Senyalització dels elements recuperats
En aquesta pàgina web http://patrimoni.plaestany.cat/ hi podreu consultar els elements patrimonials recuperats al Pla de l’Estany gràcies al Grup de Treball del Patrimoni, format per voluntaris del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i del Centre Excursionista de Banyoles.

Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni

Des de principis del 2016 hem realitzat cinc noves actuacions. Al gener vam anar a netejar el pou de glaç de Vilamarí; al febrer, el rentador de sota l’església de Santa Maria de Porqueres; al març, vam repetir l’actuació a la rajoleria de Ca l’Anglada, a Fontcoberta; a l’abril va ploure i vam suspendre la sortida; al maig, vam anar a fer un tram del riu Matamors, entre el salt Dalmau i la gorga Blava, i al juny vam tornar de nou al camp Tancat de Camós.

Pou de glaç de Can Rossinyol de Vilamarí

Al gener, per tercer cop al llarg de les nostres actuacions de neteja, vam visitar un pou de glaç. En aquesta ocasió, el de Can Rossinyol de Vilamarí, just a tocar del camí que porta de Vilauberí a Sords, i un cop passada la ribera de la Farga. És un pou de grans dimensions, prop de set metres de diàmetre i uns set més de fondària. Amb una escala ben llarga que ens va dur l’agutzil del poble, vam poder baixar a l’interior per treure la brossa que hi havia, com un quadre de bicicleta i força soques podrides, entre altres. El pou es troba en bon estat; té totes les parets gairebé intactes, encara que hi falta la cúpula.

Rentador del Castell de Porqueres

La segona actuació de l’any va ser en un indret que segurament serà el més visitat de tots els que farem, ja que es tracta del rentador que hi ha a sota de l’església de Santa Maria de Porqueres, a tocar del camí per on camina o circula tota la gent que fa la volta a l’Estany, ja sigui en cotxe, a peu o en bici. Segons algun testimoni, sembla que el rentador es va aixecar cap als anys vint del segle passat i s’alimentava d’una conducció portada des de la casa coneguda com el Castell, la qual s’alimentava de la font dels Tenyers, darrere de l’escola del Frigolet. El rentador fa 4,05 m de llarg i 1,90 m d’amplada, amb una fondària també d’1,90 fins a la solera feta de morter de calç. A uns 60 cm del fons té un desguàs per obtenir aigua neta per als horts que hi havia a sota i deixa el pòsit al mateix rentador. El pedrís, molt malmès, està al costat sud i semblaria que per arribar-hi calia pujar un parell o tres de graons. El broc per on rajava l’aigua era de ceràmica i ferro colat, i es trobava enfilat a una columna, al vèrtex que mira a l’església. A sota, en el mateix voral, hi havia una part plana, segurament per poder posar i emplenar d’aigua els càntirs i altres atuells per transportar-la. A finals dels anys quaranta del segle passat deixà d’utilitzar-se com a rentador, però continuà com a font i viver per als horts propers a l’església. L’Ajuntament de Porqueres té previst arranjar la zona de l’aparcament a l’estiu i es va comprometre a rehabilitar el rentador i evitar que torni a ser engolit pels esbarzers.

Forn de Ca l’Anglada de Fontcoberta

Al març vam anar, per segon cop, a netejar el forn de Ca l’Anglada, a Fontcoberta, que es troba en un trencall a mà esquerra, anant de Melianta a l’Ajuntament, uns metres abans d’arribar-hi. Ens vam dedicar a treballar a la bassa que recollia l’aigua de pluja dels boscos i prats veïns de la Ginestera, que deu tenir unes mides aproximades de 5 x 4 metres i s’alimentava d’un rec que baixava, més o menys, per on ara hi ha la pista i després feia arribar l’aigua fins a la bassa de pastar fang. Aquesta darrera bassa, que es va recuperar a la tardor, està recoberta per morter de calç i es va ampliar, amb la qual cosa va passar de 2,7 x 3,5 m a gairebé 5 x 5 m, encara que presenta un queixal a la banda sud-est, i una fondària que depassa els 40 cm. També es va aprofitar per rebaixar la quantitat de terra que s’ha anat dipositant damunt del forn i obrir una mica més les entrades a les boques dels forns inferiors on cremaven les feixines. Com sempre, es va netejar l’entorn de matolls i algun arbre que feia nosa.

Del salt Dalmau a la gorga Blava

Al maig, el nostre programa apuntava a una col·laboració demanada per l’Associació de Veïns de Corts, els quals amb el suport dels ajuntaments de Camós i Cornellà han obert, i volen senyalitzar, el tram del riu Matamors entre el salt Dalmau i la gorga Blava. El camí és d’uns 1.800 m, tota vora del riu, excepte en el punt en què el travessa amb una palanca, prop de can Reparada, abans d’arribar al final. El nostre treball va consistir a condicionar dos baixants del camí fins a la llera, per poder apropar l’accés a un parell de safareigs que eren utilitzats antigament per la gent dels masos propers. Vam adaptar el terreny al pendent per poder-hi col·locar unes travesses de fusta, aguantades amb barres d’acer corrugat de 60 cm i clavades a terra per poder donar solidesa als graons. En el cas del segon safareig, hi vam obrir dos camins, un més visible i d’accés directe, i l’altre més suau, però que potser no es veu tan fàcilment.

Camp Tancat de Camós

Al juny també vam repetir el lloc d’actuació: vam anar, de nou, a Camós per acabar d’enllestir la feina al camp Tancat, que es troba per sobre de can Serrallonga. Al passat desembre no vam poder acabar tota la tasca de neteja i recuperació de les parets. Així, vam aconseguir tallar tots els brucs i els altres arbres petits que privaven de passar a prop de la tanca i vam retirar tot el brancam. A més, la resta del grup es va dedicar a tornar a aixecar les pedres caigudes, algunes de les quals de fins a un metre d’alçària, i remuntar la paret de pedra que estava desmuntada. Malauradament, ens va faltar temps per finalitzar aquesta tasca, però a l’octubre hi tornarem per acabar de rematar tota la feina.