Divendres 15 de desembre tingué lloc la quarta conferència del curs de literatura catalana.
El professor Josep Navarro i Santaeulàlia impartí la conferència sobre el moviment Noucentista (1906-1923) i la poesia de Josep Carner.
El professor va centrar el seu discurs en els aspectes que resumim a continuació:
El canvi que va suposar el tombant del segle XIX al XX, com un moment crucial, per la seva creativitat, vitalitat i diversitat en els aspectes culturals.
Dins aquest període el moviment Noucentista (1906) intentà superar l´anterior, el Modernisme, pel que suposava de dispersió i anarquia, i se l´ha de relacionar amb un projecte d´institucionalització cultural més ampli. S´ha d´entendre que formà part d´una estratègia política: la creació d´un estat-nació, d´una Catalunya ideal i moderna. Intel.lectuals i polítics impulsaren institucions i infraestructures per fer possible aquest projecte que s´estroncà el 1923 amb el cop d´estat de Primo de Rivera.
La política cultural de les Diputacions i la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riva, fou fonamental. També la figura d´Eugeni d´Ors, que s´erigí en teòric del moviment a través del seu Glossari publicat periòdicament a La Veu de Catalunya, i que dictà l´estètica a seguir: humanista, arbitrària i civil.
La normalització lingüística formava part del programa noucentista i amb la creació de l´Institut d´Estudis Catalans i la Secció Filològica presidida per Pompeu Fabra es pogué crear el “model de llengua” necessari, que passava per codificar científicament la llengua. Una llengua apta per a la literatura que imposà un model humanista, civil, europeu, idealista i regulat. Aquest canvi suposà la marginació d´alguns autors.
El professor analitzà el poema de Josep Carner Camperola llatina (El Verger de les galanies, 1911) com a exemple de poesia que pretenia dignificar la cultura catalana a partir de la tradició greco-llatina. Seguí amb altres models com La noia que ve de la mar (Auques i ventalls, 1914) i la narració Urbanitat.
Definí la poesia “arbitrària carneriana” a partir d´aquestes premisses:
poesia figurativa
contenció i mesura
idealització de la realitat
eliminació del “jo líric”
eliminació del “pathos”
ironia distanciadora
la poesia com a joc verbal
la poesia com a laboratori lingüístic
Seguí amb l´anàlisi dels poemes: Cançoneta incerta (El cor quiet, 1925) i L´estiu fecund al jardinet (Bella terra, bella gent, 1918).
Destacà el conflicte que es plantejà entre Catalunya i Espanya, que segueix essent un conflicte interminable.
Acabà la conferència amb l´anàlisi del poema Cançonetes del Déu-nos-do (Bella terra, bella gent, 1918) i esquematitzant l´evolució de la poesia carneriana en els següents períodes :
Arbitrària (Noucentisme).
Civil (abans i després de la guerra).
Simbòlica (a partir dels anys -20).
Introspectiva (etapa de maduresa).
En Josep Navarro ens oferí una conferència amena, però densa, i intentà apropar-nos al gran poeta de la nostra literatura.
Altre cop, aforament màxim a la sala del Museu Darder.
