Precedents
Els precedents del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles es remunten al 1926, quan F. Figueras de Ameller, J. Butinyà i Granés i J. M. Corominas i Planelles es van preocupar pel coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric i artístic de la comarca «uns banyolins carregats d’il·lusió i bones intencions, […] que al llarg de la història del Centre d’Estudis, del Museu Arqueològic i de l’edifici que els ha acollit des dels inicis, tindran tal protagonisme i de forma tan continuada» (J. Moner, 2013, p. 6 i 7). L’obtenció d’un espai físic el 1928 els va permetre acollir capitells i objectes de valor, procedents de donacions, i les restes obtingudes en les excavacions que J. M. Corominas havia iniciat aquest mateix any al jaciment prehistòric de la Bora Gran a Serinyà. Aquest material i el trobat a la vil·la romana de Vilauba, descoberta el 1932, donarien impuls a un futur Museu Arqueològic del Centre d’Estudis Comarcals, malgrat que el projecte no es va consolidar fins a la postguerra.
Creació i primers anys de l’entitat
La seva creació, amb el nom de Centro de Estudios Comarcales, no va arribar fins el 1943. L’Ajuntament de Banyoles va emparar la iniciativa i va cedir-li, en ús, un local a l’edifici de la Pia Almoina. El Centre d’Estudis hi va crear i gestionar el Museu Arqueològic Comarcal, un dels seus principals objectius, i l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles des del 1957. L’any 1948 l’entitat havia començat a divulgar les seves investigacions sobre la comarca amb la publicació dels primers Cuadernos del CECB, que van sortir amb una certa regularitat fins al 1956. Durant aquesta etapa, les seccions més actives van ser la de Prehistòria, amb Josep M. Corominas, i la d’Història, comandada per Mn. Lluís G. Constans. Fins al 1960, i pràcticament amb la mateixa Junta que l’havia creat, el Centre d’Estudis Comarcals es va centrar, sobretot, en les excavacions arqueològiques dels jaciments de la Comarca, en la conservació dels materials i la investigació, i en l’organització de conferències amb participació de personalitats destacades d’aquest àmbit, activitats que van constituir la base del progrés i ampliació del museu i van prestigiar i donar a conèixer l’entitat. Mentrestant, el Museu Arqueològic Comarcal havia crescut en donacions i adquisicions i com a dipositari dels materials arqueològics procedents, bàsicament, de les excavacions de Porqueres i Serinyà.
Professionalització de les seccions
A partir del 1960, l’entrada de nous membres a la Junta va activar i professionalitzar el funcionament de seccions com les de Geologia i Paleontologia i va obrir el Centre d’Estudis als canvis culturals, amb l’organització d’exposici ns d’art d’avantguarda com «Presència 63» o «Estampa Popular». Al mateix temps es van iniciar obres de renovació i ampliació de la Pia Almoina, finançades per l’Ajuntament i la Diputació, que continuarien en diferents etapes fins a mitjans 80. Les primeres obres van dotar el museu de les sales de prehistòria que el 1976 van acollir la primera gran exposició, «Prehistòria de la Comarca de Banyoles», mostra de l’activitat arqueològica del Centre d’Estudis. El 1972 es van reprendre les publicacions amb una col·lecció de monografies de temàtiques diverses i el 1980 es van tornar a editar els Quaderns, aturats desdel 1959. La restauració de l’arxiu fotogràfic i la instal·lació i ordenació de la biblioteca també es van emprendre a partir del 1980.
Canvis en la gestió del Centre d’Estudis
El 1982 la dimissió de Jaume Butinyà, president des de la seva fundació, i d’altres membres de la Junta, va propiciar-ne la renovació i canvis importants en la seva gestió, amb una nova Junta presidida primer per Salvador Juncà (1983-1994) i posteriorment per Jeroni Moner (1994-2011). Es feia necessari un canvi en la gestió del museu i el 1984 el Centre d’Estudis va signar un conveni amb l’Ajuntament de Banyoles per compartir la titularitat del Museu Arqueològic. La implicació més gran de l’Ajuntament en la gestió dels museus de la ciutat va propiciar que el 1987 es constituís la Junta de Museus i de l’Arxiu. El 1986 i el 1988 dues exposicions importants, «Banyoles fa un milió d’anys», amb materials de les excavacions del jaciment d’Incarcal (Crespià), i «Pere Alsius i la mandíbula de Banyoles» van donar a conèixer la riquesa arqueològica de la comarca i van augmentar l’exposició permanent del Museu Arqueològic amb peces valuoses. Un altre fet destacat va ser la publicació, entre el 1985 i el 1993, del Diplomatari de Banyoles, una col·lecció de documents de la comarca recopilada per Mn. L. G. Constans (1901-1955).
Primer Col·loqui de Tardor. Col·laboració amb altres entitats
L’any 1993 va celebrar el cinquantè aniversari de la seva fundació, que va coincidir amb l’inici d’una de les seves activitats científiques emblemàtiques, el Col·loqui de Tardor, amb el tema «La llengua catalana al segle XVIII». Des de llavors, els col·loquis s’han celebrat cada any, tret del 1997, organitzats conjuntament amb la UdG. El Centre d’Estudis en va anar publicant les ponències a la col·lecció «Quaderns» de manera irregular fins al 2005 al mateix temps que també editava, en aquesta col·lecció, monografies de temàtica diversa. A partir del 2007, els «Quaderns» s’han dedicat només a la publicació de les comunicacions de cada Col·loqui de Tardor de manera regular. D’altra banda, del 1999 al 2010, es van donar les beques Joaquim Palmada per impulsar la recerca i el coneixement sobre la Comarca. Durant aquests anys, la col·laboració amb altres entitats locals va facilitar l’inici de les sortides per conèixer la riquesa patrimonial de la comarca i el Concurs de Fotografia de la Natura organitzat, actualment, en col·laboració amb Limnos, la Facultat de Ciències de la UdG i el Museu Darder. En aquest sentit, destaquen també els convenis amb el Consell Comarcal (1997) i amb l’Arxiu Comarcal (2008) pel dipòsit de l’arxiu fotogràfic de l’entitat, que es pot consultar en línia a l’ACPE.
Noves iniciatives
Des del 2010, el Centre d’Estudis ha emprès noves iniciatives que li han donat impuls. Les sortides Conèixer el Pla de l’Estany es continuen fent amb molta participació. També han tingut molt d’èxit, i en segueixen tenint, els cursos de divulgació iniciats el 2012, amb la Junta renovada i Joan Anton Abellan de president. Cursos com ara Història de Catalunya, Història de la Literatura Catalana, Geologia i Literatura i Art, amb visites guiades, organitzats per membres de la Junta i impartits per diferents especialistes en cadascuna de les matèries, han contribuït a la projecció de l’entitat i a un augment considerable del nombre de socis i sòcies. Al mateix temps, s’ha creat un grup de treball per a la recuperació del patrimoni, s’ha posat al dia la biblioteca i s’ha obert a la consulta en línia. També s’ha millorat la informació amb la publicació d’El Butlletí i la promoció i la relació amb els socis i sòcies amb la creació de la web el 2012 i l’ús de les xarxes socials. Actualment el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles està cercant vies per arribar al jovent i des del 2019 ha creat el Premi d’Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor al millor treball de recerca de batxillerat d’aquest àmbit.
MONER, Jeroni (2013-2018). «Notes per a la història del CECB». El Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 6, p. 6 i 7; núm. 7, p. 6 i 7; núm. 8, p. 8 i 9; núm. 9, p. 8 i 9; núm. 10, p. 6 i 7; núm. 11, p. 12 i 13; núm. 12, p. 6 i 7; núm. 13, p. 6 i 7; núm. 14, p. 6 i 7; núm. 15, p. 8 i 9; núm. 16, p. 26 i 27.
