Amb aquest títol professora Dolors Bramon va donar una conferència el divendres dia 17 de gener de 2014, dins del curs d’història de Catalunya que organitza el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Dolors Bramon va començar fent referència a l’aparició d’una nova religió, que ella va preferir anomenar “manera d’entendre Déu”, impulsada per Mahoma els anys 610-632 i que va quallar en la constitució d’un nou estat. Va tractar a continuació de l’expansió islàmica a la Península Ibèrica, que tenint en compte el poc temps en què es va completar (14 anys), la poca resistència que va trobar en terres catalanes i la poca quantitat de persones forasteres que hi van intervenir, permet arribar a la conclusió que es va produir una actitud de col·laboració per part de bona part dels hispani que habitaven aquestes terres. Un cop produïda la reacció franca i establerta una línia fronterera (Llobregat, Cardener, Segre), es va desenvolupar una llarga i dilatada presència musulmana en terres del que més tard seria Catalunya, que fa que es pugui afirmar que els catalans d’avui dia han tingut algun avantpassat que va ser musulmà. L’assistència va ser de 97 persones.
Aquesta conferència es va complementar amb una visita a Balaguer, guiada per Eva Solanes, arqueòloga del Museu de la Noguera. La jornada va començar amb la visita al jaciment del Pla de l’Almatà, que és el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya, amb uns 700 metres de muralla de principis del segle VIII. A l’interior del recinte fortificat s’hi han excavat i musealitzat algunes cases i carrers, que permeten fer-se una idea de la importància del jaciment. A continuació es va visitar el Castell Formós, també d’origen islàmic, que va ser residència dels comtes d’Urgell quan van ocupar la ciutat a principis del segle XII i que va ser enderrocat el 1412 per Ferran I després de derrotar el comte Jaume d’Urgell. Després de travessar el nucli antic de Balaguer, la jornada es va acabar amb una visita al Museu de la Noguera que, tant per la quantitat com per la qualitat de les restes que conserva, és un dels punts de referència per entendre la petjada de l’Islam a Catalunya. L’assistència va ser de 46 persones.