Aquesta fou la setena conferència del segon curs d´Història de la Literatura Catalana, que tingué lloc divendres 16 de març, impartida per Fina Figuerola i Garreta.

La conferenciant ens recordà el caràcter “impenetrable” de Mercè Rodoreda “de personalitat secretiva”, però que sovint s´oculta darrera les heroïnes de la seva obra, que apareix com una “autobiografia disfressada”. Per Rodoreda la literatura serà el camí d´evasió i alliberament personal.

Després d´aquest preàmbul, la professora va repassar la biografia de l´autora relacionant-la amb la seva escriptura. En destacà els següents punts:

  • 1908, naixement i infantesa feliç al barri barceloní de Sant Gervasi, font d´inspiració dels primers llibres. Jardins i flors permanents a la seva obra i que forjaren el mite de la infantesa, amb els quals homenatja l´avi matern que li inculcà l´amor a les flors.

  • El predomini de protagonistes femenines, exceptuant l´únic personatge masculí a Jardí vora el mar en què es tracta d´un jardiner.

  • L´expulsió d´aquest paradís infantil s´acabà amb un matrimoni que generà una crisi personal i una fugida endavant, de caire intel.lectual. Rodoreda ho traslladà a la seva obra en forma d´heroïnes silencioses, tancades i introvertides. Representà “les dones sense veu”, com la Colometa de La plaça del Diamant. La professora ho il.llustrà amb fragments d´aquesta novel.la.

  • L´evocació de la personalitat de l´autora ja la trobem en obres anteriors com Aloma.

  • La representació del món, Rodoreda la significà en dues etapes vitals: la infantesa i la maduresa. El pas del temps és l´eix vertebrador de les dues etapes, és allò que ens canvia i ens transforma.

  • La guerra i l´exili són una altra “fugida endavant”. Representen els anys de formació del seu univers literari. L´autora assajava noves tècniques literàries en els contes, que sovint transformà en novel.les.

  • A Ginebra escriurà La plaça del Diamant, novel.la emblemàtica de la postguerra, que admet lectures diverses: relat simbòlic, històric, història de patiment personal, …

  • L´etapa de maduresa s´acaba amb Jardí vora el mar, en què apareix el tema de la mort.

  • Mirall trencat és la seva obra més poètica. Es tracta d´una meditació sobre la mort. Tots els personatges envelleixen. El pas del temps, que ens forma i moldeja, ens fa el regal del “record”, que sovint va acompanyat del “secret”. Però la vellesa és també riquesa moral i personal. El jardí i la casa simbolitzen el paradís.

  • La professora ens parlà dels llibres posteriors, com la recuperació d´una obra anterior La mort i la primavera, i Quanta, quanta guerra en què predominen aspectes més surrealistes i simbòlics.

Fina Figuerola ens presentà una magnífica síntesi de l´obra d´una autora reconeguda i representativa de la postguerra.

L´auditori, que omplia la sala de conferències del Museu Darder, agraí la seva exposició amb forts aplaudiments.