Salvador Sarquella, coordinador del curs, comença explicant que hem arribat a la darrera conferència, segons el programa previst. Durant la sortida de dos dies a les mines de carbó de Fígols i a l’aflorament de Fumanya, es farà una conferència final sobre la pròpia sortida i les sessions anteriors.
En aquesta sessió, Manel Bonilla ens fa una introducció a la estratigrafia, branca de la geologia que, analitzant les diferents capes o estrats per sota de la superfície de la Terra, permet interpretar com era aquesta en èpoques passades i fer hipòtesis sobre els fenòmensnque es van poder produir per donar lloc al paisatge que veiem actualment. Per exemple, segons la direcció que presenten els estrats d’un determinat material, es pot saber si ha hagut un plegament posterior.
Després ens parla de les estructures que adopten els sediments, que poden ser superficials (ripples); amb estratificació creuada (obliqua); amb escletxes per dessecació que permeten la inclusió de materials posteriors a la sedimentació inicial; amb marques de pluja o de corrents d’aigua; icnites (marques de petjades d’organismes); amb bases erosives o bioturbació (modificacions del sediment degudes a activitat biològica).
Els ambients sedimentaris poden ser continentals (fluvial, al·luvial, desèrtic, glacial, lacustre, palustre), marins (plataforma continental, talús, fons marí) o de transició (costaners, plana deltaica,…). A cada ambient podem identificar la conca sedimentària i l’àrea font o zona d’aportació de materials. Les columnes estratigràfiques fetes en diferents punts d’un ambient sedimentari permeten identificar els materials dels diferents estrats i posar de manifest si els estrats són concordants o hi ha hagut alguna modificació: una «transgressió» o alteració provocada per una pujada del nivell del mar, per exemple, una compressió deguda al moviment de les plaques tectòniques, erosió, nova sedimentació, . .
La zona de Tavertet, on anirem demà, es molt rica geològicament parlant. Als cingles de Tavertet es pot identificar el salt de l’Eocè al Paleocè-Eocè, pels materials que es troben als estrats de diferents profunditats. A la Unitat Vermella de la Riba es poden veure dos tipus de materials, de «fàbrica clastsuportada», amb components més grans, fins a 15 cm de diàmetre, que posa de manifest un sediment més aquós, i de «fàbrica matriusuportada», amb components més petits, fins a 2 cm de diàmetre, prova d’un sediment més fangós.
La conferència acaba amb una referència a la història geològica de Catalunya. Durant el Mesozoic, el mar envaí les terres emergides, formant la majoria de les roques calcàries del territori. Després, durant el Cenozoic, es van formar les serralades d’orogènia alpina i la Depressió Central. Els assistents agraeixen les explicacions amb un aplaudiment, esperant tornar a sentir a Manel Bonilla i Salvador Sarquella durant la sortida de demà diumenge.
