Divendres 20 d´abril va tenir lloc la vuitena i darrrera conferència del segon Curs d´Història de la Literatura Catalana. La va impartir el professor Josep Camprubí i Servitja amb el títol “Salvador Espriu i B.Rosselló-Pòrcel”.
En la primera diapositiva de la conferència, on es veu Salvador Espriu, vàrem escoltar la seva veu recitant el poema de B.Rosselló “A Mallorca durant la guerra civil”.
El subtítol de la conferència, “Espriu i Rosselló, Amic i Amat”, és indicatiu de la relació que s’establí entre els dos poetes a partir del moment en què es conegueren a la Universitat de Barcelona.
La hipòtesi de diversos estudiosos, i que comparteix J.Camprubí, és que “sense l’amistat i la mort de Rosselló no existiria el Salvador Espriu poeta. A partir d´aquest fet el conferenciant va desenvolupar el seu discurs, aportant dades significatives i desglossant la biografia i l´obra dels dos autors.
- La primera aportació que remarcà fou el discurs del darrer acte públic de Salvador Espriu, al seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dedicà íntegrament a Rosselló, en una glossa al seu “germà difícil de la rosa i el foc”.
- A continuació destacà aspectes de la biografia de S.Espriu, sobretot la seva formació humanística (cursà les carreres de Dret, Història Antiga i Llengües Clàssiques) i les amistats universitàries, la més significativa de les quals fou la del poeta mallorquí, amb qui establí una relació profunda, que s´estroncà amb la guerra civil per les posicions ideològiques enfrontades que els distanciaren. La mort prematura de Rosselló (el 5 de gener de 1938) impossibilità el retrobament.
- Ressenyà els 7 llibres de narrativa de S.Espriu abans de la guerra i el seu pas a la poesia, a la postguerra, que s´inicià amb “Cementiri de Sinera” (1946). Diversos testimonis i estudiosos remarquen la importància de la mort de Rosselló en la seva decisió d´escriure poesia. Josep Camprubí ens ho mostrà amb fragments i comentaris de diveros textos. També contraposà l´obra d´un i altre poeta. Així, si la poesia de S.Espriu pot tenir un caràcter líric, cívic, patriòtic, metafísic o místic, però dins d´una contenció apol.línia, la de Rosselló es troba en el pol oposat, ja que és entusiàstica, fluïda, feta de vent, de foc i de llum i, com diu l´estudiosa Rosa Delor, “res més allunyat del poètic espriuà que l´univers sensual i erotitzat del poeta de les Illes”.
- A partir d´aquestes dades, analitzà diversos fets, textos i fragments de poemes que il.lustraven com S.Espriu va tenir present el llegat de l´amic al llarg de la seva vida i obra.
- Acabà la seva exposició recordant el poeta irreductible que fou Espriu, en la defensa de la llengua, la cultura i el país, amb la lectura de poemes significatius de “La pell de brau”.
- A continuació va cloure la conferència amb un àlbum de fotografies on veiérem els dos poetes en diversos moments de les seves vides.
Una dissertació magnífica i interessant que ens oferí una perspectiva nova, en relacionar vida i obra d´aquests dos grans poetes del segle XX.
El públic, que omplia la sala del Darder, agraí amb la seva presència, comentaris i aplaudiments la intervenció del conferènciant.
Amb aquesta conferència es tanca el Curs d´Història de la Literatura Catalana que ha durat dos anys i que ha mostrat un gran interès tant per part dels conferenciants com dels assistents, als quals volem agrair la seva excel.lent resposta i participació.
