El diumenge 15 de maig fem la sisena i última sortida de la temporada 2021-22, a Serinyà.

Havíem d’haver fet aquesta sortida el 13 de març, però les previsions de mal temps per a aquell dia ens la van fer ajornar fins al 15 de maig. En aquesta nova data, ens apleguem un total de trenta-nou persones a la plaça de l’Ajuntament de Serinyà per fer una volta circular que ens durà cap al pla de Martís i l’aiguabarreig dels rius Ser i Fluvià.

Abans de començar a caminar, des de la mateixa plaça on ens hem reunit, comentem alguns detalls sobre els orígens de l’edifici de l’Ajuntament de Serinyà, que l’any 2019 va celebrar el centenari de la seva construcció. També parlem d’algunes curiositats històriques que fan referència als habitants de la propera masia de can Carreres i del Serinyadell, el curs d’aigua que travessa el poble provinent de la zona de la font de Caselles i que aboca les seves aigües al riu Ser. Ja iniciada la caminada, contemplem els detalls constructius de can Carreres quan hi passem pel costat i creuem el Serinyadell per un pont, tot fixant-nos en el rentador que hi ha a l’esquerra, que encara s’utilitza per rentar-hi la roba i fer una mica de safareig.

Pel carrer de Figueres ens anem allunyant del nucli del poble. Passat cal Cau de Dalt, trenquem a l’esquerra per accedir al pla de Martís, aquest gran espai obert on podem gaudir d’unes impressionants panoràmiques mirem on mirem. Tot i ser al maig, fa més calor del compte i ja en aquesta hora del matí el sol es fa notar. Fem una parada buscant l’ombra del noguer de quatre besses que hi ha a tocar d’una caseta de pou i hi tenim un disgust. L’arbre aquest any no ha tret fulla, gairebé. Especulem si les obres que s’han fet arran de la construcció de la nova via verda comarcal (la ruta del Tren Pinxo, on enforquem en aquest punt) li poden haver malmès les arrels. A sol batent, fem algunes explicacions sobre la importància d’aquests arbres solitaris enmig de camps, sobre els diferents tipus de cereals que hem vist en els camps que acabem de travessar i sobre la història del castell de Teià, situat en el proper turó d’en Parella, les restes del qual formen part del mas d’aquest mateix nom, i que veiem des del punt on ens trobem.

Ja per la via verda (antic camí de Banyoles a Dosquers en aquest tram) arribem als Quatre Camins i, marxant entre camps i algun petit bosquet d’aulines, arribem a l’Aulina Reclamadora del pla de Martís. Una mica abans, n’hem pogut veure una altra al mig d’un camp, força a tocar de dos pins de llei remarcables. Diuen que aquestes dues aulines havien estat reclamadores, però no hi ha confirmada la informació i encetem un interessant debat entre els assistents a la sortida tot comparant-les amb les alzines reclamadores de Fontcoberta.

Continuem per la via verda fins que arribem a una illeta divisòria de camins. En aquest punt, ens desviem de la volta circular que estem fent per arribar-nos fins a la Torre de l’Hereu, una masia fortificada que té un mirador en la part de darrere amb unes vistes fantàstiques sobre el riu Fluvià. Un cop admirat l’indret, anem a  retrobar la ruta que ens durà de baixada cap al camí de les Centrals, ja a la vora del riu. Just abans d’arribar-hi, però, al marge esquerre del camí per on baixem, podem veure les restes del forn de calç de la Torre de l’Hereu i explicar alguns detalls sobre aquesta mena de forns.

Ja a tocar el Fluvià, ens anem acostant a la Central de Serinyà. Abans de passar pel mig de les primeres construccions, abocant-nos al riu, podem observar una deu abundosa que raja en el marge, arran mateix de l’aigua: és la font de la Torre de l’Hereu. Tot seguit trobem les edificacions de la Central i la resclosa.

Ens arribem fins al pont de les Planetes, arranjat fa pocs mesos després que el temporal Glòria de gener del 2020 el deixés intransitable. A la vora de l’aigua, contemplem l’aiguabarreig dels rius Ser i Fluvià, i ja reculant camí fem alguns comentaris sobre la part final de la Reserva de fauna salvatge de l’Illa de Fares, actualment una península que només en casos de crescudes importants del riu es torna a convertir en illa. Aquest espai natural, situat entre els termes municipals de Maià de Montcal, Sant Ferriol i Serinyà, és de gran interès ecològic, i un dels principals punts de nidificació d’aus aquàtiques del Pla de l’Estany.

Ens acomiadem d’aquest indret on regna una envejable tranquil·litat per emprendre la tornada al poble de Serinyà, tot deixant el camí de les Centrals (i la via verda) i començant una suau pujada per camins no tan transitats. En arribar a un camp que voregem per un corriol argilós, podem veure al fons la capçada de l’Aulina Grossa, al costat de la casa de la Canova de l’Illa, situada ja a l’altra riba del Ser. Aviat continuem la marxa per una pista apta per a vehicles on podem observar, al marge esquerre del camí, unes curioses formacions rocoses de pedra calcària. Anem trobant diversos trencalls i algunes masies i edificacions fins accedir al nucli del poble pel carrer d’Esponellà. Ja altre cop a la plaça de l’Ajuntament, cap a dos quarts de dues del migdia, ens acomiadem tots plegats, fins el proper curs, després d’un matí inusualment calorós, però que hem pogut ben aprofitar per descobrir diversos indrets interessants del municipi de Serinyà.