Divendres 20 de desembre, el professor Ferran Gadea i Gambús ens oferí la darrera conferència de l´any 2019, que titulà “Entre la lletra i el so”. Com hem anat explicant, l´objectiu del curs és relacionar el llenguatge literari amb el musical, fet que posà de manifest la seva magnífica exposició. Se centrà en un període concret: els Cançoners dels segles XV i XVI, però remarcà que ja en els inicis de la literatura s´hi troba la connexió entre ambdues arts.
Segons el professor, “Música i Literatura és parlar d´una identitat” que ja trobem a la Ilíada i l´Odissea en què cada capítol és “un cant”. El cant ajuda a memoritzar (en una literatura que és oral) perquè la música és el vehicle de difusió. I no és estrany que la poesia que expressa millor els sentiments prengui el nom de “lírica”, ja que sovint s´acompanyava d´aquest instrument musical. Però així mateix l´èpica i els textos narratius s´ajudaven d´una melodia recitativa. Per tant, el vincle existeix des dels orígens.
També la literatura trobadoresca està vehiculada per la música. Així ho manifestà el trobador, crític i gramàtic Ramon Vidal de Besalú que en la seva obra de preceptiva literària “Les Razos de trobar” del segle XIII donà molta importància al cant.
Al segle XV (capvespre de la cavalleria), la dansa i la música eren essencials a la cort , on sovint hi havia “ministrers” (músics). El testimoniatge de “Tirant lo Blanc” ho posà de manifest. La cavalleria, cortesana i refinada sabia tocar instruments i cantar com ho fa “Curial” (protagonista de la novel.la “Curial e Güelfa”).
El nou referent de protagonista social es troba durant el Renaixement en què el nou cortesà ha de saber música. Ho expressà Baltasar de Castiglione a “Il cortegiano”.
La primera cort Renaixentista dels Països Catalans fou la d´Alfons el Magnànim a Nàpols on va patrocinar la capella musical. Se´n conserven: cançons, glosses i villancicos.
Vam poder gaudir de l´audició d´una composició coneguda “Dindirindin” del “Cançoner de Montecasino”.
Al segle XVI la capitalitat passa a València a la cort de Germana de Foix i el Duc de Calàbria. D´allí procedeix el “Cançoner del Duc de Calàbria” (altrament dit d´Uppsala), un exemple de polifonia del Renaixement. Vam poder-ne escoltar “Soleta jo só ací” (una cançó de malmaridada) i “Bella de vós som amorós”.
Un gènere característic del segle XVI són les “Ensalades”. Mateu Fletxa és conegut com a autor de diverses composicions. En vam escoltar “N´Eulàlia vol gonella”.
Altres autors referenciats foren Joan Timoneda i el seu cançoner “Flor d´enamorats”. També Claudio Monteverdi i Joan Brudieu grans compositors de “Madrigals” (un altre gènere característic del segle XVI).
La conferència finalitzà amb l´audició de la “Cobla V i tornada del cant II” d´un cançoner manuscrit amb cants d´Ausias March (interpretada per la Coral Sant Jordi).
Una cloenda magnífica d´una exposició brillant que exemplifica aquesta unió intrínseca entre música i literatura.
