Entrades

Medalla d’Or de la Ciutat per Jeroni Moner

/a , /por

El ple ordinari de l’Ajuntament de Banyoles del passat dilluns 25 de setembre va aprovar concedir la Medalla d’Or de la Ciutat a l’ex-president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1994-2011) i actual membre de Junta, Jeroni Moner Codina, a qui s’entregarà la distinció el proper dissabte 21 d’octubre, dissabte de Festa Major, a 2/4 d’1 del migdia la sala d’actes del consistori.

Nascut el 1940, es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de Barcelona, on es va titular el 1968. Els seus inicis professionals estan vinculats amb els arquitectes Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va compartir despatx a Barcelona i diversos projectes, alguns dels quals, a Banyoles, on ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la zona de l’Estany, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.

Ha estat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de projectes a l’ETSA de Barcelona en l’equip de Rafael Moneo, i d’arquitectura del paisatge en la càtedra d’urbanisme de Manuel Ribas Piera. Així mateix, ha treballat en qüestions relacionades amb el paisatge i en el camp de la planificació urbanística, principalment a la ciutat de l’estany, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.

Al marge de la seva trajectòria com a arquitecte, Moner ha destacat també per haver format part de la junta del Club Natació Banyoles, entitat en la que va formar part de l’equip de waterpolo. En aquest esport, com a membre del Club Natació Barcelona, va ser tres vegades campió d’Espanya (1959, 1965 i 1966) i va participar en tres Copes d’Europa de Clubs. Llavors va obtenir la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1964) i la placa d’honor de la federació espanyola (1966).

Destacat activista cultural des de jove. Va formar part del grup Presència 63, que va organitzar exposicions artístiques. I, posteriorment, va ser un dels membres fundadors del grup artístic i cultural del grup Tint-1 (1971-1973), que va recuperar el patrimoni arquitectònic de Banyoles i va organitzar exposicions destacades a la ciutat. Així mateix va formar part del consell de redacció de la revista local El Bagant i pregoner de la Festa de Sant Martirià el 2002.

Ens ha deixat la sòcia més veterana

/a /por

A punt de complir, el proper 4 de juny, els 101 anys d’edat, el passat dia 16 de maig ens deixava la Concepció Corominas i Planellas, la sòcia més veterana del Centre d’Estudis.

Era germana del metge Josep Maria Corominas (1906-1984), un dels socis fundadors del Centre d’Estudis, i del mestre i escriptor Frederic Corominas (1910-2014), professions que la mateixa Contxita va exercir, primer com a infermera, el que li va valer per treballar com a tal a l’Hospital Militar de Banyoles durant la Guerra Civil, i acabada la conflagració, desprès d’estudiar magisteri, com a mestre en diverses escoles de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.

Gran lectora i escriptora, sempre estava al cas de les publicacions que el Centre d’Estudis editava, i que puntualment li fèiem arribar a casa seva, moment en que aprofitava per comentar quelcom de la que li havíem portat anteriorment.

Ha mort Albert Palmada

/a /por

El nostre consoci Albert Palmada i Torrent va morir a Banyoles el 2 de maig de 2017, als 87 anys. Estava casat amb Maria Carme Roura i Pla i tenien tres filles. Era membre d’una nissaga arrelada a Banyoles. El seu besavi va ser Martí Palmada i Barneda, impulsor del republicanisme a Banyoles. El seu avi va ser Joaquim Palmada i Butinyà, músic i compositor. El seu pare va ser Rossend Palmada i Teixidor, músic també i un gran folklorista, estudiós i divulgador de les tradicions locals.

Albert Palmada estava vinculat a la Creu Roja, al moviment sardanista, va formar part del Manípul de Manaies i va col·laborar assíduament a la premsa local. Era un catalanista convençut i militant. Va ser candidat per CiU a les primeres eleccions municipals després del franquisme.

Molt aficionat al ciclisme, a la dècada de 1950 va impulsar aquest esport i, juntament amb Josep Font, va treballar per crear una entitat que fomentés el ciclisme. Tots dos van buscar socis, van organitzar la Festa de la bicicleta, van dur a Banyoles finals d’etapa de proves com la Volta a Catalunya i la Vuelta a España. El seu esforç va culminar en la fundació, el 1957, del Club Ciclista Banyoles, del qual va ser el primer secretari.

La seva gran obra, però, va ser la impremta Palmada, una de les impremtes més actives durant la postguerra a Banyoles. Entre les nombroses revistes que va imprimir esmentem Horizontes/Revista de Banyoles, butlletins d’entitats i ajuntaments, programes esportius, del cineclub, de festa major i de festes de barri, revistes polítiques i estudiantils, etc. Fins a la seva jubilació, l’Albert Palmada va ser el puntal d’una impremta que, feliçment, continua activa avui dia.

Ens ha deixat un home bo i amable, un banyolí de soca-rel, un catalanista convençut i una persona amant de les nostres tradicions. Descansi en pau el nostre soci i amic.

Assemblea General Ordinària de Socis

/a , /por

Benvolguts socis i sòcies:

Com ja va essent habitual, al llarg del mes de gener celebrem l’Assemblea General Ordinària de Socis. Enguany, però, a diferència de com s’ha fent en els darrers anys, se celebrarà un divendres, en concret el divendres 27 de gener a les vuit del vespre a la sala Corominas de la Pia Almoina, Plaça de la Font, 11, de Banyoles, d’acord amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària, celebrada el 24 de gener de 2016
2. Ratificació de càrrecs de la Junta Directiva
3. Informe de les activitats de l’any 2016
4. Aprovació, si s’escau, de la liquidació del pressupost, balanç i comptes de l’exercici 2016
5. Proposta i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2017
6. Informació de les activitats previstes per a l’any 2017
7. Torn obert de paraules

La Junta Directiva

Miquel Rustullet, premi Trajectòria Personal 2015

/a /por

El nostre consoci Miquel Rustullet Noguer ha estat guardonat amb el premi a la Trajectòria Personal, dins el conjunt de premis del Banyolí de l’any 2015, organitzats per l’Ajuntament de Banyoles.

Certament, la trajectòria de Miquel Rustullet al servei de la cultura a Banyoles i a la comarca del Pla de l’Estany el fa plenament mereixedor d’aquest guardó. Començant per unes llunyanes Setmanes de Juventud, Miquel Rustullet ha impulsat, sempre des d’un discret segon terme, moltes i meritòries iniciatives, o hi ha col·laborat amb entusiasme. Recordem, per exemple, la creació del Fons d’Imatges del Pla de l’Estany, la publicació del butlletí del Consell Comarcal El Pla de l’Estany, l’edició de l’obra El Patrimoni del Pla de l’Estany (2005), l’organització de les sortides del Cicle Conèixer el Pla de l’Estany, extraordinàriament concorregudes (que han estat recollides en el llibre Conèixer el Pla de l’Estany, escrit per ell mateix en col·laboració amb Jordi Galofré i Josep M. Massip) i moltes altres iniciatives culturals. És un col·laborador habitual de la Revista de Banyoles, ha participat sovint en el programa El Baixant de Plaça de Ràdio Banyoles amb Jordi Xena, és autor de La Guerra del Francès al Pla de l’Estany (2008) i Amb la mirada endavant (2014) i ha col·laborat en moltes altres obres com Les cases del Grupo Gimferrer (2001), Els burots de Banyoles (2002), El camp d’aviació de Martís (2004), Les fosses comunes al Pla de l’Estany (2009), Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (2011), Els vitralls de Santa Maria del Turers (2012) i altres.

La Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles expressa la seva satisfacció pel fet que el nostre consoci Miquel Rustullet hagi tingut aquest merescut reconeixement públic de la seva activitat incansable a favor de la difusió de la cultura a casa nostra

 

 

Jordi Xena, pregoner d’enguany

/a /por

El nostre consoci Jordi Xena serà el pregoner de les Festes de Sant Martirià d’enguany. Jordi Xena és economista i ha estat professor en diverses universitats i escoles de negocis d’Espanya, França, Argentina, Xile i Mèxic. Ha estat sempre una persona molt implicada en la vida social i associativa de Banyoles. Durant la Transició va ser membre destacat de l’Assemblea Democràtica de la Comarca de Banyoles. El 2009 va rebre el premi Flama de la Llengua, que atorgava la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany. Des de fa anys manté una presència molt activa a la ràdio (El baixant de Plaça) i a la televisió (La Tribu) de Banyoles. Forma part de la Junta de les Joventuts Musicals de Banyoles.

La Junta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles expressa la seva satisfacció pel fet que un soci de l’entitat sigui el pregoner de les Festes de Sant Martirià d’enguany, i convida a tots els socis a assistir al pregó, que tindrà lloc el diumenge 18 d’octubre.

 

Quatre paraules sobre en Pere Comas i Masgrau

/a /por
El divendres dia 29 de maig va morir en Pere Comas i Masgrau. Des de que va iniciar la seva activitat professional com a veterinari a Banyoles a principis dels anys seixanta i al llarg de tota la seva vida, va desenvolupar nombroses activitats socials, polítiques i culturals. Va fundar i sovint encapçalar, entitats com la del Foment de la raça Asina, els grups del Tint 1 i Tint 2, la Fundació Estany, l’Associació Pro Disminuïts Psíquics i altres i va ser justament mereixedor de la medalla d’Or de la ciutat.
Com no podia ser d’altra manera va col·laborar amb el Museu Darder i l’any 1965 va entrar, juntament amb Tomàs Cortada, a formar part de la junta del Centre d’Estudis sota la presidència de Jaume Butinyà en una època difícil en el sí de l’entitat. La seva acció i el seu tarannà van ser rellevants i decisius i va ocupar ininterrompudament fins ben avançats els anys noranta diferents càrrecs, durant els quals també va assumir els de Cap de la secció de Paleontologia i Director del Museu Arqueològic.