El diumenge 11 de gener de 2026 es va fer la cinquena sortida del 23è cicle de Conèixer el Pla de l’Estany, en aquesta ocasió pel municipi de St. Miquel de Campmajor. Es va sortir de Correus de Banyoles a un quart de deu del matí per anar cap a Falgons, tot minimitzant al màxim la cabuda dels vehicles. La trentena de persones assistents es van aplegar a l’espai per a aparcament de sobre l’església de Falgons, punt previst per iniciar la caminada.

En primer lloc, van anar tots cap al castell de Falgons, on els actuals propietaris els esperaven. Tot seguit va arribar l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, l’Oriol Serrà, que va guiar la visita del castell, un dels elements més emblemàtics del patrimoni històric de la zona i que permet endinsar-se en la història medieval de la comarca del Pla de l’Estany. Amb la restauració feta l’any 2023, també es van fer excavacions arqueològiques al seu exterior on es van trobar restes i murs del castell original, que es van poder veure. En el seu entorn hi han plantat vinyes i els seus propietaris han creat un vi de proximitat amb el nom de “Castell de Falgons”. Un cop fet l’agraïment a l’alcalde, amb la petició que també el transmetés als propietaris, es va seguir el camí cap a Montfalgó.

A l’inici, la pujada es feia suaument, fins que es va deixar l’enquitranat i es va entrar en un bosc de aulines on el pendent va ser més fort. Poc abans d’arribar a la carena de la muntanya, es van trobar unes curioses formacions rocoses anomenades “Els caus grossos”. En Salvador Sarquella va explicar la naturalesa d´aquest rocam i la seva morfologia, responsables de la formació d´aquests caus, i en Josep Estarriola va comentar que eren aprofitats per les guineus del lloc. Al cim de la carena, límit dels municipis de Mieres i Sant Miquel de Campmajor, tot i el bosc estar net, no hi havia gaires vistes: era molt difícil veure res entre els arbres. Seguint les fites, en poc temps es va arribar al Turó de Montfalgó, el punt més alt de 614 metres. Aquí en Salvador Sarquella va explicar el fenomen de captura fluvial: el Ritort es desplaça per tota la vall de Mieres més o menys paral·lel al Merdançà fins arribar al riu Ser; a la vall de Sant Miquel, amb cotes inferiors a la de Mieres, hi circula la riera de Sant Miquel; l´erosió remuntant (aigües amunt) d´una torrentera que desguassa a la riera de Sant Miquel possibilita el contacte de les dues valls i que el Ritort s´adapti al nou pendent canviant de vall amb un angle molt marcat, motiu pel qual se l´anomena “riu tort”; a la vall de Sant Miquel s´uneix amb la seva riera que li aporta el seu cabal, fins arribar al riu Ser; com a conseqüència d’aquest procés erosiu, el Ritort té un tram en la vall de Mieres i un altre en la vall de Sant Miquel.

Després de l´explicació, es va agafar el corriol de la dreta per arribar al Turó d’en Trulls. En els dos turons hi havia rètols de senyalització amb fusta fets per l’enyorat Joan Pontacq.

Un cop deixat l’últim turó, la baixada es va fer molt pronunciada i, de tant en tant, es va poder gaudir d’un bon paisatge. Quan es va suavitzar la baixada, es va arribar a la font de Falgons, on en Josep Estarriola va fer una explicació del lloc. I en pocs metres més ja es va ser a l’església de Falgons, que es va comentar des de l’exterior amb unes breus explicacions de l’Elisabet Saus. En aquest punt, el grup d’excursionistes es va acomiadar després d’haver gaudit d’una bona companyia i d’un agradable matí fred d’hivern.