Diumenge 9 de febrer, es fa la cinquena sortida d’aquesta temporada 2019-2020, a Serinyà.

Un matí bo, però fred a primera hora en l’obaga on estan situades les coves prehistòriques del Reclau de Serinyà, ens apleguem un grup de 45 persones a l’aparcament del parc arqueològic on ens trobem amb en Julià Maroto, un dels arqueòlegs més coneixedors d’aquest espai, que ens acompanyarà amb les seves explicacions en la primera part de la sortida d’avui.

No accedim al recinte del parc per l’entrada principal, sinó que ho fem des de la part superior, prèvia una introducció inicial d’en Julià sobre el terreny en relació al tipus de roques que hi ha en aquesta zona. Ja dins l’espai de les coves, baixem primer a la de l’Arbreda on podem observar el mètode d’excavació i en Julià ens fa una extensa primera explicació.

Acabem de baixar fins al passeig paral·lel al Serinyadell (malmès per l’aigua en el darrer temporal de gener). Tot adreçant-nos cap a la cova del Reclau Viver, podem observar les deus de la Mina i la font de les Coves, i el canal que en va recollint l’aigua. Després d’una parada a peu del viver, on en Julià continua les explicacions, ens enfilem a la cova, que visitem en dos torns.

Quan tot el grup torna a ser a l’alçada del viver, en Carles Puncernau i la Pilar Castel ens parlen de la importància ecològica d’aquest punt de recollida d’aigua (un bon espai per a la reproducció dels amfibis, especialment dels tritons), dels seus antics usos, i també de la vegetació de la zona, amb una abundosa freixeneda.

Sortim del parc per on havíem entrat, pel camí de les Coves. Aquí, cap a ¾ de 12, ens acomiadem d’en Julià Maroto i comencem la segona part de la sortida, una ruta circular que ens durà a envoltar el turó d’en Parella per retornar a l’aparcament del parc, tot resseguint el Serinyadell.

Guiats per Pilar Castel, ens adrecem cap al Mas. Tot marxant, la Pilar ens comenta l’intent de robatori amb tràgiques conseqüències que va tenir lloc, en temps reculats, en aquesta casa quan era un hostal a peu de la pista per on estem transitant, llavors l’antic camí ral de Banyoles a Olot.

En arribar a un proper trencall, ens desviem de la volta circular per trobar en primer lloc el rec de Mossoga, que travessa el camí que seguim i que fa pocs dies que ha acabat de rajar, com ens ho demostren els bassals i el rastre de pas que hi ha deixat l’aigua. Ben aviat, per la pista un xic enfangada, arribem al Roure de la Creu, on podem observar, a mitja alçada de l’arbre, la forma de la creu de ferro que algú hi va posar fa molts anys i que el roure ha acabat engolint del tot. En Joan Rubirola de Serinyà, l’assistent més veterà a la sortida d’avui, ens explica que ell encara havia vist aquesta creu de ferro en l’arbre, abans que l’escorça la cobrís.

Reculem fins al punt on ens havíem desviat de la volta circular per adreçar-nos a can Malloles i després (deixant la GR2, per on havíem anat fins ara, cap a can Traver Nou) seguir recte per tombar a l’esquerra, en una nova cruïlla de camins, en direcció a les Llacunes, tot admirant les espectaculars vistes (avui un xic encalitjades) que se’ns ofereixen des del pla de Martís per on estem caminant des de fa una estona.

Les Llacunes, aquesta zona més petita que la platja d’Espolla que en èpoques de fortes pluges també se sol inundar, ja s’estan buidant, però encara hi podem observar una important quantitat d’aigua, i podem veure (per les marques que hi han quedat) fins on va arribar la inundació després de l’episodi de pluges del passat mes de gener.

Continuem la ruta cap a cal Cau de Dalt i can Solaric. A l’alçada d’aquesta casa deixem l’asfaltat per anar a passar per un tram de camí antic on encara es poden observar les roderes fetes pels carros en l’empedrat del terra. Quan arribem a can Quintana, anem cap a l’esquerra per dirigir-nos als propers masos de can Soler i can Servosa, on podem admirar encara algunes de les aulines que havien format el que havia estat un imponent aulet, avui en dia força minvat.

Tot baixant cap a trobar el Serinyadell, podem veure l’entrada i les torres quadrada i rodona de cal Ferrer de les Torres, una gran masia fortificada amb una antiguitat que es remunta fins al segle XIV.

I arribem al torrent de Serinyà, a l’alçada de la gasolinera. L’anirem resseguint de tornada cap a l’aparcament del parc de les coves, tot comentant els diferents elements relacionats amb l’ús de l’aigua que trobem pel camí i la vegetació de la zona, un conjunt avui afavorit per l’abundor de pluja caiguda fa uns dies.

Acabem la sortida prop de 2/4 de dues del migdia.