El dimarts 29 d’octubre va tenir lloc la primera xerrada del cicle “Mirar la pintura: sentir i analitzar”, a càrrec de Toni Sellarès, titulada “Mirar amb els sentits oberts a les sensacions, emocions i sentiments. Mirar fixant la nostra atenció en les tècniques formals”.
La primera part de la xerrada, tota ella de contingut molt visual i amb un conjunt ampli d’obres d’exemple, va tractar de mirar la pintura amb els sentits oberts a les sensacions, emocions i sentiments. Quan visitem una exposició sempre hi ha algunes pintures que, en funció de la nostra sensibilitat, de seguida ens agraden molt més que les altres, que capten la nostra atenció, que ens satisfan, que ens impressionen, que ens fan reflexionar, que ens produeixen un xoc,… Normalment, quan mirem per primera vegada una pintura ho fem amb els sentits. Una pintura ens pot generar sensacions, emocions i sentiments diversos: alegria, satisfacció, felicitat, admiració, serenitat, tendresa, tristesa, melancolia, dolor, angoixa, malestar, rebuig,…
A la segona part de la xerrada, es va parlar de mirar la pintura fixant la nostra atenció en les tècniques formals. En la primera lectura d’una pintura normalment no observem detingudament per separat les parts que la composen, sinó que la mirem en la seva globalitat, veiem el conjunt. Després de la primera lectura, un cop hem assimilat la pintura amb els sentits i l’hem observat globalment, en una segona lectura tenim l’oportunitat de conèixer-la més enllà de l’experiència sensorial i global, fixant la nostra atenció en les tècniques formals que han permès a l’artista crear l’interès que ens provoca la seva obra. En aquest segona part es va presentar una introducció/resum de les futures xerrades de la resta del cicle, mostrant un conjunt de pintures d’exemple, que es centraran – principalment, però no exclusivament – en les tècniques formals relacionades amb la geometria: equilibri, proporció, moviment, enquadrament, punt de vista, formes dibuixístiques/pictòriques, profunditat sense/amb perspectiva, profunditat per capes/contínua, composició: simètrica/asimètrica, oberta/tancada, estructura composicional: horitzontal, vertical, diagonal, triangular, circular, … , centres d’interès i línies de força.
