La sisena conferència del curs es va realitzar divendres 15 de març. El professor Josep Camprubí i Servitja la dedicà al poeta Màrius Torres.

En la introducció centrà el seu objectiu amb aquestes paraules : ”Es tracta de presentar l´obra del poeta Màrius Torres en sinergia i sinestèsia amb la de Montserrat Gudiol : els poemes per llegir les pintures, les pintures per mirar els poemes, ja que ambdós creadors comparteixen austeritat, interiorització, lirisme, profunditat … i , per damunt de tot, musicalitat (de sons en el poeta, de tons en la pintora)”.

Per tant, servint-se d´aquesta analogia, combinà la seva exposició comparant l´obra poètica i la paraula escrita amb imatges pictòriques de Montserrat Gudiol (1933-2015).

Després d´una breu exposició amb paràgrafs autobiogràfics del poeta , inicià el comentari i anàlisi dels poemes de Màrius Torres que se centraren en diversos temes tractats com: el combat, la música, la melangia i la mort.

• Combat. La vida del poeta al sanatori de Puig d´Olena i la seva poesia són una lluita constant. Cada poema és un combat. Aquest es relaciona amb la capacitat d´assolir el Bé i la Joia a partir del dolor. En aquest camí la Bellesa és la guia de la vida. Un exemple és el poema “Venus”.

• Música. “Sonata da chiesa”. Cada poema, un lied, fusió de paraula i música. La poesia com a expressió musical, la música com a expressió poètica. Màrius Torres és un poeta òrfic. Els seus autors preferits els cita amb aquestes paraules : “Bach, la música que no sap mentir” , “Mozart, un ritme fàcil i profund” , “Veig Beethoven vermell fosc, de color de sang quallada” .

• Melangia. “Enyorament” . Motiu central de la seva poesia. Diu el poeta “La melangia no és pas un sentiment dramàtic ni terrible, és gairebé agradable”. Aquest s´associa simbòlicament a “la Rosa” pel seu caràcter fugisser de la vida.

• Mort. És l´altre tema central de la seva poesia. El primer poema d´interlocució amb la mort és l´elegia “Dolç àngel de la Mort”. L´àngel com a al.legoria, personificació de la mort. La mort com a viatge cap a una pura vivència espiritual.

Josep Camprubí analitzà un dels nou poemes dedicats a “Mahalta” , l´estimada Mercè Figueras, “Cançó a Mahalta” en què el poeta compara les seves dues vides : “Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels”.

Acabà la seva dissertació amb el comentari del cèlebre sonet “La ciutat llunyana” (1939) com a mostra de la preocupació social de l´autor deguda a la situació política que li tocà viure. Fent-nos ressò també de les seves paraules tot l´auditori acabà recitant la primera estrofa del poema :

    “Ara que el braç potent de les fúries aterra

     la ciutat d´ideals que volíem bastir ,

     entre runes de somnis colgats , més prop de la terra

     Pàtria, guarda´ns : la terra no sabrà mai mentir.”

Un moment emotiu per uns versos profètics.

Una conferència magnífica que ens emocionà.

Una audiència agraïda i que, com sempre, omplí la sala del Darder amb un nombrós públic jove.