i el mal temps que feia.