En aquesta 4ª sessió del curs de Geologia, Salvador Sarquella va explicar la formació del relleu de Santa Pau a Banyoles i també va fer referència a la 3ª sessió, « De Sant Joan les Fonts a Banyoles», ja que per diumenge 8 s’havia previst la sortida de camp corresponent a les dues sessions.

Va començar parlant dels diferents mètodes d’estudi de l’estructura i composició de la Terra. Els mètodes directes que es basen en els afloraments, la lava, els sondatges i fins i i tot els meteorits, i els indirectes que es basen en l’estudi de les ones sísmiques o en determinacions de les diferències gravimètriques, elèctriques, magnètiques o tèrmiques, que presenten els diferents materials de la Terra. Tot això dona com a resultat models com, per exemple, el model químic o estàtic, en el que es reconeixen diferents capes a l’interior de la Terra com l’escorça, el mantell i el nucli o el model físic o dinàmic en el que es parla de la litosfera o astenosfera. Quant a composició, la part més externa de la Terra està formada per uns pocs elements: l’oxigen que està present per tot arreu i acompanya al nitrogen a l’atmosfera, el silici a l’escorça, l’hidrogen a l’hidrosfera i el carboni a la biosfera.

La teoria de la deriva dels continents juntament amb la tectònica de plaques permeten explicar l’aspecte actual de la superfície terrestre. Alfred Wegener ja va proposar, fa cent anys, la teoria de la deriva dels continents, que abans haurien estat junts formant un supercontinent, Pangea. Salvador Sarquella remarcà que els continents encaixen pel talús continental més que per la part de terra emergida i que hi ha hagut vàries Pangeas, de les quals estem ara a la darrera. La tectònica de plaques permet explicar la formació de les cadenes muntanyoses, les valls, els volcans, l’aparició de roques con el basalt, . . . La Vall de Campmajor o la Vall d’Olot són rifts, zones d’enfonsament allargades, producte de les transformacions de la superfície terrestre.

La resta de la sessió, Salvador Sarquella va explicar el que veuríem sobre el terreny al dia següent: la Vall de Sant Miquel amb zones de gresos en els que es poden trobar fòssils (nummulits), la Vall de Mieres i el riu Ser, amb zones de gresos i roca basàltica, el volcà Rocanegre, les colades de lava de Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, les terrasses del Fluvià, les guixeres de Beuda i la pedrera d’Incarcal. Amb les nombroses preguntes dels assistents, després de quasi dues hores, es va acabar la xerrada.

Al dia següent, diumenge 8 de febrer de 2015, vam sortir poc després de les vuit cap a Sant Miquel de Campmajor i vam fer la primera parada a El Torn. La baixa temperatura (estava tot glaçat) no ens va impedir observar les dues vores del riu, a la dreta, la roca basàltica ben ferma i a l’esquerra, la zona de greixos patint l’erosió contínua de l’aigua. A la segona parada, al Mas Can Batlle, vam poder observar boles de basalt.