Els dies 4 i 5 de novembre es realitzaren la segona i la tercera activitat del curs de Patrimoni Paleontològic. El dissabte 4, el doctor Xavier Terradas va impartir la conferència “la Draga. Paleoambient i explotació de recursos lítics i el diumenge dia 5 ens desplaçàrem a Barcelona per veure l´exposició La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis al Museu d´Arqueologia i a la tarda, al Museu Blau, visitàrem els espais museogràfics de l´Origen de l´Univers i la Terra, de Paleontologia, de Roques i Minerals i de Microbiologia.

El Dr. Xavier Terradas és investigador del Consell Superior d´Investigacions Científiques i participa en les excavacions i estudis del jaciment neolític de la Draga.

En començar la conferència, va destacar que la investigació de la Draga és un projecte col.lectiu en què hi participen investigadors de molts àmbits. Els objectius del Dr. Terradas en l´estudi del jaciment són:

1. Conèixer la procedència dels productes i la distribució de les matèries primeres.

2. Determinar les àrees d´explotació originals de les diferents matèries primeres, tant les biòtiques com les abiòtiques.

3. A partir de la identificació dels recursos explotats, arribar a delimitar els territoris de subsistència a diferent escala.

4. Caracteritzar les maneres de circulació de les diferents matèries i productes.

5. Analitzar el conjunt de les produccions materials i usos instrumentals, incidint en aquells dissenys, tradicions i competències tècniques compartides.

Manifestà la singularitat del jaciment de la Draga, situat en un ambient lacustre, amb unes condicions que han possibilitat la conservació de la matèria orgànica.

Ens explicà i desenvolupà els següents aspectes d´aquest jaciment:

1. Història de les excavacions. S´iniciaren el 1989/1990 fins al 2005. Des del 2005 al 2010 es fa una aturada de les excavacions per replantejar objectius i per prospeccionar altres zones de l´estany, realitzant més de 100 sondeigs. En alguns d´ells s´han trobat també ocupacions que quedaran documentades per les pròximes generacions d’arqueòlegs. Des del 2010 no s´han interromput les campanyes d’excavació. Destacà la gran quantitat i varietat del material trobat i el seu bon estat de conservació, que permet, entre altres coses, fer unes datacions molt precises.

2. Situació del jaciment. Com que el jaciment comprèn zones aquàtiques i zones litorals, es necessiten metodologies d´excavació i preservació dels materials molt específiques. S´estima que el jaciment ocupa uns 8.000 m2 i la superfície excavada és d´uns 600 m2.

3. Ocupació de l´espai. S´ocupa durant el Neolític en dos períodes diferents: entre el 5.320 i 4.980 a.C i entre el 5.210 i 4.800 a.C. També s´han trobat restes del període 4.500 – 4.000 a.C. a la zona del pavelló esportiu.

4. Estratigrafia. La presència de terres fosques, amb molta matèria orgànica, possibiliten l´excepcional conservació de totes les restes. Ha permès conèixer la subsidència kàrstica que ha afectat aquest poblat i la repercussió que ha tingut en l´ocupació de l´espai. Aquesta subsidència, que ha possibilitat el rebliment de sediments continentals i el col.lapse de les vivendes després d´abandonar-se, ha permès el cobriment de pràcticament totes les estructures del poblat que s´han pogut anar recuperant en la seva totalitat.

5. Origen dels recursos lítics locals i foranis. Ens explicà l´origen geogràfic i geològic de les roques utilitzades per confeccionar les diferents eines i utensilis. Destacà el quarç, el sílex, el jaspi, l´esquist, les sorrenques, les argiles i el marbre , així com les tecnologies del seu ús.

6. Origen dels recursos orgànics. Comentà extensament l´ús de la fusta i de les matèries òssies, així com també de les petxines.

7. Paleoambient. En aquell moment hi havia un bosc de ribera al litoral de l´estany i , més cap a l´interior, una roureda. Ens detallà els recursos vegetals obtinguts d´aquests boscos, així com també els recursos animals. Argumentà que totes les restes conservades encara no es poden considerar fòssils. S´han pogut refer els paleoambients des de l´Holocè fins al final del Neolític.

8. Tradicions tècniques. Va descriure els diferents tipus de tecnologies dels pobladors i les comparà amb les de les diferents comunitats conegudes des del sud-est de França fins al sud-est de la penínula ibèrica. Repassà d´una manera general tota la tipologia dels materials trobats, des dels elements constructius de fusta fins als objectes d´ornamentació personal, destecant-ne la gran varietat i abundància.

Com a conclusions digué :

L´estudi integrat de les matèries primeres i recursos explotats, de diferent naturalesa, permet formular diferents interpretacions segons l´escala d´observació geogràfica:

• Es constata un gran coneixement d´aquells recursos propers a l´assentament, tant a nivell local com regional, així com de les propietats de les seves matèries primeres. Les diferentes àrees font dibuixen un ampli territori de subsistència.

• Per altre costat, existeixen recursos de gran necessitat, inexistents en l´entorn regional, que provenen de diferentes zones allunyades. La seva captació suposa recórrer distàncies superiors als 120 km, en direccions oposades entre si.

• Els dissenys, tradicions i competències tècniques estan fortament implantades i permeten dibuixar una gran zona geogràfica, comuna a l´àrea d´influència cardial, si bé, dins de la mateixa, s´endevinen més afinitats amb la zona del Languedoc-Roussillon.

La conferència va ser una molt bona introducció per la visita de l´exposició al dia següent i rebé forts aplaudiments de la cinquantena d´assistents.

El diumenge dia 5, cinquanta persones inscrites a la sortida, ens desplaçàrem a Barcelona.

Al matí visitàrem l´exposició La Revolució Neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis. Ens varen fer el guiatge de l´exposició, Antoni Palomo, arqueòleg, director de les excavacions de la Draga i comissari de l´exposició, i Raquel Piqué, arqueòloga i també membre de l´equip que treballa en el jaciment. S´organitzaren dos grups d’assistents per poder seguir bé les magnífiques explicacions durant unes tres hores.

És la primera vegada que és mostra en públic una àmplia col.lecció d´objectes arqueològics recuperats a la Draga. Ha implicat per a molts d’ells unes vitrines especials per assegurar la seva conservació. Quedàrem admirats de la gran varietat de materials i el seu bon estat de conservació. Es fa palès en aquesta exposició la pluridisciplinaritat del coneixement que permet una visió integral de la vida d´aquest poblat. També és una oportunitat de trobar punts de comparació amb l´actualitat, que ens permeten reflexionar sobre aspectes més generals, com ara les migracions, l´alimentació o l´ecologia. Al final de l´exposició es va observar, amb ulleres de realitat virtual, l´ambient del poblat neolític. Com a cloenda de la visita, es va fer un recorregut a les instal.lacions del museu que mostren les èpoques de la humanitat anteriors al Neolítc.

Va ser una visita excel.lent que ens il.lustrà àmpliament sobre l´important jaciment de la Draga.

Després de dinar, pràcticament tot el grup, visitàrem el Museu Blau-Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A l´entrada del Museu, el Dr. Ricard Guerrero ens va fer una explicació de l´origen del Museu i la seva arquitectura; ell va ser un dels comissaris de diferents espais de la museografia, especialment el dedicat a la Microbiologia. Durant el recorregut ens varen fer el guiatge el Dr. Guerrero i Salvador Sarquella. Visitàrem: l´espai dedicat als museus de Ciències Naturals de Catalunya, el video sobre la història del coneixement científic de la Geologia de la Terra, els espais dedicats a la Biografia-Paleontologia de la Terra, l´espai sobre la Microbiologia (molt novedor pel que representa en les instal.lacions museogràfiques i on veiérem un curt video sobre l´estanyol de Can Sisó presentat pel Dr. Guerrero) i els espais de Roques i Minerals.

Arribàrem a Banyoles a les vuit de la tarda després d´una magnífica i intensa jornada i amb un dia esplèndid.