El franquisme a Catalunya
/a Actualitat, Curs d'Historia de Catalunya /por cecbanyolesEl divendres 15 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, en aquest cas sobre el franquisme a Catalunya, a càrrec de Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, de la Jonquera. El conferenciant va començar exposant les característiques de la dictadura franquista i va parlar de la violència institucionalitzada i la repressió de qualsevol oposició, la negació de tota mena de drets, la conversió dels ciutadans en súbdits, etc. Va descriure a continuació el funcionament de l’aparell repressor de la dictadura, amb els consells de guerra i amb el Tribunal d’Ordre Públic, amb uns judicis que eren una farsa, sense garanties jurídiques de cap mena i amb utilització de la tortura per obtenir declaracions. Va parlar també del suport que el règim va trobar en sectors de la població catalana, amb la constitució d’un nou personal polític en diversos sectors de la societat, incloent-hi l’Església i molt especialment la jerarquia eclesiàstica. El final de la conferència es va dedicar a explicar l’activitat de l’oposició a la dictadura. En aquest sentit el conferenciant va explicar que la vaga dels tramvies de 1951 va marcar un punt d’inflexió, amb l’abandó de la lluita armada, el creixement de la insurgència estudiantil, el paper del PSUC i de les Comissions Obreres, el sorgiment d’una nova esquerra radical, fins arribar a l’Assemblea de Catalunya i al moviment veïnal. Van assistir a la conferència 45 persones.
El dissabte següent, dia 16 d’abril, va tenir lloc la sortida corresponent a aquesta conferència, que va consistir en una anada a la Jonquera, per visitar el Museu Memorial de l’Exili, en una visita guiada pel seu director, Jordi Font. Després de visitar aquest equipament, els participants es van dirigir a la Vajol, des d’on van pujar a peu fins al coll de Lli, seguint el camí que van fer centenars d’exiliats, entre ells el President Companys, el febrer de 1939. La jornada es va acabar amb una visita al Museu de l’Exili Cultural d’Agullana, recentment inaugurat. Van participar a la sortida 36 persones.
Curs d’història de Catalunya: El catalanisme polític
/a Actualitat, Curs d'Historia de Catalunya /por cecbanyolesEl divendres 16 d’octubre es van reprendre, amb l’assistència d’una cinquantena de persones, les conferències del curs d’història de Catalunya, en el seu quart i últim cicle, dedicat al segle XX. La primera conferència va anar a càrrec del nostre consoci Jordi Galofré, que va parlar sobre el catalanisme polític. Després de definir el terme de catalanisme (doctrines i moviments socials que afirmen la personalitat pròpia de Catalunya i en reivindiquen el reconeixement) i de recordar breument la situació de partida (la derrota militar catalana a la guerra de Successió i la fi de l’estat català), el conferenciant va explicar la situació creada per la Renaixença, que va afavorir el desvetllament d’un sentiment de catalanitat, de pertinença a una cultura pròpia i diferenciada, que va dur a una consciència nacional col·lectiva. És en aquest context on apareix el catalanisme polític. La figura clau és Valentí Almirall, que va ser qui va elaborar la primera formulació política catalanista.
El conferenciant va parlar a continuació de les dues línies antagòniques en què es va dividir el catalanisme. En primer lloc, el catalanisme conservador, amb la Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent, Josep Torras i Bages i La tradició catalana, la Unió Catalanista i Bases de Manresa, per acabar amb la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. En segon lloc, el catalanisme progressista i d’esquerres, que va recollir l’herència del republicanisme i el federalisme, però que no va aconseguir ser una alternativa al catalanisme conservador fins a la dècada de 1930, amb Francesc Macià, Esquerra Republicana de Catalunya i la Generalitat republicana.
Pel que fa al catalanisme a Banyoles, el conferenciant va esmentar dues entitats pioneres, la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana, amb personatges com Salvador Masgrau, Esteve Boschmonar, Candi Corominas, Joan Malagelada i altres.
La conferència es va acabar amb una referència a l’opció radicalment independentista o separatista, amb l’Assemblea Constituent del Separatisme Català i la Constitució Provisional de la República Catalana.
Final de curs a València
/a Actualitat, Curs d'Historia de Catalunya /por cecbanyolesEls passats dies 30 i 31 de maig de 2015 va tenir lloc la sortida de fi de curs del tercer cicle del curs d’història de Catalunya, que va consistir en una visita a València, guiada per Vicent Soler, catedràtic d’economia a la Universitat de València, i Alfons Llorens, periodista i escriptor, tots dos bons coneixedors de la ciutat de València i el seu patrimoni artístic i històric.
Arribats a València al migdia, vam començar la visita de la ciutat a la Porta de Serrans, que és la porta d’entrada nord a la ciutat històrica. Es tracta d’una construcció del segle XIV que, sense deixar de ser un element defensiu, evidencia una clara funció ornamental, molt adequada per rebre solemnement els visitants que venien del nord.
La segona visita va ser la catedral, exponent notable del gòtic català o mediterrani, tot i que té també elements romànics (la porta de l’Almoina), del gòtic francès (la porta dels Apòstols i el cimbori), renaixentistes, barrocs (la porta dels Ferros) i neoclàssics (la decoració de la girola). Va ser construïda al segle XIII sobre l’antiga mesquita. Entre molts elements d’interès, destaca el Sant Calze, que va ser donat a la catedral al segle XV per Alfons el Magnànim. A l’exterior, el campanar del Micalet, d’estil gòtic català (segle XIV).
En tercer lloc vam visitar la Llotja de la Seda, una extraordinària mostra del gòtic valencià, construïda en els segles XV i XVI. És un bon exponent de la puixança de la burgesia valenciana en aquests segles. L’any 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Vam visitar la Sala de Contractació, amb volta de creueria sostinguda per vuit columnes helicoïdals, el pati dels Tarongers i la Cambra Daurada del Consolat de Mar, amb un sostre gòtic de fusta policromada provinent de l’antiga Casa de la Ciutat.
La resta de la tarda la vam dedicar a passejar pel centre històric de la ciutat: la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, el Palau de la Generalitat, l’Almodí o magatzem de blat, el Palau dels Borja, seu de les Corts valencianes, el Mercat Central, d’estil modernista, el carrer de Cavallers, la plaça Redona, etc.
L’endemà diumenge vam visitar l’Estació del Nord, una altra meravella del modernisme valencià, i vam poder admirar la rica ornamentació de la planta baixa, amb una gran abundància d’elements decoratius de ceràmica, fusta, metall i vidre. Vam visitar també La Nau, antiga seu de la Universitat de València, amb un claustre neoclàssic i una rica biblioteca, que conserva manuscrits, incunables i altres obres de gran valor bibliogràfic.
A continuació vam visitar el Col·legi del Patriarca, és a dir, el Reial Col·legi del Corpus Christi, un seminari fundat al segle XVI per l’arquebisbe Juan de Ribera, amb una església totalment decorada amb pintures al fresc, un claustre renaixentista d’una gran harmonia i una pinacoteca que conserva pintures de Caravaggio, El Greco, Francesc Ribalta i altres.
La visita va finalitzar amb una anada fins al port de Silla, on vam tenir ocasió de fer un breu recorregut en barca per l’albufera, per poder contemplar la marjal, o terres dedicades al cultiu de l’arrós, i el llac, una gran extensió d’aigua dolça separada del mar per una barra sorrenca, la restinga. Una paella, amb altres productes propis de la zona, va servir per cloure aquesta visita, certament massa ràpida, a terres valencianes.
El segle XIX a Banyoles
/a Actualitat, Curs d'Historia de Catalunya /por cecbanyolesEl divendres 17 d’abril va tenir lloc una nova conferència del curs d’història de Catalunya, aquest sobre el segle XIX a Banyoles, a càrrec de l’arxiver municipal Josep Grabuleda. El conferenciant va iniciar la seva exposició centrant l’atenció en els aspectes demogràfics i va explicar com l’evolució de la població a Banyoles va experimentar primer […]
