La prehistòria paleolítica a Catalunya: caçadors i recol·lectors

La primera conferència del curs d’història de Catalunya va tenir lloc el 26 d’octubre de 2012 i va anar a càrrec del professor Narcís Soler, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Girona i soci del CECB, que va explicar com es desenvolupava la vida humana al llarg de les diverses etapes del Paleolític.
El 28 d’octubre següent es va anar a visitar el Museu de la Prehistòria de Talteüll, en una visita guiada pel mateix professor Narcís Soler. A més de les restes animals trobades en les excavacions de la Cova de l’Aragó, es va poder contemplar les restes humanes, especialment l’Home de Talteüll, de fa 450.000 anys. Després es va visitar la Cova de l’Aragó, on s’han trobat els fòssils exposats al Museu. En retornar cap a Banyoles, es va aprofitar l’ocasió per fer una parada a Argelers, per visitar el Cementiri dels Espanyols, el monòlit en memòria dels internats al camp de concentració d’Argelers i la platja on estava instal·lat el camp, en una visita guiada per l’historiador Jordi Galofré, coordinador del curs i soci del CECB.

La prehistòria recent a Catalunya: agricultors i ramaders

El 16 de novembre de 2012 va tenir lloc la segona conferència del primer cicle, a càrrec de Julià Maroto, professor titular de Prehistòria de la Universitat de Girona i soci del CECB, que va presentar el procés de neolitització i les diverses etapes del Neolític a Catalunya, i en va descriure les característiques i els principals jaciments.
El 18 de novembre següent es va anar a visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, el conjunt miner més antic d’Europa (uns 6000 anys), d’on s’extreia la variscita, un mineral de color verd que s’utilitzava per fer joies. En retornar cap a Banyoles, es va aprofitar l’ocasió per visitar els Espais Naturals del Riu (Cal Lluquet i la Torre de Cal Malet), un dels espais naturals del Delta de Llobregat.

La prehistòria a la comarca

El 14 de desembre de 2012 va tenir lloc la tercera conferència del primer cicle, a càrrec de Julià Maroto, professor titular de Prehistòria de la Universitat de Girona i soci del CECB, que va parlar de la mandíbula de Banyoles i va descriure els principals jaciments prehistòrics de la comarca: les coves de Serinyà, els jaciments del Pla de Martís i el poblat lacustre de la Draga.

El 16 de desembre següent es va fer una visita doble. En primer lloc, al Parc Prehistòric de les Coves de Serinyà i, en concret, les coves de l’Arbreda, Mollet i el Reclau Viver, en una visita guiada pels responsables del Parc. En segon lloc, al poblat lacustre neolític de la Draga, en una visita guiada per Jordi Matamala, d’Arqueolític, i Xavier Terradas, arqueòleg del CSIC i codirector del projecte de recerca de la Draga, que van explicar les característiques del poblat i la importància de les troballes que s’hi estan fent.

La Protohistòria a Catalunya: els ibers

El 18 de gener de 2013 va tenir lloc la quarta conferència del primer cicle, a càrrec de Josep Burch, professor d’Arqueologia de la Universitat de Girona, que presentar el món iber i va fer una síntesi de la cultura dels pobles ibers de les terres del nord est de la Península, des de la plana del Rosselló fins a l’Ebre.

El 20 de gener següent es va visitar el jaciment i museu ibèric d’Ullastret. La visita, guiada per Gabriel de Prado, director del jaciment, va permetre veure i entendre el conjunt del poblat ibèric i els seus elements: la muralla, la porta d’entrada, els carrers, les cases, les sitges, la cisterna, els temples, etc.

Els romans a Catalunya

El 15 de febrer de 2013 va tenir lloc la cinquena conferència del primer cicle, a càrrec de Joaquim Tremoleda, arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, que va fer una síntesi de les característiques de presència romana a Catalunya: les ciutats, les vies de comunicació, les activitats econòmiques, les relacions amb la població indígena, les vil·les romanes excavades, els monuments públics, la vida de cada dia, la cultura funerària, les creences religioses, etc.
El 17 de febrer següent es va visitar Empúries, en una visita guiada pel mateix Joaquim Tremoleda, que va permetre veure i comprendre els elements fonamentals de les ciutats grega i romana: la muralla, els carrers, les cases, les cisternes, els temples i santuaris i altres edificis públics. Es va visitar també el Museu, on destaca l’estàtua del déu Asclepi.

Història antiga a la comarca

El 15 de març de 2013 va tenir lloc la sisena conferència del primer cicle, a càrrec de Pere Castanyer, arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, que després de fer referència al procés de romanització del territori, va centrar les seves explicacions en la vil·la romana Vilauba, com a exemple de poblament rural a la comarca i va explicar també les troballes efectuades a la terrisseria romana d’Ermedàs.
El 17 de març següent es va visitar la vil·la romana de Vilauba, en una visita guiada pel mateix Pere Castanyer, que va permetre fer-se una idea de la importància d’aquesta vil·la romana i recórrer les diverses estances de l’edifici: el rebost, la cuina, el larari, el triclínium, les termes i les restes de les cases d’època visigoda.

El cristianisme i la crisi del món romà a Catalunya i al Pla de l’Estany

El 19 d’abril de 2013 va tenir lloc la setena i última conferència del primer cicle, a càrrec de Josep M. Nolla, catedràtic d’Arqueologia a la Universitat de Girona i soci del CECB, que després de fer referència a les primeres notícies sobre la presència del cristianisme a les terres catalanes, va parlar del sistema defensiu romà de la Via Augusta i va repassar les noves dades aportades per les recerques arqueològiques sobre la situació de les ciutats i vil·les romanes de les comarques gironines als segles IV i V.
El 21 d’abril següent es van visitar els temples i els cementiris de mas Castell de Porqueres, en una visita guiada pel professor Josep Burch, que va explicar la història de les excavacions i va fer una interpretació de les restes que es veuen actualment.

Amb aquesta conferència i la sortida corresponent es va donar per clausurat el primer cicle d’història de Catalunya.

Alta edat mitjana a Catalunya

El segon cicle del curs d’història de Catalunya va començar el 25 d’octubre de 2013, amb una conferència a càrrec de Lluís To, professor d’història medieval de la Universitat de Girona i soci del CECB, que va parlar sobre l’organització del territori en comtats i com, a partir de Guifré el Pelós, es va anar produint una successió hereditària fins arribar el trencament amb la monarquia franca. Va parlar també del desenvolupament de la societat feudal i de figures de Ramon Berenguer III, amb l’expansió occitana, i de Ramon Berenguer IV, amb la conquesta de la Catalunya Nova i la creació de la Corona d’Aragó.

El 27 d’octubre següent es va fer un recorregut per terres del Baix Empordà, guiat per Núria Batllem, directora de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. Es va visitar el castell de la Bisbal d’Empordà, Monells, Peratallada, que conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, el castell fortificat amb la torre de l’homenatge, les muralles i un gran fossat excavat a la roca viva, i Canapost, amb els seus sarcòfags antropomorfs.

Aspectes artístics: el romànic

El 15 de novembre de 2013 va tenir lloc la segona conferència del segon cicle, a càrrec de Guerau Palmada, llicenciat en història de l’art i soci del CECB, que va definir l’art romànic, el va situar en el seu context històric i en va presentar les característiques fonamentals. Va parlar després dels elements característics de l’arquitectura, exemplificant les explicacions amb nombroses esglésies romàniques d’arreu. Va acabar parlant de les característiques de l’escultura i la pintura.

El 17 de novembre següent es va anar a visitar el monestir de Sant Pere de Rodes, en una visita guiada per Sònia Masmartí, que treballa al monestir des de fa molts anys. Es va visitar el celler, l’atri o galilea, on hi havia la portalada del mestre de Cabestany, l’església, un edifici únic en el món medieval per l’originalitat de la seva construcció, els dos claustres, la porteria, el rebost, les dues torres i la torre i capella de sant Miquel.

Remences: masos, llibertat, guerres

El 20 de desembre de 2013 va tenir lloc la tercera conferència del segon cicle, a càrrec de Rosa Lluch, professora del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i sòcia del CECB, que va explicar el procés de feudalització de la societat i l’existència de les senyories feudals a la Catalunya Vella. Va parlar també de la condició pagesa i del clima de malestar que, cap a finals del segle XIV, es va estendre entre els remences i després d’esmentar l’esclat de les guerres remences al segle XV, va acabar parlant de la sentència arbitral de Guadalupe, de 1486.

Aquesta conferència es va complementar anant a visitar, el 22 de desembre de 2013,  l’exposició La Girona medieval, al Museu d’Història de Girona, en una visita guiada per Lluís To i per Jordi Galofré. L’exposició donava una visió de la identitat de la Girona medieval, a partir de l’evolució de la ciutat en els 700 anys que separen la Girona romana de la ciutat del segle XVI. Una part de l’exposició es trobava al Museu d’Història dels Jueus, que posava en relleu l’existència, a la Girona medieval, de dues comunitats diferents, la jueva i la cristiana.

El passat islàmic de Catalunya

El 17 de gener de 2014 va tenir la quarta conferència del segon cicle, a càrrec de Dolors Bramon, professora del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona i sòcia del CECB, que va parlar sobre l’expansió islàmica a la Península Ibèrica i va explicar la llarga i dilatada presència musulmana en terres del que més tard seria Catalunya.

El 19 de febrer següent va tenir lloc una visita a Balaguer, guiada per Eva Solanes, arqueòloga del Museu de la Noguera. Es va visitar el jaciment del Pla de l’Almatà, que és el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya, el Castell Formós, també d’origen islàmic, que va ser residència dels comtes d’Urgell, i el Museu de la Noguera que per la quantitat i la qualitat de les restes que conserva és un dels punts de referència per entendre la petjada de l’Islam a Catalunya.

La baixa edat mitjana

El 14 de febrer de 2014 va tenir lloc la cinquena conferència del segon cicle, a càrrec de Rosa Lluch, professora del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i sòcia del CECB, que va donar una visió global d’uns segles en els quals Catalunya va viure una etapa d’esplendor i una altra de decadència, uns segles on van prendre forma aspectes fonamentals en la història de Catalunya, com el pactisme, les Corts i la Generalitat. Va acabar fent referència a l’accés al tron de la dinastia dels Trastàmara i a la guerra civil del segles XV.

El 16 de febrer següent, va tenir lloc una visita guiada al castell de Montsoriu, situat al cim d’un turó, a la comarca de la Selva, que va ser el principal baluard dels vescomtes de Cabrera i és el castell gòtic català més notable des del punt de vista històric, arquitectònic i arqueològic. Recentment ha estat excavat, restaurat i museïtzat, gràcies a l’impuls de l’Associació d’Amics del Castell i la creació del Patronat del Castell de Montsoriu.

Aspectes artístics: l’art gòtic

El 21 de març de 2014 va tenir lloc la sisena conferència del segon cicle, a càrrec de Guerau Palmada, llicenciat en història de l’art i soci del CECB, que després de definir les característiques generals de l’art gòtic i de situar-lo en el context de l’època, va centrar la seva explicació en l’arquitectura i va mostrar els principals exponents d’aquest estil i en va explicitar els elements constitutius, amb una especial atenció als trets específics de l’arquitectura gòtica catalana. La part final de la conferència va estar dedicada a la pintura.

El 23 de març següent es va visitar el monestir de Poblet, en una visita guiada pel pare Jesús M. Oliver, monjo del monestir. Es van visitar els espais més emblemàtics del monestir (l’església, el dormitori, el claustre, la sala capitular, el refetor…) i, a l’interior del temple, les tombes reals i el retaule renaixentista. A la tarda va fer un itinerari per Montblanc, guiat per Josep M. Grau, del Centre d’Estudis Comarcals de la Conca de Barberà, i es va visitar el Museu-Arxiu de Montblanc, que, entre altres elements, custodia una notable col·lecció de pots de farmàcia del segle XVIII.

La vila de Banyoles a l’època medieval

El 25 d’abril de 2014 va tenir la setena i última conferència del segon cicle, a càrrec de de Lluís To, professor d’història medieval de la Universitat de Girona i soci del CECB, que va explicar la fundació senyorial (de l’abat del monestir) de Banyoles i va parlar també del paper de les viles en l’època medieval, com a llocs que s’estructuraven en una xarxa de viles i ciutats. Va acabar fent referència a la carta municipal de 1303, quan l’elit local aconsegueix tenir representants legals i, per tant, personalitat jurídica.

El 27 d’abril següent es va visitar el Museu Episcopal de Vic, que conserva una notable col·lecció de pintura i escultura del romànic i el gòtic, en la qual destaquen frontals d’altar i talles en fusta d’època romànica. Per la tarda es va visitar Sant Pere de Casserres, un monestir romànic del segle XI, situat en un indret excepcional, en la part interior d’un meandre engorjat del riu Ter. L’any 1991 va ser adquirit pel Consell Comarcal d’Osona, que l’ha restaurat i museïzat.

Sortida a Perpinyà i a Avinyó

Els dies 24 i 25 de maig de 2014 va tenir lloc la sortida de fi de curs del segon cicle, que va consistir en una visita al Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà, i al Palau dels Papes, a Avinyó. El Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà és un palau fortificat d’estil gòtic, de finals del segle XIII, situat dalt d’un turó al sud de la ciutat de Perpinyà, que va ser la residència dels reis de Mallorca i és una de les mostres més notables de l’arquitectura civil gòtica catalana.

El Palau dels Papes d’Avinyó és una notable construcció gòtica, a la vegada fortalesa i palau. És un conjunt d’edificis de dimensions considerables, amb dues fases constructives, el Palau Antic (Palais Vieux), edificat en temps del papa Benet XII (1339) i el Palau Nou (Palais Neuf), que va fer erigir el papa Climent VI. Va ser la seu de l’Església catòlica des de 1305, quan s’hi va instal·lar el papa Climent V fins al 1377 quan el papa Gregori XI es va traslladar a Roma, i posteriorment, en temps del Cisma d’Occident, quan Climent VII va tornar a instal·lar-s’hi. Quan el seu successor Benet XIII el va abandonar per refugiar-se a Peníscola (1408), l’edifici es va anar deteriorant, fins que a primers del segle XX es va convertir en museu i es va anar restaurant. Actualment és un dels monuments més visitats de França.

Amb aquesta sortida es va tancar el segon cicle del curs d’història de Catalunya.

Els segles XVI i XVII a Catalunya

El 21 d’octubre de 2014 va tenir lloc la primera conferència del tercer cicle del curs d’història de Catalunya, a càrrec de Joaquim Nadal, catedràtic d’història de Catalunya i un gran coneixedor d’aquests segles, que parlar de la situació creada al final de la guerra civil catalana del segle XV i va explicar les característiques de la societat catalana en aquests segles. Va explicar després l’estructura institucional de Catalunya, les pertorbacions provocades per la política del comte-duc d’Olivares, l’esclat de la guerra dels Segadors i les pèrdues territorials sofertes com a conseqüència de la Pau dels Pirineus.

El 26 d’octubre següent es va visitar el castell de Salses, construït entre finals del segle XV i començaments del XVI, en un lloc estratègic, en la via que anava de França a Catalunya. La visita va permetre veure la complexitat del seu dispositiu defensiu i el laberint de les seves comunicacions internes. Abans de retornar a Banyoles, es va aprofitar l’ocasió per fer una parada a Ceret, la capital del Vallespir i ciutat agermanada amb Banyoles, on es va visitar el Museu d’Art Modern de la ciutat.

El Renaixement i el barroc

El 14 de novembre de 2014 va tenir lloc la segona conferència del tercer cicle, a càrrec del professor Joaquim Garriga, catedràtic d’història de l’art modern de la Universitat de Girona, que després de parlar de l’aparició de l’humanisme i de la importància del tractament de la perspectiva en la pintura i el valor que pren la figura humana, va centrar l’atenció en l’arquitectura i va analitzar el cas de la catedral de Girona. Va parlar també d’edificis civils, com el Palau de la Generalitat.

El 15 de novembre següent va tenir lloc una visita a la Barcelona del Renaixement i el barroc, una visita guiada per l’arquitecte Jeroni Moner, soci del CECB. Es va visitar la Casa de l’Ardiaca, el Palau del Lloctinent, la façana del Palau de la Generalitat, l’església de Sant Felip Neri, el pati de la Biblioteca de Catalunya, la Casa de la Caritat, l’església de Betlem i el Palau de la Virreina. Per la tarda es va visitar el Palau Moja, construït a finals del segle XVIII i on, durant anys, va residir Jacint Verdaguer.

La fi de l’estat català

El 19 de desembre de 2014 va tenir lloc la tercera conferència del tercer cicle, a càrrec de Jordi Galofré, llicenciat en història, coordinador del curs i soci del CECB, que va explicar el plantejament i el desenvolupament de la Guerra de Successió, va parlar de l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques i del setge i la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. Va acabar descrivint les conseqüències de la derrota catalana: la destrucció de l’estructura política i administrativa de Catalunya, una repressió molt enèrgica, l’abolició de la legislació pròpia i la imposició de les lleis castellanes, més favorables a la centralització.

El 21 de desembre següent es va visitar el castell de Cardona, l’última plaça forta catalana que va caure en poder de les tropes de Felip V, el 18 de setembre de 1714, i el castell de Talamanca, des d’on es va poder contemplar l’indret on va tenir lloc l’última victòria militar d’un exèrcit català, l’agost de 1714.

Entre la mort i la resurrecció de Catalunya. El segle XVIII.

El 16 de gener de 2015 va tenir lloc la quarta conferència del tercer cicle, a càrrec de Jordi Barris, professor d’història de l’IES de Vilabrareix, que va donar una visió general del context europeu i va parlar del despotisme il·lustrat, que va exemplificar en la figura de Carles III de Borbó. Va explicar finalment que Catalunya, tot i la pèrdua de pes polític, va poder desenvolupar-se econòmicament i començar un procés positiu que culminaria amb la industrialització del segle XIX.

El 18 de gener següent es va visitar la universitat de Cervera, creada per Felip V l’any 1717, amb la seva façana barroca i el paranimf amb el retaule de Jaume Padró. A la tarda es va anar al poble de Sant Ramon, per visitar el convent mercedari de Sant Ramon, un notable exponent del barroc.

L’edat moderna al Pla de l’Estany

El 13 de febrer de 2015 va tenir lloc la cinquena conferència del tercer cicle, a càrrec de Josep Grabuleda, arxiver municipal de Banyoles i soci del CECB, que va parlar dels aspectes demogràfics i econòmics de Banyoles en els segles XVI-XVIII, quan la demografia va passar de l’estancament (segles XVI-XVII) al creixement (segle XVIII), amb una població que als pobles de la comarca es dedicava majoritàriament a l’agricultura i la ramaderia, mentre que a Banyoles hi dominaven els oficis artesans. Va parlar també de les diverses jurisdiccions senyorials, amb conflictes jurisdiccionals i un clima de violència generalitzada, relacionada també una situació bèl·lica continuada.

El 15 de febrer de febrer següent es va visitar el castell de Sant Ferran, de Figueres, una gran fortalesa militar construïda al segle XVIII per frenar possibles invasions des de França. La visita va consistir en un recorregut amb vehicles tot terreny al voltant dels fossats i les obres exteriors de la fortalesa, incloent l’accés al túnels de les contramines, i també, amb una embarcació tipus zodiac, als dipòsits d’aigua subterranis.

El segle XIX a Catalunya

El 14 de març de 2015 va tenir lloc la sisena conferència del tercer cicle, a càrrec de Genís Barnosell, professor d’història de l’IES Pla de l’Estany, que va començar explicant que es tracta d’uns anys políticament complexos i agitats, amb diverses guerres i la pèrdua de pràcticament tot l’imperi colonial, uns anys, però, en els quals  Catalunya, malgrat aquesta inestabilitat política, va experimentar un notable creixement econòmic basat en la revolució industrial, i paral·lelament es va formar un moviment sindical molt potent. Va analitzar finalment la relació entre Catalunya i Espanya, amb un intent de les classes dirigents catalanes de ser plenament espanyoles sense deixar de ser catalanes, intent que no va ser comprès ni acceptat per Espanya i que explica el naixement del catalanisme polític, en anys posteriors.

El 15 de març següent es va visitar el Museu Industrial del Ter i la colònia de Borgonyà. El Museu del Ter, a Manlleu, és un testimoni de la vitalitat industrial de la zona del Ter mitjà, bàsicament en la indústria tèxtil, i a través de màquines i maquetes permet veure el procés de transformació del cotó en fil. La colònia industrial de Borgonyà, que pertany al municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser construïda el 1895 per l’empresa escocesa Coats que pocs anys després es va associar amb els Fabra i van formar la Fabra i Coats, que va ser una gran empresa tèxtil. La colònia presenta un urbanisme funcional, amb habitatges unifamiliars, una jerarquia social molt ben delimitada i edificis públics. Abans de tornar a Banyoles, es va aprofitar l’ocasió per visitar el santuari de la Gleva on, a més de contemplar la majestuosa construcció barroca, es va recordar la figura de Mn. Jacint Verdaguer.

El segle XIX a Banyoles

El 17 d’abril de 2015 va tenir lloc la setena i última conferència del tercer cicle, a càrrec de Josep Grabuleda, arxiver municipal i soci del CECB, que va parlar dels aspectes demogràfics (estancament i davallada) i econòmics, amb una comarca agrícola i ramadera, i una industrialització fracassada a Banyoles, amb una indústria que no es va saber renovar. Va parlar també la influència del liberalisme en el sistema municipal, amb la desaparició dels antics ajuntaments i la creació de nous municipis, i dels conflictes polítics (guerres i revoltes) que van condicionar molt la vida dels habitants de la comarca.

El 19 d’abril següent es va visitar el Museu Etnogràfic de Ripoll i la Farga Palau. El Museu Etnogràfic de Ripoll, profundament renovat i remodelat, presenta, amb un discurs museístic modèlic, el patrimoni de la comarca, amb temes relacionats amb la ramaderia, les activitats agrícoles, els oficis, la farga, el ferro forjat, les armes de foc, etc. La Farga Palau, fundada al segle XVII, va mantenir la seva activitat fins al 1978. La seva visita permet veure com funcionava la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la fornal, la roda hidràulica, etc.

 
Sortida a València

Els dies 30 i 31 de maig de 2015 va tenir lloc la sortida de fi de curs del tercer cicle, que va consistir en una visita a la ciutat de València, guiada per Vicent Soler, catedràtic d’economia a la Universitat de València, i Alfons Llorens, periodista i escriptor, tots dos bons coneixedors del patrimoni artístic i històric de la ciutat. La visita va començar a la Porta de Serrans, porta d’entrada nord a la ciutat històrica i va continuar a la catedral, exponent notable del gòtic valencià, construïda al segle XIII sobre l’antiga mesquita, i a la Llotja de la Seda, una altra mostra del gòtic valencià, construïda en els segles XV i XVI, exponent de la puixança de la burgesia valenciana en aquests segles. La resta de la tarda es va dedicar a passejar pel centre històric: la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, el Palau de la Generalitat, l’Almodí o magatzem de blat, el Palau dels Borja, seu de les Corts valencianes, el Mercat Central, d’estil modernista, la plaça Redona, etc. El segon dia es va visitar l’Estació del Nord, obra notable del modernisme valencià, la Nau, antiga seu de la Universitat de València, amb una rica biblioteca, i el Col·legi del Patriarca, fundat al segle XVI per l’arquebisbe Juan de Ribera, amb una església totalment decorada amb pintures al fresc. La visita va finalitzar amb una anada al port de Silla, per fer un breu recorregut en barca per l’albufera i contemplar la marjal, o terres dedicades al cultiu de l’arrós, i el llac, una gran extensió d’aigua dolça separada del mar per una barra sorrenca, la restinga.

Amb aquesta sortida es va tancar el tercer cicle del curs d’història de Catalunya.

El catalanisme polític
El 16 d’octubre de 2015 es van reprendre les conferències del curs d’història de Catalunya, en el seu quart i últim cicle, dedicat al segle XX. La primera conferència va anar a càrrec de Jordi Galofré, llicenciat en història, coordinador del curs i soci del CECB, que després de definir el terme de catalanisme, va explicar l’aparició del catalanisme polític, amb la figura clau de Valentí Almirall, i va parlar a continuació de les dues línies antagòniques en què es va dividir el moviment, el catalanisme conservador i el catalanisme progressista i d’esquerres. Va esmentar finalment les dues entitats pioneres del catalanisme a Banyoles, la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana. La conferència es va acabar amb una referència a l’opció radicalment independentista o separatista.

La revolució industrial i el moviment obrer a Catalunya

El 13 de novembre de 2015 va tenir lloc la segona conferència del quart cicle, a càrrec de Genís Barnosell, professor d’història de l’IES Pla de l’Estany, que va parlar sobre el sorgiment del primer sindicalisme organitzat, a mitjan segle XIX, relacionat amb els diferents oficis, especialment els filadors, que exigien treballadors qualificats i amb una forta consciència del valor del seu ofici. Va parlar també del treball femení i la seva relació, a voltes conflictiva, amb aquest primer sindicalisme majoritàriament masculí.

El 14 de novembre següent es va fer un itinerari pel patrimoni industrial i modernista de Terrassa. Es va començar per la Masia Freixa, un edifici modernista d’inspiració gaudiniana, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, en una visita guiada per Mireia Freixa, professora d’història d’art de la Universitat de Barcelona i especialista en modernisme. En segon lloc, es va fer un itinerari pel patrimoni industrial de Terrassa: el vapor Aymerich, Amat i Jover, seu actual del Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya, els edificis de diversos vapors i magatzems, les cases d’obrers i les cases dels amos, els llocs d’esbarjo de la burgesia, l’edifici de l’Ajuntament, el mercat de la Independència, botigues, etc.  A la tarda, es va aprofitar l’estada a Terrassa per visitar les esglésies de Sant Pere, que formen un conjunt monumental de primera categoria, de característiques excepcionals en el patrimoni artístic català, amb elements que daten del segle V, quan hi havia el bisbat d’Ègara, i molt especialment dels segles VI a VIII.

El modernisme i el noucentisme

El 18 de desembre de 2015 va tenir lloc la tercera conferència del quart cicle, a càrrec de Roser Masgrau, llicenciada en història i sòcia del CECB, que després de situar el modernisme en el context europeu, va explicar que és un moviment cultural d’àmbit europeu i abraça molts camps, com l’arquitectura, la pintura, la joieria, el mobiliari, la ceràmica, el cartellisme, l’escultura, la forja, la decoració, sense oblidar la literatura. Va esmentar l’obra dels tres grans arquitectes modernistes catalans (Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí) i va fer referència a la presència del modernisme a Banyoles. Va acabar parlant del noucentisme en l’arquitectura, l’escultura i la pintura.

El 20 de desembre de 2015 va tenir lloc la visita a la Colònia Güell, a Santa Maria de Cervelló. Es va visitar la cripta de l’església, obra d’Antoni Gaudí, i es va fer un recorregut per la colònia industrial, que conserva un notable patrimoni històric i artístic, amb edificis la rectoria, el teatre, l’ateneu, la farmàcia, les escoles, el convent de les monges, la masia de Ca l’Ordal (obra de Joan Rubió i Bellver), la Cooperativa, etc.

Banyoles a primers del segle XX

El 15 de gener de 2016 va tenir lloc la quarta conferència del quart cicle, a càrrec de Josep Grabuleda, arxiver municipal i soci del CECB, que va parlar sobre els aspectes demogràfics (un creixement lent i moderat) i econòmics (una certa revifalla de l’agricultura en contrast amb un estancament industrial) de Banyoles i la seva comarca durant aquests anys. Va esmentar les diverses entitats actives a Banyoles i en va explicar les característiques i activitats i va acabar fent un repàs dels principals fets esdevinguts en aquest període com ara la Solidaritat Catalana, la Setmana Tràgica, la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura del general Primo de Rivera.

El 17 de gener següent es va fer un itinerari per Banyoles, guiat per Josep Grabuleda i Jordi Galofré, per observar els edificis construïts aquests anys i rememorar episodis i aspectes històrics d’aquesta època. L’itinerari va començar a l’Ajuntament i va continuar per Can Betlem, Ca l’Alsina, les remodelacions de Rafael Masó a Casa Nostra, Can Canova i Can Gelada, l’església de la Sagrada Família, la casa núm. 27 del carrer de la Rambla, la Casa de Renda, a la plaça del Dr. Rovira, els edificis de la plaça Perpinyà, Can Gussinyer, Can Pepis i la Casa Garriga Gimferrer. Després de passar per  la Plaça Major per parlar de les entitats que hi tenien la seu i esmentar els elements que es conserven del projecte de Rafael Masó per a la Caixa i la façana posterior del que havia estat el Banco Hispano Americano, l’itinerari va passar per Can Tomàs i es va acabar a la plaça del monestir, per veure Can Coromina i els edificis de l’antic Sindicat Agrícola de Banyoles i Comarca.

Els anys de la República

El 19 de febrer de 2016 va tenir la nova cinquena conferència del quart cicle, a càrrec de Pere Bosch, llicenciat en història i soci del CECB, que després de fer referència a la manera com es va proclamar la República, va parlar de la modernització de la vida política, que va concretar en aspectes com l’ampliació del vot a les dones i als majors de 23 anys i l’aplicació de llistes obertes. Va repassar la situació de la comarca, amb la constitució de nous partits polítics a Banyoles i de centres republicans arreu de la comarca, i va resseguir el comportament electoral de Banyoles i els altres pobles de la comarca. Va parlar després del debat sobre la religió i de la conflictivitat al camp i va acabar la conferència comentant els Fets del Sis d’octubre de 1934 i com es van viure a Banyoles i a Cornellà del Terri.

El 20 de febrer següent, va tenir lloc una anada a Barcelona per realitzar tres visites. En primer lloc, una visita guiada al Parlament de Catalunya, on vam ser rebuts per la diputada de la comarca Dolors Rovirola. En segon lloc, els Pavellons Güell, d’Antoni Gaudí, a Pedralbes, en una visita guiada per Josep Vilalta, de la Universitat de Barcelona i soci del CECB. En tercer lloc, el Pavelló Mies van der Rohe, a Montjuïc, en una visita guiada per Fernando Ramos, soci del CECB, que va ser un dels arquitectes que van dur a terme la reconstrucció de l’edifici en 1986.

La guerra civil a Catalunya i a la comarca

L’11 de març de 2016 va tenir lloc la sisena conferència del quart cicle, a càrrec de Jordi Galofré, llicenciat en història, coordinador del curs i soci del CECB, que va parlar de la revolta militar que va donar pas a la guerra i a la revolució, i va explicar l’evolució de la guerra i l’esclat de la revolució, amb la constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i de comitès arreu de Catalunya. Va dedicar una atenció especial a la persecució religiosa que es va produir a Banyoles i comarca, i va parlar de la dissolució dels comitès i la constitució d’uns nous ajuntaments. Va fer referència a l’arribada de refugiats i a la instal·lació d’un hospital militar i va acabar parlant de la contribució de Banyoles i la comarca a l’esforç bèl·lic.

El 13 de febrer de 2016 va tenir lloc una anada a Girona, per seguir l’itinerari “Bombes sobre Girona”, un recorregut per la ciutat amb diferents parades per tractar els diversos elements de defensa passiva (barricades, trinxeres, refugis), que va acabar al Refugi Antiaeri del Jardí de la Infància, construït el 1938.

El franquisme a Catalunya

El 15 d’abril de 2016 va tenir lloc la sisena conferència del quart cicle, a càrrec de Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, de la Jonquera, que va exposar les característiques de la dictadura franquista i va descriure el funcionament del seu aparell repressor. Va parlar també del suport donat al règim per sectors de la població catalana, amb la constitució d’un nou personal polític. Va acabar parlant de l’activitat de l’oposició: la vaga dels tramvies de 1951, l’abandó de la lluita armada, la insurgència estudiantil, el paper del PSUC i de les Comissions Obreres, el sorgiment d’una nova esquerra radical, fins arribar a l’Assemblea de Catalunya i al moviment veïnal.

El 16 d’abril següent va tenir lloc una triple visita. En primer lloc, al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, en una visita guiada pel seu director, Jordi Font. En segon lloc, un itinerari a peu des de la Vajol fins al coll de Lli, seguint el camí que van fer centenars d’exiliats, entre ells el President Companys, el febrer de 1939. En tercer lloc, el Museu de l’Exili Cultural d’Agullana, recentment inaugurat.

Banyoles sota la dictadura franquista

El 20 de maig de 2016 va tenir lloc la setena i última conferència del quart cicle i de tot el curs d’història de Catalunya, a càrrec de Josep Grabuleda, arxiver municipal i soci del CECB, que va parlar de l’evolució demogràfica al llarg d’aquests anys, amb un creixement demogràfic concentrat a Banyoles i una despoblació de les zones rurals. Va parlar també de l’economia, amb una intensa intervenció de l’estat i va explicar que, a Banyoles, es va optar per donar suport a la indústria i al creixement urbanístic, en perjudici de les activitats agrícoles. Va fer referència al control governamental de les associacions i entitats, la prohibició de partits polítics i els sindicats i la creació dels sindicats verticals Va acabar esmentant la forta repressió, amb nombroses persones exiliades, afusellades i empresonades.

El 22 de maig següent va tenir lloc un itinerari per Banyoles, guiat per l’arquitecte Josep Callís i Figueras, soci del CECB, per conèixer l’arquitectura i l’evolució urbanística de Banyoles en els anys de dictadura. Després de Can Surribas, Can Masgrau de la Torre i Can Boschdemont, es van visitar els grups d’habitatges de Sant Martirià, de Santa Maria dels Turers, del Pla de l’Ametller i de Guèmol, l’església de Sant Pere, la clínica Salus Infirmorum i es va acabar als barris de Mas Palau i de Canaleta, retornant al centre de Banyoles a través del Camí Fondo, per tal de tenir una visió de la zona del Sota Monestir i prendre consciència de la seva problemàtica, des del punt de vista urbanístic.

Escenaris de la batalla de l’Ebre

Els dies 4 i 5 de juny de 2016 va tenir lloc una visita als escenaris de la batalla de l’Ebre. Abans d’iniciar aquesta visita es va aprofitar el viatge per visitar el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, notable exponent de l’arquitectura modernista industrial, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, amb el fris de Xavier Nogués sobre l’elaboració del vi i de l’oli. La visita pròpiament dita al escenaris de la batalla de l’Ebre va començar al Centre d’Interpretació 115 dies (que són els dies que va durar aquesta batalla), a Corbera d’Ebre. A continuació es va fer un recorregut pel Poble Vell de Corbera d’Ebre, per poder contemplar les conseqüències devastadores dels bombardejos i la jornada es va acabar amb una visita al lloc de comandament del Coll de Moro, prop de Gandesa. L’endemà es van visitar el campament del XV Cos de l’Exèrcit Popular Republicà, les Trinxeres de les Devees i el Memorial de les Camposines, un monument en memòria dels 30.000 morts que va ocasionar aquesta batalla. La visita es va acabar al refugi antiaeri de la Font Gran, a Benissanet.

Amb aquesta sortida es va tancar el quart cicle i es va donar per acabat el curs d’història de Catalunya.