Els paisatges que vénen
El divendres 21 de gener de 2022, l’ambientòleg Pere Sala i Martí va realitzar la conferència titulada “Els paisatges que vénen. Com ordenem els paisatges de les energies renovables?”, dins el cicle 
“Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, actualment director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya després de molts anys de treballar-hi com a coordinador, és especialista en l’anàlisi i l’estudi del paisatge i últimament s’ha interessat pels paisatges emergents, que van ser l’objecte d’aquesta sessió.
Després d’una introducció en què va destacar la importància que tenen en el paisatge la interacció de factors naturals i humans, el seu caràcter o personalitat i la percepció dels seus valors per part de la població, així com la rellevància de qualsevol tipus de paisatge (estigui protegit o no) i el paper de la ciutadania en la valoració i la gestió del paisatge, la part central de la conferència es va focalitzar en l’anàlisi de les principals noves formes de paisatge que emergeixen constantment. En primer lloc, els paisatges de proximitat, que són aquells amb els que ens sentim més identificats, que ens són més quotidians, i que cada cop estan agafant més protagonisme. Aquesta rellevància que estan prenent els paisatges del dia a dia va molt associada amb la creixent valoració que també es fa dels seus usos. Un segon tipus de paisatges emergents són els paisatges reciclats, que són el resultat de recuperar espais on s’han intentat crear estructures fallides, ja sigui integrant-les en el paisatge i posant-les en valor o desfent-les i creant nous paisatges més d’acord amb els valors actuals. La tercera modalitat són els paisatges del despoblament, on s’intenta gestionar els espais poc poblats per recuperar l’autoestima d’aquests llocs i posar en valor el territori de la mà del seu paisatge.
El quart tipus de paisatges emergents, que es van analitzar més profusament, són els del canvi climàtic: nous paisatges que van sorgint per la transformació dels paisatges agroforestals com a conseqüència del canvi climàtic, per les alteracions del litoral i les seves infraestructures (molt abundants al nostre país) o per la instalació de noves infraestructures destinades a la generació d’energia a partir de fonts renovables. Segons les previsions de l’ICAEN per a l’horitzó 2050, gairebé el 3% de la superfície de Catalunya hauria d’estar ocupat per equipaments relacionats amb l’obtenció d’energia eòlica terrestre o fotovoltaica. El desplegament d’aquestes infraestructures comporta una paradoxa entre la seva acceptació pels efectes a escala global i el seu rebuig per la incidència paisatgística a escala local, associat a l’aparició de nous elements molt visibles (sovint en espais amb gran exposició visual o càrrega simbòlica) i que afecten el caràcter paisatgístic del lloc, configurant uns paisatges energètics nous. A més, solen ser transformacions ràpides, sovint polèmiques o controvertides per diferents motius que van més enllà de les simples consideracions estètiques i que, per les característiques pròpies d’aquestes fonts energètiques, tendeixen a concentrar-se en unes poques comarques. Si es volen minimitzar les problemàtiques, caldria intentar que aquestes infraestructures es poguessin compatibilitzar amb els valors del paisatge, o fins i tot que es convertissin en nous referents identitaris contemporanis (d’avantguarda, de sostenibilitat) que aportessin valor al territori, en lloc de contraposar-se als paisatges rurals tradicionals.
A la part final de la conferència es van esmentar alguns exemples de parcs eòlics de Catalunya i d’altres indrets d’Europa, i es van comentar (a partir
d’un document elaborat per l’Observatori del Paisatge) diferents criteris que es podrien tenir en compte per intentar que els aerogeneradors siguin més compatibles amb els valors i les qualitats del paisatge o fins i tot sumin valor al territori i generin més acceptació. Algunes recomanacions anaven en la línia de donar més protagonisme a la participació de les comunitats i les institucions locals (tant en el disseny com en els beneficis), mentre que unes altres feien referència a la percepció visual o a la localització. En el cas de l’energia fotovoltaica, també es van analitzar mesures de disseny i localització, així com les ubicacions que haurien de ser prioritàries (com ara cobertes d’edificacions, infraestructures de mobilitat terrestre i espais altament transformats).
L’acte va continuar amb les intervencions dels assistents i el col·loqui final, durant el qual es va aprofundir en alguns aspectes comentats al llarg de la conferència i es va debatre sobre la necessitat de les noves infraestructures energètiques i els seus possibles models de gestió. Agraïm a en Pere Sala la seva bona predisposició a realitzar aquesta conferència, que va ser molt clara, ordenada i amena.
Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://youtu.be/ANQHrVqaQ5E).
