Un futur sense epidèmies?

El divendres 18 de març de 2022, el biòleg i matemàtic Joan Saldaña i Meca va realitzar la conferència titulada “Un futur sense epidèmies?”, dins el cicle “Objectiu 2030: per un Pla de l’Estany sostenible”. El ponent, professor de la UdG, és llicenciat en Biologia i doctorat en Matemàtiques i porta ja alguns anys estudiant les epidèmies des del punt de vista de la modelització matemàtica.

La conferència va començar, a tall d’introducció, amb un repàs històric a les principals epidèmies que ha patit la humanitat: la verola, la tuberculosi, la pesta, les grips, la malària, el còlera, … L’origen de les malalties infeccioses humanes, documentades des d’èpoques molt remotes, es pot atribuir al pas del Paleolític al Neolític, amb el trànsit de l’activitat caçadora/recolectora cap a l’agricultura, ja que va comportar la sedentarització de les persones i la domesticació d’animals. D’aquesta manera, tal i com va exposar el ponent, es va potenciar un contacte més estret entre els animals i les persones que va afavorir les zoonosis, la transmissió de bacteris i virus dels animals als humans, seguida de la transmissió sostinguda en el temps dintre les comunitats i també entre diferents comunitats com a conseqüència de les seves relacions. Diferents paràmetres que determinen el comportament d’aquestes infeccions (com el grau de virulència, la velocitat de transmissió, la durada de la immunitat, …) permeten modelitzar-les matemàticament. En aquest moment de l’exposició, el conferenciant va mostrar alguns models molt simples que descriuen el comportament de les epidèmies i permeten fer prediccions.

La majoria de les malaties infeccioses tenen, doncs, l’origen en la fauna: aus, rosegadors, bovins, ratpenats, primats, … I actualment provenen principalment d’animals capturats en el seu hàbitat. Aquest tipus de malalties poden tenir diferents comportaments i transmetre’s entre animals, només dels animals a l’espècie humana, entre animals però també entre humans, o només entre humans. Corresponen a diferents estadis d’adaptació de les malalties d’origen animal fins a convertir-se en epidèmiques per a l’espècie humana. Alguns estudis indiquen que les malalties que es propaguen principalment a les zones tropicals (on hi ha més contacte entre humans i animals salvatges) solen tenir característiques diferents que les que ho fan per zones temperades (on actualment el contacte és molt més reduït): l’existència de vectors, la durada de la immunitat, el tipus de reservoris, la durada de la malaltia, l’estadi d’adaptació, … A les zones temperades, per regla general, el contacte de l’espècie humana amb els agents causants de les malalties ja ha estat més perllongat i això es posa de manifest en les seves característiques.

Entre els vectors que transmeten les malalties infeccioses dels animals cap als humans ocupen un lloc important els ratpenats. Segons va exposar el conferenciant, això es pot  explicar per l’elevada tolerància d’aquests animals als virus, que no els provoquen malalties perquè tenen una resposta inflamatòria molt baixa com a conseqüència dels elevats requeriments energètics del vol. Els ratpenats, doncs, poden contenir molts virus sense resultar-ne perjudicats i per tant tenen un potencial molt gran per transmetre’ls als humans si hi entren en contacte. Una altra característica destacable d’algunes malalties epidèmiques és la variabilitat dels agents causants i fins i tot dels vectors, com en el cas del virus de la grip (i també d’alguns coronavirus), que poden combinar elements genètics procedents de diferents variants. Tot això pot dificultar molt el coneixement de l’origen i l’evolució d’alguns agents epidèmics, i per tant també la seva prevenció.

Un cop analitzats tots aquests elements, el ponent va passar a descriure el marc conceptual per explicar l’aparició de nous patògens en humans, si poden superar les diferents barreres (entre espècies animals, cap als humans i entre persones). En el centre d’aquest model hi ha la interacció necessària entre humans, animals i vectors. Aquestes interaccions depenen de factors que puguin alterar les dinàmiques de les seves poblacions, els quals a la vegada es veuen afectats per canvis ambientals locals i en últim terme per canvis a escala regional i global, com la variabilitat climàtica, els canvis en l’ús del territori, etc. A tot això, cal afegir-hi els factors que fan possible el comportament epidèmic de malalties ja conegudes, com ara la limitació de vacunes, la mala gestió de situacions de risc, l’aparició de nous vectors com el mosquit tigre o els moviments migratoris a escala global. Poden sorgir, doncs, noves epidèmies o pandèmies tant per l’aparició de nous patògens com per la revifalla de patògens que ja es troben entre nosaltres.

Com a conclusió, sembla inevitable que apareguin noves pandèmies, ja que es donen moltes condicions per a què això passi (increment del contacte entre humans i animals, elevada mobilitat de les persones, creixement de la població, globalització del comerç i de la distribució d’aliments, canvis climàtics i d’usos del sòl, augment de la resistència als antibiòtics i als insecticides, …), com ja posen de manifest les dades sobre l’aparició de noves malalties durant les últimes dècades. Segons el ponent, doncs, cal que ens preparem per a noves pandèmies tant o més letals com la COVID-19, i estem encara lluny de tenir un nivell de prevenció mínimament acceptable, tot i disposar d’algunes eines adequades (com les vacunes) per poder-ho fer.

Al final de l’acte es va produir un extens col·loqui sobre les causes i conseqüències de les epidèmies i la importància dels aspectes sociopolítics i econòmics que incideixen en la seva prevenció i modelització. Inevitablement, el cas de la COVID-19 també va ocupar part d’aquest debat. Agraïm a en Joan Saldaña la seva predisposició per impartir la conferència i els esforços divulgatius esmerçats per donar a conèixer aquests aspectes científics sovint complexes amb una gran quantitat d’exemples i dades actualitzades.

Podeu accedir a la gravació de la conferència al canal de YouTube dels Museus de Banyoles (https://www.youtube.com/watch?v=lItF83Gd4Vk).