El dimarts 3 de desembre va tenir lloc la cinquena i darrera xerrada del cicle “Mirar la pintura: sentir i analitzar”, a càrrec de Toni Sellarès. El seu contingut, com a les quatre xerrades anteriors, va ser molt visual i amb un conjunt ampli de pintures d’exemple.

La xerrada va començar amb el recordatori del terme composició: la distribució, intencionadament escollida per l’autor, dels elements visuals tenint en compte el seu valor particular en relació a la totalitat de la pintura. Breument es van repassar exemples de pintures de composició simètrica/asimètrica i oberta/tancada ja vistos a la xerrada anterior.

A continuació es van introduir la resta de conceptes relacionats amb la composició. Estructura compositiva: horitzontal, vertical, diagonal, corba, triangular/piramidal, circular/ovalada, poligonal i múltiple. Centre d’interès: element visual que atreu ​​la mirada de l’espectador, per mitjà del moviment, la falta d’equilibri, la distorsió, l’exageració, … . A una obra hi poden coexistir diversos centres d’interès, depenent de la seva complexitat. Línies de força: línies imaginàries que condueixen la mirada de l’observador cap a parts específiques d’una obra, generalment centres d’interès, amb l’objectiu d’organitzar-ne el seu recorregut visual. Una línia de força pot estar determinada, entre d’altres,  pel gest d’un braç o d’una mà, per la direcció d’una mirada, per la disposició, semblança, mida i colors de les formes, … .

Finalment, com a resum del cicle de xerrades i per a tenir una visió més global dels conceptes presentats, es van analitzar formalment cinc pintures que ja s’havien anat analitzant parcialment al llarg del cicle: La creació d’Adam d’en Miquel Ángel, Caminant damunt un mar de boira d’en C. D. Friedrich, El crit de l’Edvard Munch, Mare i fill saltimbanquis d’en Pablo Picasso i Diàleg d’insectes d’en Joan Miró.