El professor Albert Bayot i Fuertes, aquest divendres 21 d’abril, va tancar el primer any del curs d’Història de la Literatura Catalana amb la seva conferència sobre La Renaixença i el romanticisme a Catalunya. Jacint Verdaguer.
Començà la seva intervenció centrant-se en el concepte controvertit de Renaixença, que suposa una etapa anterior de Decadència.
A inicis del segle XIX la llengua catalana patia una situació de Diglòssia i el país estava sotmès a les hostilitats i la forta dependència de l’estat espanyol. La Renaixença suposà la recuperació de la consciència diferencial catalana. És una etapa de la nostra història, promoguda per la burgesia i les elits intel·lectuals catalanes, fruit de la revolució industrial (1833-1882), que assolí la seva plenitud entre 1870 i 1880.
Podem parlar de moviment literari, però té un abast més ampli.
El professor mostrà un esquema gràfic amb l’evolució de la literatura catalana des de l’Edat Mitjana fins al segle XX, on es posava de relleu l’arrancada de la Renaixença amb el poema “A la Pàtria”, de B.C.Aribau. També posà èmfasi en el pròleg-manifest de Rubió i Ors “Lo Gaiter del Llobregat” de 1839.
Situà aquest moviment dins el context històric convuls del segle XIX espanyol i ens parlà de la seva relació amb el Romanticisme europeu. I és que, el Romanticisme propicià i afavorí la Renaixença per diversos motius, sobretot pels ideals de llibertat, la valoració del passat, la importància de la Natura i el Paisatge (com a identificadors del país) i altres ideals estètics en defensa de l’originalitat i els sentiments en la creació literària. L’artista és considerat un ésser capaç de provocar emocions i la melangia i la mort són vies d’evasió. En aquest sentit, sovint la vida pren un caràcter tràgic.
La Renaixença es marcà com a objectius: recuperar i depurar la llengua catalana, impulsar noves entitats i institucions, i fomentar l’aparició de nous escriptors (els Jocs Florals varen ser una plataforma per donar-los a conèixer), entre altres. En aquest període s’identificà llengua amb Nació.
La segona part de la conferència va estar dedicada al poeta Jacint Verdaguer, màxim exponent de la Renaixença.
Jacint Verdaguer (1845-1902): escriptor amb una obra ingent com a poeta, prosista i articulista és un representant del Romanticisme tardà i un poeta excepcional, sorgit de la Catalunya rural (va néixer a Folgueroles), de formació religiosa, però que sabé recollir el geni de la llengua del poble i convertir-la en una llengua literària rica, model i fonament per a la futura poesia catalana.
El professor Bayot va traçar un recorregut per la seva vida i obra, la va dividir en 11 etapes, que va il·lustrar amb un audiovisual:
1.Infantesa (a la Plana de Vic).
2.Adolescència i joventut (seminari i participació en els Jocs Florals).
3.Capellà de Comillas (“L’Atlàntida”).
4.Excursions i viatges (etapa que visita Banyoles i la Mare de Déu del Mont).
5.”Canigó” (període de gran activitat literària que culmina amb aquest gran poema èpic).
6.Pàtria i Montserrat (que resumeix la suma d’espiritualitat i país).
7.Etapa de reformulació (crisi espiritual i redacció del “Dietari d’un pelegrí a Terra Santa”).
8.Santuari de la Gleva (escrits “En defensa pròpia”).
9.Trencament amb l’església (poemaris: “Flors del Calvari” i “Sant Francesc”).
10.Reconciliació (poemaris: “Aires del Montseny” i “Al cel”).
11.Mort i sepel.li.
La conferència va anar a companyada de la recitació, per part del professor Albert Pons, dels poemes: “A mos amics de Banyoles”, “L’arpa” i “Sum vermis”.
Una conferència magnífica, amb la sala plena i un tancament d’aquest primer cicle gratament satisfactori.
