La segona conferència del curs Art i Lletres al segle XX va tenir lloc divendres 16 de novembre, amb el títol JOSAFAT de Prudenci Bertrana, una novel.la representativa del Modernisme, publicada el 1906. Va ser impartida del professor Jaume Vila i Frigola, el qual en l´anterior curs de Literatura ja ens havia parlat de la Novel.la Modernista, sobretot de SOLITUD I Víctor Català.

Inicià la seva dissertació, posant de manifest les coincidències entre ambdues novel.les. Seguí amb la biografia de Prudenci Bertrana (Tordera 1867 – Barcelona 1941) i remarcà les principals obres de la seva producció literària, destacant la trilogia Entre la terra i els núvols, que consta de L´hereu (1931), El vagabund (1933) i L´impenitent (pòstuma, 1948). Amb aquestes narracions Prudenci Bertrana literaturitza la seva pròpia biografia.

A continuació analitzà l´obra més significativa de l´autor: Josafat. Una novel.la que ja va ser polèmica en el seu temps (no fou premiada en el certamen de Palafrugell de 1905 pel seu contingut), l´argument de la qual se centra en les relacions eròtiques i sadomasoquistes entre els dos protagonistes, dins la catedral de Girona. La relació del campaner Josafat i la prostituta Fineta en un context sacríleg presenta una problemàtica complexa i una sèrie de conflictes d´abast universal que el professor va desenvolupar a partir d´aquests aspectes:

  • L´home que es debat entre el desig i el dogma religiós.

  • L´home incapaç de regir-se per un acte de voluntat, ja que arrancat del seu medi natural, per un capellà que l´inocula la por, no podrà realitzar-se com a individu.

  • La magnitud de les tensions interiors: el Bé i el Mal. La raó i l´instint.

  • El panteisme enfront de la religiositat dominada i imposada pels homes.

  • L´espai sacralitzat en què es desenvolupa l´acció.

Tota aquesta temàtica és descrita i narrada en un estil molt propi i poètic (com si es tractés d´una tècnica pictòrica), carregat de simbologia.

També destacà que la novel.la entronca amb diferents mites i tradicions literàries convenientment reelaborades com:

  • Mite de la Bella i la Bèstia.

  • Mite de Pan, Sàtirs i Faunes.

  • Mite del Monstre i el Laberint.

  • Mite del Bon Salvatge de Rousseau.

  • La història del Geperut de Notre Dâme.

Finalment llegí i analitzà fragments de la novel.la seguint l´estructura del plantejament, nus i desenllaç.

Una conferència molt amena i de gran densitat, per poder condensar la complexitat d´una gran obra i que va satisfer els oients que omplien, altre cop, la sala amb un nombrós públic i estudiants de Batxillerat.