De Les Planes d’Hostoles a Banyoles
Aquest dissabte 21 de març tocava parlar de la conca hidrològica del Ter, amb la seva forma característica de xarxa plena de ramificacions. Comparant-la amb la conca del Fluvià, explicada i visitada en sessions anteriors, podem veure que la del Ter té el naixement molt més amunt, a 2.400 m d’altura (920 m la del Fluvià), és el doble de llarga, 208 km (97 km), té quasi el triple de superfície, 3011 km2 (1.125 km2), té més afluents i embasaments: Sau, Susqueda, Pasteral, Colomers i Seva (Boadella és l’únic embassament del Fluvià). Fins i tot en el nom hi ha una diferència significativa: Ter, ve d’un vocable indoeuropeu que significa riu i Fluvià, que també vol dir riu, en canvi, prové del llatí.
El Ter neix a la vall glacial que hi ha entre el Gra de Fajol i el Bastiments. L’erosió glacial, responsable per exemple del llac de Núria, es produeix més en superfície, mentre que l’erosió fluvial és més lineal, aprofundint el llit del riu. El Ter és un riu molt aprofitat amb molins, rescloses i embassaments. Només al Ripollès hi ha 50 petites centrals hidroelèctriques. Els embassaments tenen avantatges i inconvenients. Entre els primers podem dir la producció d’energia, la reserva d’aigua, la regulació d’avingudes, la pesca, el piragüisme, l’element paisatgístic. Entre els inconvenients podem citar la modificació del perfil del riu, dels microclimes i dels aqüífers, l’acumulació de sediments i, aigües avall, la disminució de l’extensió de deltes i platges i l’increment de la salinització en la zona litoral. Hi ha també altres inconvenients com l’eutrofització de l’aigua embassada, la destrucció de terres de conreu, el trasllat de poblacions, . . .
Salvador Sarquella va continuar parlant de la Vall de Llémena: el volcà Puig d’Adri, la riera Rocacorba, la travertinització amb la formació de terrasses calcàries. Després va parlar de la Vall del Brugent amb els volcans Fontpobra, Medes, Traiter, Puig Moner i Granollers. La xerrada va acabar amb una imatge mostrant el contrast entre les blanques terrasses calcàries de Pamukkale (Turquia) i les terrasses de la riera de Cogolls, cobertes de vegetació i de sediments.
La sortida corresponent va quedar ajornada pel diumenge 12 d’abril, per causa del mal temps.
