El dia 7 d’octubre es va realitzar la primera activitat del curs de Patrimoni Geològic que enguany el dediquem a Patrimoni Paleontològic.

Va consistir en una conferència del catedràtic emèrit de Microbiologia de la Universitat de Barcelona, el doctor Ricard Guerrero. El doctor Guerrero és el primer especialista en ecologia microbiana del nostre país. A partir de 1980 formà, des de la Universitat Autònoma de Bellaterra, una escola de microbiòlegs de la qual un grup d’ells es dedicà a estudiar, per primera vegada, l’estany de Banyoles i els estanyols del seu voltant des del camp de la microbiologia, i que ha continuat fins ara. També és un gran coneixedor de l’origen de la vida microbiana i per això el vàrem convidar a impartir la primera conferència d’aquest curs dedicat a la vida primitiva.

Començà la seva intervenció explicant la relació que havia tingut amb Banyoles en les investigacions pioneres de microbiologia, agraint el suport que va tenir de l’Ajuntament de Banyoles i de particulars.

Els diferents aspectes tractats varen ser :

1r : Esmentà els inicis de les investigacions d’ecologia microbiana i el seu ampli interès científic actual.

2n : Situà la Terra en la nostra Galàxia.

3r :Explicà l’ evolució de la nostra galàxia fins al moment actual, justificant a partir d’aquesta evolució, la varietat d’elements químics terrestres. Especificà i comparà la distribució d’aquests elements, i de l’energia, en l’univers, l’escorça terrestre i en els éssers vius. Especificà els possibles orígens de la Lluna per ressaltar la seva repercussió sobre l’activitat terrestre.

4t : Quan s’originà la vida a la Terra. Comentà que situar-la en el temps, ha de ser i és, un consens per donar la millor solució a cada moment, segons els coneixements científics que es vagin obtenint. Sembla que abans de 3.900.000 m.a. no podria haver existit vida ja que la Terra no estava consolidada. Si hagués existit, va desaparèixer. Situà l’origen de la Terra fa uns 4.550.000 m.a +/- 20 m.a. Comentà els moments representatius de les primeres etapes de la vida, des dels 3.900.000 m.a. en què s’originen les cèl·lules procariotes fins als 1.800.000 m.a. en què s’originen les cèl·lules eucariotes. Per il·lustrar aquests dos tipus de cèl·lules, comparà les procariotes amb una simple cabana, habitatge sense compartiments, i les eucariotes, amb un palau, amb moltes estances relacionades estructuralment i funcionalment.

5è : Com s’originà la vida a la Terra. Ens explicà les experiències dels científics Oparin, Urey, Miller i Oró i justificà les causes necessàries per originar la vida tal com la coneixem : presència d’aigua en estat líquid, disponibilitat d’elements químics essencials i un sistema redox. Raonà el fet que la primera vida terrestre va ser anaeròbia. Durant els primers 2.000 milions d’anys d’evolució, els microorganismes procariotes (bacteris i arqueus) van ser els únics habitants de la Terra. Els procariotes van fer possible el desenvolupament dels ecosistemes, fenomen que va evitar l’esgotament dels elements biogènics de la superfície del planeta, cosa que hauria ocorregut en un temps màxim de 200 o 300 milions d’anys, i que hauria provocat l’extinció primigènia de la vida. Des de llavors, l’establiment de les cadenes tròfiques, en què els productes del metabolisme d’uns organismes serveixen de nutrients per a altres, permet el reciclatge de la matèria. També ens comentà el dogma fonamental de la Biologia Molecular (que relaciona el RNA, l’ADN i les proteïnes) i l’equació general del metabolisme (que il·lustra la relació entre els sitemes redox i l’energia química), com els primers processos imprescindibles per la vida.

6è : On s’originà la vida a la Terra. Va explicar que fins a mitjans del segle xx, es pensava que la vida només es podria trobar en una estreta capa de la hidrosfera i litosfera exterior on la vida depenia exclusivament de la llum solar. No obstant això, els procariotes són la millor prova de la gairebé infinita capacitat d’adaptació de la vida a l’enorme varietat de condicions externes que es troben a la Terra, i, en alguns casos, independentment de la llum. S’han trobat bacteris a fondàries de 2 o 3 km a dins de l’escorça terrestre, al bell mig de granit o basalt; en les fonts termals submarines o exteriors (relacionades amb els guèisers), en ambients que tenen pH molt àcids o molt alcalins, a elevades concentracions de sals o en aigua pràcticament pura, a temperatures molt altes o molt baixes…etc.

7è : Vida més enllà de la Terra. Afegí que el descobriment dels bacteris que viuen en condicions extremes ha permès ampliar els límits de la vida i ha fet pensar que aquesta vida de la Terra es podria haver donat, o és dona, també en alguna altra part del nostre Sistema Solar (actualment es té un extens coneixement de l’estructura de planetes i satèl·lits d’aquest Sistema) o en planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles, en medis que no depenen de la llum solar per fer la fotosíntesi. Raonà la possibilitat del desenvolupament d’una vida als satèl·lits Io, Europa, Tità i Encefalus.

8è : Neolític del jaciment de la Draga. Per acabar va fer uns comentaris sobre el jaciment neolític de la Draga i del paper que poden haver tingut microorganismes en la conservació dels materials orgànics que s’hi estan descobrint i la seva utilitat en l’elaboració de molts dels aliments d’aquell període, i també de l’actual. Aquest final de conferència representà un bon pont per enllaçar amb la propera activitat del curs que és precisament sobre el jaciment de la Draga.

La conferència rebé intensos aplaudiments de tots els assistents que omplien la sala del Museu Darder.