El divendres 13 de novembre va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest cop a càrrec de Genís Barnosell, que va parlar sobre la revolució industrial i el moviment obrer a Catalunya.
El professor Barnosell va centrar la seva explicació en el sorgiment del primer sindicalisme organitzat, a començaments de la dècada de 1840. Va parlar dels gremis i de les societats de socors mutus i va descriure els canvis experimentats en la indústria tèxtil, amb les noves màquines: bergadana, spinning jenny, mule jenny, etc. Va explicar que el primer sindicalisme, que comença a aparèixer en aquests anys, no és la conseqüència de les grans fàbriques, ni té relació amb l’anarquisme, sinó que s’ha de relacionar amb els diferents oficis, i molt especialment els filadors, que exigien treballadors qualificats i amb una forta consciència del valor del seu ofici. És per això que es van crear uns sindicats d’oficis forts i potents, i no va ser fins ben entrat al segle XX que es va arribar, amb la CNT, als sindicats d’indústria. Va parlar també del treball femení i la seva relació, a voltes conflictiva, amb aquest sindicalisme majoritàriament masculí, així com del fenomen del ludisme, que va presentar com una forma de negociació més que com una reacció primitiva contra les màquines. Van assistir-hi unes seixanta persones.
La sortida corresponen a aquesta conferència va tenir lloc l’endemà, el dissabte 14 de novembre, i va consistir en una visita a Terrassa i al patrimoni industrial i modernista de la ciutat. La visita va començar a la Masia Freixa, un edifici modernista d’inspiració gaudiniana, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill (tot un referent de l’arquitectura industrial de Terrassa). Va ser guiada per Mireia Freixa, professora d’història d’art de la Universitat de Barcelona, especialista en modernisme i que, a més, va néixer a la Masia Freixa. La masia actualment és propietat municipal i es troba a l’interior del parc de Sant Jordi. Presenta una estructura de nau rectangular, amb obertures de formes parabòliques i una teulada molt original, recoberta de ciment amb incrustacions de fragments de vidre. Es tracta d’un edifici molt vistós, de formes sinuoses i arrodonides guiades pels arcs parabòlics i les voltes.
En segon lloc, es va fer un itinerari guiat pel patrimoni industrial de Terrassa. Començant pel vapor Aymerich, Amat i Jover, seu actual del Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya, es van anar contemplant els edificis de diversos vapors i magatzems, les cases d’obrers i les cases dels amos, els llocs d’esbarjo de la burgesia, com el Teatre Principal i el casino, l’edifici neogòtic de l’Ajuntament, el mercat de la Independència (1908), botigues com la Confiteria Vídua Carné-Farmàcia Albiñana, etc.
A la tarda, es va aprofitar l’estada a Terrassa per visitar les esglésies de Sant Pere, que formen un conjunt monumental de primera categoria, de característiques excepcionals en el patrimoni artístic català. Hi ha elements que daten del segle V, quan hi havia el bisbat d’Ègara, i molt especialment dels segles VI a VIII: la basílica de Santa Maria, que tenia tres naus i un baptisteri, l’església funerària de Sant Miquel i l’església parroquial de Sant Pere. Són especialment interessants les restes de pintures murals medievals que es conserven i els retaules gòtics.
Van participar a la sortida unes trenta-cinc persones.