Diumenge 12 d’abril vam fer la vuitena, i darrera, sortida del curs 2025-26 de Conèixer el Pla de l’Estany. En aquesta ocasió, l’objectiu eren els voltants de Besalú, amb un recorregut guiat per membres de l’Associació d’Amics de Besalú i el seu Comtat, com a continuació de les col·laboracions entre entitats iniciades ara fa dos anys. Un cop vam aconseguir sortir de Banyoles (era dia de mitja marató i molts carrers estaven tallats al trànsit), vam anar fins a Besalú on, a l’entrada del Pont Vell, ens esperaven en Joan Balateu (president dels Amics de Besalú) i en Francesc de Mir (secretari de l’associació), que ens acompanyarien en aquesta caminada pel cantó sud del municipi.

Un cop ens van haver fet cinc cèntims sobre els objectius de la matinal, un total de disset persones vam posar-nos en marxa tot allunyant-nos del poble. La primera parada va ser a la Creu del Candell, que pren el nom d’un mas proper. En aquest indret, en Joan Balateu ens va fer alguns apunts històrics. El més tràgic, l’afusellament de 33 persones, la majoria de Tortellà (cinc o sis de les quals van sobreviure i van ser indultats) durant la tercera carlinada. En èpoques del president Francesc Macià, l’any 1933 hi fou present, s’hi havien fet homenatges multitudinaris tot recordant aquell fet luctuós.

Quan ja iniciàvem la pujada, en Joan ens va fer aturar davant del mas Pitra per contemplar la panoràmica sobre la Mare de Déu del Mont i altres muntanyes de l’Alta Garrotxa que teníem tot davant. Un xic més amunt, vam fer parada a la font de l’Ametller. Restaurada cap al 1914 i amb un imponent plàtan presidint l’espai, havia estat un lloc habitual per fer-hi fontades anys enrere. Tot pujant, vam arribar a un oratori, actualment amb una marededéu de Montserrat a l’interior. En Joan ens va explicar que antigament havia estat dedicat a la Veracreu, un dels símbols heràldics de Besalú, sostreta a finals del segle XIX. Fa pocs anys s’han pogut recuperar les restes del reliquiari de la Veracreu, però no la creu robada.

Vam continuar marxant per un corriol amb nombrosos arbres, sobretot pins, caiguts arran de les ventades dels darrers mesos. En Salvador Sarquella ens anava explicant  detalls sobre els blocs de pedra de gres que trobàvem pel camí. Després d’un marcat descens, vam arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà, pertanyent al municipi de Sant Ferriol, on ens esperava un altre Amic de Besalú, en Lluís Juncà, per parlar-nos d’aquesta antiga construcció religiosa, restaurada als anys vuitanta del segle passat. De l’exterior va destacar la porta situada a migdia i el campanar modificat: antigament havia estat d’espadanya. De l’interior va remarcar el sostre de fusta (finançat per la família Nadal-Farreras de Girona, propietaris de la zona) i la imatge de Sant Fruitós, bisbe i màrtir, a banda d’explicar-nos un parell de llegendes relacionades amb aquest indret i altres curiositats.

Vam reprendre la pujada per anar-nos enfilant a la carena fins a arribar al puig Cornador on hi ha la capella del Sagrat Cor, una petita construcció de color blanc, molt visible des de diversos punts més o menys llunyans. Està situada en un indret estratègic i amb unes panoràmiques esplèndides tant de Besalú, com del Pla de l’Estany, el Pirineu i fins al golf de Roses, les muntanyes garrotxines o el proper santuari de Sant Ferriol i pobles com ara Argelaguer, Tortellà o Montagut. En aquest indret privilegiat, en Francesc de Mir ens va fer un seguit d’explicacions sobre particularitats del lloc, des de l’antic sistema d’avisos mitjançant corns (justament el nom de puig Cornador vindria d’aquí) que s’hi practicava, passant per alguns fets històrics que s’hi van produir en ser un punt estratègicament ben situat, fins a la construcció de la capella, al segle XIX en anar-se estenent la devoció al Sagrat Cor, i de la carretera d’accés, que també va servir per als masos dels voltants. Al mes de juny s’hi fa un aplec, encara molt concorregut.

Mentre estàvem acabant de contemplar les vistes des d’aquest mirador fantàstic, van començar a caure gotes. Per sort, no van continuar. Ja s’estava fent tard i vam emprendre la baixada, pel camí més directe, tot passant pel collet de les Tres Pedres i arribant de nou a la font de l’Ametller. Des d’aquest punt, vam refer el camí de l’anada per acostar-nos fins a Besalú. Hi vam arribar passades les dues del migdia, contents d’haver fet una bona passejada amb els Amics de Besalú, i vam acomiadar la sortida tot agraint-los l’esplèndid guiatge que ens havien fet, amb explicacions clares i concises, al llarg d’un matí ennuvolat.